Martí, que està en el seu segon mandat comunal, no podrà presentar-se a la reelecció segons el que marca la llei, però ja ha deixat clar que la formació que lidera tindrà un altre candidat per als propers comicis parroquials. "Unió del Poble, d'una manera o una altra serà a les properes eleccions comunals. La gent no enendria no poder votar una opció que ha demostrat que pot governar una parròquia", ha indicat Martí. El polític escaldenc, aprofitant l'equador del mandat, ha fet un balanç positiu de la seva gestió, ja que considera que "deixarà el comú en millors condicions" que com se'l va trobar, i havent invertit més de 60 milions d'euros. Martí ha presumit d'una "política d'anticipació i de sentit comú". El cònsol ha destacat les inversions projectades a la Part Alta i a la zona de Fiter i Rossell i també ha volgut mencionar l'esforç per crear noves places d'aparcament i per millorar la gestió mediambiental. A la vegada ha deixat clar que el Comú aposta per l'ampliació de Caldea, i que mantindrà el 25% de les accions, fet que suposarà una aportació d'1,6 milions d'euros per tirar endavant les obres, que quedaran enllestides a principis del 2012.

Sobre Fiter i Rossell, Martí ha donat les gràcies al Govern per haver tirat endavant les demandes de millora de la xarxa viària d'aquesta zona. Per part del comú, ha parlat del desenvolupament de la zona del Falgueró permetrà disposar d'un aparcament amb 75 places de titularitat pública, una plaça i un local de 400 metres quadrats. A part de millorar la circulació cap a la Massana i de permetre recuperar el camí ral i el pont dels Escalls. Respecte de la part alta de la parròquia, Martí ha destacat l'actuació que es farà al carrer Estret, amb un aparcament cobert que tindrà 600 places, 190 d'elles de titularitat pública, els 50 aparcaments que es crearan amb l'enderroc de l'hotel Casino, els 2,5 milions d'euros que es destinaran a crear un Centre d'Interpretació de la Vall del Madriu al Roc del Metge, i les últimes fases de la remodelació de l'avinguda Carlemany, que s'iniciaran passat Reis. En aquest barri, Martí ha anunciat que durant els últims mesos hi ha hagut sis noves obertures de comerços, i diverses demandes per remodelar façanes. Pel que fa a les finances comunals, el cònsol calcula que es tancarà el 2009 amb un endeutament d'uns 39 milions d'euros, mentre que fa sis anys era de 37. Tenint en compte que durant aquest temps s'han invertit uns 60 milions d'euros, i que el sostre d'endeutament s'ha incrementat, veient que l'endeutament només ha pujat un 10%, Martí s'ha mostrat convençut que "deixarem el comú en unes condicions més favorables que les que es van trobar'. Sobre Caldea, el cònsol també ha dit que Caldea tancarà el 2009 amb uns beneficis molt similars a l'any anterior.

Durant el balanç, els cònsols també han destacat actuacions com l'ampliació del cementiri, les ajudes als desocupats o el fet d'aconseguir que Escaldes-Engordany sigui Capital de la Cultura Catalana el 2011.

Martí, que està en el seu segon mandat comunal, no podrà presentar-se a la reelecció segons el que marca la llei, però ja ha deixat clar que la formació que lidera tindrà un altre candidat per als propers comicis parroquials. "Unió del Poble, d'una manera o una altra serà a les properes eleccions comunals. La gent no enendria no poder votar una opció que ha demostrat que pot governar una parròquia", ha indicat Martí. El polític escaldenc, aprofitant l'equador del mandat, ha fet un balanç positiu de la seva gestió, ja que considera que "deixarà el comú en millors condicions" que com se'l va trobar, i havent invertit més de 60 milions d'euros. Martí ha presumit d'una "política d'anticipació i de sentit comú". El cònsol ha destacat les inversions projectades a la Part Alta i a la zona de Fiter i Rossell i també ha volgut mencionar l'esforç per crear noves places d'aparcament i per millorar la gestió mediambiental. A la vegada ha deixat clar que el Comú aposta per l'ampliació de Caldea, i que mantindrà el 25% de les accions, fet que suposarà una aportació d'1,6 milions d'euros per tirar endavant les obres, que quedaran enllestides a principis del 2012.

Sobre Fiter i Rossell, Martí ha donat les gràcies al Govern per haver tirat endavant les demandes de millora de la xarxa viària d'aquesta zona. Per part del comú, ha parlat del desenvolupament de la zona del Falgueró permetrà disposar d'un aparcament amb 75 places de titularitat pública, una plaça i un local de 400 metres quadrats. A part de millorar la circulació cap a la Massana i de permetre recuperar el camí ral i el pont dels Escalls. Respecte de la part alta de la parròquia, Martí ha destacat l'actuació que es farà al carrer Estret, amb un aparcament cobert que tindrà 600 places, 190 d'elles de titularitat pública, els 50 aparcaments que es crearan amb l'enderroc de l'hotel Casino, els 2,5 milions d'euros que es destinaran a crear un Centre d'Interpretació de la Vall del Madriu al Roc del Metge, i les últimes fases de la remodelació de l'avinguda Carlemany, que s'iniciaran passat Reis. En aquest barri, Martí ha anunciat que durant els últims mesos hi ha hagut sis noves obertures de comerços, i diverses demandes per remodelar façanes. Pel que fa a les finances comunals, el cònsol calcula que es tancarà el 2009 amb un endeutament d'uns 39 milions d'euros, mentre que fa sis anys era de 37. Tenint en compte que durant aquest temps s'han invertit uns 60 milions d'euros, i que el sostre d'endeutament s'ha incrementat, veient que l'endeutament només ha pujat un 10%, Martí s'ha mostrat convençut que "deixarem el comú en unes condicions més favorables que les que es van trobar'. Sobre Caldea, el cònsol també ha dit que Caldea tancarà el 2009 amb uns beneficis molt similars a l'any anterior.

Durant el balanç, els cònsols també han destacat actuacions com l'ampliació del cementiri, les ajudes als desocupats o el fet d'aconseguir que Escaldes-Engordany sigui Capital de la Cultura Catalana el 2011.

La conferència organitzada pel Col·legi d'Advocats sobre els procediments interns de control que s'apliquen en matèria de prevenció de blanqueig de capitals a Espanya i França ha servit perquè des del col·lectiu andorrà reclami un marc perquè les denúncies per aquest tipus de delictes es puguin fer  a través de l'entitat en comptes que la tramiti directament un advocat a títol personal. La tresorera del col·legi i membre de la comissió permanent antiblanqueig, Sophie Belloq, ha explicat que la llei de col·legis professionals ja contempla aquesta possibilitat i que només caldria desenvolupar un reglament perquè fos efectiva. Belloq ha posat de manifest que si els col·legi gestiona aquest tipus de denúncies hi pot haver més garanties pels professionals, ja que moltes vegades factors com el del secret professional hi estan en joc.

A la conferència, que s'ha celebrat a la sala d'actes de Banc Internacional-Banca Mora, han participat dos advocats experts en aquesta temàtica, l'espanyol Joan Amat i el degà del col·legi d'advocats de París, Bernard Vatier, que ha exposat la situació que tenen als respectius països.

L’Associació d’Al·lèrgics i Intolerants Alimentaris d’Andorra (AIA) va presentar ahir un llibre de receptes aptes per al col·lectiu que representa, en una iniciativa inèdita al Principat.

Deixant de banda la idoneïtat o no de la concessió del premi Nobel de la Pau al senyor Barack Obama, la trajectòria del qual ens deixa encara moltes incògnites pel que fa al seu posicionament i influència en la reconducció de conflictes, he de reconèixer que el seu discurs en la cerimònia em va portar a unes reflexions amb un regust amarg que no m’esperava.

Per una simple qüestió de coherència i recordant la seva campanya electoral en contra de la política militarista del seu antecessor, que el va convertir en un referent polític i que va desfermar la febre internacional de l’Obamania, semblava que el seu discurs hauria hagut d’anar per una via més mesurada, aquella que, en el marc d’un acte tan simbòlic com és la recepció del Nobel de la Pau, hauria parlat de la importància de la pau i de la seva preservació o cerca, encara que per assolir-la pugui ser necessari, en últim recurs, la utilització de la força. Una manera amable –o política– de dir que la fi justifica els mitjans per arribar-hi, sobretot quan es tracta d’un objectiu tan unànimement acceptat com és la pau.

Però no, tots els que s’hagin interessat pel tema hauran constatat que el seu discurs va anar encaminat a justificar la guerra de manera flagrant, introduint conceptes tan perversos com ara els de les “guerres justes”, de les “guerres legítimes” acceptables per “alliberar de les opressions o de l’esclavitud dels pobles injustament ocupats”, de les “sancions” en contra de països que violen els drets humans de les seves poblacions i, fins i tot, de la justificació “moral” o “necessària de recórrer a la força per motius simplement humanitaris”.

Un discurs que va sonar a justificació, aquella que li permet seguir la política bèl.lica dels que el van precedir, justificar el nou enviament de tropes a l’Iraq i a l’Afganistan, així com les pèrdues de vides que s’hi produiran, i avalar noves intervencions armades en un futur proper, això sí, amb causes justes. Llàstima de premi, un vernís que donarà lluentor a una màquina ja massa engreixada.

El mandatari comunal parla en aquesta entrevista de les dificultats del Comú per fer fronta la crisi.

Vostè, com a cònsol, ha viscut més d'una crisi. ¿En què es diferencia l'actual de la del 1993?
La crisi ha canviat moltíssim les coses a Encamp. Quan vam ser escollits el 2007 vam presentar un programa electoral, i en aquell moment de crisi ni se'n parlava. A Andorra s'havia viscut altres crisis, però cap de l'envergadura de l'actual. Aquesta vegada s'ha parat quasi totalment la construcció, abans hi havia hagut una moratòria esperant els plans d'urbanisme. La construcció és una part important de l'economia del país, ja que moltes coses hi estan lligades.
Els comuns estan lligats a la construcció, ja que gran part de la recaptació de taxes prové d'aquesta branca econòmica. Moltes coses que teníem previstes en el nostre programa, com pot ser el projecte de la Prada de Moles, si no trobem un sistema de finançament o algú que ens ajudi, no les podrem tirar endavant. No dic que no es facin, però potser es faran en dos consolats. El que no podem fer és endeutar el Comú fins a límits que no pot suportar.
Actualment el Comú compleix la Llei de finances comunals. No passem el límit ni preveiem passar-lo el 2010. Així ho reflecteix el pressupost, però personalment penso que és exagerat que la corporació tingui un endeutament per sobre dels 20 milions.

¿I quines línies es tiraran endavant properament per reduir l'endeutament?
Pel que fa al pressupost i la despesa, hem rebaixat els capítols de personal i de funcionament. El primer s'ha abaixat en un milió i escaig d'euros, i el segon, en un altre milió. Ha costat molt fer aquesta rebaixa, inclús ens ha costat rebre una crítica de l'oposició que no entenem. Se'ns criticava perquè contractàvem eventuals, i ara, que no en volem contractar, ens critiquen. En aquest sentit, quan nosaltres diem negre ells diuen blanc, i viceversa.

Sense voler ser advocat de ningú, el que comentava l'oposició era més aviat que no és just que s'hagi contractat tants eventuals per fer-los fora ara…
Això vol dir que la persona que ho ha dit no ha entès la mesura. Un eventual no es fa fora, es contracta per un temps i, quan se li acaba el contracte, simplement no se li renova. Aquest eventual sap que té un contracte temporal. Ells es pensen que agafarem tots els eventuals i els farem fora, i no és això.

I, llavors, de quina manera es funcionarà, ja que si s'havia contractat personal és que era necessari.
Agafarem personal d'altres departaments i el passarem als llocs on sigui necessari, evitant contractar eventuals. El Comú d'Encamp té dues administracions, una aquí i una altra al Pas, i en proporció tenim més treballadors que una altra corporació.
La contenció que hem fet quant a personal la vam aconseguir fer l'any passat, i ara la volem abaixar. Som l'única administració d'Andorra que abaixarà el pressupost de personal, i hem d'arribar a aquesta fita perquè amb els ingressos que tenim no podem pagar tantes persones.

Canviant de tema. A principis d'any va comunicar la iniciativa de sufragar les inversions pel mètode de contribucions especials. No sé com han rebut els veïns la proposta…
Doncs bé, no dic que tothom l'hagi aplaudit, però molts van entendre que amb les contribucions especials farem moltes més obres que no pas si les hagués de pagar totes el Comú. És la fórmula més justa que hi ha. A ningú no li agrada pagar, però quan s'embelleix una zona, aquests ciutadans tenen un avantatge, i per tant han de participar en aquesta despesa que els aporta un plus. El Comú hi ha de participar en una part, però els veïns hi han de contribuir.
Molta gent del Pas de la Casa ho va entendre i va afirmar que el que volien és que es fessin les obres i com més aviat millor. Amb aquestes contribucions es podrà fer moltes més obres. Ningú no està d'acord a pagar, però la gent ho entén si s'explica que això representa una millora per a ells i que si hi participen l'embelliment es farà dos o tres anys abans que si ho fes només el Comú amb fons propis.
Estem treballant per fer la fórmula tan justa com sigui possible, decidint parts d'obres a pagar i percentatges. Tenim temps ja que al Pas, fins que no passi la temporada d'hivern, no es pot treballar.

¿Com acabarà l'any el Comú?, ¿l'entrada d'aquests ingressos extres de 4,5 milions permetrà tancar l'any en positiu?
Penso que tancarem l'any amb un endeutament al voltant de 42 milions d'euros. Un gran dèficit no tindrem, gràcies a aquest ingrés i a diferents mesures de contenció que vam aprovar a finals de l'any passat.
Així com en el consolat anterior tot el que portàvem al programa ho vam poder fer, aquesta vegada no podrà ser així. Nosaltres no volem endeutar el Comú. Volem eixugar el deute, i aquest any la corba anirà un altre cop a la baixa. Cal recordar que quan vam entrar, en el mandat anterior, ens vam trobar amb un endeutament de 52 milions i ara tancarem amb 42.

Més enllà dels ingressos que reporta a la corporació, no sé com veu aquesta aliança entre Abertis i la família Reig per desenvolupar un centre tecnològic lleuger a l'entrada d'Encamp.
És un terreny de 170.000 metres quadrats i ens interessa que el projecte tiri endavant. Des del Comú donarem totes les facilitats perquè es pugui fer. Fa tres o quatre anys no pensàvem que la gent es pogués quedar sense feina, i ara hem de pensar en això i aquest projecte aportarà llocs de treball al país. Tenim instruccions perquè els ajudin al màxim perquè el projecte es pugui aprovar de la manera més àgil possible.

Ara que som a l'equador del mandat, ¿em podria comentar una mica quin és el grau d'acompliment de l'eix programàtic?
Pel que fa a oficines de turisme, s'ha renovat la d'Encamp, que ja està enllestida, i la del Pas esperem que estigui acabada en pocs mesos. Que el turista vingui a Encamp dependrà del Comú, i cal tornar a treballar perquè el turista vingui a Andorra. Sempre dic el mateix: hem d'anar a buscar el turisme, però hem perdut el tracte. És important que tractem bé el client. Si se'l tracta bé, torna i fa venir altres clients. Aquest hauria de ser el lema de les noves campanyes d'Andorra. Un cop fet això, tindrem molt de guanyat.
Pel que fa a obres hi havia un projecte que ens havia il·lusionat, que era la Prada de Moles. Hi volíem fer un complex esportiu i educatiu, i si no tenim els diners no el podrem tirar endavant perquè no volem endeutar el poble.
¿Cap a on anirà la inversió?
Doncs cap a l'embelliment, tant al Pas com a Encamp. Els comuns han d'ajudar la persona que treballa. Quan vam entrar hi havia llista d'espera a les guarderies i ara ja no n'hi ha, a Encamp. Això és un servei social importantíssim i no vull que en el meu consolat hi hagi llista d'espera.

Sobre la Prada de Moles, potser la solució seria que algun privat tingués interès pel projecte…
Aquesta és una idea molt interessant. El Comú ens haurem d'acostumar cada dia més a fer obres amb diner privat. Aquí ja subvencionem una guarderia privada. Al Prat de la Solana ja vam donar una concessió per a l'explotació dels pisos socials del Pas de la Casa. Per a l'aparcament del Pas ja vam anar a buscar finançament privat. Cada dia les administracions haurem de pensar més en aquest model de finançament.
El que passa és que el privat posa diners per treure'n un benefici, i amb un complex com el de la Prada potser podria haver-hi un acord amb un privat perquè podria ser rendible. Si no és rendible, ja podem fer el que vulguem, treure accions o el que sigui, que ningú no hi posarà un duro.
El que es podria fer per a inversions que són poc rendibles és buscar privats i que el Comú posés capital a fons perdut. Calen solucions com aquestes. Pel que fa al funcionament, si ho gestiona un privat sempre serà més eficaç que si la gestió és pública. És una altra fórmula de funcionar, molt millor que la pública.

¿Aquest funcionament entre públic i privat delata que és de l'opinió que l'actual funcionament comunal s'està quedant obsolet?
Abans hi havia un criteri segons el qual tothom pagava igual. Ara, qui més té més guanya i més ha de pagar. Això comportarà que hi hagi més exigència en la gestió de les administracions. Estic d'acord que es parli de canviar la llei de transferències i la llei dels comuns, però cal que en parlem tots junts. No pot ser que s'arribi amb unes tisores i es comenci a retallar pel dret. Jo hi era quan es va aprovar la llei de competències, que va costar molt de fer, i per canviar-la vull saber cap a on anem, i això que tinc el meu Govern, en què confio plenament. Perquè tornar al sistema anterior al Comú no ho volem, ja que hem tingut catorze anys de Govern liberal, en què no s'ha invertit ni un euro a Encamp, i si ho hi hagués hagut la llei de transferències a corporació no hi hauria entrat ni un euro.
Els comuns també hauran de fer un esforç perquè es cobri tot el que la llei permet que es cobri. No pot ser que surti un comú i digui: nosaltres, la taxa de propietat no la cobrem perquè la paguem només quatre o cinc. Si s'ha de cobrar s'ha de cobrar, perquè permetrà reduir la despesa.

¿S'incrementaran els preus públics de cara al 2010?
L'impost de propietats l'hem passat a 40 cèntims el metre quadrat. És clar que el qui té molta propietat construïda haurà de pagar molt. És normal que jo pagui pel que tinc construït. El que hauria de pagar vostè, tot i que no sé què té vostè…
No, de moment no tinc gaire de construït, jo…
Llavors els qui tenen una propietat construïda que els reporta diners és normal que paguin més que els que tenen poc. Si es vol donar serveis i fer inversions per a la gent del poble, els diners han de sortir d'un lloc o d'un altre. S'ha de pagar en proporció del que tens i del que guanyes.
D'altra banda, pel que fa als serveis que donem els comuns, els socials no els subvencionarem en més d'un 50% i la resta no ha de superar un 25%. Els preus per arribar a aquest sostre, cosa que no es pot aconseguir en un any, s'aniran incrementant un 10% cada any fins que hi arribem. En canvi, la taxa de radicació del comerç no l'augmentarem pel mal moment que passa el sector.

Pel que fa al tancament dels diumenges marcat pel Govern, ¿creu que és equitatiu?
Tancar els diumenges al Pas és un error. Recolzaré el meu Govern, però també l'especificitat del Pas de la Casa, ja que el turista és diferent. Jo al Pas deixaria obrir tots els dies de l'any, però ho acompanyaria d'una llei que protegís el treballador, pagant-li doble o triple per aquests dies.
Calen unes convencions entre el Govern i els treballadors perquè tothom se senti còmode. Al turista que ve a Andorra no se li ha de tancar la porta. L'any passat vaig estar de vacances al País Basc francès i a les onze de la nit podia comprar a les botigues.

Abans ha esmentat els edificis del Prat de la Solana. Un rotatiu nacional va comentar que potser s'abaratirien els preus del lloguer d'aquests habitatges.
Això ho ha de decidir l'empresa privada, ja que és molt més àgil que el Comú. L'empresa privada pot decidir això en 30 segons. Millor que abaixin els preus, nosaltres vam marcar un preu màxim i són ells els qui han de decidir a quin preu els han de llogar. El que farà l'empresa serà reduir els preus, no solament per als nous llogaters que entrin, sinó també per als que ja hi viuen.

¿Alguna novetat al voltant del projecte de la residència?
Vam proposar al Govern que si necessitava un equipament d'aquestes característiques el Comú li cediria el terreny i el projecte. De moment no necessiten més places, però quan vegin que en necessiten crec que seran prou sensibles per no enviar els nostres padrins fora d'Andorra. La proposta que vam fer al Govern és honesta i ja van dir que només es faria en cas de necessitat. L'estudi que va fer el Comú diu que cada dia es necessitarà més places.

Tal com van les finances, ¿si el TC li donés la raó seria un bon moment per executar un projecte d'aquesta magnitud?
Doncs ens ho pensaríem, perquè aquí sí que podríem anar a la recerca d'un soci privat. Estic convençut que es podria arribar a un acord amb empresaris, ja que ja hi ha altres projectes a Andorra de característiques similars.

Pel que fa a Saetde, ¿com està la qüestió de Pas Grau Internacional?
Ni volem ni podem invertir fora d'Andorra, i no m'agradaria arribar a la propera assemblea sense haver arribat a un acord. Tampoc volem prohibir als accionistes que inverteixin fora d'Andorra, desitgem que guanyin diners.
El punt important és que Saetde ha perdut 2,3 milions i cal una gestió més acurada, ja que la gestió dels diners s'ha portat molt malament. Aquest any no han reportat beneficis, sinó que hi ha hagut mig milió de pèrdues només en la gestió financera de la societat.
Nosaltres voldríem que Saetde invertís a Andorra. Al país Saetde hi ha guanyat diners, i ho ha perdut tot quan ha anat a invertir fora. Volem, i demano, que les inversions a Andorra siguin rendibles.

Ja per acabar, ¿com li agradaria acabar el seu quart consolat?
M'agradaria que Andorra hagués sortit de la crisi. Que tothom pogués tenir feina, com passava anys enrere. En aquesta taula he tingut persones que han vingut plorant perquè no tenien feina. Amb aquest problema no m'hi havia trobat mai, i m'agradaria que tothom pogués treballar.

La seu social del Partit Socialdemòcrata va acollir aquest dissabte al matí un curs de formació en Participació Ciutadana. En aquesta formació van participar unes quaranta persones entre militants i simpatitzants de la formació política. L'objectiu d'aquest curs que es va impartir al local del partit en el poder va ser proporcionar als assistents els coneixements bàsics entorn del discurs de la participació ciutadana i, alhora, facilitar metodologies perquè es pugui desenvolupar millor.

D'aquesta manera durant aquest curs es van exposar als assistents diferents eines i mètodes de foment de la participació ciutadana en l'àmbit polític i de les relacions que s'han de mantenir amb el teixit associatiu de la societat civil.