Andorra té el marcador a zero, i ara el que cal és prémer l'accelerador per no arribar els últims. Aquest és, de forma molt condensada, el missatge que ahir va expressar el cap de Govern en la seva intervenció al Consell General per exposar la situació després de la signatura de la Declaració del París, amb data del 10 de març.

No cal ara recordar l'etern debat sobre el ritme de les reformes, de si Andorra havia de complir al final, al principi o entremig. Ara el calendari el marca l'OCDE i els països del G-20, i el Principat té per davant altres estats que s'han apressat en els convenis exigits per fugir de la llista grisa, però disposa encara de temps suficient per mostrar acords i no intencions abans de la vital cimera programada a Pittsburg (Estats Units) el dia 24 de setembre, una data que tant París com l'OCDE tenen marcada en la seva agenda.

Ahir la sessió va permetre a Jaume Bartumeu exposar que la celeritat forma part de l'estratègia política en aquest nou escenari internacional amb la crisi econòmica de rerefons. El líder de l'oposició, Joan Gabriel, va coincidir en la necessitat de no demorar una reforma fiscal i tramitar-la el més de pressa possible, això sí, sota la matisació de no deixar al marge els convenis de doble imposició.

Bartumeu va demanar la declaració d'"urgència" en la tramitació del projecte de llei qualificada d'intercanvi d'informació en matèria fiscal". El cap de Govern va desgranar tres punts bàsics. El primer és que les exigències del president Sarkozy no tenen ja marxa enrere. Ningú pot discutir tal obvietat. El segon és que les converses amb França no són independents de les que s'han d'iniciar a continuació o paral.lelament amb Espanya, i de fet, el president Zapatero assisteix des d'un silenci de suport a la pressió francesa. Tampoc hi ha debat. El tercer és que la relació amb Europa ja no és compatible amb la relació d'aquesta Europa que ha iniciat una creuada contra les jurisdiccions que considera opaques pel que fa a la informació fiscal. Aquest darrer punt tampoc admet opinió, però no discussió, ja que també es tracta d'un fet objectiu. Sarkozy hagués abdicat. No podia encapçalar una lluita contra tots els paradisos fiscals menys el seu. Són paraules de Bartumeu ahir a la cambra, afirmacions que en el seu moment algú va intentar matisar. S'haurà de modificar la legislació per signar acords d'intercanvi d'informació tributària, però en tot aquest procés cal garantir també que el sistema bancari segueixi sent un dels pilars del país. La irretroactivitat i l'aixecament del secret bancari a la demanda en casos fonamentats són els dos punts bàsics de la negociació.

Tots els consellers tenien ahir la mirada posada sobre el cap de Govern, Jaume Bartumeu, que va protagonitzar ahir a la Casa de la Vall -amb permís de l'atenció que va captar la segona picabaralla de la legislatura entre el Síndic general, Josep Dallerès, i el president del grup parlamentari d'ApC, Eusebi Nomen, durant el torn de rèpliques- la sessió extraordinària per exposar la situació després de la signatura, el 10 de març, a París, de la Declaració del Principat d'Andorra.

El socialdemòcrata va articular així un discurs en el qual instava l'arc parlamentari a "agilitzar el pas i accelerar" un cop constatat que "ja no podem seguir el calendari establert" a la capital francesa, ja que el límit està ara a Pittsburg, el 24 de setembre. És per tot això que Bartumeu va demanar la declaració d'"urgència" en la tramitació del projecte de llei qualificada d'intercanvi d'informació en matèria fiscal".

Concretament, el cap de l'Executiu va anunciar que cal arribar a la cita del G-20 nord-americana "havent modificat la nostra legislació interna, de manera que el Govern hagi pogut preparar i signar acords d'intercanvi d'informació tributària amb França i, a ser possible, amb Espanya". Aquesta prioritat respon, segons Bartumeu, al fet que el mateix secretari General de l'OCDE, Ángel Gurria, va aconsellar a la delegació que es va traslladar a París el 15 de juliol que se signessin acords "de qualitat" amb països pròxims i amb fluxos econòmics "d'entitat" per tal de mostrar la solidesa dels mateixos.

FEINA ENCARRILADA

Tot i això, El Govern té ja "encarrilats" diferents acords "amb Portugal, amb Bèlgica, amb Holanda, amb Alemanya, amb Luxemburg, amb San Marino i Mònaco", així com "tots aquells països membres de l'OCDE que vulguin signar amb nosaltres". En aquest punt va discrepar Nomen, el qual va criticar la "manca de consideració? respecte a la proposició presentada en aquest sentit, així com la "discriminació? que, segons ell, es fa a països llunyans amb els quals es podria firmar ja i demanant l'"extrema urgència" al tràmit parlamentari". La finalitat, segons Nomen, ha de ser "la firma amb 12 països abans de Pittsburg".

El president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, va instar a "fins i tot anar més lluny que el procediment d'extrema urgència", oferint un "acord tàcit" en cas que es respectin un decàleg de prioritats per tal que el Govern pugui actuar amb la màxima celeritat en la signatura de convenis i "validar els possibles acords ja durant el setembre".

Bartumeu va acceptar la proposta dels reformistes, amb els quals contactarà en breu per tal de fonamentar les bases de l'entesa, i va anunciar a Nomen no ser partidari de l'extrema urgència, ja que aquesta qualificació és "violenta i fa grinyolar el debat parlamentari". Tot i això, el socialdemòcrata va expressar que seran els grups parlamentaris els que definiran els termes d'un procés que haurà de portar a una redacció definitiva que es presenti a tràmit parlamentari "durant la primera quinzena d'agost". "Només així", segons Bartumeu, es podrà arribar al G-20 amb "perspectives raonables de no posar en perill ni el nostre sistema econòmic ni l'equilibri de les nostres institucions".

FRANÇA, ESPANYA I TRANSPARÈNCIA

Bartumeu va recordar que ja a l'octubre de l'any passat es va comunicar que "Nicolas Sarkozy no podia seguir sent cap d'Estat d'Andorra si no ens movíem en la bona direcció?. En el cas d'Espanya, va indicar la "necessitat institucional d'arribar ràpidament a un segon acord" respectant el Tractat de bon veïnatge i iniciant, tant bon punt es pugui firmar amb França un conveni, els tràmits necessaris per "establir idèntic acord" amb Espanya.

ANDORRA SERÀ A MÈXIC
D'altra banda, Bartumeu va repassar l'evolució vers la transparència indicant que el Govern ha acceptat la invitació feta per Gurría per tal d'acudir a Los Cabos (Mèxic) els dies 1 i 2 de setembre a la cinquena reunió del Fòrum Global sobre la transparència i l'intercanvi d'informació que organitza l'OCDE. Serà el ministre d'Economia i Finances, Pere López, el qual participarà a la trobada internacional per "informar dels avenços".

El full de ruta de l'Executiu per complir la Declaració de París sembla que va pel bon camí.

Aquesta és la sensació que es va desprendre de la sessió celebrada ahir al Consell General per parlar sobre aquesta matèria. O sigui, que el Govern està fent bé la feina i amb la rapidesa que cal en un tema tan sensible. Així ho va reconèixer fins i tot el primer grup de l'oposició, CR, que no va dubtar a oferir el seu suport per complir els compromisos internacionals. Aquesta actitud dels reformistes és la que calia esperar en un afer d'Estat. No s'entén tant, però, la postura que continua adoptant Andorra pel Canvi, que va deixar ben clar que no donarà suport al projecte de llei qualificada d'intercanvi d'informació. D'aquesta manera, corre el risc d'automarginar-se també en aquest àmbit. El que és necessari és un veritable esforç de tots els grups parlamentaris per arribar a una estratègia única que beneficiï la imatge del país.

El líder de Coalició Reformista (CR), Joan Gabriel, va assegurar que «som receptius a aquestes paraules del cap de Govern de voler arribar a un acord».

Es referia al projecte de llei qualificada d'intercanvi d'informació en matèria fiscal que el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va assegurar ahir que el Govern vol presentar a tràmit parlamentari durant la primera quinzena d'agost. Aquestes afirmacions les va fer durant una sessió extraordinària del Consell General convocada perquè el líder de l'Executiu exposés la situació actual després de la signatura a París el 10 de març de l'anomenada Declaració d'Andorra. CR va posar com a condició, que va ser acceptada per Bartumeu, que es tinguessin en compte diverses aportacions seves en aquest projecte legal com que el text defineixi la informació subjecte a requeriment. El projecte preveu que el secret bancari es pot aixecar si hi ha una proposta fonamentada.

L'objectiu d'aquest text legal, segons va informar Bartumeu, és que a partir de la segona setmana de setembre es puguin discutir i establir els acords que permetin l'intercanvi d'informació fiscal amb altres països, i arribar al 24 de setembre, data de la trobada del G-20, amb almenys un acord signat amb França i molt avançat amb Espanya. Bartumeu va elogiar l'actitud de CR i va agrair «la seva responsabilitat en matèria d'estat». El mandatari també va criticar Andorra pel Canvi (ApC), que considera el projecte un error, i va reiterar que «és important que hi hagi una amplíssima majoria del Consell General i que és necessari un full de ruta. Crec que podrem arribar a la trobada que es farà a Pittsburgh en una situació millor de la que ens podríem imaginar». Segons va aventurar el líder de l'Executiu, abans d'aquesta cita potser es podrien signar acords amb almenys una dotzena de països.

El líder d'ApC, Eusebi Nomen, va afirmar que aquest text legal no tindrà els seus vots ja que actuant així es podria deixar passar l'oportunitat d'establir un debat amb els països veïns sobre la necessitat de dur a terme acords de no doble imposició fiscal. D'altra banda, Bartumeu va afirmar que ben aviat presentaran la nova legislació tributària que agafa com a base la llei que va redactar el govern anterior i que es modificarà amb les aportacions de diversos especialistes. El text es vol presentar al setembre. El mandatari va destacar que la UE havia informat de manera no oficial Andorra que la taxa d'un 10% d'impostos sobre els beneficis potser no seria suficient i s'hauria d'apujar al 12%.

El síndic general i Eusebi Nomen protagonitzen una nova picabaralla

El president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, va ser interromput diverses vegades durant la seva intervenció pel síndic general, Josep Dallerès. Segons el president de la cambra, Nomen estava fent un discurs basat en el text de la proposició de llei anunciada per Bartumeu sense que aquesta hagi estat encara entrada a tràmit parlamentari. «Teniu paraula per parlar sobre la intervenció del cap de Govern, però no per debatre una llei que no està a tràmit», va dir Dallerès a Nomen.

El líder d'Andorra pel Canvi va replicar al síndic general dient-li que «si jo parlo d'aquesta qüestió és perquè el senyor cap de Govern ha parlat d'aquest text. O és que em posa pressió? O és que no vol que parli?», va qüestionar. La picabaralla es va reproduir en altres moments de la intervenció de Nomen, i el síndic, tot i permetre que continués parlant, va explicar que a partir d'aquell moment aplicaria rigorosament el reglament de la cambra, sobretot l'article 60, que li permet cridar a l'ordre els consellers generals que en la seva opinió es desviïn del tema que es debat.

Andorra podria arribar a la reunió del G-20 de Pittsburg, prevista per al 24 de setembre, amb "més convenis" que permetin l'intercanvi d'informació en matèria tributària "dels previstos", segons va assegurar ahir el cap de Govern, Jaume Bartumeu.

Bartumeu va refermar al ple del Consell la intenció de l'executiu presentar un projecte de llei qualificada d'intercanvi d'informació en matèria fiscal amb la demanda que es tramiti pel procediment d'urgència durant la primera quinzena d'agost.

Segons el cap de Govern, aquest procediment permetria a l'executiu estar en situació, a partir de la segona setmana de setembre, "de discutir i establir els acords que permetin l'intercanvi d'informació en matèria tributària". L'objectiu, arribar al 24 de setembre almenys havent signat aquest acord amb França, tenint molt avançades les negociacions amb Espanya i havent iniciat els treballs amb Portugal. A part d'aquests tres països, el cap de Govern també va esmentar que amb relativa facilitat es poden arribar a signar acords d'intercanvi d'informació amb Holanda, Bèlgica, Alemanya, Luxemburg, San Marino i Mònaco.

Precisament, aquest objectiu mínim es podria superar àmpliament. I és que des de Coalició Reformista (CR), Joan Gabriel, que va reivindicar la tasca feta per Albert Pintat que va desembocar amb la Declaració de París, va expressar tot el suport dels seus consellers generals al full de ruta traçat pel Govern, sempre que en el projecte de llei qualificada d'intercanvi d'informació en matèria fiscal hi hagi el compromís d'un calendari fiscal, així com de les negociacions per signar els convenis de doble imposició.

Així mateix, Gabriel, que va destacar que si es consensua el text i CR hi dóna suport l'executiu podria signar els convenis que "consideri oportuns" sense necessitat que la llei hagi completat el tràmit parlamentari, va traslladar al cap de Govern un decàleg de punts que la coalició considera que el projecte de llei hauria de preveure per poder donar-hi suport. Uns punts,  però, que el cap de Govern ja va avançar que no "seran cap inconvenient" a l'hora de buscar el consens amb els reformistes.

Per la seva part, el president d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, va mantenir la negativa del seu grup a donar suport al projecte de llei qualificada d'intercanvi d'informació que presentarà l'executiu i el rebuig a l'estratègia seguida pel Govern.

En aquest sentit, Nomen va destacar que aquest text presenta serioses mancances i és una versió abreujada del model estàndard de l'OCDE, i va considerar una falta de respecte al Consell General que el text de l'esborrany del projecte de llei primer passés per París abans d'arribar als grups parlamentaris. Així mateix, el líder d'Andorra pel Canvi va lamentar que el Govern no hagi tingut cap consideració per la proposició de llei de dades tributàries presentada per la formació.

Picabaralla entre Dallerès i Nomen, que acusa el síndic de "boicotejar" la intervenció d'Andorra pel Canvi

La nota esperpèntica de la sessió extraordinària d'ahir la va protagonitzar el president d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, que va mantenir una intensa picabaralla amb el síndic, Josep Dallerès, a qui al final de la sessió va acusar d'haver tingut una "actitud agressiva", de voler "posar límits" a la llibertat d'expressió i de "boicotejar" la intervenció d'ApC.

I és que en un moment de l'exposició de la posició dels consellers de la plataforma, Nomen va abordar amb detall l'esborrany de projecte de llei qualificada d'intercanvi d'informació en matèria fiscal, que el Govern va fer arribar als grups parlamentaris el 21 de juny però que encara no ha estat entrat a tràmit. Aquest fet va provocar el toc d'atenció diverses vegades del síndic, que va recordar al parlamentari el reglament de la Cambra i li va demanar que es limités a l'ordre del dia. Aquest fet va indignar Nomen, que, sense esperar que el síndic li donés la paraula, com és el procediment habitual, va iniciar un intens diàleg amb Dallerès, a qui va acusar de voler "posar pressió" i de "limitar el dret a parlamentar".

Posteriorment, amb la sessió finalitzada, Nomen va acusar el PS d'haver "orquestrat al més pur maquiavel·lisme" per "condicionar la llibertat d'expressió" i "rebentar el discurs" d'Andorra pel Canvi.

Picabaralles, siguin per la interpretació del reglament de la cambra o per l'afany de buscar protagonisme, absurdes al marge, la sessió extraordinària del Consell General d'ahir, centrada únicament en el compliment dels compromisos contrets per l'excap de Govern Albert Pintat amb la signatura de la Declaració de París, va servir per constatar que Andorra pot arribar amb els deures fets a la reunió del G-20 del 24 de setembre.

I és que malgrat posar algunes condicions, Coalició Reformista es va mostrar disposada a donar suport al full de ruta elaborat per l'executiu i facilitar que pugui tirar endavant el text legislatiu que ha de permetre la signatura de convenis d'intercanvi d'informació en matèria fi scal. De fet, i al marge dels deu condicionants establerts, la posició dels reformistes és perfectament lògica ja que difícilment haurien pogut posar traves a cap iniciativa encaminada complir els compromisos adoptats per l'anterior cap de Govern. També ho és, i en això coincideixen un altre cop amb els plantejaments de l'executiu socialdemòcrata, ja que, segurament, en aquesta ocasió sí o sí, Andorra es juga el seu futur. I és que arribar a la reunió del G-20, en què es podria prendre la determinació de sancionar durament els països no cooperants, sense els deures fets i amb el risc de ser assenyalat novament per l'OCDE i els diferents organismes internacionals, seria una autèntica temeritat, que el país no es pot permetre. L'entesa entre les dues grans forces enfront d'una situació com aquesta és, doncs, sens dubte una molt bona notícia.