El principal guardonat va ser l’escriptor català Damià del Clot i Trias, que s’ha endut els 20.000 euros del premi Fiter i Rossell de novel·la, que doten el Govern i l’editorial Columna amb 20.000 euros, per Absolut taronja: cròniques de la ciutat desacomplexada.
La novel·la explica una història ambientada a Barcelona que protagonitzen quatre estudiants universitaris provinents d’altres ciutats catalanes que comparteixen pis. L’Àlex, la Jana, el Dante i la Sandra conviuen els nou mesos d’un curs que marca un abans i un després en la seva vida. Compenetrats amb rapidesa, s’endinsen també en una diversió que passa a ser gairebé omnipresent, i en què la seva beguda ineludible és el vodka Absolut amb suc de taronja.

Escriptor i militant polític
Del Clot i Trias, nascut a Vilassar de Mar el 1973, és advocat i militant d’ERC, partit per al qual és regidor al seu poble. L’autor conjumina la política amb l’escriptura i, de fet, aquest mateix any ha guanyat el premi de narrativa de l’Ametlla de Mar, amb l’obra Notes d’un viatge a l’infern, que ja s’ha publicat a l’editorial Cossetània.
El premi Grandalla de poesia, dotat amb 5.000 euros per Crèdit Andorrà, l’ha obtingut el barceloní Amadeu Vidal per Déjà vu, una obra de prosa poètica sobre pel·lícules de cinema. Vidal és un enginyer forestal de 36 anys que ja va guanyar aquest mateix guardó el 2000. L’autor utilitza el títol d’un film com a excusa per parlar sobre diversos temes, com ara l’amor i la mort.
L’obra premiada és considerada per l’autor com la segona part del llibre A la llum de les ombres, que va guanyar fa nou anys el mateix certamen.
També en el camp de la literatura, es va atorgar el premi Sant Miquel d’Engolasters, dotat amb 2.000 euros per Joan Escaler Calva, a Joan Garcia del Muro Solans, per l’obra Menú del dia, carn de canó. L’autor és un filòsof català nascut a Lleida el 1961. És doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i professor de la facultat de filosofia de la Universitat Ramon Llull i l’IES Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat. Ha publicat diversos llibres i ha rebut diversos premis, entre els quals el Joan Fuster d’assaig per una anàlisi sobre els totalitarismes actuals sorgits de la guerra freda, donant especial importància als nascuts dels atemptats de l’11 de setembre.

Premi Cerqueda de Novel·la
En l’àmbit de la creació literària, el jurat del premi Manuel Cerqueda de novel·la curta, dotat per Andbanc Grup Agrícol Reig amb 6.500 euros, ha decidit atorgar un accèssit de 3.500 euros a Vicenç Ambros i Besa (Berga, 1982) per l’obra L’herència d’un geni, que l’autor va presentar sota el lema Quan la mort signa l’obra.
Ambros i Besa és un jove autor que ha conreat diferents gèneres, des de la narrativa fins al teatre, passant per la poesia. Té dues obres publicades a l’editorial Cossetània, Des de la mort amb l’amor i Foc entre dos blaus. El seu primer llibre, el poemari Del Lluçanès, del pas del temps i personals, es va publicar el 2003.

Per Christina Romer, presidenta del consell d’assessors econòmics de la Casa Blanca, “el creixement del PIB és un senyal alenador que l’economia es mou en la direcció correcta”. En definitiva, un nou brot verd, senyal positiu de l’evolució cap a la sortida de la crisi.
Romer va destacar que el pla d’estímul econòmic que es va començar a aplicar el febrer passat, per un import de 787.000 milions de dòlars, ha aportat al creixement del PIB entre 3 i 4 punts durant l’últim trimestre. Josh Bivens, expert del grup Economic Policy Institute, va concretar que “en els sis mesos anteriors a l’impacte de la llei d’estímul, l’economia es va contraure a un ritme anual del 5,9 per cent”, mentre que en el darrer semestre “ha crescut amb una taxa de l’1,4”.
La despesa dels consumidors nacionals als Estats Units significa gairebé el 70 per cent de l’activitat econòmica, tot i l’elevada taxa d’atur, propera al 10 per cent de mitjana nacional, i al 15 en alguns estats. Fet que no significa que el nombre de demandes setmanals de subsidi d’atur es reduís en un miler, i en 6.000 en el conjunt de les quatre darreres setmanes.

Espanya
L’evolució del PIB espanyol va continuar negativa en el mateix trimestre, en aquest cas el 0,4 per cent, una dècima menys que en els tres mesos anteriors i la menys profunda del darrer any, segons el butlletí econòmic del Banc d’Espanya, que en el còmput internanual redueix la davallada en un 4,1 per cent. La vicepresidenta del govern de l’Estat veí Elena Salgado considera queles dades del banc coincideixen amb les previsions de l’executiu i es mostra “optimista”, perquè “la crisi s’està moderant”.
El còmput avançat de l’evolució dels preus al consum en càlcul interanual redueix també la caiguda en quatre dècimes, fins al 0,6 per cent, en bona part per la recuperació del preu del petroli, i s’augura per a la fi de l’any un augment moderat, que esvairia la por a una deflació.

BROWN PROPOSA AJUTS DE LA UE CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

La reunió de caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea sobre el canvi climàtic i la sortida de la crisi econòmica va començar ahir al vespre, amb la participació del president del Par­lament europeu, Jerzy Burzek, qui va demanar que una dona ocupi la nova presidència de la UE. Tot i que fins a l’aprovació definitiva del Tractat de Lisboa (pendent de Txèquia) no es podran fer candidatures oficials, ja en figuren d’oficioses. El favorit inicial, Tony Blair, ensopega amb l’oposició d’estats com ara Bèlgica, Luxemburg i Àustria, i va ser defensat ahir per la presidenta de Lituània i excomissària, Dalia Grybauskaite.
Avui tindran lloc els debats sobre l’anomenada estratègia de sortida de la crisi econòmica i l’intent d’assolir un pacte sobre la xifra que necessitaran els països en vies de desenvolupament per prendre mesures contra el canvi climàtic, per fer possible un acord per a la preservació del medi en la propera cimera de Copenhaguen.
En aquest sentit, el primer ministre britànic, Gordon Brown, va llançar una primera proposta, que xifra en 100.000 milions d’euros anuals la quantitat requerida per ajudar els països menys avançats a prendre les mesures adients, i que entre 30.000 i 40.000 milions els pugui aportar el finançament públic internacional.

D’aquesta manera s’obre més el ventall d’emprenedors que poden demanar la ubicació del negoci en el viver. El departament encara ha de determinar si aquests negocis que ja tenen domiciliació hauran d’abandonar els locals on operen ara o els podran mantenir. “S’haurà de veure cada cas”, va manifestar la consellera de finances.

Un mes per presentar-se
Avui s’obre el període d’inscripcions per demanar un despatx de l’equipament i durant un mes es podran presentar les sol·licituds. Tot i que la idea inicial era acollir els projectes de joves, Pastó va dir ahir que tothom pot presentar el seu pla de negoci. “No hem establert un barem d’edat i per tant tothom hi pot fer la inscripció, però en els criteris de selecció el jovent serà prioritari”, va assegurar Pastó. Un dels factors clau per aconseguir un espai dins del viver és presentar un bon pla financer. D’aquí a un mes una empresa s’encarregarà d’estudiar totes les propostes. “Es mirarà quina sortida té al mercat cadascuna de les iniciatives, si és un àmbit en què hi ha molta competència, els objectius i sobretot si és possible aconseguir un inversor”, va afirmar Pastó. Des de la conselleria de finances encara no saben quantes sol·licituds es presentaran, però s’assegura que ja s’han rebut trucades de persones interessades pel projecte.
L’actuació del comú permetrà que es posi en funcionament el primer niu d’empreses del país. Pastó va assegurar que d’aquí a uns dos mesos ja s’hauran seleccionat els cinc projectes que es podran desenvolupar en aquest equipament. Tot i que va recordar que el més important “no és donar les claus”, sinó que podran rebre assessorament i una formació totalment gratuïts. La corporació encampadana no va dir la quantitat de diners que es poden estalviar els seleccionats per no comprar un local, però va assegurar que tots ells rebran consells útils per determinar les inversions necessàries per desenvolupar-se.
Els assessors no desenvoluparan la seva tasca a l’equipament, però estaran en contacte amb les persones que treballaran al niu d’empreses. Pastó va recordar que no cal pertànyer a cap sector concret per fer la sol·licitud i que no es donarà prioritat a uns àmbits determinats.

L’EQUIPAMENT TÉ CINC DESPATXOS DE DIMENSIONS DIFERENTS

El viver d’empreses estarà ubicat a l’antiga casa comuna. Les obres de rehabilitació han permès condicionar cinc despatxos, on s’instal·laran els emprenedors que resultin seleccionats. La consellera de finances, Yolanda Pastó, va dir que els espais tenen diferentes dimensions. El despatx més gran fa vint metres quadrats i costarà 155 euros al mes i el que té les dimensions més reduïdes fa vuit metres quadrats i tindrà un cost de 55 euros. A part, les úniques despeses que tindran els empresaris seran les derivades del consum de llum i el telèfon. La consellera va comentar que s’analitzaran les necessitats de cadascun dels negocis per ubicar-los en els diferents despatxos.
Les persones de fora de la par­ròquia que tinguin una idea de negoci podran presentar també la sol·licitud. “Valorem els empresaris que es vulguin instal·lar a Encamp perquè això ajudarà el desenvolupament econòmic de la parròquia”, va comentar Pastó. El projecte per construir els despatxos i tirar-ho endavant costa 60.000 euros.

Aquest context és per a CR el més lògic, ja que les decisions estarien consensuades tant en l’àmbit legislatiu com en l’executiu. L’altra alternativa suposaria que el PS i ApC arribessin a un acord d’estabilitat per a la legislatura. Si el Go­vern ja tingués garantida la continuïtat es podrien negociar alguns pactes al Consell en temes fo­namentals. En tot cas, el president del grup parlamentari reformista, Joan Gabriel, va reiterar en declaracions a AD Ràdio que l’essencial és que “hi hagi una estabilitat per poder aprovar el pressupost” alhora que advertia que en un hipotètic executiu unitari “voldríem la representació proporcional que ens va donar l’electorat, que a Casa de la Vall és de catorze, onze i tres”.

Cap a un nou partit
Aquest posicionament va rebre el vistiplau dels simpatitzants de CR que van participar en la reunió de dimecres. La trobada també va ser­vir per decidir, ara sí de manera clara i contundent, que la voluntat és convertir CR en una formació política d’àmbit nacional. “Serà un partit únic i estructurat, però prou flexible per aglutinar a escala par­ro­quial grups o persones que no vul­guin ser militants. La fórmula exacta és el que hem de treballar”, va assenyalar Joan Gabriel.
A partir d’ara es crearà una comissió que haurà de delimitar precisament aquests aspectes (es­tructura, òrgans de direcció, es­tatuts) amb la previsió que abans de Nadal ja es pugui convocar la reunió fundacional. El nom de la futura formació també queda de mo­ment per definir; es va descartar, però, Convergència Reformista. Tot i això, la majoria s’inclinava perquè aquesta segona paraula hi figurés i un sector defensava que també havia d’incloure l’epígraf liberal. Els principals líders de les comissions, segons Gabriel, seran les persones que ara mateix conformen el grup parlamentari.    
La pràctica unanimitat en les de­cisions –les fonts consultades apuntaven ahir que no es va sentir cap veu contrària a la voluntat de convertir-se en partit– va certificar que les divisions per polèmiques recents (com a les comunals a Ordino), estan sinó superades, com a mínim oblidades, perquè “el que cal és construir”. Ara bé, això no vol dir que alguns grups reiteressin la voluntat de mantenir, com a mínim, certa independència. Així, els liberals de Sant Julià no renunciarien al nom d’Unió Laurediana. Joan Gabriel troba que això no ha de ser cap obstacle per formalitzar el nou partit, ja que “són parts integrants de CR però gaudiran de la seva indepen­dència a escala comunal”.
Un altre aspecte pendent de resoldre és el futur del Partit Liberal (PLA) una vegada es configuri la nova for­mació. El president, Enric Pujal, va mostrar-se satisfet perquè “s’ha fet un gran pas cap a un partit on hi càpiga tothom”. El polític encampadà apuntava que “ara falta concretar-ne l’estructura”, i avançava que “s’haurà de convocar un congrés del PLA per acabar de decidir quina serà la nostra postura”.

GABRIEL INSTA MARTÍ A PRENDRE JA UNA DECISIÓ

La reunió de l’espai reformista en què es va decidir caminar cap a la constitució d’un nou partit es va fer a Escaldes-Engordany, parròquia del comú que encapçala un Antoni Martí a qui Joan Gabriel voldria tenir en el projecte. Així ho va admetre ahir en declaracions a AD Ràdio, tot i que amb una clara advertència: si l’actual cònsol vol ser en un lloc important de la futura formació s’haurà de definir en poc temps.
“Tenia les portes obertes i les continua tenint, però fins ara no ha cregut oportú involucrar-s’hi”, va recordar el president del grup reformista, que també reconeixia que “m’agradaria comptar amb la seva col·laboració perquè pot aportar molt. Té experiència contrastada i, elec-­toralment, ningú no pot discutir la seva efectivitat”. Joan Gabriel, tot i aquestes paraules, va advertir que “com més temps passi, els nuclis de decisió s’aniran omplint i les responsabilitats es repartiran; com més temps trigui, més difícil serà que estigui a la cúpula decisiva”. I va con-
vidar-lo a prendre una decisió amb celeritat.

L’hotel Sport Village de Soldeu va acollir ahir un dels esdeveniments culturals més rellevants del calendari, la 32a Nit literària, organitzada pel Cicle de les Arts i les Lletres. En el certamen es va fer públic el nom del guanyador del premi Fiter i Rossell de novel·la, que en aquesta edició s’ha endut Damià del Clot i Trias per l’obra Absolut taronja: cròniques de la ciutat desacomplexada.

La visita de la delegació de la UEFA al Principat va servir per fer una primera inspecció de les reformes que s’han de dur a terme a l’estadi Comunal. Les decisions exactes i definitives es prendran les setmanes entrants.

El triomf aconseguit en el partit ajornat d’Artesa de Segre ha servit a l’FC Andorra per començar una dinàmica positiva de resultats que li permet escalar posicions en la classificació. Demà, davant el Borges Blanques a Aixovall, tocarà confirmar-ho.

L’FC Andorra i el Valverde han sumat 6 punts en els sis partits que han disputat. Es troben a la part baixa de la taula classificatòria i confien a sumar en aquest enfrontament.

La jornada intersetmanal ha permès tant al BC River Andorra com al Caja Rioja situar-se a la part alta de la classificació. Diumenge els dos conjunts es trobaran amb el premi d’agafar distàncies respecte al rival.