La segona etapa del Romaniacs es va complicar a Cyril Despres, en una jornada en què va haver de superar els problemes que havia patit als primers quilòmetres.

Tant Ariadna Tudel com David Albós mantenen la ferma esperança de participar en els Campionats del Món que se celebraran del 23 al 27 de setembre a Mendrisio (Suïssa). Per aquest motiu van voler presentar els motius pels quals demanen a la Federació Andorrana de Ciclisme (FAC) poder prendre part en l’esdeveniment, opció que, a hores d’ara, l’ens sembla veure de molt lluny.

Xavi Casas va participar per primera vegada en una competició al continent americà, i hi va aconseguir la quarta posició en categoria elit. Així l’ordinenc, que ara prepara els Campionats del Món, va ser a punt de pujar al podi als Trialsworkx, prova que es va desenvolupar a l’estació canadenca de Whistler.

L’FC Andorra i l’Escale UE Santa Coloma presenten una mateixa realitat a les seves plantilles, com és la joventut dels seus jugadors. Durant aquesta pretemporada han programat un bon nombre d’amistosos per anar agafant ritme, i es prenen cada matx com un entrenament més, segons indiquen els dos tècnics.

Va ser un dels socialdemòcrates que van donar el tret de sortida a la precampanya electoral, al multitudinari acte d’Ordino. Ara, com a conseller general, té el repte de no defraudar l’electorat que a les urnes va votar l’Alternativa. Franz Armengol, el parlamentari més jove, explica a EL PERIÒDIC com afronta la crucial legislatura.

–Com Jaume Bartumeu, va prometre “un canvi necessari”. ¿Per on comença ara tot això?
–L’expectativa ha estat molt important i encara ho està sent. La gent vol que es facin els canvis al més ràpidament possible, però el més important és consolidar les bases. Només així es podrà fer un canvi real i diferent. Les coses s’estan posant en marxa: a poc a poc s’està formant el Govern i en l’àmbit parlamentari el més important ara és respondre als reptes més immediats amb l’intercanvi d’informació per arribar amb els deures fets abans del G-20. Aquest serà un tret de sortida important per normalitzar la situació d’Andorra i començar amb la política interior.

–La cimera de Pittsburg marca el calendari. ¿És tan factible com s’ha dit fins ara arribar a aquella cita amb els dotze acords?
–Estic convençut d’això. Tinc fe en aquest Govern, i no pas una fe incondicional, sinó perquè realment amb les relacions que he mantingut amb el cap de Govern i ministres he vist que s’està treballant molt per aconseguir-ho. A més, veient que l’oposició també està predisposada en aquest tema, crec que sí que hi arribarem a temps.

–¿Com valora que sigui l’oposició la que possibiliti l’habilitació legislativa amb una gran agilitat?
–En aquest cas, CR és conscient des de fa mesos de les prioritats que té Andorra. Saben que cal tirar endavant per aquesta via. L’objectiu és sortir de la llista de paradisos fiscals i aquesta voluntat la comparteixen els reformistes. Ara bé, en altres aspectes és evident que durant la legislatura sorgiran nombroses diferències.

–¿Quin és el rol que assumirà tant al Parlament com a la vicepresidència de la comissió legislativa de Política Exterior?
–Com a conseller més jove, tinc molt per aprendre. Estic envoltat de companys amb experiència. També a les files dels altres grups hi ha gent amb una gran vàlua política i personal i per mi ja és un gran orgull poder estar present al Consell. Vull escoltar, aprendre i estar a l’altura de les expectatives.
–¿Com valora les picabaralles entre Eusebi Nomen i el Síndic Dallerès?
–Sincerament, tinc un gran respecte per Josep Dallerès, no només per ser company de partit, sinó perquè representa amb un gran honor el Parlament andorrà i crec que no hi hauria millor Síndic. Ha demostrat una gran carrera política i una gran capacitat dialogant, de concertació i paciència. Però últimament se’l veu una mica crispat en segons quines situacions per les actituds no sempre encertades de la gent d’ApC. Lamento aquestes tensions, perquè semblava que partíem d’un bon acord i ara hi ha certa distància.

–¿De quina manera volen reorientar, de fet, la relació amb ApC?
–Haurem d’intentar seure i tornar a parlar. Amb ApC, és millor deixar refredar una mica el pacte. Podem trobar molts camins d’entesa, però cal que passi un temps per deixar enrere aquest nivell de crispació. Sincerament, crec que totes les forces tenen un cert nerviosisme per la proximitat de les fites, sobretot l’aprovació del text de l’intercanvi de dades de cara a Pittsburg, que marcarà un abans i un després. Passat això, espero i desitjo que es pugin reprendre les negociacions, tornar-nos a apropar a ApC.

–Després de Pittsburg, es redefiniran els rols i CR serà la veritable oposició. Això seria el més lògic…
–Hauria de ser-ho. Però també és cert que la gent d’ApC ha manifestat que no volen estar marcats en tot. Posem com a exemple l’antiga legislatura i els dos consellers de CDA+S21, que gairebé sempre van donar els vot als liberals, amb un suport més que evident. Pel que veiem, ApC no vol aquest marcatge i va totalment per lliure.

–Canviant de tema, abans o després caldrà entrar en política nacional i donar resposta a l’electorat real. ¿Com s’ha d’enfocar, per exemple, el greu augment de l’atur?
–En aquest cas, més que un subsidi, del qual haurem de parlar més endavant, al setembre el Govern farà una iniciativa per posar en marxa mesures per ajudar la gent que porta més temps aturada. Estem en una situació complicada i s’ha de fer quelcom. Això es pot fer mitjançant un pla de xoc o bé donant mans lliures a Govern perquè de forma molt més directa i ràpida es puguin donar aquestes ajudes. Jo aposto per la iniciativa de Govern com la millor via i ja veurem què passa amb el pla de xoc d’Eusebi Nomen. Més endavant, haurem de reenfocar i redinamitzar l’economia perquè les empreses puguin absorbir els aturats.

–En campanya, vostè va incidir en la necessitat d’un canvi d’estratègia, sobretot turísticament…
–Al PS portem això al programa des de l’any 2001, quan ja calia regular tot el sistema hoteler a través del sistema d’estrelles i preus per tal de buscar la coherència. Cal una reforma global d’aquest sector, que és un dels motors del país, millorant també la qualitat dels restaurants, per exemple, i treballant la gamma de preus, així com fent campanyes mediàtiques. Em consta que aquest mes d’agost, d’altra banda, està sent una mica millor per al turisme, però caldrà veure si això és puntual o bé són els primers indicis de la recuperació, com la que ja estan tenint països com ara Alemanya i França.

–Però Andorra no sortirà de la crisi fins que no es faci el pas estructural en què tots els partits coincideixin.
–Bé, en aquest sentit, la reforma tributària serà un pas important per aconseguir aquest canvi. Actualment hi ha un fre a la productivitat de les empreses i els canvis necessaris que tots els partits polítics al Parlament hem assumit passen per deixar treballar les companyies i no ofegar-les amb unes càrregues fiscals que no tenen cap sentit.

–¿No s’incrementarà la pressió fiscal, tal com augura ApC?
–No. Això és totalment fals. No s’incrementarà la pressió fiscal. El fet que es gravi el 10% sobre els beneficis obtinguts no incrementa una pressió fiscal que moltes empreses estan ara assumint amb l’ISI. Aquest canvi arribarà. Caldrà molta pedagogia per explicar a tot el sector productiu cap on volem anar i com s’ha de fer i, després, implementar-ho de forma progressiva. A la llarga, tothom ho agrairà.

–A més de la tasca política, és vicepresident d’Infants del Món des de fa més de deu anys, un fet que amb tota seguretat li fa veure moltes situacions de precarietat…
–El tema humanitari, que el porto des d’abans de la política, em toca molt de prop i la meva implicació en aquesta ONG em fa anar mínim un cop per setmana i assistir a reunions periòdiques amb la plataforma d’ONG, on parlo amb gent com ara el president de Càritas, Agustí Font, el president de Creu Roja, Josep Duró, o el president d’Intermón Oxfam, César Garcia, entre d’altres. Nosaltres treballem amb apadrinaments, que per cert estan baixant amb la crisi. En el cas d’Andorra, fa poc vaig saber de dues persones que es van quedar sense feina, sense pis, i estaven dormint en una zona de calderes d’un edifici. Són problemes socials que Andorra no vivia tan directament i ara cal orientar aquests temes cap als serveis socials i els ministeris competents.

–Laboralment, alguns demanen la moratòria en la pujada de cotitzacions. ¿Creu que seria positiu?
–S’hauria d’estudiar objectivament. Ara per ara no em decantaria per un sí o per un no rotund, i el fet és que estem en un moment excepcional i tot això s’ha de poder quantificar. Les empreses no passen per un bon moment, però la branca de malaltia de la CASS tampoc. D’altra banda, anar posposant una llei que tant ha costat de posar en marxa sempre fa respecte.

–D’aquí a quatre anys, en acabar la legislatura, ¿què vol haver aconseguit per veure’s satisfet?
–Sincerament, el meu objectiu és poder respondre cada cop que se’m sol.licita, tal com he fet fins ara. Tinc el gran privilegi de ser un dels 28 elegits i no m’han posat allà per asseure’m. Així, espero que dins la meva fase d’aprenentatge aconsegueixi més rodatge.

–¿Ser el conseller més jove fa que pensi que pot tenir carrera política per molts anys?
–Si fa uns anys m’haguessin dit que estaria al Consell, no m’ho hauria cregut. Estic molt il.lusionat i espero guardar forces per poder repetir. Però si no estigués prou motivat, deixaria pas a persones que tinguessin més empenta. Mai estaré a la política per estar-hi, sinó per convenciment.