No es conformen en què el Tribunal Superior els doni la raó. Així ho va manifestar ahir la primera secretària del Partit Socialdemòcrata (PS), Judith Salazar, fent referència a la sentència sobre l’afer Mateu, i per això des d’aquest partit es reclama que la consellera demòcrata Meritxell Mateu posi a disposició de DA el seu càrrec després que la sentència del Tribunal Superior hagi desestimat el recurs presentat per ella contra la sentència de la Batllia del 13 de setembre del 2010 en la qual establia que no gaudia de l’estatus de funcionària.
Salazar va remarcar que la sentència dóna la raó al govern socialdemòcrata de Jaume Bartumeu, però «¿se’ns dóna la raó i aquí no ha passat res?», va assenyalar. En cas que Mateu no doni aquest pas, els socialdemòcrates reclamen que sigui Toni Martí, com a president del partit de DA, qui «exigeixi les responsabilitats que pertoquin», va dir Salazar.

El PS critica Mateu «com una persona que ha sigut ministra i que va utilitzar el seu càrrec i la relació política per ocupar una plaça de funcionària», va dir Víctor Naudi, president del PS, qui a més va afirmar que ara hauria de donar exemple i posar a disposició el seu càrrec, «com un gest i per ètica política», va afegir Salazar.

Mateu té a dia d’avui una excedència com a treballadora del cos funcionarial, en vigor des què va assumir el càrrec de consellera general després de les eleccions del passat mes d’abril.

En altre ordre de coses, la roda de premsa habitual dels dijous del PS, celebrada ahir, va servir per anunciar que dimarts vinent se celebrarà el comitè directiu extraordinari del grup per tal de debatre al si del partit el possible pacte d’estat sobre la reforma de la llei de la CASS. Salazar va puntualitzar que es tracta de constatar totes les opinions del partit al respecte d’aquest pacte d’estat.

ALTES I BAIXES AL PS / Per altra banda, Naudi va rebutjar fer qualsevol tipus de valoració sobre les disputes publicades del PS encampadà entre Olga Areny i Miquel Alís. El president del PS es va negar a entrar en el que ell considera «un debat de personalitats». Però sobre les possibles demandes o queixes, Naudi va assegurar que no li consta que hagin entrat al partit «queixes o demandes d’empara ni formals ni de conversa», per part d’Areny. Tot i això, Naudi va confirmar que Areny sí que va presentar la baixa del partit passades les darreres eleccions.

Areny és una de les quatre baixes que s’han donat després de les darreres eleccions municipals, tot i això Naudi també va confirmar que s’han donat el mateix nombre d’altes. El president del partit va remarcar que després de l’alt nombre de baixes que es van produir el passat estiu, «ara la cosa s’ha estabilitzat». En aquest sentit la primera secretària del PS va destacar l’alta presència d’independents que formen part dels comitès parroquials del PS i els va qualificar com un «valor important» en el partit i com a futurs i potencials militants.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que la consellera de Demòcrates per Andorra (DA) Meritxell Mateu hauria de fer "un gest de responsabilitat i d'ètica política" i "com a mínim posar el seu càrrec a disposició" arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia que rati ca que no té l'estatus de funcionària. El PS entén que no n'hi ha prou amb l'aplicació de la sentència, sinó que "cal anar més enllà i ser més valent", i demana responsabilitats polítiques.

La primera secretària, Judith Salazar, va felicitar ahir els seus companys del Govern socialdemòcrata "per la manera correcta de procedir en aquest assumpte", alhora que va recordar que havien tingut "la cortesia" de deixar en el càrrec Mateu  ns que hi hagués una decisió ferma als tribunals. Salazar va explicar que "ens van acusar també de fer-li mobbing i de portar a terme una caça de bruixes, però la justícia ens ha donat la raó".

En aquest mateix sentit, el president del partit, Víctor Naudi, va assenyalar que "aquesta és una qüestió "que va fer vessarmolta tinta en el seu moment i sobre la qual el Govern està passant ara de puntetes". Per Naudi, Mateu hauria de fer "un gest i donar exemple" posant el càrrec a disposició. En cas que l'exministra d'Afers Exteriors no prengui la decisió, "hauria de ser el cap de Govern i president de DA, Antoni Martí, el que hauria de prendre mesures i buscar les responsabilitats de qui pertoqui", va recalcar Salazar, tot i que va afegir que "la dimissió hauria de ser la fórmula".

Pel que fa a la baixa de la formació de l'exconsellera de Cultura del Comú d'Encamp Olga Areny, Naudi va dir que "no entrarem a alimentar un debat de personalismes". "Tot i així, hem de dir que no ens consta que hagi manifestat cap queixa o demanda al partit. No se'ns ha dit mai que hi hagués dificultats en aquell mandat del Comú i, per tant, això ens sona més a excusa per abandonar el partit que no una altra cosa", va afegir.

El Govern va explicar ahir al grup socialdemòcrata el full de ruta de l'obertura econòmica. Al  nal de la reunió el consellersocialdemòcrata Gerard Barcia va manifestar la seva preocupació pel fet que la llei  fixi unes salvaguardes que depenguin de l'arbitrarietat del Govern en comptes de quedar re ectides a la norma. Barcia va dir que "tot i que hi hem fet reiterades preguntes, no ens ha quedat clar si les salvaguardes es concretaran dins la llei o seran arbitràries per part del Govern". També va assenyalar que si depengués de l'executiu "seria un motiu de preocupació", perquè consideren que la llei ha de ser prou concreta perquè això hi quedi  xat. El ministre d'Economia, Jordi Alcobé, va assegurar que a la llei s'especi caran unes salvaguardes "genèriques, objectivables, no sectorials i conceptuals". Les salvaguardes volen evitar que vinguin empreses que puguin alterar
"els elements essencials del país que cal preservar", i per tant els conceptes seran, per exemple, evitar les que posin en perill la seguretat física de les persones, l'ordre públic, el medi ambient o la sobirania.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que la consellera general de Demòcrates per Andorra (DA) Meritxell Mateu hauria de fer "un gest de responsabilitat i d'ètica política" i "com a mínim posar el seu càrrec a disposició" arran de la sentència del Tribunal Superior de Justícia que ratifica que no té l'estatus de funcionària.

El PS entén que no n'hi ha prou amb l'aplicació de la sentència, sinó que "cal anar més enllà i ser més valent", motiu pel qual demana responsabilitats polítiques. La primera secretària, Judith Salazar, va felicitar ahir els seus companys del Govern socialdemòcrata "per la manera correcta de procedir en aquest assumpte", alhora que va recordar que havien tingut "la cortesia" de deixar en el càrrec Mateu fins que hi hagués una decisió ferma als tribunals. Salazar va explicar que "ens van acusar també de fer-li mobbing i de portar a terme una caça de bruixes, però la justícia ens ha donat la raó".

En aquest mateix sentit, el president del partit, Víctor Naudi, va assenyalar que "aquesta és una qüestió "que va fer vessar molta tinta en el seu moment i sobre la qual el Govern està passant ara de puntetes". Per Naudi, Mateu hauria de fer "un gest i donar exemple" posant el càrrec a disposició. En cas que l'exministra d'Afers Exteriors no prengui la decisió, "hauria de ser el cap de Govern i president de DA, Antoni Martí, el que hauria de prendre mesures i buscar les responsabilitats de qui pertoqui", va recalcar Salazar, tot i que va afegir que "la dimissió hauria de ser la fórmula".

Pel que fa a la baixa del partit de l'exconsellera de Cultura del Comú d'Encamp Olga Areny, Naudi va dir que "no entrarem a alimentar un debat de personalismes". "Tot i així, hem de dir que no ens consta que hagi manifestat cap queixa o demanda al partit. No se'ns ha dit mai que hi hagués dificultats en aquell mandat del Comú i, per tant, això ens sona més a excusa per abandonar el partit que no a una altra cosa", va afegir.

D'altra banda, el PS va informar de la convocatòria d'un comitè directiu per dimarts vinent per prendre un posicionament en relació amb el pacte d'Estat que hauria de tenir lloc sobre la reforma de la Seguretat Social.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va demanar ahir al president de Demòcrates per Andorra (DA) i cap de Govern, Toni Martí, "que prengui les mesures que pertoquin" respecte de l'actual consellera general Meritxell Mateu, en referència amb la possibilitat de forçar l'exministra a dimitir després de la sentència del Tribunal Superior, que desestima que l'extitular d'Exteriors, entre altres departaments, i exambaixadora, tingui estatut de funcionària, tal com defensava.

La primera secretària de la formació socialdemòcrata, Judith Salazar, va considerar ahir que "èticament hauria de ser ella qui posés el càrrec a disposició". I que si no es fa aquest pas "els gestors polítics de DA facin com a mínim un gest de responsabilitat i d'ètica política". En cap cas ni Salazar ni el president del partit, Víctor Naudi, van parlar de cessament.
Els dos dirigents del PS van afirmar que l'actual consellera "ha donat un mal exemple" i que "el Govern actual està passant de puntetes per sobre de l'afer". Salazar i Naudi van dir que Meritxell Mateu no pot "continuar al front d'una cadira al Consell", on té una tasca legislativa i "ha de fer complir la legislació". I, en canvi, "quan ja sabia que no era funcionària" va estar "dos anys" en un lloc "que semblava que no li corresponia perquè no respectava els principis de legalitat" com, van recordar el president i la primera secretària del PS, el TS ha avalat, fet pel qual van "felicitar els companys que van estar al Govern, que van ser coherents i van tenir la cortesia de mantenir-la" en la Funció Pública. "Se'ns dóna la raó i aquí no passa res?", va preguntar-se Salazar. Que hi va afegir que s'ha de "ser més valent [el Govern actual] i anar més enllà".

Repercussió
Tant Naudi com Salazar van recordar que quan el Govern del PS va decidir portar el cas a la Justícia "es va criticar que si es feia una cacera de bruixes. I d'aquesta qüestió se'n va parlar molt i es va fer vessar molta tinta", va afirmar el president del partit. Mentre que la primera secretària va recordar que "se'ns va acusar del que no era" perquè "més enllà de les hipòtesi és un fet que la Justícia ha resolt i ha dit que no era funcionària".
Els dos màxims responsables de la formació socialdemòcrata van arribar a insinuar que Meritxell Mateu hauria usat el seu càr­rec de ministra per mirar "d'afavorir" el manteniment de la seva condició de funcionària, sense que hagués complert "amb els principis del concurs de mèrit, de publicitat i de concurrència". Salazar, a partir de preguntes retòriques, va ser prou clara i contundent. "Què passa amb els dos anys de funcionària que no li cor­responien? I què passa quan es fa un mal ús d'una situació que saps que no et correspon? I quan a partir de tot plegat se'n fa un ús polític?" Per tot plegat, la primera secretària del PS es va acabar interrogant si és adequat que l'exministra continuï "al front d'una cadira al Consell".

UNA “DINÀMICA NORMAL” D’ALTES I DE BAIXES

El president del Partit Socialdemòcrata, Víctor Naudi, va explicar que des de la celebració de les eleccions comunals hi ha hagut quatre noves baixes formals en el si de la formació, una de les quals la de l'exconsellera del comú d'Encamp Olga Areny. Però també hi ha hagut altes i, segons la primera secretària, Judith Salazar, diversos independents que "s'acosten al projecte. Gent que ens demana que se'ls convidi a assistir a les reunions dels comitès parroquials per veure com funciona la dinàmica del partit". Per tot això, Naudi considera que s'ha entrat en una "dinàmica de normalitat en la vida" del col·lectiu que ha de reforçar l'acostament a la societat i la renovació. Naudi, demanat concretament per l'enfrontament públic i per separat d'Areny amb Miquel Alís, va afirmar que "no entrarem a alimentar un debat de persones o personalismes". I va recordar que l'exconsellera mai no havia presentat cap queixa davant els òrgans del partit als quals, al seu parer, hauria pogut recórrer. Per tant, el seu posicionament seria "una excusa per justificar la baixa".

Vostè és torero!
Vaig intentar ser-ho i tot i que no vaig triomfar, a Andorra vaig torejar molt. Primer a la Plaça d’Escaldes, on ara hi ha el Monsa, i després a la de davant de Govern.

Quina època, oi?
Cada nit hi havia corrida. Els turistes, sobretot els francesos, es tornaven bojos. Emplenàvem la plaça i jo guanyava 300 pessetes que em donava la Mdme. Fournier. El sou se’l quedava ma mare, que després em donava 50 pessetes i amb aquests calés jo era el rei a Andorra.

Que diferent d’ara!
Això era un país turístic de veritat, avui en dia no és res en comparació amb l’època. Vivíem del turisme i es feien uns festivals a la plaça espectaculars.

Quants toreros eren?
El Palmeño, que ja és mort, que era una mica poruc però que tenia un gran toreig de saló, el Jareño de Córdoba, que va marxar del país, un tal José que ara és repartidor i que un cop una vaqueta li va obrir la panxa i sort va tenir del Dr. Alonso, que ràpidament el va dur a la clínica del Dr. Vilanova. No hi va morir mai ningú a An-dorra. Jo tot just alguna vegada vaig patir una esgarrinxada.

I venien grans estrelles?
Sí. El Cèsar Girón, que era el propietari de la plaça, el Cordobés i fins i tot el Palomo Linares. Però una nit que van compartir cartell van marxar sense cobrar perquè la plaça es va emplenar només amb les invitacions.

M’ho descriu amb passió.
A les nits deixàvem anar les vaquetes, que sabien llatí i tot! Tu les passaves per un costat i elles anaven per l’altre, són animals que aprenen ràpid. Fèiem el que podíem i els francesos es divertien, aplaudien, s’ho passaven bé. I les franceses ni t’ho explico...

Expliqui, expliqui...
A les noies les fèiem pujar per unes escales, elles creien que anàvem a veure les vaquetes i fèiem el que podíem i ens deixaven... [riu].

Els toros eren negoci?
Gairebé sempre omplíem i veníem les banderetes tacades de sang a 10 francs i no en quedava mai cap.

Com s’hi va ficar en aquest ofici?
Jo sóc de Badajoz i amb 12 anys ja m’escapava a les nits amb uns amics a una finca per torejar. Vaig anar a Madrid a provar sort i hi vaig conèixer Ortega Cano i la seva família, abans de traslladar-me a Andorra.

Es parlava de tornar a tenir una plaça, fins no fa gaire.
Una pena que ja no n’hi hagi. Era un gran atractiu que va acabar als anys 70, quan l’empresari Michel Ricard ho va deixar estar. A Catalunya, prohibint-los, no saben el que han fet. Els toros hi tenen més d’un segle d’història.

L’Osasuna, tot i les nombroses absències, no va fer de convidat de pedra al Reyno de Navarra i va voler donar una alegria a la seva afició. En la primera meitat, els deixebles de José Luis Mendilibar van merèixer anar per davant en el marcador, cosa que van aconseguir en el minut 40 gràcies a l’encert de Lekic. Els osasunistes somiaven encara en el miracle.
El Barça, amb la majoria de titulars a la banqueta d’inici –Abidal va haver de substituir el lesionat Fontàs–, va despertar en el segon temps. Alexis, en el minut 8, va rematar de cap al segon pal una bona centrada d’Adriano per aconseguir la igualada. A partir d’aquí, més control blaugrana i ja amb Messi al camp, la sentència, que va arribar amb un gol de Sergi Roberto, a passada de l’argentí. Encara quedava temps per a una nova lesió culer, la de Pedro, als isquiotibials. El clàssic ja espera. Dimecres, primer acte.
En l’altre partit d’ahir, l’Athletic  no va donar opció a la sorpresa i va golejar l’Albacete, de segona B, per un clar 4 a 0. Susaeta, Herrera, Toquero, d’esperó, i San José van ser els autors dels gols dels bascos, que s’enfrontaran en quarts al Mallorca de Caparrós.

CASILLAS DIU QUE NO HI HA DEBAT AL BERNABÉU AMB CRISTIANO

Iker Casillas va trencar una llança ahir en favor del seu company d’equip Cristiano Ronaldo, tot afirmant que “no hi ha debat” respecte a la relació del portuguès amb el públic del Santiago Bernabéu. “La gent és molt exigent i això és bo perquè si t’exigeix és perquè pots donar molt més. Jo no vaig sentir cap xiulet contra Cristiano. Tot el contrari, des del primer dia l’afició li ha donat suport i ha cridat el seu nom”, va indicar. Sobre l’enfrontament de quarts contra el Barça, el porter va indicar que “no hem d’obsessionar-nos. De fet, amb tants clàssics que hem jugat darrerament sembla que ja estan descafeïnats”. El madridista va afegir que el duel “no serà un Messi contra Casillas”.

A més, l’interès va resultat inferior al previ. Per exemple, es van treure més de 3.200 milions en bons a cinc anys al 3,9 per cent de rendibilitat, quasi un punt menys del que hi havia abans, i l’interès a quatre anys va passar del 4,8 al 3,8 al qual es van emetre 2.500 milions. En total la demanda va superar els 18.000 milions d’euros en la primera subhasta de deute sobirà espanyol després de l’anunci de les mesures d’ajustament i de reducció de dèficit que vol realitzar el nou executiu de Mariano Rajoy. La prima de risc d’Espanya, la diferència entre l’interès dels bons espanyols respecte als alemanys, va caure fins als 330 punts bàsics, 21 menys que dimecres.

ITÀLIA
Els mercats de deute també van donar bons resultats a Itàlia. El país transalpí va situar la totalitat dels 12.000 milions d’euros que havia ofert, i a més a la meitat de l’interès que fa un mes. La major part, 8.500 milions, eren bons a 12 mesos amb una rendibilitat del 2,7 per cent, mentre que al desembre era del 5,9 per cent. La resta eren títols a mig any que van arribar a l’1,6 per cent d’interès. La prima de risc italiana va tancar la sessió d’ahir a 480 punts, i respecte a la del dia anterior es va rebaixar en 37 punts.  
Mario Monti, el president italià, va comparèixer ahir al Parlament per parlar sobre les darreres reunions amb el president francès i la cancellera alemanya, Nicolas Sarkozy i Angela Merkel, respectivament. Monti va comentar que no es preveuen més sancions per superar el dèficit que les que ja hi ha al pacte d’estabilitat, i que les línies de treball van pel “perfeccionament dels sistemes de disciplina pressupostària i una agenda per al creixement”.   

Europa
La Comissió Europea i la nova presidència de torn de la UE van demanar ahir que els països facin un esforç per millorar la dinàmica econòmica, i que vagin més enllà de vigilar el dèficit. José Manuel Durao Barroso, el president de la Comissió, va comentar que “estem d’acord que la disciplina fiscal i les finances públiques sanejades són indispensables per a Europa. Però no és suficient, el creixement també és necessari”. La primera ministra de Dinamarca, que assumeix la presidència de la UE, Helle Thorning-Schmidt, va posar com a bon exemple les iniciatives de Monti a Itàlia. A les borses, la de Madrid gairebé no va variar, la de Milà va pujar un 2 per cent i les de París i Londres van tenir descensos.

EL BCE MANTÉ EL TIPUS D'INTERÈS I DRAGHI CREU QUE HI HA SENYALS "D'ESTABILITZACIÓ"

El Banc Central Europeu (BCE) va confirmar ahir que manté el tipus d’interès de la zona euro en l’1 per cent, i el president de l’entitat continental, Mario Draghi, es va mostrar optimista respecte de la tendència de l’economia. El dirigent italià va indicar que “hi ha senyals provisionals d’una estabilització a l’activitat econòmica a nivells baixos”. Draghi va destacar els efectes positius que ha tingut  la important aportació de diners a les entitats bancàries que el BCE va realitzar fa poques setmanes, de prop de 500.000 milions d’euros a un termini de tres anys. “Ha evitat el que hauria pogut ser una greu restricció del crèdit en el nostre sistema bancari”, va dir. A més, va deixar oberta la possibilitat que es continuï amb la compra de deute dels països europeus amb problemes, i que en el futur es rebaixi més el tipus d’interès a la zona euro. D’altra banda, el president del BCE es va mostrar prudent i va considerar que “les perspectives encara depenen d’una alta incertesa i riscos”.
El Banc d’Anglaterra, tal com va fer el BCE, també va decidir ahir continuar amb el mateix tipus d’interès al Regne Unit. Tot i que en el cas britànic el nivell està encara més baix, al 0,5 per cent, que és el mínim històric.

La primera secretària de la formació socialdemòcrata, Judith Salazar, va considerar ahir que “èticament hauria de ser ella qui posés el càrrec a disposició”. I que si no es fa aquest pas “els gestors polítics de DA facin com a mínim un gest de responsabilitat i d’ètica política”. En cap cas ni Salazar ni el president del partit, Víctor Naudi, van parlar de cessament.
Els dos dirigents del PS van afirmar que l’actual consellera “ha donat un mal exemple” i que “el Govern actual està passant de puntetes per sobre de l’afer”. Salazar i Naudi van dir que Meritxell Mateu no pot “continuar al front d’una cadira al Consell”, on té una tasca legislativa i “ha de fer complir la legislació”. I, en canvi, “quan ja sabia que no era funcionària” va estar “dos anys” en un lloc “que semblava que no li corresponia perquè no respectava els principis de legalitat” com, van recordar el president i la primera secretària del PS, el TS ha avalat, fet pel qual van “felicitar els companys que van estar al Govern, que van ser coherents i van tenir la cortesia de mantenir-la” en la Funció Pública. “Se’ns dóna la raó i aquí no passa res?”, va preguntar-se Salazar. Que hi va afegir que s’ha de “ser més valent [el Govern actual] i anar més enllà”.

Repercussió
Tant Naudi com Salazar van recordar que quan el Govern del PS va decidir portar el cas a la Justícia “es va criticar que si es feia una cacera de bruixes. I d’aquesta qüestió se’n va parlar molt i es va fer vessar molta tinta”, va afirmar el president del partit. Mentre que la primera secretària va recordar que “se’ns va acusar del que no era” perquè “més enllà de les hipòtesi és un fet que la Justícia ha resolt i ha dit que no era funcionària”.
Els dos màxims responsables de la formació socialdemòcrata van arribar a insinuar que Meritxell Mateu hauria usat el seu càr­rec de ministra per mirar “d’afavorir” el manteniment de la seva condició de funcionària, sense que hagués complert “amb els principis del concurs de mèrit, de publicitat i de concurrència”. Salazar, a partir de preguntes retòriques, va ser prou clara i contundent. “Què passa amb els dos anys de funcionària que no li cor­responien? I què passa quan es fa un mal ús d’una situació que saps que no et correspon? I quan a partir de tot plegat se’n fa un ús polític?” Per tot plegat, la primera secretària del PS es va acabar interrogant si és adequat que l’exministra continuï “al front d’una cadira al Consell”.

UNA "DINÀMICA NORMAL" D'ALTES I DE BAIXES

El president del Partit Socialdemòcrata, Víctor Naudi, va explicar que des de la celebració de les eleccions comunals hi ha hagut quatre noves baixes formals en el si de la formació, una de les quals la de l’exconsellera del comú d’Encamp Olga Areny. Però també hi ha hagut altes i, segons la primera secretària, Judith Salazar, diversos independents que “s’acosten al projecte. Gent que ens demana que se’ls convidi a assistir a les reunions dels comitès parroquials per veure com funciona la dinàmica del partit”. Per tot això, Naudi considera que s’ha entrat en una “dinàmica de normalitat en la vida” del col·lectiu que ha de reforçar l’acostament a la societat i la renovació. Naudi, demanat concretament per l’enfrontament públic i per separat d’Areny amb Miquel Alís, va afirmar que “no entrarem a alimentar un debat de persones o personalismes”. I va recordar que l’exconsellera mai no havia presentat cap queixa davant els òrgans del partit als quals, al seu parer, hauria pogut recórrer. Per tant, el seu posicionament seria “una excusa per justificar la baixa”.