La grossa va correspondre al número 78.294, el més alt de la història, dotat amb tres milions d’euros per a cadascuna de les 192 sèries, que havia estat venut íntegrament a l’administració del carrer Bravo Murillo, al centre de la ciutat.
Tots els bitllets afortunats amb el segon premi, del número 53.192, s’havien venut en una administració de la ciutat de Getafe, que també va repartir els d’un dels vuit cinquens premis, cor­responent al número 51.972.
En el conjunt de les administracions catalanes només es van recuperar en premis l’11,77 per cent de la quantitat total jugada, que va ser de 442,6 milions d’euros.
La coneguda loteria Valdès, de la Rambla de Barcelona, va repartir 15 milions del tercer premi, amb el número 10.104, i una sèrie del número 29.013, comprada per una sola persona i que va obtenir un dels quarts premis. A la capital catalana set oficines més van repartir premis de categoria menor.
A Reus va caure íntegrament un dels quarts premis, al número 69.393, repartit per nombroses empreses i petits comerços de la ciutat.

La bruixa d’or
A l’administració de La Bruixa d’Or de Sort, que havia venut bitllets per valor de tres milions d’euros a Andorra, el propietari, Xavier Gabriel, es mostrava satisfet perquè havia aconseguit fer arribar als clients un total de 50 milions d’euros en premis relativament menors.
La quantitat més important va correspondre a un dels cinquens premis, dotat amb un total de 9,75 milions d’euros, que va cor­respondre al número 77.607, repartit íntegrament des de l’oficina pallaresa, tot i que el 70 per cent s’havia distribuït a través d’Internet, segons va explicar Gabriel, que va lamentar que els dos primers premis se li van escapar només per l’última xifra. Mig milió del premi principal va ser adquirit per treballadors de la planta de Seat a Martorell.
Parts del tercer premi es van vendre també a d’altres administracions catalanes: de Sant Joan de Vilatorrada, Puig-Reig i l’aeroport en el Prat de Llobregat.
Entre les persones afortunades amb la grossa hi havia vuit treballadores d’una agència de viatges del centre de Madrid, que tenen un sou de 800 euros.

MÉS DE 80 MORTS DE FRED I TRÀNSIT AFECTAT A CAUSA DEL TEMPORAL A TOT EUROPA

Com a mínim 80 persones havien mort de fred a l’Europa central i de l’est, més de la meitat a Polònia, i d’altres a Ucraïna, la República Txeca, Rússia, i dues a França, on les temperatures van baixar dels 20 graus sota zero. El trànsit per carretera era problemàtic també a gran part del continent, i els accidents van causar com a mínim 13 morts entre Àustria, Finlàndia i Alemanya. Aeroports importants d’Itàlia, el Regne Unit i Alema-nya van estar tancats ahir. De la seva banda, l’Eurostar  va reprendre el servei, amb els primers combois arribats a París des de Londres i a la capital britànica des de la francesa. A Espanya, la Generalitat va desactivar l’alerta de neu, tot i que un miler  d’escolars de l’Alt Pirineu es van quedar sense fer classe. Tot i això, l’alerta taronja (risc important) es mantenia per pluja, neu i/o vents forts a Cantàbria, Càceres, Canàries, Còrdova, Sevilla, Granada i Cadis. A Canàries  hi van haver inundacions i l’aigua va arrasar habitatges i negocis a l’Aldea de San Nicolás.

El primer punt de discòrdia és la voluntat de la parapública de signar directament el conveni amb cada metge en lloc de fer una negociació global amb el col·legi. Històricament ja s’havia utilitzat la firma directa, però els metges es trobaven que quan un havia signat la resta no podia intentar canviar res perquè el model era ja inamovible. Per això en els últims anys s’ha establert la negociació per part del col·legi, que té molta més força. I la CASS vol tornar a l’estat anterior.
Un dels punts més polèmics és l’obigació que la CASS vol imposar perquè als fulls grocs s’especifiqui amb un codi la patologia que ha motivat l’acte mèdic. Els facultatius consideren inacceptable que es vulneri la privacitat entre metge i pacient en un tema tan delicat. L’afectat pot patir una malaltia que no vol que es faci pública i els doctors creuen que la CASS no pot tenir aquestes dades. A més, es temen que la parapública creua els fitxers amb el ministeri de Sanitat i per tant el Govern passaria a poder disposar d’aquestes dades.
Un altre element destacat és l’obligatorietat que s’aplicarà a tots els metges de receptar medicaments genèrics. Els facultatius consideren que la parapública és lliure de pagar només el cost del genèric, però els doctors han de tenir la potestat de receptar el que creguin convenient.

Canvi d’especialista
Com a novetat també s’incorpora la limitació a un especialista per la patologia que es pateix. En cas de voler rebre la visita d’un especialista diferent s’haurà de comunicar a la parapública, que tindrà la potestat de no acceptar la segona opinió i per tant pot rebutjar el pagament. Els metges veuen que el marge per a la discrecionalitat és molt gran i que es podria arribar a tractar els doctors amb criteris diferents. Els especialistes tampoc no comparteixen que el ministeri de Sanitat, i per derivació la CASS, no entri a solucionar el possible sobrecost que s’està produint a l’hospital amb els metges assalariats. Una font va especificar que es tanca els ulls davant de fets flagrants com la xifra que es paga en hores extra.
El col·lectiu mèdic també veu de mal ull que una sèrie de punts del projecte de conveni directament indiquin “pendent de reglamentar”. Els facultatius no entenen com en aquests moments el ministeri i la Seguretat Social presenten un conveni quan ni tan sols és clar com es regularan alguns punts. Especialistes i generalistes crearan comissions per tractar plegats la posició davant la CASS.

LA CASS SEGUEIX ORDRES DEL GOVERN

El contingut dels convenis que la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha presentat als metges respon a les directrius que ha donat el ministeri de Salut. Així ho van indicar fonts de la parapública, que apunten que és el Govern qui té la “tutela” efectiva de la Seguretat Social i per tant també és el responsable de marcar les polítiques sanitàries que consideri que són oportunes. Per aquest motiu, la CASS es limita a trametre als professionals liberals el model de conveni que el ministeri considera adient. I és el Govern qui farà els reglaments per implemen-tar-los.

El primer punt de discòrdia és la voluntat de la parapública de signar directament el conveni amb cada metge en lloc de fer una negociació global amb el col·legi. Històricament ja s’havia utilitzat la firma directa, però els metges es trobaven que quan un havia signat la resta no podia intentar canviar res perquè el model era ja inamovible. Per això en els últims anys s’ha establert la negociació per part del col·legi, que té molta més força. I la CASS vol tornar a l’estat anterior.
Un dels punts més polèmics és l’obigació que la CASS vol imposar perquè als fulls grocs s’especifiqui amb un codi la patologia que ha motivat l’acte mèdic. Els facultatius consideren inacceptable que es vulneri la privacitat entre metge i pacient en un tema tan delicat. L’afectat pot patir una malaltia que no vol que es faci pública i els doctors creuen que la CASS no pot tenir aquestes dades. A més, es temen que la parapública creua els fitxers amb el ministeri de Sanitat i per tant el Govern passaria a poder disposar d’aquestes dades.
Un altre element destacat és l’obligatorietat que s’aplicarà a tots els metges de receptar medicaments genèrics. Els facultatius consideren que la parapública és lliure de pagar només el cost del genèric, però els doctors han de tenir la potestat de receptar el que creguin convenient.

Canvi d’especialista
Com a novetat també s’incorpora la limitació a un especialista per la patologia que es pateix. En cas de voler rebre la visita d’un especialista diferent s’haurà de comunicar a la parapública, que tindrà la potestat de no acceptar la segona opinió i per tant pot rebutjar el pagament. Els metges veuen que el marge per a la discrecionalitat és molt gran i que es podria arribar a tractar els doctors amb criteris diferents. Els especialistes tampoc no comparteixen que el ministeri de Sanitat, i per derivació la CASS, no entri a solucionar el possible sobrecost que s’està produint a l’hospital amb els metges assalariats. Una font va especificar que es tanca els ulls davant de fets flagrants com la xifra que es paga en hores extra.
El col·lectiu mèdic també veu de mal ull que una sèrie de punts del projecte de conveni directament indiquin “pendent de reglamentar”. Els facultatius no entenen com en aquests moments el ministeri i la Seguretat Social presenten un conveni quan ni tan sols és clar com es regularan alguns punts. Especialistes i generalistes crearan comissions per tractar plegats la posició davant la CASS.

LA CASS SEGUEIX ORDRES DEL GOVERN

El contingut dels convenis que la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha presentat als metges respon a les directrius que ha donat el ministeri de Salut. Així ho van indicar fonts de la parapública, que apunten que és el Govern qui té la “tutela” efectiva de la Seguretat Social i per tant també és el responsable de marcar les polítiques sanitàries que consideri que són oportunes. Per aquest motiu, la CASS es limita a trametre als professionals liberals el model de conveni que el ministeri considera adient. I és el Govern qui farà els reglaments per implemen-tar-los.

La trobada amb Zapatero, el dia concret de la qual resta encara pendent de l’agenda del president espanyol, es va acordar durant la celebració de la Cimera iberoamericana a Lisboa. Entre els afers que s’han de tractar en la reunió hi figuraran la petició de suport a Madrid per al procés d’acostament a la Unió Europea, organisme del qual Espanya assumirà la presidència rotatòria a partir del gener, o l’acord d’intercanvi d’informació fiscal.
Aquest conveni, per cert, serà ratificat avui pels dos consells de ministres i l’acte de signatura dependrà de quadrar les agendes. Per part espanyola, i segons va apuntar Pujadas, seria la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, l’encarregada d’estampar la rúbrica en el document, que seria el tercer considerat “de qualitat” segons els estàndards de l’OCDE després dels assolits amb França i amb Portugal.

Representants del país
Durant el jurament, Bartumeu va destacar la trajectòria dels cinc nous ambaixadors. Casal exercirà el càrrec a Mèxic, els Estats Units i davant les Nacions Unides; Vila, a França, Portugal i davant la Unesco, i Viu, a Suïssa, San Marino, Mònaco i Liechtenstein, a més de ser el representant permanent dels organismes internacionals a Ginebra. De la seva banda, Ribas assumirà la missió de desenvolupar les relacions amb la Unió Europea.
El cap de Govern va remarcar que “tots ells representaran el país, no el Govern ni la força política que l’ocupa”, una situació que, segons va afirmar, “no sempre s’ha donat en l’etapa anterior”. Bartumeu va destacar que “cap no té el carnet del PS i el que aplicaran és una política d’Estat”. El màxim responsable de l’executiu va posar de rellevància la importància de tenir un cos diplomàtic que, tot i fer-se “amb mesura, moderació i sense somnis de grandesa”, sigui “un equip potent”. Això, però, no significa que es consideri “prioritària” l’elaboració de la Llei del cos, ja que el que cal és “reforçar la presència a aquelles places clau: Madrid, Brussel·les i París”.

Relacions amb Espanya
Pujadas assumeix el càrrec amb l’objectiu de “continuar amb el camí d’excel·lència que es té”. El nou diplomàtic va donar per “tancat” l’afer del sucre i va expressar la voluntat “d’obrir finestres culturals i empresarials cap a Iberoamèrica”, fita per a la qual “ja s’han fet contactes”.

ÒSCAR RIBAS AVISA QUE EL PROCÉS D'ACOSTAMENT A LA UE SERÀ MOLT LLARG

El nou ambaixador per a les relacions amb la Unió Europea, Òscar Ribas, va advertir que el procés d’acostament serà llarg i difícilment es podrà tancar aquesta legislatura. “Per l’experiència que tinc, la UE és un monstre molt gran i costa fer seure a negociar 27 estats si el tema no els interessa”, va explicar el polític.
L’excap de Govern va admetre que la fórmula que ell empraria potser difereix de la defensada pel PS. Tot i això, va indicar que “no ens hem de condicionar pels noms”, i va apuntar que “el que cal és formular què volem, i fer-ho també amb l’altra part, i després ja ho batejarem”. Ribas va manifestar que “la integració m’agradaria perquè seria la definició definitiva del nostre estatus”, a la vegada que va advertir que “igualment haurem d’acceptar molta legislació”. El polític lauredià, però, va alertar que “potser és la UE qui no ens vol acceptar”, i va demanar que es treballi “en una solució que pot ser un estatus especial per als microestats”.  
De la seva banda, Bartumeu va explicar que el camí a seguir passa primer per “parlar amb la nova presidència” i, després, per un debat al Consell General perquè “és una qüestió d’Estat”.