El nombre d’aturats, en qualsevol cas, va tornar a créixer el darrer mes de l’any passat i va arribar al nivell més alt des de la posada en marxa de l’euro.
Espanya, una vegada més, lidera l’estadística, amb una taxa d’atur del 22,9%, més del doble de la mitjana de l’eurozona. Al costat hi figuren altres països durament colpejats per la crisi, com ara Grècia (19,2%, segons xifres d’octubre), Irlanda (14,5%) i Portugal (13,6%). A l’altre extrem hi ha Àustria (4,1%), Holanda (4,9%), Luxemburg (5,2 %) i Alemanya (5,3 %).
Un any abans, el desembre del 2010, l’eurozona tenia una taxa d’atur del 10%, per la qual cosa afecta ara unes 751.000 persones més. Aquesta xifra del 10% és la que va pronosticar també per a aquest any la Comissió Europea (CE) en les seves previsions econòmiques fetes públiques el mes de novembre passat, així que segons Brussel·les l’atur s’hauria de retallar lleugerament en els pròxims mesos.
Tot i això, l’estancament de diverses economies de l’euro podria desembocar en una major destrucció de llocs de treball, d’acord amb les males perspectives de creixement que ofereixen vàries institucions. En aquest sentit, el Fons Monetari Internacional espera el 2012 una contracció del 0,5% a l’eurozona, mentre que el Banc Mundial (BM) preveu que el descens sigui del 0,3%.

9,9% al conjunt de la UE
L’atur afecta ja un total de 23,8 milions de persones en el conjunt de la Unió Europea (UE), on la taxa va arribar el mes de desembre passat al 9,9%, mentre que un any abans la xifra era del 9,5%, segons va informar Eurostat.
Durant el 2011, l’atur va augmentar en dotze estats membres, es va reduir a catorze i es va mantenir estable en el cas d’Irlanda. Les majors pujades durant el 2011 es van registrar a Grècia (del 13,9% al 19,2%), Xipre (del 6,1% al 9,3%) i Espanya (del 20,4% al 22,9%). Els descensos més importants van tenir lloc als països del Bàltic: Estònia (del 16,1% a l’11,3%), Letònia (del 18,2% al 14,8%) i Lituània (del 18,3% al 15,3%).
En aquest context, la Comissió Europea treballarà amb Espanya i els altres països de la UE amb més atur juvenil perquè facin “un ús més eficaç” dels fons europeus disponibles, i els inverteixin en un pla nacional per combatre aquest problema a partir de l’abril, segons va dir ahir una portaveu.
L’executiu comunitari col·laborarà amb les autoritats d’aquests països per posar en marxa estratègies nacionals sobre ocupació. En el cas d’Espanya i els altres set estats membres la taxa d’atur juvenil dels quals sobrepassa el 30% –entre els quals figuren Grècia, Itàlia o Portugal–, hauran d’establir un “equip d’acció nacional” encarregat de dissenyar un pla especialment centrat en el treball per a menors de 25 anys.

TXÈQUIA REFUSA EL PACTE FISCAL DE LA UNIÓ EUROPEA

El primer ministre txec, Petr Necas, va assegurar ahir que el rebuig del seu país al pacte europeu d’estabilitat pressupostària es deu al fet que l’acord “no aporta res de nou ni d’útil a la República Txeca, amb excepció de les mesures que ella mateixa s’ha imposat”. D’aquesta manera, l’acord tan sols compta amb el suport polític de 25 dels 27 membres de la Unió Europea, ja que el Regne Unit va refusar formar-ne part en la cimera celebrada el mes de desembre. Les negociacions dutes a terme durant la reunió de dilluns a Brussel·les van estar a punt de veure’s truncades per les reticències de Polònia d’acceptar els terminis del pacte, que en la seva opinió no preveu una participació suficient dels països no-membres de la moneda única en les cimeres de l’euro. Els líders van incloure finalment una salvaguarda segons la qual aquests països podran assistir-hi en determinats casos.

LONDRES ENVIA UN DESTRUCTOR A LES MALDIVES EN PLENA ESCALADA DE TENSIÓ AMB ARGENTINA

El Regne Unit va anunciar ahir que enviarà els pròxims mesos a les Malvines un dels seus vaixells de guerra més moderns, un destructor tipus 45, en plena escalada de tensió amb Argentina per la disputa de la sobirania de les illes. Segons Defensa, el desplegament del destructor HMS Dauntless, equipat amb míssils antiaeris d’alta tecnologia Sea Viper, estava programat des de feia un any, però coincideix amb la “pujada de to” de la retòrica dels governs britànic i argentí sobre les illes.

“Pura coincidència”
Un portaveu del ministeri va assegurar ahir que és “pura coincidència” que el destructor sigui enviat en aquest moment, i va recalcar que la marina sempre ha tingut presència a la zona. “La Royal Navy ha tingut una contínua presència a l’At­làntic Sud durant molts anys.  El desplegament de l’HMS Daunt­less estava planejat des de fa temps, és una cosa totalment casual perquè reemplaça un vaixell de patrulla”, va indicar.
L’anunci del desplegament del vaixell coincideix amb la pròxima estada a les illes del príncep Guillem, tercer en la línia de successió a la corona britànica, per realitzar uns entrenaments com a pilot d’helicòpters de rescat durant el mes que durarà la visita.
El 2 d’abril vinent es compliran 30 anys de l’inici de la guer­ra de les Malvines, entre Argentina i el Regne Unit. Buenos Aires reclama la sobirania de les illes des del gener del 1833.

La pena és condicional però qualificada a respectar dos prohibicions: no entrar en contacte amb la víctima i no accedir ni a piscines ni centres d’esbarjo durant un període de quatre anys. I és que els fets, jutjats el passat mes d’octubre, van succeir en el vestuari de la piscina comunal d’Escaldes. L’acusat va tocar els genitals al menor mentre tots dos compartien el Jacuzzi.
Un testimoni va relatar, a més, que ja havia vist amb anterioritat el processat, resident de nacionalitat danesa, voltar pels vestuaris a l’hora en què els usaven els escolars d’entre 4 i 8 anys que hi van a fer classe i que havia presenciat com s’excitava. El testimoni va afegir que havia cridat l’atenció al processat i que després havia posat els fets en coneixement de les recepcionistes del centre, ja que havia comprovat com l’home repetia el comportament.
Segons va relatar la víctima, que llavors tenia 13 anys, va coincidir amb l’acusat al vestuari de la piscina i aquest el va seguir quan ell va entrar al jacuzzi. A dins li va demanar el nom i l’edat i, acte seguit, li va posar la mà als genitals. El noi se’n va apartar, però l’acusat va repetir els tocaments i, referint-se al seu penis, li va dir que “el tens molt gran”. El menor va abandonar ràpidament el vestuari i l’acusat el va seguir per oferir-li 20 euros.
La fiscalia va considerar acreditada la versió del noi i també ho ha fet el Tribunal de Corts. De fet, la psicòloga que el va avaluar després dels fets també va confirmar que es tractava d’un relat creïble. L’acusat, però, va negar els abusos. Va explicar que si la seva mà va a anar a parar als genitals del noi va ser accidentalment, perquè va relliscar en intentar aixecar-se del Jacuzzi, però que no tenia cap mena d’intencionalitat sexual. Sí que va reconèixer, però, la referència a la mida del penis del noi. La seva defensa va sol·licitar l’absolució de l’inculpat en considerar que tot plegat era “una mala interpretació dels fets”.

CONDEMNAT PER TOCAMENTS

Dos anys condicionals és la pena que el Tribunal de Corts ha imposat a un home per haver abusat de la filla de la parella, quan la nena tenia 12 anys. La sentència el considera responsable d’un delicte major d’abusos sexuals a un menor de 12 anys amb prevalença de situació i autoritat i haurà d’indemnitzar la menor amb 6.000 euros pel dany causat. La víctima va explicar que el dia dels fets es trobaven tots dos sols al domicili i que l’home li va demanar que s’assegués damunt d’ell mirant-lo a la cara i li va tocar el sexe en un parell d’ocasions. La psicòloga que la va examinar va assenyalar que presentava la simptomatologia típica de les víctimes d’abusos. La noia no la va desenvolupar fins mesos després dels fets però la psicòloga va afegir que era una situació que es podia produir. L’home no va comparèixer a la vista oral però el seu advocat va recordar que havia negat els fets des de l’inici i que no se’l podia condemnar perquè no hi havia cap prova directa sobre el presumpte delicte.

A casa seva. Era una il·lusió i un repte. Es va trencar l’omòplat en un entrenament d’eslàlom a Val Thorens i el temps estimat de baixa es va estipular com a mínim en un mes i mig. Això va passar el 15 de desembre i el compte enrere de Mimi ha complert tots els terminis. Això sí, la lesió a l’espatlla no ha evolucionat com s’esperava ja que el dolor encara existeix amb una tendinitis com a última convidada. Per tant, la doctora Celine Dechevanne va considerar que l’esquiadora andorrana no es posarà els esquís fins al 20 de febrer –la Copa del Món es disputa des del 10 de febrer fins al 12–. “Ja feia dies que m’estava fent una mica la idea que no arribaria a temps. No tinc gaire mobilitat a l’espatlla i ara ha aparegut una tendinitis. A part he perdut molta musculatura i millor no forçar. No és gens aconsellable”, va assegurar força decebuda Mimi Gutiérrez des de França, on iniciarà sessions amb el preparador físic de l’equip francès. La corredora tornarà a Andorra la setmana vinent per començar les sessions de fisiteràpia. “Estic molt decebuda perquè m’he perdut competir a la Copa del Món d’aquí i també tot el calendari se n’ha anat en orris quan he fet el meu millor esquí abans de la lesió, però l’important és estar bé”, va reconèixer.
La seva substituta, la jove Carmina Pallàs, tampoc podrà disputar la Copa del Món de Soldeu perquè encara no està al 100% de la lesió al genoll. Tot just comença a competir i està lluny del millor nivell. “Em sap molt greu perquè ara començava a trobar-me bé. Em feia molta il·lusió competir amb les millors del món. Tot i així, en unes setmanes espero tenir la millor forma”, va indicar Carmina Pallàs, que va valorar la baixa de Mimi Gutiérrez. “Em sap molt greu i només desitjo que torni al més aviat possible”. Un cop estigui recuperada a la Mireia Gutiérrez li queda molt poc calendari per fer i les millors competicions ja estaran disputades. A?l’horitzó hi ha la final de la Copa d’Europa i el Campionat d’An-dor­ra. “No hi arribaré tan cansada, però és clar que m’he perdut tot el bo”, va dir Mimi.
La Federació Andorrana d’Esquí hi va dir la seva amb un comunicat on va lamentar les dues baixes per a la Copa del Món femenina. “Aquest any estàvem a un pas d’aconseguir classificar la Mimi entre el Top-30 a la Copa del Món i amb la Carmina, després d’un curs passat brillant érem conscients que el circuit de Copa del Món no és el seu espai, però segur que podia competir a un bon nivell per tenir una bona experiència de futur”.

Publicació de neu
D’altra banda, ahir a la seu de la Federació d’Esquí es va presentar la publicació Espai Blanc, editada per A4 Edicions i que vol tractar tot allò referent al món de la neu del Principat. És de franc, té periodicitat mensual i una tirada de mil exemplars a banda de disposar de versió digital.

LA PISTA DE L'AVET, EN ESTAT IMMILLORABLE

Si les esquiadores andorranes no hi seran per no haver superat les lesions a temps, la pista de l’Avet, la gran protagonista de la Copa del Món d’esquí alpí femenina, està en un “estat immillorable”, segons va indicar Jordi Pujol, el director esportiu de la prova. Mentre s’estan col·locant les xarxes de protecció, la pista continua el procés de preparació en espera la setmana vinent de la injecció d’aigua. “Ja tenim la base que necessitàvem. Diumenge vam treure el 90% de la neu caiguda i per a aquesta matinada hem previst també buidar la neu que està caient”, va assegurar Jordi Pujol, i de moment tot continua amb el procés previst. “Pel que fa a canons ja s’ha parat i ara la feina és treure la neu que cau. En teoria dilluns o dimarts injectarem aigua sempre que el cel estigui clar. Serà una prova de foc i tot sortirà bé perquè s’ha fet molta feina.”
Les primeres seleccions a arribar ho faran el dia 7: Suïssa, Itàlia i França i faran entrenaments en pista d’eslàlom.

Fins a quin extrem? El director de Protecció Civil, Francesc Areny, va explicar que “serà una onada de fred important i bastant excepcional” que pot provocar jornades en què “difícilment” la temperatura màxima superarà els 0 graus centígrads a la zona central del país. La previsió publicada al web de meteorologia del Govern apunta que demà la màxima serà d’1 grau a Andorra la Vella i que, a mesura que pugem la cota, el fred serà cada cop més intens. Per exemple, la temperatura més alta que s’espera al Pas de la Casa és de 9 graus negatius i a Soldeu de menys 7. Les baixes temperatures, però, continuaran almenys durant el cap de setmana. I Francesc Areny va assenyalar que zones elevades com el port d’Envalira poden arribar a mínimes realment gèlides: de 20 o 25 graus sota zero. Protecció Civil esperava ahir a la tarda l’evolució dels esdeveniments per decidir si cal activar alguna alerta. Areny va recordar que finalment “aquest és un país de muntanya” però sí que va advertir que, si es confirmen les previsions, pot donar-se una situació meteorològica excepcional en l’històric més recent de l’estadística.
El meteoròleg Tomàs Molina va manifestar que es poden arribar a donar temperatures “rècord” que no es donaven des de l’any 1985. En qualsevol cas, va afegir que caldrà veure l’evolució de la situació les pròximes hores.

El fred siberià
L’onada de fred que ha d’arribar és la conseqüència, tal com va explicar Molina, d’un anticicló a la zona d’Escandinàvia que dura uns quants dies i que acaba empenyent el fred de Sibèria fins a la zona de la Península Ibèrica. De fet, aquest aire siberià està provocant a l’Europa de l’Est una de les onades de fred més importants dels darrers anys.
Serà, però, una onada de fred sense precipitacions. Almenys això és el que s’espera, que sigui un fred sec. Això sí, Molina va indicar que “allà on hi hagi precipitació serà en forma de neu”.
A Catalunya, la Generalitat ha activat la fase de prealerta tant pel que fa al risc de nevades en cotes baixes com per la davallada de temperatures.

GRUIXOS DE NEU D'ENTRE 40 I 170

Les estacions d’esquí acumulen entre 40 i 170 centímetres de neu pols gràcies a la nevada del cap de setmana però també a la feina d’innivació artificial. Els responsables de Grandvalira i Vallnord van assegurar que les condicions són actualment “excel·lents”. Els dominis esquiables ofereixen més de 100 pistes gràcies a la darrera nevada, que va deixar entre 30 i 50 centímetres, però també a la producció de neu. En aquest sentit, des dels dos dominis van recordar les inversions que s’han fet en la xarxa de canons per garantir el funcionament malgrat la manca de precipitacions.

Per això, i aprofitant que  de moment el ministeri de Territori no ha tirat encara endavant les actuacions finals per a l’ampliació de la via, s’ha redactat una carta per enviar-la tant a l’executiu com al comú on s’expliquen les raons per les quals entenen que el trànsit ha de continuar com actualment. Es vol que el document sigui signat per tots els presidents de les comunitats de propietaris afectades i s’espera que en pocs dies es pugui fer arribar als seus destinataris.
D’entre totes les raons esgrimides pels veïns, la cabdal és, reiteren, l’índex elevat de perillositat que tindrà el tram un cop s’hagi obert als quatre carrils. “El que realment volem és evitar que hi hagi alguna cosa per lamentar més endavant”, va posar en relleu una de les presidentes de la comunitat, Esther Ricart. I és que, pels propietaris i residents a la zona, les mesures de prevenció promeses pel Govern, com ara la instal·lació d’un radar per controlar la velocitat dels vehicles que circulen, que estarà limitada a un màxim de 60 quilòmetres per hora –actualment està fixat en 50– no serviran de res. “El que faran els cotxes és frenar abans d’ar­ribar-hi i després accelerar, com a tot arreu”, va lamentar Ricart.    

Un tram perillós
Pels veïns de Valira Nova, l’ampliació de carrils només servirà per incrementar la inseguretat en un tram que, de fet, ja presenta perillositat important. “Parlo amb nens i amb gent i em diuen que tenen por a l’hora de creuar la carretera tot i el semàfor. Qui no visqui aquí, no ho pot saber”, va apuntar. A banda, va admetre que la decisió de situar aquest senyal lluminós més a dalt serà positiva perquè es guanyarà en visibilitat, però va deixar clar que no compensarà, ni de lluny, l’increment de risc que es generarà, al seu entendre, amb els canvis viaris. Un altre detall que genera inquietud als residents a la zona és la presència d’empreses als locals dels edificis, alguna de les quals provoca la presència de camions que han de fer maniobres per entrar o sortir. Aquestes operacions, va assegurar Ricard, seran més complicades i insegures amb quatre carrils.
Les places d’aparcament que el Govern ha habilitat a l’antic revolt que vorejava l’edifici de Ràdio Andorra tampoc no convenç els veïns. D’una banda, va indicar Ricart, la incorporació des d’aquesta zona cap a la carretera presenta importants deficiències per als vehicles que surten del pàrquing. De l’altra, els llocs d’estacionament són, segons va assegurar, insuficients. Un altre punt criticat a la carta és la decisió de traslladar les zones de càrrega i descàrrega actuals a sobre de la vorera. “No ho trobem lògic i no es veu enlloc”, va apuntar Ricart, que va explicar que la carta ja té la signatura de quatre de les nou comunitats de propietaris i que confia d’aconseguir un suport total. A més, va avisar que “no descartem accions més contundents si s’acaba tirant endavant”.

EN ESPERA DEL RADAR PER TIRAR ENDAVANT ELS CANVIS

Els plans inicials del Govern passaven perquè els quatre carrils del tram es posessin en funcionament un cop finalitzés totalment la construcció dels dos falsos túnels que serveixen per eliminar el revolt de Ràdio Andorra. Per tant, havien d’estar en marxa a final de l’any passat, però tot es va retardar i a la zona continua havent-hi un carril per a cada sentit. Segons es va indicar ahir des del ministeri de Territori, s’ha decidit ajornar els canvis fins que es rebi i s’instal·li el radar que es va prometre als veïns quan, ara ja fa unes setmanes, van expressar la seva preocupació.
Des del ministeri es va assegurar al desembre que un dels motius del retard en la posada en marxa dels dos carrils per sentit era la negativa del comú d’Encamp, llavors encara encapçalat pel socialdemòcrata Miquel Alís, a ajudar en la retirada dels vehicles estacionats perquè es poguessin fer les obres. La nova corporació, però, també ha expressat cert recel per la seguretat que hi pugui haver al tram un cop es faci l’ampliació de la via. Des del Govern, però, sempre s’ha remarcat que no es preveu canviar els plans i s’espera que en poc temps es pugui situar el radar i obrir tots els carrils de Valira Nova.

El comitè directiu del CFPA ja era partidari de dur a la Batllia el text legislatiu. I els afiliats ho van confirmar. “Reclamem allò que ens correspon de justícia”, va explicar després de la reunió el president del sindicat, Salvador Prieto. L’altre sindicat de la policia, el SIPA, també portarà la retallada salarial als tribunals. “Que la llei no es pot parar? Doncs és clar. Per això no tenim pressa. Però nosaltres continuem la nostra guerra”, va indicar el màxim responsable del SIPA, Cerni Obiols. Tots dos sindicalistes policials van coincidir a afirmar que les mesures plantejades pel Govern “són inconstitucionals”.
El SIPA es manté dins la plataforma sindical però només als efectes de debatre els canvis a la Llei de Funció Pública. “Pel que fa a la retallada, anem a la nostra. Sempre hem dit que acudirem a la Justícia”, va recordar ahir Obiols. El CFPA sí que s’ha desmarcat de la plataforma. Quant a les retallades, segur. No està d’acord amb el que planteja el Govern i, tampoc, amb algunes de les decisions adoptades per la resta de col·lectius sindicals. Que tots els assistents a l’assemblea d’ahir (el col·lectiu té 108 afiliats) votessin a favor de judicialitzar la causa encara dóna més força al comitè directiu, tal com va reconèixer Prieto. “La nostra obligació és defensar els nostres drets. Som conscients que és difícil, però hi ha drets constitucionals i drets adquirits als quals no podem renunciar”.

EL GRUP DEMÒCRATA 'APARCA' LA DECISIÓ

El grup parlamentari demòcrata s’agafarà uns quants dies més abans de decidir quines esmenes fa al projecte de llei i com les redacta. Els consellers de DA que integren la comissió legislativa d’Interior van compartir amb la resta de companys, ahir, les explicacions ofertes pels representants de la plataforma sindical. Els sindicalistes d’una vuitena de departaments de l’administració van explicar als parlamentaris que deixarien estar qualsevol acció reivindicativa sempre que a través d’una esmena es limitin en el temps els efectes de la retallada. La proposta sindical seria que es lligués la tisorada a l’entrada en vigor de l’IRPF. Bona part del grup demòcrata veu bé posar data al final de la retallada. Una altra qüestió és la manera de fer-ho. I si lligar-ho o no a l’aplicació de la retenció sobre les rendes del treball de les persones físiques. El nucli dur del Govern, i especialment el cap, no és partidari d’esmenar el text que s’està tramitant quant al fons. I, encara menys, pensar que als funcionaris, si es deixés sense efecte la retallada, se’ls restablís el sou actual per aplicar-los després l’IRPF. Els consellers de DA de la comissió d’Interior han d’acabar d’estudiar les esmenes aquesta setmana.

Ho va anunciar ahir la seva titular, Cristina Rodríguez, que va garantir que afectarà “tots els prestadors de serveis”. L’objectiu és que el nou cost estigui vigent a final del mes de febrer.
Aquesta mesura entra dins de tot el conjunt d’actuacions que, des del Govern, s’estan tirant endavant per mirar de reduir l’important dèficit de la branca de la malaltia de la CASS que es preveu per al 2012. I Rodríguez va avançar que serà “en global amb tothom”, tot i que la reducció final no serà homogènia. És això, justament, un dels aspectes clau que s’ha d’acabar d’ultimar els pròxims dies. Perquè, com va voler apuntar el cap de Govern, aquesta actuació no es demorarà i ha d’estar enllestida en el termini d’“uns quinze dies”.
La ministra de Sanitat va explicar que el primer pas serà mantenir reunions amb tots els col·lectius professionals i que, a diferència d’altres anys, les trobades es faran conjuntament amb representants del Govern i de la CASS. Posteriorment, el consell d’administració de la parapública haurà de fer, com ja és habitual, un informe previ sobre els preus perquè després l’executiu pugui fixar-ne els nous. “Cada disminució de tarifa es valorarà i hi haurà percentatges diferents”, va explicar Cristina Rodríguez, que va voler deixar clar que “es tocarà tot, el SAAS també i, de fet, ja es preveu al pressupost i, fins i tot, la clínica de Sant Vicenç d’Enclar”. Aquesta mesura s’afegeix a d’altres, com ara la possibilitat de variar el percentatge de reemborsament de determinats actes i medicaments que dóna la llei aprovada a final del desembre. Rodríguez va indicar que ja s’està treballant i que en breu es podrien fer oficials algunes de les modificacions, en especial les que afecten algun fàrmac de confort.
Toni Martí, de la seva banda, va voler remarcar que amb aquesta mesura ja podran demanar que “ja n’hi ha prou de dir que només ataquem els usuaris”. El cap de Govern també  va afirmar que “les reformes han de ser equitatives amb tots els agents del sistema sanitari” i que, justament, aquesta rebaixa de tarifes que es vol impulsar “amb el consens dels col·lectius mèdics”, anirà “en benefici dels pacients”.

TRET DE SORTIDA, ARA SÍ, A LES NEGOCIACIONS DE LA CASS

Dos mesos després de la primera trobada, ja es pot dir segur que hi haurà negociacions pel pacte d’Estat per a la reforma de la CASS. La setmana vinent es començarà a treballar conjuntament entre representants de Govern i dels grups demòcrates i socialdemòcrates. Així es va acordar en la reunió mantinguda ahir al Consell General on també va quedar clar, però, que les converses no seran fàcils.
La trobada va servir perquè tant des de l’executiu com des del grup de DA s’expliqués al PS que l’objectiu de la reforma no és l’autofinançament –“no ho hem volgut mai; és impossible, encara que s’hagi fet creure a l’opinió pública”, va afirmar el cap de Govern, Toni Martí– i que no es parla d’un nou model sinó de “revisar apartats de la llei” per fer “un sistema sostenible i raonable”.
Les explicacions van convèncer els socialdemòcrates. Així, es celebraran reunions setmanals per, en un termini d’entre dos i tres mesos, intentar assolir un acord. Des del PS, però, es va advertir que la condició indispensable per donar suport passa perquè “els continguts respectin els principis bàsics de l’Estat del benestar”. Així, el seu líder, Jaume Bartumeu, va avançar que “si s’alteren les seves bases, no hi podrem ser”.
De la seva banda, Martí va reclamar que el PS aporti “propostes a les reunions” i va avançar que “nosaltres ho farem”, tot indicant que el pacte d’Estat “ha de servir per poder parlar lliurement de tot”, incloses coses que “altres països ja han fet”. El president del grup demòcrata, Ladislau Baró, va defensar que “el nostre plantejament no és d’un neoliberalisme descarnat”, sinó “fer compatible l’Estat del Benestar amb la capacitat de fer-lo durable; si no es fa res, duraria poc i tancar els ulls sí que seria una agressió”.

El cap de Govern, Antoni Martí,  es va pronunciar ahir en relació amb l’afectació, calculada en uns 100.000 euros, que ha tingut la fallida de l’aerolínia Spanair en els fons de vellesa de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

Moderadament esperançats que es pugui arribar a un pacte d’Estat sobre la reforma de la Llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i el model sanitari.