És típic en aquestes dates allò de proposar-se reptes o decisions que haurien de millorar la nostra vida. Alguns es plantegen deixar aquell mal vici de treure fum per la boca que ens perjudica la salut i la butxaca. D'altres decideixen acudir al gimnàs no només per renovar l'abonament, caducat de fa mesos. Molts desitgen només ser millors persones, i tots volem, tot i que ja no depèn tant de nosaltres, que la salut i la feina no ens passin de llarg. El canvi l'aconseguiran aquells que hi posin ganes i voluntat.
PERÒ AQUEST
any, aquest típic ventall de bons propòsits coincideix amb un capítol polític clau en l'esdevenir del nostre país: el bloqueig o no de la legislatura. El primer escull serà l'aprovació del Pressupost de l'Estat per al 2010. Si aquest no va més enllà del tràmit parlamentari, prefereixo parlar de col.lapse, perquè demanar a un país en fallida, immers en una crisi estructural, financera i econòmic, i al seu teixit social i empresarial que continuïn avançant sense Pressupost és com demanar a una família que progressi amb tots els seus membres a l'atur. Caldrà, també en aquest cas, ganes i una voluntat real per part de tots d'evitar aquesta situació que no només farà fracassar les institucions, sinó que posarà bastons a les rodes de la reactivació econòmica. I caldrà també que imperi el sentit comú i el respecte al joc democràtic i a la decisió del poble d'atorgar la confiança al programa vencedor dels comicis de la primavera passada, el del PS. Tampoc podem tornar a l'època preconstitucional en la qual l'acció de Govern es definia i es duia a terme des de Casa de la Vall.
No es pot pretendre dirigir l'acció executiva des del seu escó al Consell, amb el seu propi programa electoral a les mans, quan no es pertany al partit guanyador. La Carta Magna separa clarament els poders legislatiu i executiu i defineix clarament les funcions de cadascú.
Les millores en protecció social, les actuacions per la reactivació econòmica i les reformes estructurals depenen, torno a recordar, del pressupost de l'Estat. Aquest conté les directrius polítiques, clares i ben definides, que no són altres que les establertes pel nostre programa (el contrari seria un frau), així com la dotació econòmica necessària per a cada projecte.
Cinc eixos el defineixen: el reforç de les polítiques de protecció social; el suport a l'activitat empresarial i polítiques destinades a la reactivació econòmica; les reformes estructurals; la modernització i la reforma de l'administració i el rigor, i l'austeritat en la gestió dels fons públics.
Sense ser ni de bon tros exhaustiu, val la pena que enumeri, a mode de recordatori de les paraules que el ministre Pere López va pronunciar en el debat del 29 de desembre, alguns exemples que il.lustren el tarannà del Pressupost. Reflecteixen l'esperit social del Pressupost l'augment en el 69% de la partida destinada al Ministeri de Salut, Benestar i Treball; l'augment de les inversions al SAAS; i l'augment en el 99% de la partida del Departament de Treball per potenciar les polítiques actives d'ocupació i d'orientació ocupacional, en la línia marcada de convertir les polítiques de treball en polítiques socials i de benestar.
Els esforços per aconseguir la recuperació econòmica i el seu efecte multiplicador, per estendre's a molts sectors de l'economia, es veuen en la nova política d'inversions i l'augment en el 39% d'aquestes, en la regulació energètica. Reflecteixen la voluntat de dotar Andorra de garanties suficients de sostenibilitat i prosperitat econòmica la reforma fiscal, el model d'encaix amb la Unió Europea, una nova llei d'inversions estrangeres, l'estructuració del deute públic, al final de la legislatura, per sortir de la situació preocupant en la qual ens hem trobat.
Queda definida la voluntat de recuperar un retard de més d'una dècada quant a informatització, actualització, millora i simplificació de procediments i tràmits, reformes com ara la simplificació d'obertura de comerços, que milloraran i reduiran els terminis de resposta de l'administració, que comportaran alhora una contribució positiva per a l'activitat econòmica.
Finalment, queda palesa la ferma voluntat de tractar amb rigor i austeritat els fons públics, amb la reducció del 20% de les partides del Pressupost de l'any anterior, per poder donar cabuda a nous objectius i noves polítiques socials i de reactivació econòmica amb un nivell equivalent de despeses de funcionament, així com amb la reducció del 61% de les despeses de personal de relació especial.
Uuna mica més amunt parlava de les ganes i la voluntat de fer avançar el país per part de tots, de forma responsable, deixant de banda els rèdits electorals que una posició o una altra ens podria aportar. Doncs una manera de retardar la sortida de la crisi d'Andorra, una manera d'agreujar els problemes del conjunt de la nostra societat, seria la de forçar la situació de bloqueig. Moltes conseqüències fatals, no desitjades en el fons per ningú, afectarien la ja malmesa activitat econòmica andorrana, així com tot el teixit social. Un total de partides d'inversió de més de 47 milions d'euros quedarien sense partida pressupostària. A aquests, cal afegir sis milions del pressupost d'Andorra Telecom. Algunes de les accions destinades al suport empresarial i a dinamitzar l'activitat econòmica quedarien també sense finançament. L'aplicació de la Llei de la CASS i algunes de les accions del SAAS es veuen també condicionades per l'aprovació del Pressupost. L'efecte agregat tindria un impacte, segons les estimacions del Govern, més enllà de la incertesa que es podria generar i d'altres efectes més indirectes, d'entre el 3 i el 4,5% del PIB i el conseqüent efecte negatiu sobre els llocs de treball.
Així, el nou any ens ha de permetre instal.lar uns fonaments sòlids per al redreçament econòmic i social d'Andorra. I aquesta nova base, que trencarà amb l'immobilisme i les crisis estructural i econòmica, passa imperativament per evitar la situació de bloqueig, permetent que el Pressupost de l'Estat pugui desenvolupar-se i materialitzar-se amb totes les accions que depenen d'ell. Seré clar: el bloqueig del Pressupost i el col.lapse institucional que podria comportar endarreririen la sortida de la crisi i augmentarien i perpetuarien els efectes d'aquesta sobre treballadors i empresaris. Andorra no es pot permetre que, un cop més, prevalguin els interessos d'alguns, en aquest cas partidistes, sobre el bé general. El difícil context de crisi exigeix estabilitat i responsabilitat política, així com respecte a les decisions electorals del poble andorrà, que perdrà tota la confiança en les institucions que, per molt greu que els sàpiga a alguns, el representen.
