La concentració de Bermeo, convocada pels familiars de les víctimes sota el lema Gure Arrantzaleak Askatu (Llibertat per als nostres pescadors) va tenir lloc al Port Vell de la localitat i va comptar amb la presència de nombrosos representants polítics.
En declaracions als mitjans, una familiar del mariner de Santurtzi, Ángel Mari Diego, va afirmar que “l’objectiu és posar fi al segrest, tot i que veuen difícil la solució”. A més, va demanar al govern central que “escolti” per poder “treure’n alguna cosa positiva i va afegir-hi que “donarem suport a tothom, ja que ho estem vivint amb molta angoixa”.
La concentració per l’alliberament dels mariners, que porten 37 dies en mans de pirates somalis, va iniciar-se amb un toc de sirena junt a la zona coneguda com L’Ona, al Port Vell de Bermeo.
D’altra banda, a Vigo, milers de persones van repetir les concentracions. La manifestació va estar encapçalada per una pancarta que portaven els familiars dels mariners on es podia llegir “Llibertat per als mariners ja”.   
El ministre d’Interior del país veí, Alfredo Pérez Rubalcaba, va afirmar ahir que el govern està fent tot el que pot i va explicar que entén la preocupació dels familiars que estan en el seu dret de manifestar-se per demanar “la calor i solidaritat de la gent”.

Els pirates posen condicions
Els pirates que mantenen segrestat l’Alakrana van posar-se en contacte ahir amb l’empresa armadora del vaixell, Etxebastar Fleet, per demanar el trasllat a Somàlia dels dos detinguts a Espanya. Concretament, els segrestadors van exigir que els dos membres el seu grup que es troben presos al país veí siguin traslladats a Somàlia per ser jutjats allí i no per ser alliberats, una acció que esdevé una condició indispensable perquè els pirates estiguin disposats a negociar la fi del segrest.
En aquesta línia, els familiars dels tripulants van demanar ahir al govern espanyol que posi en marxa les vies “polítiques i jurídiques” que siguin necessàries per aconseguir que es pugui extraditar a Somàlia els dos pirates que es troben detinguts a Madrid. A més, es van mostrar esperançats perquè els pirates ja no demanen l’alliberament dels seus.

Els segrestats no corren perill
D’altra banda, el mediador internacional Andrew Mwangura, expert en la negociació amb pirates somalis, va afirmar ahir que elssegrestats no han de témer per la seva vida, ja que els segrestadors els consideren la “seva moneda de canvi”. “Els pirates no poden matar-los perquè són la moneda de canvi. No pots destruir les teves monedes de canvi perquè estaries destrossant la capacitat de negociació”, deia Mwangura.
De la seva part, Espanya proposarà bloquejar els ports dels pirates per evitar que es tornin a repetir situacions d’aquest tipus.

ELS GOVERNS ESPANYOL I SOMALI ES REUNEIXEN AVUI D'URGÈNCIA

L’ambaixador d’Espanya a Kenya, Nicolás Martín Cinto, i el primer ministre somali, Omar Abdirashid Ali Shamarke, mantindran avui una reunió urgent a Nairobi per elaborar “algunes actuacions” que permetin solucionar el segrest de l’Alakrana, capturat per pirates somalis.
Així ho va anunciar ahir el ministre d’Assumptes Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, durant la Cloenda de la Trobada Young Mediterranean Leaders, que s’ha celebrat aquests dies a Sevilla.
Moratinos va declarar que el govern segueix realitzant “totes les accions necessàries” per resoldre “amb la major rapidesa possible” aquest segrest. El ministre va afegir-hi que el govern espanyol “està treballant com ha fet des del primer dia i coordinat per la vicepresidenta primera per trobar una solució” i va tornar a demanar “confiança i tranquil·litat” perquè és l’única manera de resoldre adequadament aquesta “situació dramàtica”.
Moratinos va afegir-hi que l’objectiu de les negociacions és “poder garantir el retorn en bones condicions de tots els tripulants amb la major seguretat” i va demanar “prudència i discreció” perquè és el camp sobre el que s’ha de
treballar.

No obstant això, deixa aquesta perla que és el pas de dues figures històriques de la interpretació. Van fer dues intervencions breus. Però suficients per deixar una empremta.
Especialment en els actors més joves que van tenir l’oportunitat de compartir rodatge amb dos monstres. Entre els andorrans es trobaven tres dels noms del panorama nacional que han seguit endavant amb les seves carreres: Xavier Fernández, Joan Anton Rechi i Ester Nadal.
Aquesta última encarnava la protagonista femenina. Del paper principal masculí se n’encarregava el català Àlex Casanovas. Nadal va tenir l’oportunitat de compartir una escena amb López Vázquez.

Una escena breu
El film parlava d’un guionista, interpretat per Àlex Casanovas, i dels seus problemes (premonitori) per portar a terme una producció. Nadal era en la ficció l’esposa del protagonista. I López Vázquez feia un paper secundari, encarnant un actor que rebia instruccions de Casanovas sobre com desenvolupar un personatge. En aquesta breu escena va treballar amb l’actriu andorrana.  
Això dins de l’àmbit professional. Però els moments que recorda més vívidament Nadal es refereixen al sopar que l’equip de rodatge va compartir al domicili dels Saludes. Quina impressió li va quedar? “Fonamentalment que era un senyor que escoltava més que parlava, el que denota la seva immensa intel·ligència”. I insisteix: “Ell era l’estrella, el convidat d’honor del sopar, i el centre de totes les conversacions. No obstant això, estava permanentment pendent del que li deien, escoltava més que parlava.”
Conserva un record divertit al voltant de la figura de López Vázquez. Però protagonitzat per Agustí González. Tots dos eren molt bons amics i un dia, recorda l’actriu andorrana, mentre eren a l’hotel, amb l’Agustí González, es va atansar algú per saludar-lo però confonent-lo amb López Vázquez. “Jo sóc Agustín González –li va advertir aquest–, encara que tots voldríem ser José Luis López Vázquez.”
Fernández, que també va estar implicat en el rodatge de Confidències, no va coincidir, no obstant això amb l’actor espanyol. “Van anar a treballar a les bordes d’Arinsal, però jo no vaig tenir l’oportunitat de treballar amb ell. Ni amb l’Àlex Casanovas. Tot i que evidentment m’hauria agradat molt”, es plany.
El film va estar envoltat per la polèmica per totes bandes. No només les desavinences entre els codirectors van ser font de conflictes. També va ser molt discutida la intervenció de Fidel Pallerols, després im­plicat en el cas Treball.

ANDORRA, "PER REPOSAR UNA MICA ENTRE BASTIDORS", DESITJAVA L'ACTOR

“Vostès estan d’enhorabona, per ser pocs i gaudir dels privilegis d’Andor­ra.” Així s’expressava l’actor madrileny (nascut el 1922) en una entrevista concedida al Diari el 1992. Aleshores encara no havia viatjat al Principat més que en comptades ocasions, per fer una mica de turisme. Li hauria agradat tenir-hi una casa, confessava, per “reposar una mica entre bastidors”. I fins i tot hauria desitjat sentir certa afinitat amb els esports de neu i muntanya;?però només els seguia una mica per televisió. “A Madrid no en tenim gaires notícies, d’Andorra; de tant en tant en veiem alguna matrícula.”
L’activitat professional, no obstant això, no va trigar gaire a cridar-lo a les Valls. I la seva presència actuava com un reclam a la curiositat al centre d’Ordino el dia que va participar en el rodatge.
López Vázquez, fill d’una modista i un funcionari, es va convertir en una figura emblemàtica del cine espanyol en una trajectòria que inclou papers inoblidables, com el que feia a Mi querida señorita.

La cònsol major va comentar que s’havia pensat en aquesta nova utilitat dels Pouets precisament per l’estructura interior que hi ha actualment. El pàrquing intel·ligent que hi ha a dins, i que no està en funcionament, té espais per guardar-hi vehicles. Quan l’aparcament estava en funcionament una màquina recollia automàticament el cotxe per guardar-lo en un d’aquests espais. “Creiem que aquest lloc podria servir per ubicar-hi un arxiu”, comentava la mandatària.
Tot i això, la idea es troba en una fase embrionària i encara no s’ha definit cap aspecte d’aquesta iniciativa. “El que sí podem dir és que aquesta idea no té res a veure amb l’arxiu nacional. L’espai és del comú i seria un arxiu per al nostre ús. Ja veurem si el Govern també pot participar-hi”, va manifestar Ferrer. Tot i que des del comú han destacat tirar endavant la iniciativa de l’arxiu a l’antic pàrquing dels Pouets, de moment no s’han descartat d’altres opcions. De fet, Ferrer va parlar d’altres possibles usos. “Podria convertir-se en un magatzem”, i va afegir-hi que “s’està treballant per veure com se soluciona”.

Els pisos socials perden força
Una altra de les possibilitats que s’havia plantejat era ubicar-hi pisos socials, tot i que aquesta perd força després de les noves opcions que Ferrer ha posat damunt de la taula. De fet, el comú miraria d’estalviar-se el cost que podria suposar treure tota la maquinària que hi ha actualment dins de l’edifici dels Pouets, que s’ha xifrat en un milió i mig d’euros. Així ho determinen els resultats preliminars de l’informe encomanat per la corporació per analitzar les opcions de futur de l’equipament. Ferrer va reconèixer errors a l’hora d’executar aquesta iniciativa i va dir que el comú havia tingut “mala sort”. El comú perdia 300.000 euros cada any per mantenir en funcionament el pàrquing dels Pouets. “Era un pou sense fons, els veïns es queixaven pel soroll que produïa i tremolaven els habitatges del costat. No oferíem bé el servei i finalment vam veure que no hi havia cap altra solució, havíem de tancar el pàrquing”, va explicar la mandatària.
El membre de l’oposició al comú de la capital, Josep Antoni López, va criticar que “la història dels Pouets sempre es va repetint” i que sempre es parla d’aquest equipament i mai no es troba una solució definitiva. El projecte per fer el pàrquing dels Pouets va estar ple d’entrebancs. En un primer moment, una empresa que estava construint l’estructura va fer fallida i l’ens par­roquial va haver de buscar-ne una de nova. El juny de l’any 1997 va tenir lloc un accident greu, quan un vehicle buit va caure de la plataforma i va quedar sinistre total.
Rosa Ferrer encara manté la idea de convocar un concurs d’idees perquè es facin suggerimets sobre el futur de l’edifici dels Pouets. Aquesta proposta va sorgir de la conselleria de serveis públics.

LA CORPORACIÓ FARÀ UNA CASA PAIRAL MÉS GRAN

El comú vol construir una casa pairal més gran que l’actual. De fet, aquesta és una reivindicació dels padrins que normalment utilitzen aquest equipament. La cònsol major de la capital va anunciar que la nova casa pairal s’ubicarà en algun dels edificis del comú que hi haurà en el projecte de l’entorn de Casa de la Vall. “Creiem que és una idea encertada ubicar la casa pairal en aquesta zona perquè d’aquesta manera estarà molt ben connectada amb el barri antic i el Calones, on hi ha el menjador social”, va dir Ferrer. D’aquesta manera, la mandatària va comentar que el govern comunal està sensibilitzat envers les problemàtiques i les inquietuds de les persones de la tercera edat.
D’altra banda el menjador social del Calones pretén optimitzar l’espai interior. Des del comú comentaven que actualment unes seixanta persones usen aquest servei, el màxim que pot acollir el menjador. La solució per guanyar espai és fer servir taules rodones. D’aquesta manera podran anar-hi una vuitantena de persones.