La xifra no és del tot clara, ja que les diferents empreses no han comunicat exactament l’abast de la reducció de llocs de treball, però sí que serà important.
L’activitat a la construcció ja arrossega un descens rellevant dels llocs de feina els darrers dos anys. Segons les dades de la Caixa Andorana de la Seguretat Social, actualitzades només fins fa dos mesos, el nombre d’assalariats a l’octubre era de 5.563 persones. Un any abans, l’octubre del 2008, se situava en les 6.152 i si ens remuntem al 2007 la xifra quedava en 6.731 empleats. Per tant, en dos anys la davallada del nombre de treballadors ha estat d’un 18%.
La nova reducció d’assalariats es podria per evident a partir del final de les festes de Nadal, quan acaba el període vacacional del sector. Diferents empreses ja han comunicat a una part dels treballadors que, o bé no els renovaran el contracte, o bé els serà rescindit, davant la falta de feina. Les diferents fonts del ram van confirmar que les grans constructores nacionals estan optant per escurçar les plantilles. La política és mantenir uns costos fixos mínims en el capítol salarial i, en cas que s’obtingui alguna gran obra, re-córrer a les subcontractacions.
Un ‘pla E’
Actualment no hi ha en cartera ni obra pública ni obra privada, i fins i tot en el supòsit que s’aprovés el pressupost el panorama tampoc no canviaria massa, ja que la gran majoria de les inversions provenen d’altres exercicis. Tot i així, des del sector es defensa la importància de tenir els comptes de l’Estat aprovats i no funcionar en dotzenes parts. Els constructors també recorden que en altres països s’han pres mesures per pal·liar la situació de crisi. En aquest sentit, destaquen les accions implantades a Espanya, on s’ha posat en marxa el Pla E d’adjudicació d’obra pública per part dels ajuntaments. La iniciativa ha significat un suport important per a moltes empreses, que no tenien treballs en cartera. En aquest sentit, el sector és conscient, però, de les dificultats que tenen les administracions públiques nacionals per falta de diners.
Impacte del terreny
Un factor important que frena l’impuls de l’obra nova privada és l’alt impacte del terreny en el cost final de la construcció. I els propietaris es resisteixen a abaixar preus, per adaptar-se a la nova situació. Es calcula que, de mitjana, la repercussió del preu del terreny en el cost d’un pis és d’uns 1.200 euros per metre quadrat, que sumats als 350 dels permisos, supe-ren els 1.500 euros sense que encara s’hagi posat ni un totxo.
ELS PROMOTORS DEMANEN QUE EL PREU DELS PERMISOS ES PAGUI AL FINAL DE L'OBRA
Una de les principals demandes de l’associació de promotors immobiliaris per ajudar a recuperar el sector és modificar la política comunal quant al cobrament dels permisos de construcció. D’una banda, perquè consideren que el preu final acaba sent excessiu i, de l’altra, proposen que es canviï el període en el qual s’han de fer els pagaments. Actualment els promotors han d’abonar l’import dels permisos comunals abans de l’inici de l’obra, cosa que suposa un finançament afegit per al projecte. El col·lectiu troba que les administracions locals haurien de fer obligatori el pagament cap al final de la promoció. Amb aquest sistema els seria més assumible abonar l’import, perquè ja haurien pogut vendre part de les unitats. Així mateix recorden que no es tracta de xifres petites: amb un impacte d’uns 350 euros per metre quadrat de pis construït, per a una unitat de 100 m2 suposa uns 35.000 euros –el cost en una promoció d’una vintena d’unitats se situaria en uns 700.000 euros–. Quantitats com aquestes suposen un impediment greu, segons els promotors, i són un fre per tirar endavant nous projectes. L’associació, segons el president, Jordi Galobardes, ha copsat predisposició en alguns comuns per fer aquest canvi.
c2punts - Especialistes en Internet
English 
Català
Castellano
Français
|
0 
L’atenció estarà centrada en el partit que la tanca, el clàssic entre el Reial Madrid i el Regal Barça, a la capital espanyola a dos quarts de nou (retransmès per La 2).
Com a equip jove que són –només dos veterans a la plantilla–, són capaços del millor i del pitjor. Sumen dues jornades sense gua-nyar i a més van donar aire al cuer, l’ADT?Tarragona, contra qui van perdre en l’últim partit. 
Abdulmutallab no figurava en la llista de l’Agència Internacional de Seguretat del Transport, però sí en la relació de sospitosos de terrorisme del govern dels Estats Units. Segons diverses fonts europees, havia estat el mateix pare del suposat terrorista, el banquer i exministre nigerià Umaru Amdbulmutallab, qui havia advertit el govern de Lagos i i l’ambaixada nord-americana a Nigèria de les tendències del fill.
El consell d’administració també ha previst mecanismes per al supòsit que l’ampliació no arribés als nivells esperats. En un primer moment s’obriria la possibilitat a l’entrada de nous accionistes i, en cas que tot i així no s’obtinguessin els 6,4 milions d’euros, s’ampliaria la quantitat del préstec bancari que s’ha de demanar. 
El cap de pediatria de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i integrant del consell assessor de vacunes, Manel Medina, defensa que s’ha fet el que dictaminen els organismes internacionals i lamenta que s’hagi generat certa confusió en la població. “La bibliografia científica no genera dubtes; s’ha fet el correcte.” El facultatiu insisteix a dir que l’administració de la vacuna no genera més perill que el que pot suposar qualsevol altre me-dicament. “El risc evidentment hi és, però és mínim, gairebé menyspreable.”