Entre els criteris que ha tingut en compte el jurat hi ha els elevats ràtios de solvència i el procés d'internacionalització del grup BI-BM a l'hora de concedir el premi. El banc subratlla també en un comunicat que "la fortalesa de BIBM en la plaça andorrana" , "la innovació en territoris" i "l'elevat grau de qualitat i el compromús amb el respecte amb el medi ambient" han estat  altres elements importants en la designació.

És la primera vegada que BIBM opta a aquest guardó. En la nota pública s'afirma que el premi "ha estat una gran satisfacció per a tota l'organització" a l'hora que s'agraeix la "professionalitat, dedicació i esforç" de tot el personal del grup.

Prendre un exemple a l’atzar pot comportar que les probabilitats facin d’aquest un cas singular o bé un cas habitual i majoritari. Aquí voldria presentar un exemple com a referència professional i vital; per tant, n’he agafat un de proper, d’aquells que no t’enganyen perquè fa temps que coneixes, un exemple que pugui ser robust i transparent per a tothom.

L’exemple ve a col.lació de les propostes del Govern en relació al calendari i als horaris comercials. Fins a la data d’avui, potser les han llegit de tots colors, columnistes de vertical o d’horitzontal ja han dit la seva, la cambra de comerç, els sindicats i evidentment els partits polítics.

Per la meva banda, em mossegaré la llengua i plantejaré tan sols un exemple. Si és el cas, potser se’l podran fer seu o de ben segur que en trobaran algun de similar. És senzill, però ben difícil d’aconseguir.

La pastisseria de casa meva porta 40 anys oberta. Obren a les 8.30h, al migdia tanquen tres hores i al vespre, a les 20h o 21h, depèn del dia. O sigui, una jornada de 8.30 hores, a la qual s’hi han de sumar les de la matinada per fer els pastissos i les de la nit per al tancament de caixa i neteja, és a dir, si fa no fa, dues hores més. Total: 10.30 hores al dia; mentre que els diumenges treballen sis hores. La jornada acaba sent de 69 hores setmanals… (se’m faria difícil d’imaginar si hagués estat un hotel).

Entretant, els fills fèiem el de sempre, de la botiga a casa i de casa a la botiga. Per sort, el negoci és familiar, amb la qual cosa la compatibilitat laboral i familiar ha quedat barrejada en els dos àmbits. En tot cas, quan no podia ser així, ho limitàvem als diumenges a la tarda.

En aquest sentit, els meus pares durant 40 anys han estat un exemple d’humilitat, tranquil.litat i molta professionalitat. No fan ostentació ni s’han queixat mai, a l’igual que molts dels petits i mitjans establiments que, dia a dia, com una gran família, treballen, o millor, lluiten per millorar constantment el seu negoci familiar. No és una cosa fàcil, una cosa és fer-ho quan tens 25 anys i una altra quan en tens 65. Però a més, són molts els contratemps a superar. Cada sector té les seves dificultats, en aquest cas, ha estat el major nombre de competència, la pastisseria industrial, els preus baixos… L’estratègia per superar-ho no ha consistit en obrir més hores o en abaixar més els preus, sinó en oferir més qualitat i especialitzar-se en allò que sabem fer millor i que no saben fer la resta.

Si encara hi havia algun pont d’entesa entre els socialdemòcrates i Andorra pel Canvi, ahir va quedar dinamitat. La sessió de control a l’Executiu celebrada a la tarda a la Casa de la Vall va servir per a què el líder d’ApC, Eusebi Nomen, “constatés” la “manca de projecte” i la “incapacitat d’aportar solucions” del Govern que encapçala Jaume Bartumeu. Això sí, el líder d’ApC seguirà anant a totes les reunions amb el PS teòricament encaminades a buscar pactes concrets. Ningú no vol aparèixer com a autor d’aquesta mort anunciada, i Nomen, encara menys.

El president del grup parlamentari ApC va arribar a aquesta dràstica conclusió després d’escoltar les respostes del Govern a quatre de les set preguntes que va formular a la sessió de control d’ahir. Les preguntes es referien a la reestructuració de l’administració, a les transferències als comuns, als impostos directes necessaris per poder establir convenis que aixequin la doble imposició i a la capacitat del Govern per fer front a les despeses derivades de l’obra pública.

Nomen va plantejar les quatre qüestions en un to inusitadament poc bel.ligerant, sense esgotar els temps de rèplica ni estendre’s excessivament en repreguntes, talment com si busqués la confirmació a una idea preconcebuda. Només hi va haver algun petit moment de tensió que va acabar saldant-se amb un comentari entre irònic i resignat del cap de Govern: “Ja he perdut tota esperança que el senyor Nomen reconegui que tenim la més mínima capacitat de gestió″, va afirmar Bartumeu. A tenor dels comentaris a la sala de passos perduts, la majoria de ministres i de consellers socialdemòcrates també l’han perduda.

De tot plegat, el líder d’ApC en va sortir amb quatre idees bàsiques: el PS no pensa reduir l’administració pública, sinó reorientar-la; la política de transferències i competències dels comuns es decidirà en una taula que se celebrarà en breu amb les set corporacions comunals; l’Executiu no considera que l’IRPF sigui necessari per establir convenis que aixequin la doble imposició, i el Govern pensa continuar amb l’execució de l’obra pública prevista. La càrrega de profunditat, però, no va arribar durant el debat, sinó després, en unes declaracions efectuades a la cuina de la Casa de la Vall: “No veiem que es formuli cap projecte de canvi i així no es pot tenir el nostre suport”, va afirmar Nomen.

Distanciament total entre els dos antics socis quan queda poc temps per a la tramitació del pressupost i el líder d’ApC ja va avançar ahir que queda pràcticament descartat que la plataforma pugui donar suport als comptes del Govern, que qualifica d’”absolutament continuistes amb la política de dèficit i de forat econòmic” dels executius liberals. En certa manera, Nomen es va desentendre ahir de la qüestió, apel.lant al posicionament dels reformistes, hereus dels liberals: “El pressupost no depèn només de nosaltres, hi ha un altre grup a l’oposició i, al capdavall, es tracta d’un pressupost que va en la línia dels pressupostos liberals”.

RECLAMACIÓ SOBRE L’IRPF
Més enllà de les gesticulacions, quant al contingut, el debat de fons va estar protagonitzat en part per Nomen i el ministre d’Economia i Finances, Pere López. El líder d’ApC va instar reiteradament el Govern a aprovar un projecte de llei d’impost sobre la renda de les persones físiques, un tribut homologable a l’IRPF. Segons Nomen, sense aquesta figura impositiva serà impossible concloure convenis per aixecar la doble imposició amb la majoria de països amb què Andorra està firmant acords d’intercanvi d’informacions fiscals. El president del grup ApC va citar França i Espanya com els dos casos més rellevants.

López, per part seva, va negar aquest extrem i va afirmar que el Govern creu suficients els projectes de llei d’imposició directa que estan actualment en tràmit parlamentari; això és: l’impost de societats, l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques i l’impost sobre la renda dels no residents. De fet, el programa del PS preveu un IRPF, però més a llarg termini. De moment, i així ho va confirmar López ahir, l’Executiu no pensa enviar més projectes de tributació directa al Consell General. El ministre va acusar Nomen de “manca de coherència” per urgir el Govern a enllestir la fiscalitat directa necessària per a l’aixecament de la doble imposició i, a la vegada, fer esmena a la totalitat sistemàtica als textos de l’Executiu.

La consellera de Cultura i Turisme d'Andorra la Vella, Maite Cano, va qualificar la participació a la Fira EIBTM de «molt positiva» ja que l'estand d'Andorra la Vella ha rebut durant els tres dies que ha durat, de l'1 al 3 de desembre, més de 60 visites comercials.

A més, s'han celebrat entrevistes comercials de molt diversa índole i demandes de proveïdors de serveis relacionats. Segons van indicar des de la corporació, el darrer dia es van concretar més de deu contactes. La parròquia d'Andorra la Vella hi ha estat representada amb un estand de promoció del Centre de Congressos, durant els darrers tres dies, 1, 2 i 3 de desembre. Aquesta fira està especialitzada en el turisme professional i ha aplegat més de 3.000 proveïdors internacionals i més 2.000 participants i exhibidors, provinents de 100 països.

Durant els tres dies de durada de la fira EIBTM, la consellera de Cultura i Turisme, Maite Cano; la cap d'Àrea de Turisme de la Conselleria, Eva Roma, i la Tècnica en la Promoció i Turisme del Departament, Maria Noguer, han presentat el Manual de Vendes del Centre de Congressos d'Andorra la Vella que conté les referències de tots els hotels, agents de viatges i serveis d'organització de congressos de la parròquia.

La parròquia d’Andorra la Vella va ser present des del dimarts passat fins ahir a la Fira EIBTM (Exhibiton for the Incentive Business Travel and Meetings), que va tenir lloc a la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, a Barcelona. Ho va fer a través d’un estand de promoció del Centre de Congressos.

Aquesta fira, de turisme professional, incentius, esdeveniments, viatges de negocis i congressos, aplega més de 3.000 proveïdors internacionals i més 2.000 participants i exhibidors, provinents de 100 països. El Comú hi va instal.lar un estand on s’ha promocionat sobretot la capital del país com a destinació per a la celebració de congressos, amb la col.laboració d’Andorra Turisme i de l’Oficina de Turisme d’Andorra a Barcelona. L’estand va comptar amb la participació dels 24 representants del sector turístic de la parròquia.

Durant els tres dies de durada de la fira, la consellera de Cultura i Turisme, Maite Cano, acompanyada de la cap d’Àrea de Turisme de la Conselleria, Eva Roma, i la tècnica en la Promoció i Turisme del Departament, Maria Noguer, van presentar el Manual de Vendes del Centre de Congressos, que conté les referències de tots els hotels, agents de viatges i serveis d’organització de congressos de la parròquia.

L’assistència en aquesta fira sectorial va ser qualificada ahir per Cano com a “molt positiva i satisfactòria”, ja que l’estand d’Andorra la Vella va rebre, durant els tres dies, més de 60 visites comercials. També s’han celebrat entrevistes comercials i demandes de proveïdors de serveis relacionats. L’últim dia es van concretar més de deu contactes.