Així, en l’arribada a una reunió de l’Eurogrup, diversos ministres d’Economia van augmentar la pressió sobre el país perquè assoleixi un pacte governamental i pugui seguir amb les reformes.
El ministre espanyol d’Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va atribuir la delicada situació hel·lena com a causant de les tensions que es van viure a les borses europees i als mercats de deute: la prima de risc espanyola es va disparar fins a tocar els 492 punts, per tancar finalment en 478, mentre l’IBEX-35 va baixar un 2,66% i va registrar un nou mínim anual, de 6.809,40 punts. “La incertesa es deu a les possibles repercussions que pot tenir el tema grec, això està afectat el conjunt països. Aquest és el tema que hem de resoldre”, va afirmar De Guindos.
“Divorci amistós”
L’Eurozona també va mostrar-se favorable a la permanència de Grècia en la moneda única, mentre revifaven els rumors sobre la possible sortida del país de l’euro. En aquest sentit, el Banc Central Europeu va trencar el tabú de parlar d’aquest extrem, quan el governador del Banc de Bèlgica, Luc Coene, tot i mostrar-se contrari a aquesta hipòtesi, va assumir que si calgués s’hauria de dur a terme un “divorci amistós”: “Un divorci mai és una cosa bona, pots fer les coses d’una manera amable, però poden arribar a posar-se lletges i difícils. Suposo que un divorci amistós, si alguna vegada calgués, seria possible, però així i tot ho lamentaria.”
Així mateix, la portaveu de la Comissió Europea, Pia Ahrenkilde, va assegurar que espera que “sigui possible” que Grècia es quedi a l’euro. Això sí, va recordar que perquè això passi Atenes ha de complir amb els compromisos que va adoptar amb la Unió Europea a canvi de 130.000 milions d’euros.
A Atenes, el president Karolos Papulias, reunit amb els líders dels partits parlamentaris, va proposar la formació d’un govern de tecnòcrates. Avui tindrà lloc una trobada on es podria acabar de perfilar aquesta opció.
KRUGMAN AUGURA LA SORTIDA GREGA DE L'EURO AL JUNY
L’economista nord-americà Paul Krugman, Nobel d’Economia el 2008, aposta per la imminent sortida de Grècia de l’Eurozona, possiblement al juny, i després d’això es produiran grans retirades de fons dels bancs espanyols i italians, existint la possibilitat d’imposar controls a les transferències de dipòsits i, depenent de la decisió que prengui Alemanya, desencadenant la fi de l’euro. En un article publicat al diari The New York Times, que porta per títol L’ocàs de l’euro, l’economista hi afegeix que “alternativament o potser al mateix temps, es produiran grans injeccions per part del BCE amb l’objectiu d’evitar el col·lapse de la banca”, unes prediccions que segons ell es refereixen a mesos i no als anys vinents.