Les fotografies que Valls ha seleccionat per a la mostra estan molt lligades al món íntim del fotògraf, ja que han estat preses en llocs i en moments especials per ell, com a les parets de muntanya de difícil accés a punta d'alba. Valls va començar a fer fotografies de natura ara fa tres anys amb l'objectiu de crear un reportatge personal d'experiències. Amb el temps, ha aconseguit tenir una col·lecció de més de 100 fotos de llocs inhòspits de la serralada pirinenca i sobretot d'Andorra. Impulsat pels amics, el fotògraf ha decidit exposar aquestes imatges, amb l'objectiu de donar a conèixer alguns d'aquests indrets que es troben més amagats. A més, la intenció es que la mostra es pugui veure en altres locals, i per això Valls està estudiant fer-la itinerant i que es pugui exposar a totes les parròquies.

La candidatura barcelonina tindrà competència interna en la ciutat aragonesa de Jaca, que ja s'ha presentat en diverses ocasions. La seu dels Jocs del 2022 es decidirà l'any 2015 i fins el 2013 l'ajuntament de Barcelona buscarà suports. Al juny d'aquell any el comitè olímpic espanyol haurà de decidir si Jaca o Barcelona representaran el país i al 2014 el Comitè Olímpic Internacional realitzarà el tall de les ciutats candidates. Romania, Canadà i Nova Zelanda també estudien presentar una candidatura.

Barcelona, que l'any 1992 va acollir uns Jocs Olímpics d'estiu, vol "reviure el somni olímpic", segons paraules de l'actual alcalde, i per això necessitarà d'infraestructures al Pirineu. Hereu ha recordat que el canvi de filosofia del COI, que ha concedit les darreres edicions dels Jocs d'hivern a grans ciutats com Torino i Vancouver, amb diferents seus lluny seu, per garantir infraestructures que puguin acollir 8.000 persones, entre esportistes, mitjans de comunicació i organització. L'alcalde ha remarcat que es farà una candidatura sostenible, utilitzant el llegat de l'any 1992, amb l'estadi Lluís Companys i el Palau Sant Jordi com a equipaments importants. El patinatge, el cúrling i l'hoquei gel es farien en aquestes instal·lacions i altres de noves, mentre que la resta de modalitats "es disputaran en tot l'àmbit dels Pirineus", ha explicat Hereu. Els Jocs mouen durant 16 dies de febrer fins a 2.500 esportistes de 80 països que competeixen en 7 modalitats esportives i 15 disciplines.

Andorra i la Seu

Mentre que Barcelona no s'ha posat en contacte amb les autoritats d'Andorra respecte de la possibilitat d'integrar-se en la candidatura olímpica, la Seu d'Urgell, a través de l'alcalde Albert Batalla, ja s'ha postulat per ser part important de la proposta barcelonina. Batalla ha trucat immediatament a les autoritats barcelonines per formar part de manera rellevant de la candidatura i ser una subseu important.

Hereu ha desvinculat la proposta barcelonina d'Andorra inddicant que "no és factible una candidatura de dos comitès olímpics, és una de les primeres preguntes que es fan", però ha afegit que "estic convençut que l'anunci d'avui és també una magnífica notícia per a Andorra". Si bé és totalment lògic que una candidatura només la presenti un país, mai no ha quedat prohibida la col·laboració entre Estats en un projecte de candidatura olímpica. Això sí, sempre s'ha analitzat que una candidatura compartida no és ben vista pel comitè olímpic internacional i té poques possibilitats de prosperar. Sigui com sigui, les paraules d'Hereu deixen clar que no hi ha intenció que Andorra formi part d'aquest projecte. De fet, no hi ha hagut cap contacte entre Barcelona i les autoritats andorranes per aquesta qüestió.

La candidatura barcelonina tindrà competència interna en la ciutat aragonesa de Jaca, que ja s'ha presentat en diverses ocasions. La seu dels Jocs del 2022 es decidirà l'any 2015 i fins el 2013 l'ajuntament de Barcelona buscarà suports. Al juny d'aquell any el comitè olímpic espanyol haurà de decidir si Jaca o Barcelona representaran el país i al 2014 el Comitè Olímpic Internacional realitzarà el tall de les ciutats candidates. Romania, Canadà i Nova Zelanda també estudien presentar una candidatura.

Barcelona, que l'any 1992 va acollir uns Jocs Olímpics d'estiu, vol "reviure el somni olímpic", segons paraules de l'actual alcalde, i per això necessitarà d'infraestructures al Pirineu. Hereu ha recordat que el canvi de filosofia del COI, que ha concedit les darreres edicions dels Jocs d'hivern a grans ciutats com Torino i Vancouver, amb diferents seus lluny seu, per garantir infraestructures que puguin acollir 8.000 persones, entre esportistes, mitjans de comunicació i organització. L'alcalde ha remarcat que es farà una candidatura sostenible, utilitzant el llegat de l'any 1992, amb l'estadi Lluís Companys i el Palau Sant Jordi com a equipaments importants. El patinatge, el cúrling i l'hoquei gel es farien en aquestes instal·lacions i altres de noves, mentre que la resta de modalitats "es disputaran en tot l'àmbit dels Pirineus", ha explicat Hereu. Els Jocs mouen durant 16 dies de febrer fins a 2.500 esportistes de 80 països que competeixen en 7 modalitats esportives i 15 disciplines.

La Seu es postul·la per ser subseu

La Seu d'Urgell, a través de l'alcalde Albert Batalla, ja s'ha postulat des d'un per ser part important de la proposta barcelonina. Batalla ha trucat immediatament a les autoritats barcelonines per formar part de manera rellevant de la candidatura i ser una subseu important. Batalla ha qualificat l’anunci de "notícia de gran transcendència" per al Pirineu català i ja ha proposat que es tingui en compte la Seu "com a ciutat de referència" per diferents motius, dels quals ha subratllat el fet d’haver estat ja subseu als jocs de 1992. També ha esmentat el fet de ser la principal ciutat del Pirineu català i la tradició en l’esquí nòrdic, ja que de la ciutat han sortit diversos fondistes olímpics i als Jocs de Vancover n’hi haurà dos: Vicenç Vilarrubla i Laura Orgué.

És típic en aquestes dates allò de proposar-se reptes o decisions que haurien de millorar la nostra vida. Alguns es plantegen deixar aquell mal vici de treure fum per la boca que ens perjudica la salut i la butxaca. D'altres decideixen acudir al gimnàs no només per renovar l'abonament, caducat de fa mesos. Molts desitgen només ser millors persones, i tots volem, tot i que ja no depèn tant de nosaltres, que la salut i la feina no ens passin de llarg. El canvi l'aconseguiran aquells que hi posin ganes i voluntat.

PERÒ AQUEST 

any, aquest típic ventall de bons propòsits coincideix amb un capítol polític clau en l'esdevenir del nostre país: el bloqueig o no de la legislatura. El primer escull serà l'aprovació del Pressupost de l'Estat per al 2010. Si aquest no va més enllà del tràmit parlamentari, prefereixo parlar de col.lapse, perquè demanar a un país en fallida, immers en una crisi estructural, financera i econòmic, i al seu teixit social i empresarial que continuïn avançant sense Pressupost és com demanar a una família que progressi amb tots els seus membres a l'atur. Caldrà, també en aquest cas, ganes i una voluntat real per part de tots d'evitar aquesta situació que no només farà fracassar les institucions, sinó que posarà bastons a les rodes de la reactivació econòmica. I caldrà també que imperi el sentit comú i el respecte al joc democràtic i a la decisió del poble d'atorgar la confiança al programa vencedor dels comicis de la primavera passada, el del PS. Tampoc podem tornar a l'època preconstitucional en la qual l'acció de Govern es definia i es duia a terme des de Casa de la Vall.

No es pot pretendre dirigir l'acció executiva des del seu escó al Consell, amb el seu propi programa electoral a les mans, quan no es pertany al partit guanyador. La Carta Magna separa  clarament els poders legislatiu i executiu i defineix clarament les funcions de cadascú.

Les millores en protecció social, les actuacions per la reactivació econòmica i les reformes estructurals depenen, torno a recordar, del pressupost de l'Estat. Aquest conté les directrius polítiques, clares i ben definides, que no són altres que les establertes pel nostre programa (el contrari seria un frau), així com la dotació econòmica necessària per a cada projecte.

Cinc eixos el defineixen: el reforç de les polítiques de protecció social; el suport a l'activitat empresarial i polítiques destinades a la reactivació econòmica; les reformes estructurals; la modernització i la reforma de l'administració i el rigor, i l'austeritat en la gestió dels fons  públics.

Sense ser ni de bon tros exhaustiu, val la pena que enumeri, a mode de recordatori de les paraules que el ministre  Pere López  va pronunciar en el debat del 29 de desembre, alguns exemples que il.lustren el tarannà del Pressupost. Reflecteixen l'esperit social del Pressupost l'augment en el 69% de la partida destinada al Ministeri de Salut, Benestar i Treball; l'augment de les inversions al SAAS; i l'augment en el 99% de la partida del Departament de Treball per potenciar les polítiques actives d'ocupació i d'orientació ocupacional, en la línia marcada de convertir les polítiques de treball en polítiques socials i de benestar.

Els esforços per aconseguir la recuperació econòmica i el seu efecte multiplicador, per estendre's a molts sectors de l'economia, es veuen en la nova política d'inversions i l'augment en el 39% d'aquestes, en la regulació energètica. Reflecteixen la voluntat de dotar Andorra de garanties suficients de sostenibilitat i prosperitat econòmica la reforma fiscal, el model d'encaix amb la Unió Europea, una nova llei d'inversions estrangeres, l'estructuració del deute públic, al final de la legislatura, per sortir de la situació preocupant en la qual ens hem trobat.

Queda definida la voluntat de recuperar un retard de més d'una dècada quant a informatització, actualització, millora i simplificació de procediments i tràmits, reformes com ara la simplificació d'obertura de comerços, que milloraran i reduiran els terminis de resposta de l'administració, que comportaran alhora una contribució positiva per a l'activitat econòmica.

Finalment, queda palesa la ferma voluntat de tractar amb rigor i austeritat els fons públics, amb la reducció del 20% de les partides del Pressupost de l'any anterior, per poder donar cabuda a nous objectius i noves polítiques socials i de reactivació econòmica amb un nivell equivalent de despeses de funcionament, així com amb la reducció del 61% de les despeses de personal de relació especial.

Uuna mica més amunt parlava de les ganes i la voluntat de fer avançar el país per part de tots, de forma responsable, deixant de banda els rèdits electorals que una posició o una altra ens podria aportar. Doncs una manera de retardar la sortida de la crisi d'Andorra, una manera d'agreujar els problemes del conjunt de la nostra societat, seria la de forçar la situació de bloqueig. Moltes conseqüències fatals, no desitjades en el fons per ningú, afectarien la ja malmesa activitat econòmica andorrana, així com tot el teixit social. Un total de partides d'inversió de més de 47 milions d'euros quedarien sense partida pressupostària. A aquests, cal afegir sis milions del pressupost d'Andorra Telecom. Algunes de les accions destinades al suport empresarial i a dinamitzar l'activitat econòmica quedarien també sense finançament. L'aplicació de la Llei de la CASS i algunes de les accions del SAAS es veuen també condicionades per l'aprovació del Pressupost. L'efecte agregat tindria un impacte, segons les estimacions del Govern, més enllà de la incertesa que es podria generar i d'altres efectes més indirectes, d'entre el 3 i el 4,5% del PIB i el conseqüent efecte negatiu sobre els llocs de treball.

Així, el nou any ens ha de permetre instal.lar uns fonaments sòlids per al redreçament econòmic i social d'Andorra. I aquesta nova base, que trencarà amb l'immobilisme i les crisis estructural i econòmica, passa imperativament per evitar la situació de bloqueig, permetent que el Pressupost de l'Estat pugui desenvolupar-se i materialitzar-se amb totes les accions que depenen d'ell. Seré clar: el bloqueig del Pressupost i el col.lapse institucional que podria comportar endarreririen la sortida de la crisi i augmentarien i perpetuarien els efectes d'aquesta sobre treballadors i empresaris. Andorra no es pot permetre que, un cop més, prevalguin els interessos d'alguns, en aquest cas partidistes, sobre el bé general. El difícil context de crisi exigeix estabilitat i responsabilitat política, així com respecte a les decisions electorals del poble andorrà, que perdrà tota la confiança en les institucions que, per molt greu que els sàpiga a alguns, el representen.

Sembla que per primera vegada tindrem l'oportunitat de veure a la pràctica l'exercici de la iniciativa legislativa popular.

Una colla de fumadors passius -i també alguns d'actius-, amb  Noemí Rodriguez com a cara visible de la iniciativa, han decidit convidar els electors a exercir un dret, establert a l'article 58 de la Constitució, per fer arribar al Consell General una proposició de llei, amb la finalitat de regular la protecció cap al tabaquisme passiu ambiental.

En primer lloc he de dir que aquesta regulació crec que és necessària i, per tant, no puc més que afegir-me als promotors de la proposició de llei. D'altra part, constato amb aquesta acció la implicació de la ciutadania per fer créixer allò que s'anomena la democràcia participativa, mitjançant una eina que la Constitució va posar al nostre abast però de la qual no n'hem fet ús fins ara. Evidentment, també considero aquest fet com a molt positiu. M'agradaria que la proposició rebés el suport suficient com per poder ser tramitada davant del Parlament i que aquest ens legislatiu l'admetés a tràmit. Una qüestió que se'm planteja, però, és quin serà el procediment que caldrà seguir, perquè l'article 102 del Reglament del Consell General estableix que la tramitació d'una proposició de llei a iniciativa dels ciutadans s'ha de fer d'acord amb la llei, i la llei que ho hauria de regular encara no existeix -una més de les moltes lleis que cal posar a la llista de textos pendents pel bon desenvolupament de la Constitució.

Tanmateix, hauria de ser relativament senzill trobar-hi una solució, ja que penso que la paraula llei també pot ser entesa en aquest cas en terme genèric i que allò essencial és poder identificar les persones que donen suport a la iniciativa i constatar que són electores, i qui té la condició d'elector sí que està regulat a la llei electoral.

Tot agraint als promotors de la iniciativa la seva decisió, només puc fer que demanar el suport de tothom perquè pugui arribar fins al final i que aquesta valuosa llei sigui aprovada.