El 2008 els clients de la parapública que optaven per la telefonia mòbil eren el 50% sobre el total d’abonats, mentre que per a l’any vinent s’espera que el percentatge caigui tres punts. I això, evidentment, es traduirà en xifres econòmiques. Andorra Telecom ha previst, a l’avantprojecte de pressupost del 2010, un 3% menys d’ingressos procedents de la branca Mobiland (uns 750.000 euros menys). O el que és el mateix, estima guanyar 31,3 milions d’euros, quan per enguany s’havien pressupostat 32,1 milions (amb tot, aquesta previsió, a manca de resultats definitius de tancament de l’actual exercici, no s’ha complert i la recaptació sembla que acabarà sent menor).
El servei de telecomunicacions del Principat sosté que la davallada de l’ús del mòbil té lloc, en bona part, per la disminució de l’activitat inherent a la crisi. I també al canvi d’hàbits que ha comportat. A més, la inclusió de minuts nacionals i internacionals en els paquets de telefonia fixa també hi ajuda. Mentre que abans els clients trucaven, ja sigui a Andorra com a l’exterior, a través de Mobiland, ara s’esperen a arribar a casa per fer-ho des de la línia fixa, perquè els surt més econòmic (o fins i tot gratuït, segons el paquet que hagin contractat). “La filosofia general d’Andorra Telecom d’ara endavant és oferir paquets per fer trucades internacionals; agrupar serveis i simplificar-los”, posa en relleu el responsable de comunicació de la parapública, David Baró.
NOUS SERVEIS
La companyia de telecomunicacions té al pensament oferir a partir de l’any vinent nous serveis, amb la incorporació de minuts en l’abonament mensual dels serveis mòbils. També llançar un nou perfil de mòbil de contracte que permeti controlar el consum (els detalls del projecte, no obstant això, encara no s’han concretat). Es preveu que tot plegat serveixi per afavorir el retrocés dels contractes de prepagament (el servei Click!) a favor dels de postpagament. Baró recorda, en aquest sentit, que el volum de contractació de Mobiland durant aquests anys augmenta, mentre que l’ús de les targetes de prepagament fa el camí contrari. “En bona part, perquè des d’Andorra Telecom es va fer una regularització de les Click! i es van donar de baixa molts números que ja no estaven en ús perquè corresponien a clients que havien marxat del Principat”, posa en relleu.
Les xifres, de fet, parlen. Mentre que l’octubre del 2007 hi havia registrades 31.100 targetes de prepagament, en la mateixa data d’enguany (les darreres dades de què es disposa i que publica el Butlletí mensual de conjuntura) la dada es redueix estrepitosament fins a les 25.100. En canvi, la telefonia mòbil de contracte ha mantingut en aquest període de dos anys una tendència alcista: el 2007 hi havia 37.800 contractes i ara se’n registren més de 38.600.
XIFRA DE NEGOCI DE 66,5 MILIONS
La fibra òptica i les noves prestacions de televisió IP són els elements que –espera la parapública– serviran per impulsar els ingressos durant els anys vinents, amb un increment dels clients. I que hauran de compensar els euros que s’han deixat de guanyar per la davallada progressiva de l’ús dels mòbils. “La fibra òptica estarà desplegada a tot el país el 2010, i ja serà un servei universal; llavors sortiran nous serveis i molts més paquets”, recorda el responsable del departament de comunicació.
En línies generals s’estima per a l’any que arriba un lleuger avançament de la línia de negoci de clients, “malgrat la desacceleració registrada en els últims anys, i més particularment el 2009”, segons es reconeix en la memòria de projecte pressupostari del proper exercici d’Andorra Telecom. Per al 2010 el total de vendes a clients s’hauria de situar (tenint en compte la projecció) en 66,5 milions d’euros. D’aquests, el 47% (31,3 milions) han de procedir dels serveis de telefonia mòbil, el 22% (14,5 milions) de la fixa, i el 17% restant (20,7 milions) s’han d’orginar dels serveis de dades, que inclouen els paquets, la telefonia pública, el Data Center i la publicitat.
c2punts - Especialistes en Internet
English 
Català
Castellano
Français
|
0 
Tant des d’alguns comuns com des dels cossos especials, diversos responsables consideren que l’etapa aportarà gairebé més perjudicis que beneficis. D’una banda, s’han pagat 127.000 euros per acollir la prova, però aquest no és l’únic gran cost. En tractar-se del 8 de setembre, la pràctica totalitat del personal de l’administració està de festa. Com s’haurà de fer treballar molts empleats, des de policies fins a bombers, passant pels agents de circulació o sanitaris, hi haurà un cost important per a les administracions implicades. Perquè, a més de pagar el festiu, s’haurà d’abonar de forma doble, ja que així ho estipula la legislació quan es treballa durant la Diada nacional.
Des de l’administració de loteria que ven més números per al sorteig asseguren que més de setanta empreses andorranes van reservar un número per distribuir-lo en forma de participacions. En total, aquestes empreses s’han gastat més d’un milió dos-cents mil euros. El propietari de la famosa administració, el cèlebre empresari Xavier Gabriel, també comenta que el públic andorrà “és prou important”. Els habitants del Principat que s’acosten al nucli, ja sigui a títol individual o en nom d’alguna entitat, es gasten una xifra superior als tres milions d’euros. Gabriel assegura que “si tenim en compte les dimensions d’Andorra es podria vendre molta més loteria”.
La victòria, a més, té un valor afegit perquè els tres punts permeten als an-dorrans igualar els manxecs i guanyar confiança per afrontar després de les vacances el doble desplaçament consecutiu, a Burela i Gáldar. 