Segons les dades de l'Agència de Mobilitat tractades pel Departament d'Estadística, el desembre va ser el tercer mes consecutiu en què van augmentar els vehicles que van entrar per les fronteres, malgrat que la xifra global de tot l'any 2011 és un 1,3% inferior a la del 2010, i un 4,9% inferior respecte als darrers cinc anys. De fet, el 2007 van accedir al país 4.393.934 vehicles.
La davallada està causada per la baixada dels vehicles de la frontera hispanoandorrana, que han disminuït un 5,9% respecte al 2010 i un 7,8% en relació als darrers cinc anys, i que no s'ha pogut compensar amb l'increment dels vehicles que han accedit des de França, que han pujat un 9,4% respecte l'any anterior i un 1,4% en relació als últims cinc anys. Del total de vehicles, un 66,3% han entrat per la frontera hispanoandorrana i un 33,6% per la francoandorrana, un percentatge que ha augmentat tres punts respecte al 2010.
Durant el mes de desembre, l'entrada de vehicles per la frontera francoandorrana ha continuat evolucionant a l'alça, mentre que els que han accedit per la frontera del riu Runer es mantenen estables respecte al mes anterior i disminueixen un 3% respecte al desembre del 2010. Per tipologies de vehicles, hi ha una tendència marcadament a la baixa en vehicles pesats, amb una tendència interanual del -21,4%.

La intenció de l'actual corporació laurediana de no renovar el contracte de lloguer de la vela que actualment ocupa el Prat Gran satisfà els consellers de l'oposició. Segons va explicar el conseller del Partit Socialdemòcrata, Rossend Areny, encara no tenen cap comunicat oficial sobre les previsions del comú, però va confirmar que aquesta setmana han de mantenir una reunió amb la majoria "i suposo que ens donaran més informació".

Malgrat tot, va assegurar que "si finalment es treu l'envelat ens n'alegrarem i es confirmarà que és possible donar una altra utilitat més viable a l'espai". De fet, va recordar que la posició del PS sempre ha estat que s'havia de prescindir de l'estructura que ocupa el Prat Gran. "He viscut tres campanyes i en totes la vela ha estat un dels temes centrals", va manifestar, afegint-hi que si finalment desapareix l'envelat "d'alguna manera ens hauran donat la raó".

Un nou equipament

D'altra banda, va indicar que si bé en els darrers comicis el programa electoral socialdemòcrata defensava un espai verd, veuen de bon ull que la zona es pugui reconvertir en un equipament "més durador i que pugui donar sortida a més d'un tipus d'esdeveniment", com seria el projecte de fer un edifici amb places d'aparcament, locals per a les associacions i alguna sala polivalent. "És un tipus d'equipament necessari per a la parròquia i si es pot ubicar en un terreny propietat del comú encara millor", va dir Areny. Amb tot, va reconèixer les dificultats de tirar endavant la proposta a causa de la crisi econòmica, que limita les inversions de l'adminsitració laurediana. "La idea del comú està bé, però si sol no ho pot assumir, esta bé que també hi facin aportacions els privats si ho consideren oprotú", va explicar, indicant que espera que el canvi de l'espai es pugui fer "en breu", ja que ajudaria a donar vida a la parròquia.

Rossend Areny també es va mostrar convençut que les fires que actualment se celebren a l'envelat es podran fer a l'exterior sense problemes. "Són fires momentànies que no duren més de 3 o 4 dies, per tant, es pot trobar un espai a fora per ubicar-les sense que això impliqui gaires problemes", va exposar.

Amb tot, el comú de Sant Julià té previst prendre una decisió definitiva aquesta setmana per no allargar més la incertesa sobre el futur del Prat Gran. Tot i que es tregui la vela, però, des de la corporació saben que és difícil tirar endavant el nou equipament.

Quants exemplars va vendre de ‘Blau de Prússia’?
Uns 5.500.

Hi ha pressió per veure com va la segona aventura d’Andreu Boix?
Jo treballo bé sota certa pressió. De tota manera, no m’obsessionen les vendes, tot i que és lògic que estiguis una mica pendent i que t’afecti si el llibre va bé.

Ara potser li diran oportunista per haver concebut una història on participen Sarkozy i Bruni.
No tenen un paper gaire central, si hagués volgut ser oportunista hauria escrit sobre l’Urdangarin. La presència del Copríncep i la seva esposa està totalment justificada en la història i no els involucro en cap escàndol.

‘L’escala del dolor’. Aquesta vegada el títol sí que és d’un thriller.
Quan entres a urgències hi ha un gràfic amb una gradació del dolor, des del lleu fins al màxim. És un element fonamental en el llibre, no es podia titular d’una altra manera.

Aquesta és la segona, interpreto que la idea és fer-ne més.
Sí, el que m’agradaria és alternar novel·les del Boix amb d’altres amb un ritme diferent, com La primera pràctica.  

Andreu Boix podria ser un Carvalho a l’andorrana, li faria il·lusió?
És clar que sí. És un personatge molt transversal, que abraça molts punts de vista. M’agradaria que el lector trobés un artefacte literari versemblant.

Què li han dit des de la policia, és versemblant o no?
Tinc amics policies i de Blau de Prússia m’han dit que semblava que m’hagués colat als seus despatxos.

Llegeix novel·les de detectius habitualment?
He de confessar que no. Així de suspens vaig llegir les de l’Stieg Larsson. El Boix no s’assembla, per exemple, al Carvalho. Sóc un escriptor de novel·la negra atípic perquè no n’he llegit gaire.

Digui’m un llibre recent que li hagi agradat.
Te’n diré dos. Jo confesso, de Jaume Cabré, i HHhH, de Laurent Binet.  

Quan escriu vostè, a quines hores?
De les set a les nou del matí.  

I ja té el cap clar?
Claríssim, molt més que a la tarda.

A veure ara amb la paternitat.
El març està prevista l’arribada de la Clara, sí. Ens hi adaptarem, segur que no hi haurà problemes.

Expliqui’m aquesta fascinació per Irlanda.
Sovint vaig allà a escriure. És una terra fantàstica plena de persones molt càlides i que de seguida es fan estimar.

Per cert, a veure quan estrenen l’òpera ‘El somni de Carlemany’, vostè en va escriure el llibret.
En el mal moment econòmic que estem més val no plantejar-s’ho gaire. Hi ha òperes que han trigat dos segles a estrenar-se.

Si prospera el projecte que el consell assessor de la salut ha posat sobre la taula del ministeri,  els fàrmacs passaran a reemborsar-se a l’usuari en funció de la seva rellevància i de la que té la patologia que han de curar, i també en funció del pacient i del tipus de tractament que segueixi. Per tirar endavant aquest nou procediment s’instauraran diferents tipus de receptes. I cadascuna anirà associada a un reemborsament diferent.
Es tracta d’un canvi que va més enllà del que ja estableix la Llei de modificació de la Seguretat Social que el Consell General va aprovar a final de desembre i que està pendent d’entrar en vigor, i que estipula que els percentatges de reemborsament dels medicaments podran baixar fins al 30%. Està vinculat a la gran reforma de la Llei de la Seguretat Social que el Govern vol que sorgeixi d’un gran pacte d’Estat ja que canvia les regles del joc.

Patologia i tipus de pacient
La proposta està basada en dos grans eixos. El primer és que els medicaments es pagaran en funció de la gravetat de la malaltia. Un tractament contra un refredat, per exemple, tindrà menys reemborsament que el d’una persona que pateix una afecció cardíaca.
El segon està lligat al tipus de pacient. Fonts ministerials van posar un exemple: un tractament preventiu per al colesterol. Ara mateix s’abona el 75% sense cap mena de discriminació. Però el canvi preveu que es facin distincions. Es respectarà aquest abonament quan un nivell elevat de colesterol pugui suposar una complicació greu de salut per al pacient en qüestió. Per tant, és un tractament vital. Però quan no sigui aquest el cas, el percentatge que s’abonarà serà molt menor i podria arribar a ser de l’ordre del 10 o el 15 per cent.
El cert és que tot el canvi de sistema té un actor principal: els metges. Seran ells els que hauran de discriminar en funció del pacient i el seu historial de salut. I el que es projecta és que puguin materialitzar aquestes distincions a través de tipologies de receptes i se’n plantegen fins a tres tipus diferents. Quan siguin per a un tractament preventiu, quan es tracti d’un de curatiu i quan sigui especial. Cada tipus de recepta estarà associada a un percentatge de reemborsament.

ELS METGES HAURAN DE SIGNAR UN CONTRACTE

El canvi en la prescripció de fàrmacs, un projecte que pretén incidir en la racionalització de la despesa sanitària, significa que els facultatius hauran d’adoptar un nou sistema de treball. L’exercici liberal dels facultatius es tradueix en la necessitat que els metges signin una mena de contracte amb l’administració que garanteixi que treballaran seguint els preceptes del nou sistema de finançament públic dels fàrmacs. Aquest canvi obligarà a modificar el conveni que lliga els metges a la CASS, que té una vigència d’un any però que automàticament es prorroga si és que cap de les parts no el denuncia amb antelació.
De fet, no és l’únic conveni que s’haurà de modificar. També s’hauran d’instaurar canvis en el de logopedes i fisioterapeutes, ja que el reemborsament d’alguns dels seus actes també es revisarà.

Una lluita que va durar fins al darrer moment –la penúltima jornada quan Coma va trencar el canvi– i no ha estat exempta de polèmica. L’especial de la darrera etapa, amb final a la capital peruana, Lima, només tenia vint-i-nou quilòmetres cronometrats, d’entrada un passeig triomfal per als vencedors. I més si Coma, a voltes líder, a voltes segon, canviava el motor de la seva moto, rebia penalització i partia a més de 50 minuts de distància del resident a Arinsal.
En arribar a Lima i complir el tràmit –desè a l’etapa–, alegria de Despres, que va titllar aquest Dakar com “el més dur que he viscut: dur físicament, però sobretot mentalment. Era important qüestionar-se tots els matins i sortir a lluitar. Això és molt dur mentalment. Qualsevol victòria és bonica, però aquesta ho ha estat sobretot pel context, amb intriga fins al final”, va valorar. Marc Coma va recordar l’episodi de la vuitena etapa, quan va acabar líder però amb menys diferència respecte de Despres perquè l’organització donava al rival el temps perdut a l’inici de la jornada, quan el francès va quedar encallat en una zona de fang. Ahir va dir que “en alguns moments he tingut la sensació que lluitava contra molts factors”, i va indicar que havia estat difícil entendre el pronunciament dels comissaris aquell dia. Amb tot, deia que “haig de felicitar Despres, que clarament és el campió. Ho he donat tot dia rere dia i treballaré dur per guanyar de nou l’any vinent. Com normalment ens alternem, en teoria em toca a mi. Però primer s’haurà de treballar”.

Peterhansel, el rei
El quart Dakar de Despres el fa desempatar amb Coma en motos i el converteix en un dels pilots més llorejats de la competició. Ja té els mateixo títols que el finlandès Vatanen i l’italià Orioli, i per davant hi ha el francès Cyril Neveu, amb cinc títols en motos, el txec Karel Loprais, amb sis en camions, el rus Vladimir Chagin, amb set en camions, i el totpoderós Stephane Peterhansel. El compatriota de Despres va gua-n­yar en cotxes i suma el desè títol, sis en dues rodes i quatre en quatre rodes. “No hi ha dos Peterhansel al planeta. No tinc ni idea si se’m donaria bé pilotar un cotxe i mai no ho he intentat”, va dir el quàdruple vencedor sobre un hipotètic canvi de categoria. Peterhansel, de la seva banda, va dir que la d’ahir és una de les victòries “més boniques” i que serà difícil que s’iguali el rècord.

EL 'MESTRE' JORDI GINESTA COMPLE LA 21a PARTICIPACIÓ

L’andorrà Jordi Ginesta, un dels veterans del Dakar, tampoc no va fallar en la seva 21a presència en el raid més dur del món. Malgrat que el seu principal objectiu és una feina, l’assistència als pilots que participen en altres categories, mantenir-se en la classificació de camions és sinònim que pot exercir sense problemes la tasca, i així ha estat un any més, arribant en aquesta ocasió a una nova destinació, el Perú. Ginesta, tot un mestre del Dakar, va finalitzar en la posició número 56, però ni el lloc ni la diferència respecte del primer classificat de la categoria, l’holandès Gerard de Rooy, importa tant com donar servei a tots els pilots que confien en la seva fiabilitat en les tasques d’assistència en ruta. També hi havia altres participants del Principat al raid més dur del món, en la categoria de cotxes. Els residents Bernard Errandonea i Isabelle Pattissier van arribar a Lima en els llocs 14 i 29, respectivament. I els buguis dels equips formats per Isidre Loan-Gerard Vidal i Andreu Cachafeiro i el català Jaume Gramona van quedar fora ja en les primeres etapes.

L’última etapa era només un tràmit, però s’havia de completar. Després de tants dies castigant les mecàniques i amb els pilots anant al límit de les seves forces, fins que no es travessa la darrera línia d’arribada no es pot donar res per segur. Això és el Ral·li Dakar, sempre imprevisible. I les sorpreses no van arribar.

El Pidasa FC Santa Coloma segueix mantenint el liderat després del triomf sobre el CE Principat (3-2) en un matx que se li va complicar. En la primera part s’havia avançat 3-0 amb dos gols de Renato i un de Samir, però a l’últim quart les coses es van ajustar amb les dianes de Lopes i Hernández, aquesta de penal.