Tot i que no ha transcendit el nombre concret de nous imputables, ni els noms, Garzón ja havia advertit en el primer aute, on es van recollir càrrecs contra els nou primers acusats i suposades il·legalitats a Santa Coloma de Gramenet, Badalona i Sant Andreu de Llavaneres, que hi havia “altres operacions que també estan investigant-se.”
En aquella primera resolució, el magistrat ja esmentava altres sospitosos, sense acusar-los inicialment, algunes de les quals han ocupat o ocupen càrrecs públics: el gerent de l’Institut Català del Sòl (Incasòl), Emili Mas; l’exregidor de CiU a Mataró i excoordinador del pla metropolità de Barcelona, Genís Carbó; l’exregidor socialista de Sant Adreu Antonio Jiménez, que mantenia una “estreta relació” amb el suposat cervell de la trama, Luis García; i l’exdirector de Seguretat ciutadana en governs de CiU Lluís Renau, mentre fonts de la investigació han relacionat amb la causa l’exalcalde de Sant Andreu, Víctor Ros, del PP.
A la llista de polítics i expolítics, l’aute de Garzón hi afegia també el nom de diversos empresaris, el bufet d’advocats Pretus i Juan Felipe Ruiz, exgerent de Marina Badalona.
IMPLICATS
Fins a una nova decisió de Garzón, fins ara els presumptes im-plicats són els nou coneguts: el suposat cervell i exdiputat del PSC, Luis Garci, l’exalcalde i l’exregidor d’urbanisme de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz i Manuel Dobarco, i els exalts càrrecs en governs catalans de CiU Lluís Prenafeta i Macià Alavedra, traslladat de la presó de Madrid a la de Can Brians. En llibertat sota fiança i amb càrrecs continuen l’exgerent de serveis municipals de Santa Coloma, Pasqual Vela i els empresaris Lluís Casamitjana, Josep Singla i Manuel Carrillo.
Els empresonats a Brians 2 podran rebre ja aquest cap de setmana visites de familiars. L’exalcalde Muñoz ja es va entrevistar al centre amb el seu advocat, Fermín Morales, a través del qual va fer públic ahir que el principal acusat, Luis Garcia, Luigi, ja invertia a Santa Coloma abans que ell arribés a l’alcaldia, a més d’insistir a defensar la legalitat dels expedients urbanístics que la corporació local va aprovar durant el seu mandat i el de la predecessora, Manuela de Madre, actual vicepresidenta del PSC.
EL GOVERN APROVA LA LLEI D'ECONOMIA SOSTENIBLE
El govern espanyol va aprovar ahir la Llei d’economia sostenible amb la qual pretén reconduir l’economia amb reformes als organismes reguladors, els mercats financers, la contractació pública i privada, la desgravació per habitatge i la creació d’empreses.
Segons la vicepresidenta segona i ministra d’Economia i Hisenda, Elena Salgado, amb aquesta nova llei es busca que les empreses i els agents econòmics orientin l’activitat cap a sectors amb potencial de creixement a llarg termini, generadors de treball i sostenibles i establir principis per a una bona regulació econòmica.
Entre d’altres aspectes, la llei, que entrarà en vigor l’estiu vinent, permetrà al govern limitar la composició dels organismes reguladors, com ara la Comissió Nacional de l’Energia (CNE) o la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT), a un president i quatre consellers, proposa que les societats cotitzades estiguin obligades a posar a disposició dels accionistes les retribucions dels consellers o obligarà a les entitats locals a informar cada tres mesos de la situació pressupostària i dels pagaments pendents.
En material fiscal s’augmentarà la deducció de l’impost sobre societats per a les activitats de recerca, desenvolupament i innovació i en temes d’habitatge s’equipara fiscalment el tractament del lloguer al de l’adquisició.
La mesura va estar titllada “d’insuficient” pels ecologistes i criticada per l’oposició.