Tots dos factors són els que fan que el Col·legi d’Advocats consideri que la reclamació d’assistir als detinguts des del primer moment en què entren a dependències policíaques estigui més a prop que mai. El degà del col·legi, Jean-Michel Rascagneres, va indicar que estan pendents d’una reunió amb el cap de Govern que s’ha de celebrar en breu i d’aquí esperen obtenir ja la manera com aquesta modificació es pot dur a terme. I és que Rascagneres va manifestar que “la voluntat [respecte al canvi] crec que hi és” i que ara s’ha d’establir “com és pot fer”.
I és que hi hauria dues possibilitats, segons el degà dels lletrats. O bé es canvia la Llei del codi de procediment penal o bé s’estableix “un protocol d’actuació”, en paraules de Rascagneres. El degà apunta aquesta darrera fórmula, un acord entre les parts implicades, com a mesura prèvia per poder agilitar la modificació abans que el Consell General canviï la Llei del codi de procediment en l’apartat en què s’estableix que la intervenció de l’advocat per assessorar el detingut no es pot produir abans que hagin passat les primeres 24 hores del control policíac o bé abans que el detingut passi a disposició del batlle encarregat del cas.
Jean-Michel Rascagneres va manifestar que el fet que el Consell Superior de la Justícia s’hagi mostrat partidari d’una reforma reivindicada històricament pels advocats “és un bon punt”. A aquest pas endavant se suma que Jaume Bartumeu no hagi donat en cap cas una resposta negativa a la pretensió. Fa mesos que ja va dir que era partidari si és que els advocats assumien els torns de guàrdia necessaris. “Molt aviat tindrem una cita amb el cap de Govern per parlar-ne”, va indicar l’advocat. Aquesta reunió podria tenir lloc abans que passin quinze dies.
ESTRASBURG
Sentències recents del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home han accelerat la qüestió de l’assistència lletrada. I és que Estrasburg ha resolt en alguns casos de fa poc temps que no garantir l’assessorament d’un advocat al detingut des del primer moment vulnera el seu dret a la defensa. Els advocats sostenen que aquesta jurisprudència és motiu suficient per demanar la nul·litat de causes penals. De fet, algun lletrat ja va utilitzar l’argument en una vista oral als tribunals.
EL CONSTITUCIONAL NO ADMET A TRÀMIT EL RECURS DE SAUR-VALLNET
El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat l’admissió a tràmit del recurs d’empara formulat per la que va ser adjudicatària de la construcció de la depuradora d’Anyós, la Unió Temporal d’Empreses (UTE) Saur-Vallnet. Al·lega que el demandant no ha esgotat la via judicial ordinària i que l’escrit manca de contingut constitucional. Saur-Vallnet va presentar l’incident de nul·litat d’actuacions, el tràmit previ per acudir al TC, fora del termini establert per llei. Malgrat les al·legacions dels recurrents sobre aquest incompliment que apuntaven noves proves de rellevància com la presumpta parcialitat d’un magistrat del Superior, l’Alt Tribunal igualment considera que no hi havia cap motiu que justifiqui que el demandant no respectés els terminis i que, “el respecte escrupolós” a aquests “té tanta transcendència com el de les regles substantives”.
L’afer que enfronta la companyia amb l’administració va començar quan el Govern va resoldre sancionar-la amb 1,8 milions d’euros per la infracció en l’execució de les obres de la planta de sanejament i pels perjudicis causats. La Batllia i el Tribunal Superior van resoldre que la decisió de l’executiu era ajustada a dret. Saur-Vallnet va formular llavors dos incidents de nul·litat però un dia tard. Respecte del primer va reconèixer l’equivocació, però sobre el segon indica que es fonamentava en noves proves, la manca d’imparcialitat i independència d’un magistrat i la falta de parcialitat de la societat que va efectuar el peritatge en què es van fonamentar les sentències judicials. Però el Constitucional entén que no hi ha cap prova que l’UTE sabés de les suposades irregularitats aquell mateix dia.
JURAMENT
El síndic, Josep Dallerès, prendrà avui jurament al nou magistrat del TC Juan Antonio Ortega Díaz-Ambrona, nomenat pel copríncep Joan Enric Vives.
c2punts - Especialistes en Internet
English 
Català
Castellano
Français
|
0 
Segons fonts de la corporació, la voluntat de l’executiu socialdemòcrata és crear un equip directiu que substitueixi el que hi ha actualment, format per Enric Castellet i Joan Besson. Francesc Ruano, exresponsable de la financera Savand, ahir, però, no va voler ni confirmar ni desmentir aquesta informació. Ruano, segons les mateixes fonts, ha de contestar encara l’oferiment de l’executiu.
El responsable del departament del Partit Popular (PP) a l’exterior, Alfredo Prada, ha afirmat que els electors residents a Andorra tindran molta rellevància per a la seva formació atès que considera que poden jugar un paper important en els comicis catalans. Així que hi haurà una mobilització específica per captar aquests sufragis. Segons les dades del cens electoral de residents espanyols a l’estranger (corresponen al mes de novembre), al Principat resideixen 21.201 espanyols amb dret a vot, dels quals una mica més de la meitat (11.693) són catalans. Segons va indicar Prada en declaracions a una agència de notícies espanyola aquest mes de desembre s’han format joves per arribar al màxim possible de catalans i captar, doncs, el màxim nombre possible de vots per a les eleccions a la presidència de la Generalitat. 
