N’hi ha una més: les finals són un altra història i només la guanya qui sap jugar-la millor i qui sap gestionar l’ansietat. És clar que l’Aurteneche Maquinària va clavar al River Andorra una estocada allà on fa més mal. Va deixar una ferida, i Joan Peñarroya i els seus jugadors van agafar el bisturí per cicatritzar-la abans que es fes més profunda. El River es va quedar sense Copa, però no es vol quedar sense lliga. Ho saben i ho tenen ben clar. També és evident que els bascos han salvat la temporada, però són un equip de caràcter. Els de Peñarroya es van imposar per 76 a 73 al seu botxí i van demostrar que si estan pel que han d’estar són superiors a qualsevol equip d’aquesta competició, tot i que si es confien són els seus pitjors enemics.
El River va començar el partit disposat a oblidar la mala imatge mostrada a la Copa. L’Aurteneche va fallar en allò que no va errar al partit de la final, és a dir, en la defensa, i també en els triples. I els andorrans, tot el contrari. El parcial va ser de 13 a 8 amb triple de Jimix i també de Fede Bavosi. Tot anava bé fins que Anton Maresch va fallar una passada i el tècnic egarenc va agafar un cabreig monumental i va donar entrada al jove Albert Farfán per l’austríac. Toc d’atenció. Al final dels primers 10 minuts, 24 a 17. Semblava que tot funcionava a l’inici del segon quart amb una esmaixada fallada per Fernando Fernández i la tercera falta personal al pivot Thompson. Un triplede Jimix i una esmaixada a una mà d’Isma Torres va posar la màxima diferència, amb un 34 a 22. El temps d’Iñaki Merino estava obligat i el jove tècnic basc va ordenar una defensa zonal 2 a 3 que va ser alternativa.
Els àrbitres van començar a prendre decisions estranyes i amb 36 a 25 van xiular una tècnica a Joan Peñarroya. L’Aurteneche va despertar i amb un triple de Jon Uriarte es va situar a sis (38 a 32). Aquest avantatge no va baixar i el River va marxar al descans amb un 42 a 36, gràcies a una genialitat individual d’Antono Maresch i un palmeig de Pablo Sánchez a l’últim segon. El River es va deixar anar i l’Aurteneche ho va aprofitar.
Els d’Iñaki Merino marxaven amb la benzina marcant reserva, ja que tenia les baixes del base Aitor Carrera i l’ala pivot Alex Arcelus, tot i així, a la represa van apostar per tirar del cor i els va sortir bé. L’ala pivot Albert Ausina va assumir dots de lideratge, tot i rebre dos taps seguits d’Ed Cage. Un triple de De Pinedo va posar emoció al partit amb un 52 a 50 i una esmaixada d’Ausina va empatar el matx a 52. L’angoixa va canviar de bàndol i la defensa andorrana va ser decisiva per entrar de nou dins del partit. Un triple de Pablo Sánchez des de més enllà de 6,75 i una altra de Fede Bavosi van donar vida a un River que estava a punt de caure al parquet. Una cistella final de Devin Wright sota l’anella va donar 10 punts d’avantatge i es va esvair la por almenys durant una estoneta. Això no estava fet, ni molt menys, i tocava picar pedra. I així va ser. No van saber atacar la defensa alternativa zonal plantejada per Merino i van apostar pel triomf a partir de la defensa. Massa patiment innecessari davant d’un rival que va morir, matant. L’emoció va durar fins al final i el triomf no es va segellar fins l’última jugada amb un tap clau de Pablo Sánchez sobre De Pinedo. Quin patir!

EL VESTIDOR

"Ha estat un cop d’autoritat”

JOAN PEÑARROYA.
ENTRENADOR DEL BC RIVER ANDORRA, va agafar aire en finalitzar el partit contra l’Aurteneche i va somriure. El patiment estava ja traspassant el full de les estadístiques. “Aquest ha estat un cop d’autoritat a la lliga. L’Aurteneche sempre ens posa les coses ben complicades. Hem estat dominadors, però sense claredat”, va indicar Joan Peñar­roya, que va lloar Dmitry Flis. “Ha estat amb grip i ens ha ajudat durant quatre minuts. És una demostració d’identificació amb el club i amb el grup.” Sobre si el primer lloc està tancat va ser clar. “Tenim un coixí, però no ens hem de confiar.”

Va ser al matí, amb Toni Martí, com a president de la formació, que va llegir un extens comunicat on informava del contingut de la reunió del comitè executiu de dijous al vespre i on, entre d’altres, exposava que “no cal que insisteixi que Demòcrates per Andorra no va compartir en cap moment la decisió” de l’increment salarial. I va reiterar que la formació ha fet de la contenció de la despesa pública “un dels pilars de la seva acció de govern”, i que “hem demanat i demanarem esforços i sacrificis a tothom”.
Però també va remarcar que el comitè executiu “aprova la rectificació”, i va defensar que Trini Marín i Montserrat Gil “són les persones adequades” per tirar endavant la parròquia. “La seva capacitat de reconèixer l’error i de rectificar ens referma en el vot de confiança que DA va fer per elles”, va concloure.
El grup polític també ha recollit la proposta de les dues cònsols –i que han fet altres homòlegs durant aquests dies de tempesta mediàtica– de treballar en una escala de remuneracions dels   càr­recs públics establerta per llei. “I clarificar quines són les incompatibilitats, perquè no n’hi ha prou amb una graella salarial. Les regles del joc han d’estar fixades per llei, per a l’honorabilitat, transparència, ètica i estètica de la classe política”, hi va afegir de la seva collita Martí, aquest cop sense llegir el comunicat de premsa i al·ludint indirectament al cas de Manel Torrentallé.

Una visió “global”
De fet, malgrat les reiterades preguntes dels periodistes, Martí va evitar referir-se directament a la situació del cònsol menor de Sant Julià de Lòria, que compatibilitza la tasca al comú amb la de la Mútua Elèctrica. “Ho hem de mirar tot des d’un punt de vista global, fem una reflexió general”, va declarar, alhora que va insistir que “avui no ho focalitzaré al tomb d’aquest senyor”, i que “jo no jutjo si és o no compatible, això s’ha de clarificar tot per llei”. I, de passada, va deixar caure que “hi ha consellers generals que aquests anys han assessorat...”.
Sigui com sigui, va anunciar que el grup parlamentari demòcrata ja s’ha posat a treballar en la qüestió, per regular les institucions públiques en aquest sentit. I que esperen assolir el consens amb el PS. Sobre quant han de cobrar els cònsols, Martí es va limitar a valorar –va deixar clar que el grup no en té encara una opinió oficial– que “no anem abaixant i abaixant perquè hi ha una dignitat de la classe política”, però també va reconèixer que les diferències salarials entre els cònsols són força àmplies i que “segurament” s’hauran de reduir.

Sense pressions
Des de DA?van assegurar que en cap moment han pressionat els cònsols implicats en la polèmica perquè fessin marxa enrere i també consideren que, de tot plegat, la imatge de DA “ha quedat erosionada però també cohesionada, perquè ens fa més durs amb els nostres principis”.
Martí, que durant la compareixença va repetir de totes les maneres possibles que “no voldríem” que aquesta qüestió desviï l’atenció dels problemes del país i els esforços que s’estan fent per reformar la funció pública i la CASS, va voler respondre a les crítiques de la cap de l’oposició d’Escaldes, Cèlia Vendrell. Va explicar que “l’endemà mateix” d’anunciar que s’abaixaven el sou, els cònsols “van donar instruccions perquè es retiressin els diners que havien cobrat” de més.

10 DE MARÇ: PRIMER CONGRÉS ORDINARI

El 10 de març vinent a les nou del matí Demòcrates per Andorra celebrarà a l’Ordino Studios el primer congrés ordinari. Així ho va acordar dijous al vespre el comitè executiu, tal com va anunciar ahir el secretari general de la formació, Carles Torralba. Els afiliats al partit, que actualment ascendeixen a 250, tenen temps fins al 27 d’aquest mes per presentar les seves ponències. “Aquest congrés ens fa entrar dins de la normalitat de qualsevol partit”, va valorar.

AD800 ES VOL CONSTITUIR EN ASSOCIACIÓ

El grup impulsat a Facebook AD800 es va erigir ahir, a través d’un comunicat tramès als mitjans, com “un grup de ciutadans andorrans creat a través de les xarxes socials electròniques i a partir de la iniciativa espontània de la societat civil”. AD800 es va voler “desvincular totalment” de qualsevol ideari o partit polític i de qualsevol protesta al carrer que es pugui produir “en un futur immediat”.
Fonts del grup ciudatà també van explicar al Diari que tenen la pretensió de configurar-se al voltant d’una associació i que, per parlar-ne, ja s’ha convocat una primera reunió oberta a tothom que hi vulgui assistir. Serà dilluns vinent a partir de les vuit del vespre. El punt de trobada serà, en principi, la plaça del Poble de la capital. En funció de l’assistència, es decidirà on es porta a terme la reunió.

L’altra novetat de la jornada d’ahir sobre els sous dels cònsols va arribar en boca de Cèlia Vendrell: «El 30 de gener els cònsols d’Escaldes van cobrar els sous amb l’augment del 16%, tot i que no s’havia aprovat en el consell de comú, tal i com està establert en l’ordinació».

No va ser fins el consell del dia 3 de febrer que es van fer públiques les retribucions dels càrrecs del Comú d’Escaldes, segons Vendrell, a petició de l’oposició socialdemòcrata. Aquí va començar la polèmica i quatre dies després Trini Marín i Marc Calvet, cònsols de la parròquia escaldenca, feien un pas enrera i admetien «l’error». Admetre si, però pel que sembla el mes de gener ja havien cobrat el sou amb l’augment del 16%, és a dir, 4.961 euros; és més, segons va explicar Vendrell, «si no es convoca un consell de comú el mes de febrer per tal d’aprovar la rectificació de les retribucions, aquest mes també cobraran el 16% més». La cap de l’oposició d’Escaldes -Engordany va anar més enllà, i va dir que «els cònsols haurien de rebaixar-se les retribucions entre un 5 i un 10%, tal com està previst que s’apliqui als funcionaris del Govern», i tenint en compteque també s’han reduït el salari dels consellers de Comú. Pel seu cantó, el cap de l’oposició a Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, va dir que en el seu cas «els membres de la minoria no vam demanar explicacions de les retribucions perquè vam fer confiança al que se’ns havia dit, és a dir, que no es tocarien».

El president del Partit Socialdemòcrata, Víctor Naudi, va argumentar que l’afer amb les dues cònsols desacredita el partit i el Govern de Demòcrates per Andorra; per una banda, en el cas d’Escaldes Naudi va destacar que «el més preocupant és que es tracti d’una candidatura proposada i gestionada pel mateix cap de Govern» la que no segueix «el discurs d’austeritat que ells mateixos fan», i per tant, «perden tota la credivilitat». Pel que fa en referència a la cònsol de Sant Julià de Lòria, Nuadi va dir que demostra que «la majoria aclaparadora i els comuns monocolor que volia DA pot conduir a creure’s per sobre de tot i portar actuacions com aquesta». En aquest sentit, Naudi va voler reivindicar la importància de l’existència d’una oposició als comuns, «que el regulament actual desafavoreix, perjudicant a la vegada la democràcia i representativitat».

Per altra banda, l’afer de Sant Julià també demostra des del punt de vista socialdemòcrata que «els fonaments de DA no són sòlids», i que es tracta d’una «plataforma liberal sense projecte», va dir Naudi; Areny va afegir que a «Sant Julià són palpables els problemes entre els membres d’UL i DA».

Finalment, Victor Naudi va voler deixar clar que si s’hagués tirat endavant el projecte de llei que va proposar el PS l’any 2007 per tal de regular les retribucions de tots els càrrecs públics, «ara mateix no ens trobaríem en aquesta situació».

suport al moviment ciutadà/ «Hi haurà un abans i un després, la ciutadania ha canviat» va sentenciar ahir Vendrell. Els socialdemòcrates van voler remarcar el valor del moviment ciutadà en front de les actuacions dels polítics, «la situació ha canviat, abans un treballador de la construcció podia guanyar 3.000 euros i ara està sense feina». Per la seva banda Areny va valorar el fet que la ciutadania «sigui crítica i es movilitzi».

Pel que fa a les declaracions d’ahir de la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, sobre els sous dels cònsols, Areny va dir que des del PS no hi estaven d’acord ja que «la responsabilitat de governar és la mateixa a totes les parròquies».

El Partit Socialdemòcrata (PS) va advocar ahir per l'elaboració d'una llei que reguli les retribucions de tots els càrrecs electes. D'aquesta manera s'evitarien situacions com les que s'han donat aquests últims dies als comuns d'Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria.

A més, s'hauria de regular també per llei el funcionament dels comuns per donar més protagonisme a l'oposició, cosa que no permet el reglament aprovat al novembre per les corporacions i pactat a la reunió de cònsols. A aquests dos textos se n'hi hauria d'afegir un altre sobre el finançament dels partits polítics, una altra de les mancances que hi ha avui dia.

Així ho va indicar ahir el president del PS, Víctor Naudi, que va estar acompanyat pels caps de l'oposició als comuns d'Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria, Cèlia Vendrell i Rossend Areny, respectivament. Tots tres van opinar que "no es pot girar full" pel que fa a l'afer dels salaris. En el cas de la parròquia escaldenca, on els cònsols han rectificat i han renunciat a l'augment del 16%, Vendrell va demanar que hi hagi una baixada d'entre el 5% i el 10% en els sous dels dos màxims mandataris comunals, tal com s'ha fet amb els funcionaris del Govern. I pel que fa a la parròquia laurediana, els socialdemòcrates esperaven que la cònsol major, Montserrat Gil, rectifiqués i anul·lés l'increment del 22%.

Naudi va considerar que "no seria correcte" deixar ja de banda aquest assumpte, com havien demanat en un programa a la televisió pública la nit anterior Simó Duró i Estanislau Sangrà, que "representen la dreta més rància d'aquest país". I és que segons el número u del PS la decisió d'apujar-se el sou dels cònsols d'Escaldes i Sant Julià era una decisió que "ve de fa dies i ha estat estudiada", com demostra que s'havia d'incloure en el pressupost, i de la qual estava al corrent el president de Demòcrates per Andorra (DA), Antoni Martí, que "gestiona a distància els afers d'aquest comú". Per això, Naudi dedueix que la responsabilitat última és del cap de Govern, que "va demanar un esforç a tota la població del país i no el fan ells mateixos, cosa que fa que perdi credibilitat".

El president del PS va manifestar que amb l'actual reglament de funcionament dels comuns "hi ha una pèrdua de democràcia i de representativitat", alhora que va destacar la importància que ha de tenir l'oposició. Va parlar també del perill que comporta el fet que els comuns siguin monocolors, perquè això fa que "els elegits se sentin per sobre del bé i del mal".

La cap de l'oposició a Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, va explicar que "sense el moviment de la ciutadania els cònsols no s'haurien fet enrere" en la decisió d'apujar-se el salari, "tot i que van dir que no necessitaven la pressió de ningú" per fer marxa enrere. Vendrell va recordar que als consellers de la majoria se'ls ha rebaixat el sou un 22% i als de la minoria, un 17%, motiu pel qual s'hauria de rebaixar el sou dels cònsols entre un 5% i un 10% "per estar en consonància amb els esforços que s'està demanant als funcionaris".

Així mateix, va denunciar que Marín i Calvet hagin cobrat la nòmina del gener amb l'augment del 16% abans que la decisió es ratifiqués al consell de comú del 3 de febrer, i va alertar que si no es convoca un consell extraordinari abans que acabi el mes passarà el mateix amb la nòmina de febrer.

Per la seva banda, Rossend Areny va dir que encara tenia l'esperança "que la nostra cònsol reflexioni i demostri que sap corregir amb dignitat" i va insistir que "la ciutadania és la protagonista real". El conseller lauredià va dir que afers com aquest demostren que hi ha "divergències" a DA, ja que cada comú ha actuat pel seu costat.

Ja la tenim aquí!
Sempre m’ha emocionat la competició i en aquest cas molt més. Hem esperat molt per això. Recordo que als anys 70 l’Esquí Club d’Andorra ja va demanar de fer una Copa del Món.

I què els van dir?
Com ja saps, ens van dir que no. En aquella época la gran por de la FIS, psicosi fins i tot, era que als Pirineus no hi hagués prou neu. Encara no teníem prestigi com a organitzadors, ara l’hem guanyat fent molt bé les copes d’Europa.

Anirà tot bé?
No en tinc el més mínim dubte. L’organització serà impecable i la Copa del Món tornarà aviat. És una promoció extraordinària per a Andorra a tot el món.
Què li sembla la pista Avet?
A mi, molt bé. Saps que la primera cursa que s’hi va fer, un descens, la vaig guanyar jo?

Quan va ser?
Ufff, ni me’n recordo ja [riu].

Dels Jocs Olímpics sí que se’n deu recordar.
Evidentment, vaig competir per l’equip espanyol perquè Andorra encara no tenia Comitè Olímpic. L’esquí ha canviat molt, recordo que a Oslo 52 els mateixos corredors vam haver de trepitjar la pista per deixar-la en condicions de competir. Imagina’t!

El millor resultat?
Vaig ser el 33è en un descens.

Vostè que ha viscut totes les èpoques, qui és el millor esquiador andorrà de tots els temps?
És difícil comparar èpoques diferents. Jo et diria que per palmarès, sens dubte, el Quico Viladomat, però també la Viki Grau, que va ser setzena en uns Jocs Olímpics i va estar entre les quaranta millors del món.

Encara esquia vostè?
No. Fa tres anys que no. El seny m’ha fet deixar de fer-ho. Tot i que m’imagino esquiant sempre que veig una carrera.

Per què, històricament, no hem tingut mai un andorrà figura de l’esquí?
A mi em sembla que per arribar a ser una figura t’hi has de dedicar en cos i ànima, i arriba un punt que et demanes què passarà si no ho aconsegueixes, i això genera inseguretat. Costa molt. A part hi ha molt nivell.

Ha estat polític, dirigent esportiu, empresari, pare de família i també atleta. Què és l’esquí per a vostè?
L’esquí em va promocionar personalment a tots els àmbits. Per tenir un negoci, per entrar després en la política, ha estat molt important en la meva vida.

Entre vostè i jo. Allò de ser candidats als Jocs Olímpics d’Hivern...
Jo sempre vaig saber que no ens ho donarien, però va servir per donar-nos a conèixer com a país de neu.

Hi ha una cosa que sempre li he volgut preguntar. Per què li diuen “l’estupendo”?
M’ho van posar quan era conseller general perquè es veu que sempre ho estava dient. Per cert, l’entrevista ha estat estupenda.

I anuncia ja el retorn, amb data concreta: el dissabte 21 d’abril. Amb l’espectacle amb què va debutar al Principat, El llac dels cignes. De moment, com s’ha fet en les dues ocasions precedents, es posaran a la venda –encara no, però arribaran en uns dies– les entrades a preus reduïts, per a grups. En aquesta ocasió hi ha prevista una funció a les 18 hores, però si la demanda fos suficient, es podria ampliar a una segona, al vespre.
Oliver va explicar al Diari que torna amb el muntatge que ja va presentar l’agost amb l’expectativa que en aquelles dates –va aconseguir un ple al Centre de Contressos– hi havia molta gent de vacances que potser es va quedar sense veure l’espectacle, dues hores i mitja de dansa. Ara hi ha una segona oportunitat (mateixa coreografia i mateixos intèrprets). El productor s’ha mostrat des d’aquella primera visita molt satisfet amb la resposta del públic andorrà a les propostes de la veterana companyia: també en la segona ocasió, el mes de desembre passat, va aconseguir omplir la funció prevista i, desbordat per la demanda, va optar per fer-ne una segona, de tarda, que també va obtenir una bona entrada: mig aforament, que vénen a ser unes quatre-centes persones.

BLUE HEART, LA TERCERA PROPOSTA DEL JAZZ HIVERN, RECALA A ORDINO

Tercera proposta del cicle Jazz Hivern a l’Auditori Nacional, a Ordino. En aquesta ocasió, Blue Heart, trio liderat per Xavier Soranells, guitarrista i cantant, a qui acompanyen Eudald Boluda a la bateria i Fèlix Serra al baix. El grup barceloní, amb una llarga trajectòria sobre els escenaris, presentarà el que és el primer àlbum –Blue Heart com ells–, una proposta que inclou temes propis i algunes versions de clàssics del blues, de músics com Robert Johnson o Freddy King.
Per acompanyar, està prevista l’actuació dels ballarins de Líquid Dansa.

Garzón va anar personalment al Suprem per conèixer la sentència, que va ser aprovada per unanimitat pels set magistrats que el van jutjar per les escoltes, i que també el condemna a pagar una multa de 2.500 euros, a més de suposar la “pèrdua definitiva” de la condició de jutge del fins ara titular del Jutjat d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional.
El TS sosté que Garzón, en ordenar la gravació de les converses que el cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, i el seu número dos, Pablo Crespo, van mantenir amb els seus advocats a la presó de Soto del Real, va adoptar una resolució injusta i va restringir el dret de defensa dels imputats a la presó “sense cap raó que pugui ser mínimament acceptable”.
“La justícia obtinguda a qualsevol preu acaba no sent justícia”, afirma la sentència, que també assenyala que Garzón va admetre “pràctiques que en els temps actuals només es troben als règims totalitaris, en els quals tot es considera vàlid per obtenir la informació que interessa, o se suposa que interessa, a l’Estat”.

Vulneració de drets
Aquest no és l’únic retret que el Suprem realitza al magistrat en els 68 folis que té la sentència, ja que insisteix a valorar la seva actuació com una vulneració dels drets fonamentals perquè “la investigació criminal no justifica per si mateixa qualsevol tipus d’actuació” i “la veritat no pot assolir-se a qualsevol preu”.
D’aquesta manera, continua la resolució, de la qual ha estat ponent el magistrat Miguel Colmenero, Garzón va prescindir de les mínimes garanties efectives pels ciutadans i va convertir les previsions constitucionals i legals “en meres proclamacions buides de contingut”.
Aquesta decisió de Garzón, segons el tribunal, “es revelava com un acte de voluntarisme” que s’allunyava de manera “arbitrària i absoluta” de l’aplicació raonada del dret, causant “un mal totalment injustificat i difícilment reparable en els drets de defensa” dels imputats i el secret professional dels advocats.
Després d’insistir que el jutge es va separar “absolutament” de la doctrina del Tribunal Constitucional i del Suprem, la Sala va indicar que Garzón va vulnerar l’Estat de dret, ja que malgrat no existir indicis de delicte contra els lletrats, va ordenar que les comunicacions fossin intervingudes, i hi va incloure tots els advocats.

LA POLICIA DETÉ A BILBAO A L'ETARRA 'PATXI', QUE ESTAVA RECLAMAT DES DE L'ANY 2009

La policia nacional va detenir ahir a Bilbao un antic col·laborador del comando Biscaia d’ETA, Juan Francisco Gómez López, conegut com a Patxi. El detingut estava reclamat per l’Audiència Nacional des de l’any 2009, quan el Tribunal Suprem li va revocar la llibertat provisional i li va ampliar la condemna que tenia en deu anys més. A final del 2009, Patxi havia dit en una roda que premsa que no pensava “marxar, fugir ni amagar-me. No me n’aniré del meu país”. Anteriorment havia estat condemnat per pertinença a banda armada, possessió d’explosius i intent d’assassinat. L’any 1989 va ser detingut quan anava a furtar un cotxe i li van intervenir dues pistoles i una furgoneta amb explosius. També se’l va acusar de buscar informació sobre objectius per al comando Biscaia entre el 1986 i el 1987.
Una portaveu de l’esquerra abertzale, Maribi Ugarteburu, va considerar que la detenció de Patxi és una “evidència de la política de revenja” del govern espanyol contra els presos d’ETA i va demanar “el final de les detencions polítiques i de la política criminal penitenciària basada en criteris d’excepció”.

En aquest marc, Bartumeu va situar l’oposició del grup que presideix al projecte de llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal. Per això, els socialdemòcrates van presentar ahir al matí una esmena a la totalitat del text presentat per l’executiu. “No compartim els fonaments que es vol assentar”, va afirmar Bartumeu, que, no obstant això, va considerar que el projecte de llei “és poc concret”. El grup del PS va descartar presentar esmenes parcials a l’articulat com a protesta, en certa manera, per no haver rebut la documentació que esperaven després que el conseller general David Ríos fer una sol·licitud d’informació complementària al Govern per la via parlamentària.
Bartumeu va deixar clar que la seva formació és partidària de “la reforma de l’administració”, però plantejada d’una altra manera. Per als socialdemòcrates, el projecte de llei que s’està tramitant per la via d’urgència “crea dubtes i confusió”. En aquest sentit, el president socialdemòcrata va esmentar la gestió de l’acompliment, “que sembla que d’alguna manera volen mantenir però no diuen com”. Bartumeu va recordar que en la taula sobre la Funció Pública, en què “els llavors consellers reformistes, ara demòcrates, van declinar participar”, ja es van exposar des del llavors Govern del PS les línies amb què es volia reorientar l’administració i que, conjuntament amb els agents implicats, es van concretar en més de trenta punts. “No farem una proposta alternativa” perquè es donen per bons aquells resultats. I d’esmenes parcials no n’hi haurà perquè el Govern “allà on es demanen naps acostuma a dir cols”.

DUES ESMENES DE FONS DEMÒCRATES

El grup demòcrata va presentar ahir –darrer dia del termini per fer-ho– dues esmenes “de fons” per tal de lligar l’efecte del projecte de llei que ara s’està tramitant a l’entrada en vigor de la futura nova llei de la Funció Pública. Les esmenes s’han redactat de tal manera que possibilitin que els efectes legislatius també es puguin deixar sense efecte per a aquells treballadors que no estan subjectes a la normativa de la Funció Pública. La resta d’esmenes tenen un caràcter tècnic per tal de “simplificar” alguns elements que contenia el projecte de llei inicial.

De l’anàlisi de les dades d’ocupació del 2010, any que 3.799.857 turistes van pernoctar al país en algun dels 33.788 llits oferts pels 258 hotels del Principat, Deloitte ha calculat que només s’haurien ocupat un 32% de la totalitat de places ofertes. Si tots haguessin començat a visitar el país l’1 de gener ocupant tots els llits dels hotels, els establiments haurien estat plens els 112 dies següents. Una ràtio d’ocupació (112,46) que surt de dividir el nombre de visitants, les nits de pernoctació i el nombre de llits de tots els hotels, i que és similar a la que tenen províncies espanyoles com ara Toledo, Segòvia o Càceres.
Un nivell d’ocupació de poc més del 30% és, per Schoenenberg, “la mort d’un hotel”, i és un greu problema per a un sector que ha patit des del 2003 una caiguda sostinguda en el nombre de turistes que arriben al país (11,7 milions el 2004 per 8,4 el 2011) i en el nombre de pernoctacions, però que ofereix des de fa 13 anys la mateixa oferta hotelera i de restauració. Aquesta ràtio està calculada tenint en compte tant els hotels que obren tot l’any com els que ho fan per temporada. D’haver-los separat, explica el soci de Deloitte, el percentatge d’ocupació hauria augmentat, “però seria autoenganyar-se”.  

Nous mercats i productes
Obrir-se a nous mercats i oferir productes que altres destinacions similars a l’andorrana no tinguin. Aquesta pot ser la solució per a un sector que, segons Schoenenberger, està patint un doble “drama”: la pèrdua d’un 25% de turistes i que només pernocten el 20% dels que vénen. Per canviar-ho s’han d’aprofitar les oportunitats que donen mercats nous com el rus, “però no portant més russos, sinó portant turistes d’aquell país amb un nivell adquisitiu molt alt, i oferir productes desvinculats de la neu i les compres que passarien per una major oferta nocturna com ara teatre, espectacles o joc, perquè “els que vinguin a pas­sar el dia no marxin”.
El consultor de Deloitte també insta el sector a tenir en compte el canvi d’hàbits d’uns consumidors que s’han convertit en “clients globals”, i que fan que calgui anar a buscar segments de població amb unes necessitats concretes i fer campanyes de comunicació directes i específiques per als clients que es volen captar. “S’han d’oferir experiències noves i diferents vinculades amb allò emocional.” Schoenenberger convida Andorra a dotar-se d’una marca de país i aprofitar oportunitats com la possible pujada de l’IVA a Espanya i França, l’augment del turisme a Europa de col·lectius concrets, l’organització de congressos, el creixement d’aeroports com el de Lleida i les noves formes de turisme.

REVISIÓ A LA BAIXA DE LES PREVISIONS DE VISITANTS EL 2012 PER LA MANCA DE NEU

El ministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, va anunciar ahir que amb tota probabilitat s’hauran de revisar a la baixa les previsions d’arribada de visitants per al 2012. En la seva intervenció, Camp també es va referir a les crítiques rebudes per la campanya Just Married. Unes crítiques que va acceptar, però que va matisar. “El preu no és de 63 euros, és d’un mínim de 252.” El ministre es va mostrar d’acord a buscar un turisme d’alt nivell adquisitiu, però va advertir que a dia d’avui el país encara no pot oferir tota l’oferta que aquest client demana. També va anunciar que es treballa en una revisió de la classificació hotelera i en estudis de mercat, i que la campanya d’estiu se centrarà en la muntanya”.