El nivell de morositat ha arribat al 50% aquest any a la construcció, segons denunciava fa uns dies el conseller general per DA i empresari del sector Aleix Varela en una entrevista a AD Ràdio. “Hi ha molts industrials i petits empresaris que entren amb por a les obres, conscients de les dificultats que tindran per cobrar, i hem d’anar per la creació d’una llei de morositat que estableixi els terminis de pagament”, va apuntar en l’entrevista. Varela reclamava igualment una pòlissa de crèdit per als constructors que permetés encetar una obra amb garanties de pagament.
La sensació que cada cop és més difícil cobrar i que el nivell de morositat en el sector de la construcció ha augmentat espectacularment els darrers anys –Varela assegurava que ell patia un 30% d’impagament el 2010 i un 50% l’any passat– és general en el sector. Víctor Filloy, gerent de l’Associació de Contractistes d’Obres d’Andorra (ACOA), sense voler entrar en un ball de xifres, admetia el gran nivell de morositat en el sector de la construcció, “tot i que és un mal general en tots els àmbits empresarials”. El gerent de l’ACOA no creu que la solució passi per la creació d’una llei de morositat. “Una llei d’aquestes característiques és molt complicada. Pots entrar en una llista de morosos perquè un dia t’hagis descuidat de pagar una lletra o perquè no vulguis abonar una factura perquè no estiguis d’acord amb el servei que t’han ofert”, esgrimeix.     

Pòlisses de crèdit
El gerent dels constructors d’obres sí que és favorable a exigir als promotors que presentin una pòlissa de crèdit que garanteixi la viabilitat de la construcció. “Crec que seria desitjable aquesta fórmula i no tant obligar l’empresari a demostrar la seva solvència, ja que potser el promotor no té prou solvència a Andorra per encarar l’obra, però compta amb socis de fora del país que li permeten tirar endavant el projecte”, explica Víctor Filloy.
No és del mateix parer el president de la Confederació Empresarial, Xavier Altimir, sobre la necessitat de dotar el país d’una llei de morositat. “Considero que cada cop és més necessària la creació d’una llei contra la morositat, cal retallar com sigui els terminis de pagament i més ara que les empreses estan patint una important falta de finançament i necessiten recursos”, explica Altimir, que insisteix que l’impagament és un peix que es mossega la cua. “Hi ha gent que vol pagar, però no cobra, i el que no cobra tampoc poc pagar”, comenta.
El president del col·lectiu empresarial recorda que estan insistint al Govern en la necessitat de crear la llei per lluitar contra la morositat, “se’ls està acumulant la feina i és prioritari tirar endavant una llei que fixi clarament les regles del joc que s’han d’aplicar tant al sector privat com a l’administració”.

ELS EMPRESARIS, SATISFETS PER LA REDUCCIÓ DELS TERMINIS DE PAGAMENT DEL GOVERN

El president de la Confederació Empresarial d’Andorra, Xavier Altimir, va mostrar ahir la satisfacció després de constatar la reducció en els terminis de pagament del Govern als empresaris que treballen amb l’administració. “En els últims anys hi havia hagut retards en els pagaments de 7 i 8 mesos, una situació insostenible per a l’empresariat. Ara em consta que els terminis de pagament s’han reduït a 60 i 90 dies”, explica Altimir. Les dificultats a l’hora de cobrar augmenten quan el pagador ja no és l’administració, comenta el president dels empresaris, que insisteix en la crítica situació en la qual es troben una bona part de les empreses del país per aquests impagaments.
Així, el conseller general i empresari Aleix Varela explicava a AD Ràdio que molts industrials del sector de la construcció tenien la sensació que no pagar s’havia convertit en un sistema. “Hi ha gent que té diners però no vol pagar i et fa entrar en un joc, si vols esperar a cobrar espera i si no te’n vas a la Batllia amb els problemes de col·lapse que té la Justícia”, lamentava Varela. Com a anècdota, explicava que els quinze dies de les vacances de Nadal se’ls havia passat intentant cobrar les factures, “sense tenir cap èxit”.

Macip, metge que des del 1998 es dedica a la recerca oncològica –actualment al departament de bioquímica de la Universitat de Leicester–, ha aconseguit el favor del jurat amb Hipnofòbia, una novel·la d’intriga amb tocs de terror que planteja els límits del coneixement, el bé i el mal. Un interrogant que argumentalment articula a través d’un científic, el doctor Metcalf, que descobreix com aprofitar el potencial de la ment humana, i contra el qual lluita un general, Sandcliff, per evitar que manipuli els somnis de la humanitat.
El plantejament sembla apuntar clarament en la direcció de la novel·la juvenil, malgrat la insistència del responsable de Proa, Josep Lluch –el segell que convoca, amb Columna, la Fundació Enciclopèdia Catalana i el Govern d’Andorra–, que és una obra oberta a tots els públics i que serà recollida en una col·lecció “sense etiquetes”, més precisament sense la de novel·la juvenil. Sortirà al març i posteriorment, en un mínim lapse de temps, en format electrònic.

Esforços de divulgació
Macip s’ha fet amb el guardó en l’edició que ha comptat amb la participació més baixa de la història: només s’hi van presentar quatre originals, dels quals el jurat ja en va descartar un d’entrada. D’on es deriva el repte, va admetre el ministre de Cultura, Albert Esteve, de consolidar un guardó que, s’ha de recordar, va reformular la seva predecessora, Susanna Vela, amb un format per al qual Esteve garantia ahir novament el “compromís de continuïtat”. No obstant això, va reconèixer, “s’han de fer esforços” de divulgació de les bases, promoció i comercialització de les obres premiades.
Enguany, van insistir Esteve i Lluch, els terminis escurçats i la manca de tradició d’un premi amb nou format van jugar en la seva contra. La participació serà més nodrida, van coincidir, en el futur, especialment amb la promoció adequada. Val a recordar, però, que ja l’edició passada el Carlemany tradicional, amb els sucosos 42.000 euros de dotació, ja va ser el menys disputat –vuit originals– de la història del guardó, que es convoca des del 1993.

Lliurament
Macip va rebre el premi en una esforçada cerimònia celebrada al Park Hotel, amb els interludis musicals protagonitzats pels Solistes de la Jonca i la presència dels membres del jurat, un grup d’estudiants dels tres sistemes educatius, d’entre 14 i 16 anys, amb el suport d’un consell assessor format per escriptors, docents i l’editor de Proa. L’acta recull que el guardó s’ha atorgat “per majoria” a una obra muntada “com un trencaclosques”, on l’acció es va relatant a partir de diferents punts de vista. Fan palesa la seva “originalitat i dinamisme narratiu, que incita el lector a seguir endavant”.  
I Macip va explicar de la seva obra que “volia incloure ítems que fessin reflexionar sobre què és el bé i què el mal”. Per fer-ho, va idear una trama novel·lesca que discorre en diversos escenaris, començant per una base militar aïllada enmig d’un desert als Estats Units i seguint pel Boston on Lovecraft va ambientar els relats. Perquè l’autor va advocar per recuperar els clàssics, de Poe a Tolkien, en comptes de recórrer als “refregits”. Això sí, en el llenguatge i ritme que resulta més proper al públic juvenil, el marcat per  l’audiovisual.

PERFIL

Salvador Macip, Metge, científic i escriptor

Home de currículum dens

Salvador Macip és, amb 42 anys, un home de currículum molt ben nodrit. En el vessant científic, ha estat investigant durant quasi una dècada sobre el càncer i l’envelliment cel·lular, en un dels temples de la recerca, l’hospital Mont Sinaí de Nova York. El 2008 es va traslladar al laboratori de mecanismes de mort cel·lular de la Universitat de Leicester, al Regne Unit. En l’àmbit de la divulgació científica, ha publicat Immortals, sans i perfectes: com la medicina canviarà les nostres vides (Edicions 62, 2008) i Les grans epidèmies modernes (La Campana, 2010). Però Macip s’ha mogut també amb comoditat per un ampli ventall de gèneres en la creació literària de ficció: amb Sebastià Roig va signar Mugrons de titani (Bromera, 2005), ciència-ficció eròtica que els va reportar el premi Vall d’Albaida, i Ullals (La Galera, 2011), amb el qual es van fer amb l’últim Joaquim Ruyra de literatura juvenil, per esmentar només algunes de les obres publicades. Al marge, manté el bloc bloGuejat i encara té temps per a la creació musical.

La causa de la reducció en la feina dels advocats, que també s’ha traduït en una baixada de les taxes judicials, és la pèrdua de població que ha patit el país aquest darrer any, van explicar ahir fonts del Col·legi d’Advocats. El servei de consultes gratuïtes va acomiadar l’any atenent  345 persones, un 14% menys que el 2010, quan van ser 394. El fet que la majoria de residents a Andorra que han abandonat el país eren treballadors, ha motivat el descens de les consultes gratuïtes al Col·legi, un servei, asseguren les mateixes fonts, que majoritàriament utilitzen aquests.
Al servei de consultes gratuïtes, per cinquè any consecutiu, les qüestions de família van ser les que es van exposar més als lletrats, en total els advocats van tractar-ne 104. Quant a temàtica laboral van fer-se càrrec de 93 casos; per reclamacions, 48; i per conflictes amb la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), 29. La resta de consultes (71) que els van adreçar van fer referència a àmbits diversos.
Un altre punt en el qual també queda patent la reducció en la feina dels advocats és en el nombre de torns d’oficis, que han baixat un 9% (704 el 2011 per 768 el 2010). La memòria d’activitats del 2010 reflecteix que la gran majoria de torns d’ofici realitzats van ser per delictes menors (430), seguit de delictes majors (91). En l’àmbit civil se’n van fer 169 i en l’administratiu 14.

Més guàrdies amb intervenció
On sí ha pujat la feina dels advocats és en el capítol del nombre de guàrdies per intervenció. En el segon any amb la possibilitat d’assistir els detinguts des del primer moment, i no un cop transcorregudes les 24 hores, les guàrdies amb intervenció han pujat un 16%. Si l’any 2010 els lletrats van efectuar, al despatx de l’Obac, 266 intervencions, l’any passat van ascendir a 395, un 32% més. A la Batllia, els advocats de guàrdia van fer 437 assistències, nombre molt similar al de l’any anterior (quan van ser 430).
Totes aquestes dades suposen que el total de taxes judicials va ser d’un total de 457.505 euros l’any passat, pels 495.566 de fa dos exercicis.
El Col·legi d’Advocats d’Andor­ra ha tancat l’any 2011 amb l’alta de nou advocats nous, dos dels quals estaven abans en condició de no-exercents. Amb les baixes totals d’exercents i no-exercents, els advocats andorrans compten amb un total de 156 col·legiats exercents i 159 de no-exercents.

AMPLI SUPORT A LA JUNTA CONTINUISTA DEL COL·LEGI

L’advocat Francesc Badia va ser escollit ahir per àmplia majoria com a nou degà del Col·legi d’Advocats a l’assemblea ordinària celebrada a l’hotel Holiday Inn d’Andorra la Vella, en la qual va aconseguir 257 dels 265 vots emesos. La candidatura unitària i continuista a la nova junta del Col·legi també va rebre un ampli suport, fet que va agrair el nou degà, que va indicar que un dels seus objectius és la regulació de l’accés a la professió, ja que Andorra és “un dels pocs països on encara es pot exercir tenint únicament la llicenciatura de dret”. La nova junta és l’encapçalada per Francesc Badia, amb Sophie Bellocq com a secretària i Joan Monegal com a tresorer. La resta de membres són Anna Mas, Vanessa Durich, Jaume Ribert i Enric Giménez.
Badia, que substitueix en el càrrec Jean-Michel Rascagneres, vol fer canvis des del punt de vista organitzatiu del Col·legi perquè els exdegans siguin consultats i tinguin un paper més actiu dins de l’organisme. També s’ha marcat com a prioritats optimitzar els recursos, col·laborar amb altres institucions i intentar millorar les relacions amb els òrgans jurisdiccionals en benefici de tots els ciutadans. Quant a l’obertura econòmica, Badia creu que primer s’ha de regular, ja que si no no hi haurà les mateixes condicions per als advocats andorrans que per als estrangers, però admet que “no estic segur que es pugui fer perquè requereix reflexió i diàleg, i que potser la urgència portarà a una situació que no serà la millor”.

Tres corporacions (Escaldes, la Massana i Encamp) havien tingut en el passat relació amb l’empresa que es dedica a la neteja i a la seguretat, però ara ja no hi tenen cap adjudicació i, per tant, queden al marge de la qüestió. En canvi, per als comuns d’Ordino, Sant Julià, Andorra la Vella i Canillo sí que presta serveis Vallnet. Fonts de les quatre corporacions han assegurat que estan revisant els lligams que tenen amb l’empresa i n’estudiaran les implicacions abans de prendre qualsevol decisió.
L’executiu considera que serien nul·les les 21 adjudicacions que l’administració central i les parapúbliques van fer al seu dia amb Vallnet. I arriba a aquesta conclusió un informe jurídic encarregat expressament per aclarir aquesta situació en concloure que, efectivament, l’empresa, que formava amb Saur l’UTE que va construir i inicialment explotar la depuradora d’Anyós, és deutora de l’Estat d’1,8 milions d’euros. Aquest deute s’hauria contret arran d’una sentència judicial ferma que estableix que Vallnet ha de compensar el Govern pels danys causats pel mal funcionament de la instal·lació massanenca. Vist el deute, Vallnet quedava deslegitimada per presentar-se als concursos que va acabar guanyant. Per interès públic, però, l’executiu no farà efectiva l’anul·lació dels contractes. A mesura que es vagi arribant al final de cada exercici, s’aplicarà la clàusula de recissió. Habitualment, aquestes adjudicacions es renoven tàcitament durant un període màxim de sis anys.
Sant Julià i Andorra la Vella estan, de ple, revisant encara quins serveis tenen adjudicats a l’empresa. I quan hagin determinat l’abast analitzaran què fan. Mentrestant, el comú d’Ordino analitzarà dilluns si fa el mateix pas que el Govern en les dues adjudicacions que té a Vallnet. De la seva part, fonts del comú de Canillo consideren que si no hi ha una resolució judicial no caldria rescindir l’única contractació que tenen establerta, i des de fa poques dates, amb Vallnet.

L'EMPRESA ESPERA ESTRASBURG I EL CONSTITUCIONAL

Els màxims responsables de Vallnet i els seus assessors jurídics estan a l’expectativa de dues decisions judicials. Esperen una sentència del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home i estan pendents si el Tribunal Constitucional admet a tràmit els dos darrers escrits que hi han enviat. Van lligats però no tenen res a veure.
Respecte de la decisió d’Estrasburg, no hi ha un termini de resposta. I encara que fa unes setmanes es preveia que la resolució no trigués a arribar, no es poden aventurar dades. Sí que sembla que abans es podria saber si el Constitucional admet a tràmit els recursos de Vallnet sobre la demanda d’execució de la sentència que al seu dia va fer efectiva el Govern davant la Batllia. L’empresa ha sol·licitat, en primer terme, que s’anul·li l’execució de l’esmentat veredicte en entendre que s’ha vulnerat el dret fonamental a un procés degut. En segon pla Vallnet ha sol·licitat que, com a mínim, se suspengui l’execució fins que el Tribunal Europeu no resolgui.

O el que és el mateix, la despesa en nòmines de cònsols i consellers es rebaixa prop del 20% i passarà dels 399.000 euros anuals de l’anterior mandat als 319.200 d’aquest.
La revisió a la baixa dels sous s’ha aconseguit, entre d’altres, eliminant la tretzena paga dels càr­recs electes. També perquè els cònsols majors i menor cobraran prop d’un 11% menys: la seva nòmina bruta serà de 4.800 euros, mentre que en l’anterior mandat era de 5.500 euros. De la seva banda, els consellers, tots, tindran una retribució mensual de 1.700 euros. En aquest cas la davallada global és més difícil de precisar, tal com va exposar el cònsol major, Jordi Mas, perquè fins al desembre passat hi havia diferències salarials en funció de si els consellers tenien dedicació exclusiva, eren presidents d’alguna comissió o treballaven per al comú a mitja jornada. “Tot plegat suposa un estalvi important, perquè no hi ha diferències entre consellers i al mateix temps estalviem en tots els salaris”, va declarar el mandatari, que va voler recordar que la mesura respon a una de les promeses electorals. Aquesta retallada general ha estat ben rebuda per part de l’oposició, el cap de la qual, Joan Sans, la va qualificar de “molt correcta”. Com també el fet que no hi hagi distincions salarials entre consellers.

Sense presidents de comissions
Malgrat que ahir es va celebrar la primera sessió de ple de la legislatura, encara no s’han decidit les presidències de les comissions. És a dir, qui serà, d’entre els membres de la majoria, el conseller responsable de cada àrea. Mas va explicar que les decisions es prendran “aquesta setmana” en el si de cada comissió, després que ahir sí que s’acordessin qui les composarà.
D’altra banda, els dos representants del Partit Socialdemòcrata+Indepdents, Joan Sans i Eluska Galdós, no formaran part de la junta de Govern, que estarà integrada pels membres mínims que permet el reglament de funcionament dels comuns (els dos cònsols, la consellera major i el conseller menor). “Els consellers ja estaran informats de tot perquè estaran presents a les comissions”, van argumentar. Des del PS, de fet, van admetre que en cas que se’ls hagués convidat a participar-hi “no ho haguéssim acceptat, perquè entenem que és el grup de la majoria qui l’ha de composar”. Amb tot, Sans va recalcar que amb els representants d’UP+DA “hi ha hagut una entesa molt cordial i amb el cònsol hem tingut un contacte directe; pensem que és aquesta la línia de treball”.
D’altra banda, el ple va acordar  prorrogar deu dies l’exposició pública del projecte de la Cabeca, “per facilitar encara més la transparència i la informació”.


PREOCUPACIÓ DELS MANDATARIS PELS QUATRE CARRILS A VALIRA NOVA

El projecte d’ampliació de dos a quatre carrils de la carretera general al pas per la urbanització Valira Nova, que s’ha de fer efectiu de manera imminent, neguiteja tant els membres de la majoria com els de l’oposició. El cònsol major va reconèixer la seva “preocupació” per la col·locació de quatre carrils en una zona habitada com aquesta, perquè és “perillós”. Per això mateix, va explicar que ja s’han posat en contacte amb el Govern per “fer-los arribar la nostra preocupació” en aquest sentit, malgrat que Mas va recordar que la plena competència en aquesta obra pertany al ministeri d’Ordenament. Malgrat que s’hi instal·lin semàfors, passos de vianants i un radar, el cònsol hi continua veient la perillositat i va insistir que “cal buscar solucions”. De la mateixa manera, des del PS es van mostrar radicalment contraris a l’obra i en opinió de Joan Sans, “com a parròquia, tots ens hauríem de posicionar en contra d’aquesta decisió”, perquè “la solució no passa per les quatre vies i cal escoltar els veïns”. Pel que fa a l’àrea d’estacionament que reclamen les comunitats de propietaris (amb l’eliminació de dos carrils es perd una àrea considerable d’aparcament), el cònsol es va comprometre a “buscar solucions” amb els veïns per ampliar a altres espais la zona que ja s’ha habilitat a l’antic revolt de Ràdio Andorra.

Set anys després, Andorra ha entrat a la roda dels països que acullen el circ blanc. I a més ho farà amb tres curses, dos gegants i un eslàlom. Skaardal valora per al Diari diversos aspectes de Soldeu 2012 i de la Copa del Món en general.

Quina és la seva opinió sobre la feina que està fent fins ara el comitè organitzador de Soldeu 2012?
És una organització que té experiència a acollir proves de la Copa d’Europa i tot està en bones mans. Els preparatius van molt bé i no tinc cap raó per estar preocupat.

El fet que la FIS li demanés organitzar el gegant suspès a Courchevel és una demostració de confiança?
Es pot interpretar així. Tenim màxima confiança en l’organització d’Andorra.

Si tot funciona bé els dies de la competició, té Andorra possibilitats de tornar a la Copa del Món abans de la temporada 2015-2016?
Primer hem d’esperar a veure com surt tot enguany. Després ens reunirem amb el comitè organitzador per analitzar quines són les possibilitats que el país torni al calendari en el futur.

Li preocupa la manca de neu?
És una mica d’hora per estar angoixat per la neu. Tampoc no crec que hi hagi problemes.

Amb la crisi actual, hi ha menys estacions interessades per acollir la Copa del Món?
Nosaltres no hem notat canvis en aquest sentit. Tenim una situació estable. El que sí comporta la crisi és que augmenta el repte per als nous organitzadors.

Vostè s’encarrega del circuit femení, però veu possible que Grandvalira-Soldeu pugui ser escenari de la Copa del Món masculina?
Des d’un punt de vista tècnic, és possible. La qüestió és més la data. El calendari masculí està establert a llarg termini, tenim acords amb organitzadors clàssics i afegir noves curses és un treball dur. No és impossible, però si Andorra vol el circuit masculí haurà de treballar dur i crec que no serà pròximament. Hi ha un nombre limitat de setmanes al calendari i no és senzill fer canvis.

Què n’espera del seguiment que puguin tenir les proves del febrer vinent?
Confiem que hi hagi molt d’interès i un bon nombre d’espectadors. En definitiva, que es vegi un bon ambient. No hem d’oblidar que és una gran oportunitat  per veure les curses en directe. A més les proves són exigents i en particular la darrera part de la pista té molts atractius. Espero que aquells tres dies siguin una festa de l’esquí alpí.   

Sap si el president de la FIS, Gian Franco Kasper, té previst assistir a les proves?
No tinc cap informació al respecte.

Acostuma a seguir el circuit?
Va a veure algunes proves. Té una agenda molt atapeïda i no sé quins són els seus plans.

Quina és la salut de la Copa del Món en l’actualitat?
Tenim una situació estable pel que fa a l’audiència televisiva. Potser anant una mica cap amunt. El repte que tenim a l’esquí alpí és atreure la gent més      jove.

I què tenen pensat fer en aquest sentit?
Estem desenvolupant tot un seguit d’estratègies per enganxar aquest públic més jove. Hi estem treballant. Penso per exemple a programar concerts als llocs que reben la Copa del Món o canviar la manera de fer la presentació dels corredors i que sigui més atractiva. Són algunes accions per intentar apropar-nos al públic més jove.

PERFIL

Especialista en velocitat

Atle Skaardal (Lunde, Noruega, 17 de febrer de 1966) va ser un reconegut esquiador, especialista en velocitat. Doble campió del món en supergegant (Sierra Nevada 1996 i Sestriere 1997) i plata en descens en el Mundial de Morioka 1993, Skaardal va aconseguir set victòries en la Copa del Món d’esquí alpí, amb 26 podis en total i un Globus en la disciplina de supergegant (1996). Als Jocs Olímpics, la seva millor classificació va ser un sisè en supergegant a Lillehammer 1994. Va dirigir l’equip nacional noruec des de l’any 2000 i cinc anys més tard la FIS el va nomenar director del circuit femení de Copa del Món.

Després de gairebé dos anys, Lluís Cartes es torna a trobar amb Els Fluxes damunt d’un escenari. La cita és aquesta nit, a les 23.30, al pub musical El Meu Raconet, d’Escaldes-Engordany. Cartes actuarà acompanyat d’Els Fluxes, grup format per Oriol Vilella (guitarra), Fano Pallarès (guitarra), Òscar Llauradó (baix), Jan Cartes (teclat) i Marc Mas (bateria).

El diplomàtic va visitar ahir el Principat per acomiadar-se tant de les autoritats andorranes com dels residents, ja que en les pròximes setmanes serà rellevat en el càr­rec i tornarà al ministeri d’Exteriors, a Moscou. La trobada amb el cap de Govern, Toni Martí, i amb el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va servir per acordar l’impuls d’intercanvi entre empresaris de tots dos països i per parlar sobre la futura col·laboració en l’àmbit turístic que es veurà refermada amb la signatura, al març, d’un conveni. I és que, com va remarcar Kuznetsov, en el futur l’arribada de visitants russos al país pot incrementar-se de forma notable, en especial si s’aconsegueix assolir un acord per abolir la necessitat de visats per entrar en territori de la Unió Europea.
L’ambaixador va fer un bon balanç de l’evolució de les relacions entre Andorra i Rússia i va posar en relleu que “anem pel bon camí, però ara cal afrontar l’etapa de fer intercanvis econòmics i empresarials”. El moment, va apuntar, és l’òptim gràcies a l’aposta del Principat “per un nou model econòmic”, basat en l’obertura al capital forani. Al seu entendre, el país pot convertir-se en una bona opció per als empresaris russos, sobretot “en l’àmbit de l’alta tecnologia i de la innovació, que volem impulsar”. Per fer això realitat, però, cal “que ens coneguem millor”. I aquest serà l’objectiu que perseguirà el projecte d’organitzar el viatge d’una delegació andorrana a Moscou per poder “prendre contacte” amb empresaris d’aquest país que, a la vegada, també farien una visita al Principat.
Un altre àmbit on les relacions entre tots dos Estats han d’intensificar-se és el del turisme. Kuznetsov va posar en relleu que el seu país “viu un canvi social” gràcies que “ja no només hi ha nous rics”, sinó que els turistes ja són gent que “ha fet diners amb treball honest i no pas operacions dubtoses”. Aquesta xifra de viatgers és cada cop més important i la Unió Europea és un dels destins predilectes. “A Espanya, per exemple, l’increment ha estat espectacular”, va apuntar l’ambaixador, per després explicar que una de les claus de futur serà “aconseguir l’abolició dels visats”, un objectiu per al qual ja “s’ha marcat un full de ruta” i que, d’aconseguir-se podria suposar un important avantatge de forma indirecta per a Andorra, ja que, “ara ja es podria evitar els visats”, però “cal venir a través d’Espa-nya”. Malgrat aquest problema, el nombre de turistes russos ja és força important i, de fet, per a aquesta temporada d’hivern les previsions apunten que es podria arribar als 20.000.

AGRAÏMENT PER L'ATENCIÓ ALS ACCIDENTATS A LES PISTES

Els greus accidents ocorreguts durant les darreres setmanes a les estacions andorranes han afectat de forma important els turistes russos. El balanç és d’una esquiadora russa morta i dues ferides de gravetat. L’ambaixador Kuznetsov va lamentar els fets però va voler destacar la bona atenció que van rebre les víctimes dels sinistres tant per part del Govern i de la delegació diplomàtica –el consolat honorari que encapçala Pere Joan Tomàs.
“Lamentem molt aquests accidents, que poden succeir”, va indicar el diplomàtic. “El que és important”, va continuar, “és que qui es troba en aquesta tràgica situació pugui tenir el suport tant del cònsol com de les autoritats, i em consta que així ha estat”.
Un altre aspecte que Kuznetsov va voler valorar de forma important és el fet que els establiments del Principat, tant hotels com estacions o botigues, estiguin fent esforços per poder atendre en rus els visitants provinents del seu país. “He vist que tenen informació en el nostre idioma i es tracta d’un tema que nosaltres valorem molt”, va assegurar el diplomàtic, que va aplegar bona part de la comunitat russa resident en una recepció a un cèntric hotel de la capital.

La Guàrdia Civil ha intervingut un total de 580 paquets de tabac en dues inspeccions realitzades a la duana de la Farga de Moles. En la primera, els efectius policials han trobat 280 paquets ocults en els laterals de darrera del vehicle, valorats en 980 euros.

El 2012 serà l’any de l’engany. L’any on amb l’excusa de la crisi i del patriotisme, els més febles patiran encara més i els més afortunats continuaran gaudint dels mateixos privilegis. Em revolta veure com les coses no canvien mai. Em revolta veure com els andorrans patim del síndrome d’Estocolm. Els diferents governs de dreta ens maltracten cada dia més, però en eleccions, quan s’ha de dir «prou», ens hi posem apòsits i els tornem a votar, no els denunciem mai, els ajudem a assolir els seus objectius!
Però jo sóc d’aquestes que no perd mai l’esperança de què un dia o l’altre la gent obrirà els ulls i estarà disposada a no deixar-se fer més i votarà en contra del seu agressor, dels que han portat Andorra on està ara i fan pagar els que no poden! Jo hi crec i per això lluito.

Patriotisme, quina paraula més maca per abusar de la confiança de la gent! I la gent, per resignació, està convençuda que ho ha de fer! Això sí, en la definició taronja de «patriotisme» es deixa el temps necessari als amics i aliats polítics rics per fer els canvi necessaris per no haver de ser patriòtic envers el nostre país sinó que únicament envers els seus comptes bancaris.

¿I els funcionaris? ¿I els treballadors del SAAS i de RTVA? Aquests que siguin patriòtics ara i quan hi hagin impostos, patriotisme x2! Que paguin per ells i pels rics que no ho faran perquè la llei els hi haurà permès!

Però jo no em resigno, no si val dir que la «llei ho permet», quan una llei no és bona es canvia, sobretot quan es té la majoria absoluta!

Però el que trobo més trist, és que aquest patriotisme selectiu afecti als més petits, que els nens hagin de contribuir en reemplenar les arques de Govern quan els que hi han passat més de 14 anys s’han dedicat a buidar-les, que ells també paguin per tots els que no pagaran i que per «culpa de la crisi» aquest any, el Govern no hagi fet regals de Nadal als nens. Quin estalvi deu haver fet! Segur que amb aquests diners podran pagar el càrrec de confiança de turisme, o l’augment salarial dels representants al consell de la CASS, o les obres del Túnel dels Dos Valires, o la desviació de Sant Julià.

Per tant quan llegeixo aquestes declaracions, «un Govern seriós està per fer complir la llei, està per fer favors a la ciutadania en la seva globalitat, però no per fer favors a ningú», ho sento però em revolto encara més! La ciutadania en la seva globalitat comprèn els treballadors de les botigues afectats pels nous horaris comercials, als seus fills que per culpa d’aquests horaris viuran una infantesa d’escola bressol, als funcionaris i treballadors de parapúbliques que han de baixar el cap si no volen rebre un clatellot a més a més de les retallades salarials.

Com sempre paguen els més petits, però els que tenen terrenys i cobren ajuts quan no els necessiten, els que s’embutxaquen milionades en fer obres faraòniques desproporcionades, els que posen ambulàncies privades per enriquir un familiar, els alts càrrecs vitalicis que són intocables, els que han cobrat durant anys com a funcionaris i no ho són… Aquests són els que formen la ciutadania que gaudirà dels favors del Govern!

És per això que deia i seguiré dient els propers quatre anys que Andorra necessita passar pàgina i iniciar una nova etapa de transparència, de mans netes, de polítics sense interessos personals.

Aquest engany no fa més que refermar-me amb el meu compromís amb Ordino i amb Andorra. I, sobretot, amb la democràcia. Amb els diners de tots no s’hi juga. Queden quatre anys però estic convençuda que el canvi arribarà.