El Servei d'Àpats a Domicili (SAD) va atendre com a prova pilot, a principis del 2008 i fins al desembre del mateix any, 16 persones. Enguany, hi ha hagut 35 usuaris. Actualment el nombre d'usuaris d'aquest servei comunal és de setze persones, de les quals cinc perceben una reducció de tarifa del 100% que s'ha tramitat des del departament de Social del Comú d'Andorra la Vella.

D'altra banda, el gran èxit del menjador social del Casal Calones ha fet plantejar la necessitat de sumar un segon torn de menjars a partir d'octubre. El Servei d'Àpats a Domicili va néixer després de constatar la necessitat, a través del menjador Casal Calones, de cobrir aquells moments en què els usuaris del menjador es veuen obligats a quedar-se a casa per postoperatoris o petits accidents.

El viver d'empreses per a joves d'Encamp serà una realitat a partir de la tardor. El comú ja ha licitat les obres, que s'executaran du­rant els tres mesos vinents, a l'antiga casa comuna, que acollirà les noves oficines a partir del novembre. Serà aleshores quan tam­bé s'hi podran instal·lar les persones que tinguin la intenció d'iniciar un projecte empresarial a la parròquia. "Aquesta iniciativa està pensada per als joves emprenedors i creiem que serà una eina per dinamitzar Encamp", explica el cònsol major, Miquel Alís. La consellera de finances, Yolanda Pastó, afirma que les obres costaran aproximadament uns 60.000 euros i cinc empreses es podran instal·lar al complex remodelat.

El comú posarà en marxa properament un procés per seleccionar les diferents propostes que s'instal·laran al viver d'empreses i "cap a final d'any tot estarà en ple funcionament". Aquest projecte té la intenció de donar suport als empresaris novells durant els primers dos anys. "Un cop s'acabi aquest període, ja seran emprenedors més experimentats i hauran d'abandonar l'edifici", remarca Alís. La corporació considera que la iniciativa pot atraure l'interès dels joves, que d'aquesta manera es podran estalviar molts costos al principi. L'administració parroquial, i especialment el departament de Finances, treballa des de fa mesos perquè el programa vegi la llum en el termini previst. De fet, una delegació del comú va visitar recentment una localitat catalana que ha implantat un projecte similar. Aquesta iniciativa forma part de les mesures anticrisi que Encamp ha planejat amb l'objectiu de pal·liar els efectes de la recessió econòmica a la par­ròquia.

Personal per assessorar
El comú ha obert aquesta mateixa setmana els plecs de les empreses que han participat en el concurs públic per triar la que s'encarregarà de donar assessorament de tipus financer, en l'apartat jurídic, en les relacions pú­bliques i en el camp de la comunicació. "Una de les coses més destacades d'aquest projecte és l'ajut que es pugui oferir als joves emprenedors", comenta Pastó. Aquesta mateixa empresa serà l'encarregada de triar els cinc projectes que finalment desenvoluparan la seva activitat al viver. Des del comú indiquen que no s'ha de pertànyer a cap sector concret per presentar la iniciativa empresarial.

"És clar que perquè aquestes empreses siguin competitives hauran de comptar amb connexió i per tant el comú, a part d'aportar el mobiliari i els endolls per connectar els ordinadors, donarà accés a Internet", afegeix la consellera de Finances. En un principi no es dotarà la instal·lació d'ordinadors i aquest serà un cost que haurà d'assumir cada empresa.

Amb les obres que s'hi porten a terme es donarà un punt i a part en la vida d'aquest complex que abans havia acollit el comú. Fins ara en aquest edifici s'hi feien diversos serveis de l'administració. Miquel Alís assegura que aquest projecte servirà per impulsar les idees innovadores d'un sector de població que en un principi li pot costar fer-les realitat i que les portin a terme a Encamp. Aquest projecte, tot i realitzar-se per afrontar la crisi, té vocació de continuïtat perquè d'aquí a un parell d'anys hauran de venir nous emprenedors a substituir els que hi haurà pròximament.

El cap de Govern compareixerà el dia 30 de juliol, en ple període de vacances parlamentàries, davant el Consell per exposar la política de l'executiu en el principal repte que té en aquests moments sobre la taula, tant per la magnitud com pel calendari, la promulgació d'una legislació que reguli els mecanismes d'intercanvi d'informació de caràcter fiscal i l'assoliment de convenis bilaterals.

Els compromisos contrets de la Declaració de París i els requeriments del G-20 i l'OCDE marquen l'agenda. I la línia de treball ha de ser doble. La promulgació d'una llei marc, el contingut de la qual desvelem en l'edició d'avui, i la negociació amb les principals capitals europees -amb París i Madrid com a prioritat- per aconseguir en el mínim temps possible els dotze convenis imprescindibles. Andorra ja disposa d'importants referents. La línia de Suïssa i Luxemburg, que s'han pres molt seriosament les amenaces i han fet els deures amb celeritat, ha estat l'adoptada pel Govern a través de restringir l'intercanvi de dades només a casos en què la hisenda sol·licitant pugui justificar la necessitat de disposar de la informació i garantir els drets de la persona investigada a través de la via jurisdiccional. I això sense oblidar una qüestió tan fonamental com és la no retroactivitat que garanteix el manteniment del secret bancari en totes les operacions anteriors a l'entrada en vigor dels acords bilaterals. Aquest és el camí i les negociacions han de ser aprofitades per Andorra per estendre ponts amb els països de referència, especialment França i Espanya, de cara a desenvolupar en paral·lel els acords de no doble imposició, que esdevindran prioritaris quan s'hagi desenvolupat el sistema fiscal. I en aquest camí el Govern necessitarà no només de la complicitat, sinó del suport explícit del Consell perquè la unitat és en aquesta tasca imprescindible.

D’aquí a uns quants anys, la tecnologia em permetria transmetre millor l’efecte estètic del meu escrit. Us acompanyaria la lectura d’una música, que, sense determinar-vos-la, seria d’aquelles cançons que no volen acabar, com una banda sonora acompanyant la vida. Tal com ens va dir el dionisíac Llibert Fortuny, als Jardins de Casa de la Vall, “posa una orquestra a la teva vida”, referint-se a l’ONCA. Penso en Phillip Glass a Las horas, o en Michael Nyman a El piano. Pensa en una bossa nova d’Antonio Carlos Jobim o un tango d’Astor Piazzolla, pensa en qualsevol melodia que t’acompanyi.

Dos dels llibres de la meva vida em teixeixen darrerament el meu destí. Gabriel García Márquez és un dels autors més rics; d’ell m’agrada el seu narrar la vida, plena de color, música i quotidianitat entrelligada amb aquells contats esdeveniments, que, com a punts d’inflexió, ens marquen talls vitals entre passat i futur. L’amor, la mort, el naixement d’una filla, els amics o la distància són els esdeveniments que tant marquen les nostres vides i que García Márquez tan bé sap relligar.

Amor en tiempos del cólera és l’obra que m’és m’emociona i m’emmiralla. L’amor senzill, innocent i sincer es barreja, mantenint-se impol.lut, amb tota la resta d’experiències vitals, sigui sexe, cobdícia o avarícia. La virginitat de l’amor no es trenca pel soroll vital de la resta, ni per l’extenuació del dia o de la feina.

Quan aquest amor sincer, innocent i senzill perviu a dins és diferent. Ja no és una lectura d’un llibre que pots deixar a la tauleta de nit. No pots arrencar-te el sentiment i deixar-lo fins un altre dia. Està allà, latent, dins teu, sabedor que no el pots expressar quan un vol, ni com un voldria.

L’espera i el desig sempre han estat mals amics, una lluita constant fa trencar el seu equilibri. Però la vida passa, i el temps aplaca el desig en espera. Amor en tiempos del cólera és l’obra que mostra com el desig és més fort i viu, indistintament de l’edat que es tingui, perquè si quelcom no s’oblida és l’amor.

Nosaltres, per sort, no vivim en els temps del còlera, però sí en temps del silenci. Un autor poc conegut i més proper és Luís Martín-Santos; la seva mort va truncar la seca carrera, però la seva obra, Tiempos de silencio, va recollir la postguerra civil espanyola amb una extraordinària qualitat literària.

La postguerra i la crisi econòmica actual no tenen moltes similituds, però sí que ens obliguen a una similar actitud vital, forta i independent dels problemes diaris. Pel mateix, la duresa dels moments actuals ens impossibilita la comunicació immediata. Se’ns fa difícil expressar els gestos vitals, els íntims i personals, com quasi impossible saber escoltar aquesta sincera immediatesa. Ens silencia a tal extrem que ens fan mal els molars de tant prémer la mandíbula.
Així, tot i que els ulls de l’amistat no saben del pas del temps, sense més, ni saber ben bé el perquè, les nostres relacions se’ns trunquen.

A la fi, quan ens acompanya la nostra música, en aquella trista soledat, recordant somriures passats, ens cau la llàgrima tonta, desitjant reviure l’amor i l’amistat, perquè no s’aplaquin en temps de silenci.