Segons va explicar la policia, el conductor, un altre jove de 18 anys, va perdre el control del cotxe en fer un revolt que hi ha uns metres després de l’hotel Sant Gothard; el turisme va acabar impactant frontalment contra un roc que hi ha al marge dret de la calçada i a continuació va bolcar.
Fins al lloc dels fets es van desplaçar membres dels equips d’emergència. Els bombers van explicar que inicialment es van mo­bilitzar tres efectius en dos vehicles però que posteriorment s’hi va enviar un equip de reforç amb quatre agents i dos vehicles més. I és que l’aparatositat del sinistre va fer que els ocupants quedessin atrapats al turisme i que el cos de salvament hagués de practicar una excarceració per treure’ls. Segons van indicar des del cos de salvament, “el cotxe estava de costat i es va haver de fer una excarceració lateral.”
Els equips de rescat, però, no van poder fer res per la vida de Marc Chordà, que va morir a conseqüència de la gravetat de les ferides que va patir. Els altres tres ocupants (el conductor i dos nois més, menors d’edat) van quedar ferits de poca consideració. A dar­-rera hora del vespre, el cap de guàr­dia de l’hospital Nostra Se­-nyora de Meritxell va comunicar que un dels nois ja havia rebut l’alta i que els altres dos havien quedat ingressats però que no tenien lesions importants. Un havia hagut de ser operat del canell.

Commoció
La mort del jove, veí d’Encamp, ha causat una gran commoció, i el món del rugbi és un dels particularment afectats. Marc Chordà havia estat ju­gador de les categories inferiors del VPC i hi havia jugat fins l’any passat. Aquest no tenia llicència. I és que al setembre havia marxat a Barcelona, a estudiar el primer curs universitari. Aquest estiu, però, sí que havia acudit a Mònaco a una estada amb la selecció sub-17.  El president del VPC, Thomas Ginesta, es mostrava força afectat. “És una desgràcia molt gran.” En senyal de dol, els jugadors del primer equip van fer un minut de silenci al camp del Millau, on jugaven a la tarda. La missa funeral pel jove tindrà lloc avui a les quatre de la tarda a l’església de Santa Eulàlia d’Encamp.
La d’ahir es tracta de la tercera víctima mortal en un accident de trànsit a les carreteres del país des de començament d’any. Anteriorment, havien perdut la vida dos motoristes, un resident portugués i un turista alemany.
D’altra banda, Antoni Marsà, l’home que va morir dissabte en caure des del teulat de casa, serà en­terrat a les onze a la Massana.

DETENEN UN CONDUCTOR EBRI QUE VA XOCAR AMB SET VEHICLES

La nit entre dissabte i diumenge, abans del sinistre mortal a Arinsal, es va registrar un altre accident de trànsit a la xarxa viària. Va ser al carrer Bonaventura Riberaygua, al centre d’Andorra la Vella, pocs minuts després de les tres de la matinada.
Aquest inicident, però, no va derivar en danys personals de consideració, però en canvi sí que en va causar de materials. Segons van informar ahir des del cos de policia, el conductor d’un turisme Volkswagen Golf amb matrícula d’Andorra va perdre el control del cotxe a l’altura de Riberaygua. Fruit de la maniobra va topar contra sis turismes més i una motocicleta que hi havia estacionats a la via en aquell moment, sense cap ocupant a l’interior. El jove –es tracta d’un resident de nacionalitat portuguesa i de 20 anys– viatjava sol i va patir ferides de poca importància, tot i que va ha­ver quedar ingressat a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell per atendre’l de les lesions.
En practicar-li la prova d’alcoholèmia minuts després de l’incident, el conductor va donar po­sitiu: superava els 0,80 grams d’alcohol per litre de sang permesos per la legislació. És per ai­xò que un cop va rebre l’alta mè­dica va ser detingut per agents de la policia.

Els responsables del col·lectiu cri­tiquen que una obra de tanta envergadura –es va pressupostar per més d’un milio d’euros– no doni feina a fusteries andor­ranes, que des de fa mesos pateixen una situació força complicada com a ac­tivitat annexa a la construcció.
L’associació no té gaires dades sobre l’empresa que farà la feina perquè, asseguren, l’adjudicatària “ho ha portat tot amb el màxim hermetiste. No sabem quan es va donar però sí que ja han començat a col·locar-hi [material].” Del que n’han pogut esbrinar, reclamen que la constructora reconegui “que no és ni ètic ni estètic el que ha fet, perquè ha donat l’obra a un taller del país que té un operari però al darrere hi ha una empresa de Tarragona”. I hi afegeixen que “no sabem com ha anat el procés, si el taller de fora l’ha buscat la mateixa constructora o bé la fusteria d’aquí”. En tot cas, critiquen que s’hagi fet veure que la concessió es queda al Principat: “Com a mínim es ne­ces­siten una dotzena d’operaris dedicats a l’obra, i serà l’empresa catalana la que els portarà”, ja que el taller andorrà no disposa d’una plantilla tan àmplia.
Els representants dels fusters es mostren particularment molestos per la decisió adoptada per l’adjudicatària de les obres del Consell. “És xocant que donin la feina a gent de fora quan després tothom s’omple la boca que s’ha de fer país i donar feina als d’aquí.” I emfatitzen en aquest mateix sentit que si “hi ha restriccions per protegir determinats sectors” en aquest cas no s’ha tingut gens en compte que fusters del país s’han quedat sense feina i que algunes empreses del sector han hagut de tancar.

“Ens han entretingut”
El col·lectiu de fusters va reclamar l’abril passat a través del Diari que es reservés l’obra del Consell –la més gran en fusteria que s’ha fet al país en molt de temps– a les empreses nacionals. La demanda va arribar dies abans de l’adjudicació. Aleshores la constructora va enviar una carta a tots els tallers en què els convidava a presentar una oferta al concurs per aconseguir els treballs de fusteria de la nova seu parlamen­tària. Fonts del col·lectiu consideren, tanmateix, que “només ens han entretingut. Van fer la carta perquè ens presentéssim [al concurs] però pensem que ja estava dat i beneït des de feia temps, ja que no es va canviar”. I com a element que els referma aquesta sensació apunten que “el taller de Tarragona ja havia treballat amb la constructora” que fa el nou parlament.
La sospita del col·lectiu es fonamenta també que “se’ns va donar molt poc temps per presentar el pressupost, i el tracte que alguns licitants en el concurs van rebre no va ser del tot correcte”. A més, asseguren, l’adjudicatària fins i tot hauria arribat a modificar algunes condicions del plec de bases, potser amb la substitució d’uns materials per uns altres, “i als industrials que van optar-hi no se’ls va comunicar”.
Els empresaris conclouen que l’adjudicació a la fusteria catalana afecta el sector en particular, “per­què el que ve de fora no paga impostos i nosaltres ens en fem un tip”, i el país en general, “perquè es tracta de molts diners i se’n van cap a l’estranger”.

VIGILÀNCIA I CONTROL DE L'OBRA

L’Associació de Fusters alerta que vigilarà els acabats del nou Consell i que controlarà “els materials que s’hi posen i quins s’havien demanat”, per assegurar-se que l’exigència a l’empresa estrangera és la mateixa que la que s’havia demanat als industrials del país i la que figurava al plec de bases. “Els de fora vénen, treballen, cobren i marxen, mentre que a nosaltres
se’ns fixen condicions molt estrictes per cobrar una vegada hem fet els treballs”. I el que
encara els sembla més greu: “No ens tenen en compte per fer la gran obra però després els altres marxen i nosaltres hem de fer les reparacions. I de vegades trobem coses de vergonya aliena.” Per això reclamen “que
es fixin criteris de qualitat també per a qui ve de fora.”

Per fonamentar aquests arguments, l’informe aporta xifres extretes de la base de dades del Col·legi de Metges. El nombre de facultatius de capçalera només s’ha incrementat de set professionals des del 1995, quan s’ha passat de 26 als 33 actuals. En canvi, els especialistes han augmentat de 71 a 111 en el mateix període. Fent la correspondència, hi ha 2,6  especialistes per cada generalista. Si anem als percentatges, els de capçalera representen només el 22,5% del total de facultatius acreditats al país.
L’informe també posa de manifest que el nombre de metges d’àrees concretes s’ha incrementat molt per l’augment de contractacions per part del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i de l’hospital. Per tant, la pujada se circumscriu gairebé a metges que tenen una relació contractual i no als que exerceixen com a professionals liberals. Dels 71 especialistes que hi havia el 1995 només 17 eren contractats, mentre que la resta eren professionals liberals. La xifra d’aquests últims s’ha mantingut estable, ja que en els últims catorze anys només han passat de 54 a 57. En canvi, els contractuals s’han disparat exponencialment. De 17 a 54, i actualment ja suposen gairebé la meitat del col·lectiu, quan històricament havien estat una petita part.

“Hibernació”
Una de les conclusions de l’informe indica que “a Andorra la proporció entre els metges de capçalera i la població és molt inferior a la de la resta de països del nostre entorn, amb un metge de capçalera per cada 2.518 habitants”.  A més, el treball posa de manifest que la major part dels generalistes es troben en una franja d’edat que volta els 50 anys, la qual cosa també significa que estan entrant en la darrera etapa de la carrera professional.  
Analitzant les estadístiques, l’Aamap conclou que “s’ha produït una mena de fenomen d’hibernació del nombre de metges d’atenció primària, que són els que tenen la funció de realitzar el primer graó d’assistència, la d’àmbit més general i integral”.
L’associació considera que la creació de la figura del metge de capçalera referent ha de ser la base “a partir de la qual s’han d’iniciar els canvis que permetin al nostre sistema millorar la seva coordinació i eficiència sota uns criteris de qualitat i de salut pública”. Organitzar el model a partir que cada persona tingui un metge de referència suposaria po­­sar fi a “la manca de coordinació actual”, que “afavoreix l’individualisme” i “dispara la despesa”.

PREOCUPACIÓ PEL FUTUR IMPOST SOBRE EL BENEFICI

Un dels aspectes que més tensió està generant en el col·lectiu mèdic les últimes setmanes és la incertesa sobre l’escenari en què quedaran els futurs impostos al benefici aplicats a les professions liberals. Els facultatius consideren injust que mentre que d’altres professionals (com ara els advocats o els arquitectes) podran modificar a l’alça les tarifes per compensar el pagament del 10% dels beneficis, els metges no poden fer ús d’aquest mecanisme, ja que estan sotmesos a una tarifa tancada per la CASS. Per això volen negociar amb la parapública l’assumpte i mirar de trobar-hi una solució equitativa. En alguna de les reunions informals s’ha arribat a especular la possibilitat d’utilitzar com a arma negociadora l’amenaça d’un desconvencionament massiu, cosa que posaria la seguretat social en una situació molt complicada. De moment, però, el col·lectiu està en espera de veure si les lleis finalment s’aproven i entren en vigor, perquè no és clar que els socialdemòcrates tinguin de moment garantit el vistiplau dels textos.