Featured

Empreses

Andorra Press

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Frontpage » Destacat

◄ Mostrant de 24361 a 24380 ►

“M’agrada tocar rock, que no és seguit per la massa”

| 16/01/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 146 | 0 comentaris |

(45 vots) |

Al marge d’haver estat un dels fundadors d’M-Clan, relació que no va acabar gaire bé, com recorda sense embuts. Aquesta nit, a partir de les 23 hores, ocuparà l’escenari de l’Apolo AND per presentar el disc En la calle, primer enregistrat amb la nova banda que ha format amb Francis Sarabia (vocalista), Steve Emerick (baix), Julio El lento (bateria) i Mike Garcia (guitarra rítmica).

Comencem, doncs, pel disc i el concert: què ens hi trobarem?
El disc són onze cançons gravades aquí, a casa, que vam compondre gairebé totes entre Sarabia i jo. Seran l’eix del concert, on també farem algunes versions de temes d’M-Clan i de clàssics del rock. Són temes, els del disc, de rock amb majúscules, sense grans arranjaments ni superproduccions, amb un so similar al del directe. És un disc que hem gravat sense presses, a casa meva, i per tant hem fet el que ens ha semblat. Hem treballat fins que ens hem quedat a gust i ja està.

Sona com la manera ideal per treballar.
Ideal, sense pressions, tranquillament, amb tot el temps del món perquè, si no et convenç, tornis a gravar. Teníem uns 30 temes i en vam triar 11.

I què se’n farà, de la resta?
Sempre que fas un disc te’n sobren i allí queden, en una mena de llista negra, per si de cas un dia decideixes fer algun arranjament. De totes maneres, quan descartes, és per alguna raó. El secret de fer bons discos és fer moltes cançons i triar, perquè compondre bé no és tasca fàcil.

Com ha arribat a formar la banda?
Emerick és un vell conegut, des de Los Lunáticos, un veterà que ha tocat amb Eric Clapton. Fa vint anys que ens vam conèixer, a Gandia, i ens encanta tocar junts. També el bateria és un músic excepcional a qui ja coneixia. Després vaig contactar amb Sarabia. Estava buscant un cantant i me’n van parlar. Ens vam conèixer i vam començar a compondre, sense una intenció molt concreta. Però en sis mesos ens vam trobar que ja teníem un munt de cançons i vam decidir autoproduir un disc. Ha estat espontani.

Ha dit en alguna ocasió que li agrada tocar fora dels circuits més comercials. Perquè ja està de volta de l’èxit?
El que m’agrada és tocar rock. I això no té un públic multitudinari. Seguidors fidels, sí, però no la massa. Per això no entrem en aquests circuits.

La seva sortida d’M-Clan no va ser gaire tranquil·la.
Ja tots sabem com va ser, què hi va haver. A alguns se’ls van pujar els fums amb l’èxit i van considerar que ja no em necessitaven i van començar a fer-me mobbing i a quedar-se amb els meus diners. No, és cert, és un tema que no m’agrada recordar. El pitjor de tot és que eren amics. Però ja està tot en el passat i ara estic encantat, amb la banda.

Col·labora amb moltes formacions. Hem parlat de Revólver i Los Rebeldes, entre d’altres. Com s’adapta un músic a tocar amb projectes diferents?
Jo tinc la meva manera de tocar i quan algú em crida per col·laborar ja sap a qui està trucant. Per tant, no tinc cap dificultat per adaptar el meu estil. Jo no tinc estils diferents, sinó un so propi i això és el que surt quan faig col·laboracions.

I té preferències?
Ara mateix, amb qui més m’agrada tocar és amb Santiago Campillo and The Electric Band. Perquè és el meu projecte. Però sempre estic còmode.

Un vídeo mostra vius els cooperants catalans segrestats per al-Qaida

| 16/01/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 142 | 0 comentaris |

(42 vots) |

Així ho va assegurar ahir el diari El Mundo, que hi va afegir que l’agent del CNI havia resumit la informació afirmant que “els tres són vius, es troben bé físicament i Vilalta hi apareix amb la cama esquerra enguixada”.
Una de les condicions exigides per AQMI perquè els tres membres de l’ONG?Barcelona Acció Solidària tornin sans i estalvis a casa és, segons l’esmentat rotatiu, que els governs de Mali i Mauritània alliberin una dotzena de presos jihadistes que estan empresonats en aquells països.

48 dies de captiveri
Els tres cooperants, que ja fa 48 dies que estan en mans dels terroristes islamistes, apareixen junts i en aparentment bon estat de salut, encara que Vilalta mostra la cama enguixada, molt possiblement com a resultat de les ferides produïdes en el moment del segrest, quan va ser tirotejat.
De la seva banda, Barcelona Acció Solidària desconeixia l’existència del vídeo. Ramon Giménez, responsable de comunicació de l’ONG, va dir a primera hora del matí que l’ens estava en espera que el govern li confirmés la informació. Malgrat tot, el ministre d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va refusar comentar la possible existència del vídeo ni el contingut, i es va limitar a demanar discreció per no entorpir les gestions del CNI.
El comitè tècnic d’Exteriors va mantenir una “reunió habitual”, en la qual es van continuar examinant les gestions per a l’alliberament dels segrestats, segons va indicar el ministeri en un comunicat, en què agrega que les famílies “continuen estant puntualment informades de la situació”.
Així mateix, la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va assegurar que l’executiu treballa “diàriament” en l’alliberament. “Treballem amb les eines més eficaces: prudència, responsabilitat i discreció”, es va limitar a dir en ser preguntada pel vídeo.

L’oposició creu que tornar a revisar el pressupost al març “és fer el ridícul”

| 16/01/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 130 | 0 comentaris |

(36 vots) |

El cap de l’oposició, Gerard Bàrcia, considera que “aquests tipus de comportaments no s’entenen”, i recorda que no és la primera vegada que la corporació ha hagut de refer els comptes públics anuals per adaptar-los a la conjuntura econòmica.
“Entenc que [revisar els pressupostos] és fer el ridícul, i més quan no és la primera vegada que passa; no entenc aquest capficament del cònsol de revisar-los a la baixa i de no voler escoltar ningú”, sentencia.
En aquest sentit, des de L’Alternativa recorden que quan es van votar els comptes ja van fer una llarga constància en acta en què posaven en dubte la possibilitat de tancar en positiu. “Ja vam dir que era inviable aconseguir 14 milions d’euros en ingressos, tal com està la situació econòmica ara mateix, i que no es complirien les previsions; ara, òbviament, hauran de rectificar”, hi afegeix. Una actitud que, critica el conseller socialdemòcrata, pot donar a entendre a la gent de la parròquia “un sentiment de poca seriositat”, perquè fa la sensació que “per Enric Casadevall el pressupost sigui una espècie de joguina que pot modular com ell vulgui”.

Menys ingressos el 2009
Una prova que avalarà les tesis de L’Alternativa, segons exposa el cap de l’oposició, serà el tancament de comptes del 2009. Bàrcia, que forma part de la comissió de finances, avança que el volum d’ingressos de l’any passat ha estat significativament inferior al previst. S’havien pressupostat prop de 15 milions i “ens quedarem en onze i escaig”. “I no creiem que vinguin millores per a aquest any.
D’altra banda, per al 2010 Canillo va aprovar uns comptes que estimen ingressos per 14,16 milions d’euros, dibuixant ja un escenari a la baixa. Una part important de la disminució respecte de l’any anterior (de l’ordre del 13%) s’ha aconseguit sacrificant la inversió, de la mateixa manera que han fet la resta de les corporacions locals.

1880: l'any del joc

| 16/01/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 131 | 0 comentaris |

(40 vots) |

Aquest pedaç de terra envoltat de muntanyes màgiques i llegendes extraordinàries, també ha estat testimoni de fets extraordinaris i no menys apassionants que qualsevol gran fet de caire històric i d’abast mundial.
A final de l’any 1880 un fet ben curiós va succeir al nostre país. Era el mes de desembre quan un grup d’insurgents es va alçar en armes contra les autoritats. Els efectes d’aquest curiós aixecament varen durar una mica més de dos lustres. La societat es va dividir en diversos fronts, cadascun d’ells s’atribuïa diverses i èpiques causes que haurien de canviar el decurs del nostre país. Tot això amanit amb una difícil situació econòmica similar a la que estem patint avui dia. Una part de la societat afectada per aquells mals moments econòmics que regnaven impunement, estava disposada a formar part o crear un nou bàndol polític per assolir el poder governamental, si fos necessari per mitjà de la força. Part del teixit empresarial de l’època també volia una revolta i fer que les activitats empresarials al Principat fossin més lúdiques, convertint aquest en un nou Mònaco, introduint concessions per a balnearis i casinos. Els partidaris del bisbe d’Urgell també escombraven cap a casa i vetllaven pels seus interessos, tot i lluitar per mantenir el país fora de totes aquestes activitats mundanals. I vet aquí que el Principat es va trobar dividit en tres grups, tots amb interessos ben diferents, però amb un punt comú: el control polític i social de l’època.
Diversos grups armats varen fer un cop d’Estat ocupant Casa de la Vall (potser anomenar cop d’Estat aquest episodi molesta algun historiador). El Consell Revolucionari, que és com es va fer anomenar el recentment estrenat consell colpista, finalment va fer una nova concessió de balnearis i casinos aprovada en Consell, cosa que no va agradar gens ni mica als Coprínceps. Els efectes col·laterals més immediats varen ser poc imaginatius, però malgrat tot de gran eficàcia. Els Coprínceps varen ordenar immediatament el tancament de les fronteres tant a les persones com al comerç, això va fer que la situació es degradés més ràpid del previst i el dia 7 de juny grups d’homes armats aplegats a les parròquies de Canillo i Encamp van detenir alguns membres de la revolució i del nou Consell Revolucionari en una acció per la força. En un curt espai de temps, la revolució i l’antirevolució varen protagonitzar enfrontaments violents. Alguns membres de la revolució i els seus partidaris es varen veure assetjats i finalment acorralats a la parròquia d’Escaldes, on es varen intentar fer forts. Malgrat els seus esforços varen mostrar la bandera de la rendició a canvi d’una sortida pactada prèviament, que no va evitar que molts d’aquests rebels fossin empresonats o desterrats pel Tribunal de Corts. El resultat final és ben conegut per tots nosaltres i perdura encara avui. La prohibició total del joc es va imposar al Principat en un manifest signat per ambdós Coprínceps, seguit de la reobertura de les fronteres un cop la revolta controlada.
Veient els gravats de publicacions com Le journal Illustré o L’Ilustrazione Italiana podem apreciar la magnitud dels fets, atesa la mida del nostre país. De fet, històries de casinos a Andorra n’hi ha hagut diverses, fins i tot no fa tants anys. Per mi, aquesta és la més sorprenent, ja que va causar una revolta, fins i tot diria jo sota el meu humil punt de vista, un cop d’Estat. Tota aquesta revolució es va donar pel fet que construir un balneari per si sol no era suficient atractiu per atreure els possibles clients. Tot i que els ànims revolucionaris varen desaparèixer, els següents anys no foren gaire bons per al Principat. Problemes duaners, pèrdua de patrimoni artístic, desaparició de fundacions i causes pies, així com un vertiginós descens de la població i per consegüent la baixada en la recaptació d’impostos, foren algunes de les plagues que varen sacsejar terriblement aquestes contrades. El més curiós d’aquest episodi de la història del país és tot el context que va envoltar aquesta situació. Diversos elements fan front comú amb la situació d’avui dia. Una greu crisi econòmica, divergències sobre el rumb del país, problemes amb els països veïns... Aquests són alguns dels elements comuns que em fan pensar en una situació similar. De fet, el fons de la pretensió que va originar aquesta revolució va ser l’obertura de nous focus econòmics.
En l’actualitat disposem d’altres mitjans per decidir si volem o no un balneari o un casino. Un alçament amb armes no seria gaire democràtic. No vull valorar si establiments d’aquest caire al nostre país serien beneficiosos o no. El joc sempre té dues cares, la de qui guanya i la de qui perd. El vessant més perillós és el de gastar els diners de l’economia familiar posant-ne en perill l’estabilitat.
L’obertura econòmica del país s’ha de fer, però no a qualsevol preu. S’ha de cercar consens per part de totes les parts implicades. Finalment, el motor econòmic del món és el comerç, com a fi o objectiu, i el fet de desenvolupar a altres escales la nostra economia s’ha de fer en un marc de respecte pels nostres, però amb suficients garanties per permetre que nous actors tinguin ganes i trobin apetitós el fet de poder establir llurs bases operatives al nostre petit país.
Andorra és la perla dels Pirineus, plena d’història i amb un centre neuràlgic reconegut arreu del món, i té tots aquells encants per atreure noves oportunitats de negoci que no passen obligatòriament pel joc.
Hem de fer una revolta i enderrocar aquest adormiment que ja fa massa anys que dura. D’aquest episodi del 1880 m’hauria agradat saber què hauria passat si finalment la revolució del Consell hagués consolidat les seves posicions i aconseguit un suport massiu de tota la societat andorrana. No sabrem mai si ara seríem el Mònaco dels Pirineus. El millor present és caminar posant els ulls en el futur. Prendre decisions i definir estratègies són algunes de les claus. Si ens equivoquem almenys podrem dir que ho vàrem intentar.

L’actitud del resident francès no va aixecar sospites a Sant Julià

| 16/01/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 151 | 0 comentaris |

(46 vots) |

Diverses fonts consultades ahir pel Diari han assegurat que el comportament del resident francès, de 45 anys, sempre havia estat molt normal, amb un tracte exquisit i optimista. Tant abans com després del succés en què hauria participat, l’agost del 2008. Les fonts consultades van explicar que l’home era conegut en certs àmbits de la parròquia per les seves activitats comercials. I és que més enllà de regentar el negoci de desballestament de vehicles, juntament amb la seva parella també gestionava una creperia ambulant que acudia a diverses fires del Principat.
R. M. C. ja fa unes quantes setmanes que és a la presó. I el seu entorn familiar hauria comunicat la situació a les persones amb qui tenia vincles en el negoci de la ferralla. Segons fonts properes a aquest entorn, la notícia va “sorprendre moltíssim” i “si se n’hagués de dir alguna cosa tot seria positiu. I això no és voler defensar-lo del que se l’acusa”. Les mateixes fonts van assegurar que, suposadament, la família més propera no sabia res del succés del 4 d’agost del 2008 als afores de Montpeller fins que no hi va haver la detenció. L’home hauria confessat la seva participació en els fets i s’espera en l’entorn familiar una condemna força elevada. Fins al punt que segons les fonts consultades s’haurien iniciat alguns tímids contactes per intentar vendre el negoci a alguna persona o societat interessada a voler explotar el desballestament de vehicles, ubicat en una de les naus del polígon de la Borda del Germà. La parella, pares de dos fills, hauria arribat al Principat, on s’havia integrat força bé, el 2004.

La pujada de taxes del tabac s’aplicarà al cartró

| 16/01/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 135 | 0 comentaris |

(35 vots) |

El Govern ha entrat a tràmit aquesta setmana al Consell General la modificació de la Llei d’impostos especials, que preveu incrementar les taxes que s’apliquen als diferents tipus de cigarretes. La iniciativa es tradueix en un augment d’entre dos i tres euros per cartró de tabac (10 paquets). I aquesta pujada, almenys segons els representants del sector consultats, s’acabarà traslladant al consumidor.
Malgrat això, hi ha el convenciment que l’entrada en vigor del paquet de modificacions en el model impositiu –es començaran a debatre al Consell una vegada s’obri el nou període de sessions, al març– no ha de ser perjudicial. “Serà una pujada important”, admetia ahir un dels empresaris del ram, que arguïa, però que “també s’ha incrementat el preu a Espanya; per tant, no afectarà tant. Es mantindrà el diferencial.”

Un equilibri positiu
El fet que el percentatge del diferencial de preus amb els estats de l’entorn continuï sent el mateix es considera una bona notícia. Com apuntaven les mateixes fonts, “si aquest [marge] és excessiu pot tenir conseqüències negatives”, entre les quals es destaca “que es fomenti el contraban”. Des del sector troben “positiu” que s’aconsegueixi mantenir “l’equilibri que s’ha tingut els darrers anys” ja que d’aquesta forma s’aconsegueix evitar el perill d’aquestes accions delictives, a la vegada que “es manté l’atractiu a Espanya i, sobretot, a França”.

IMPORTANT REBAIXA FISCAL PER A LES CERVERSES I ELS VINS

El text que reformula els impostos especials serveix – a part del reajustament de les taxes del tabac– per satisfer igualment una reivindicació apuntada des del sector alimentari des d’abans fins i tot que la llei entrés en vigor. I és que la modificació també introdueix canvis en la fiscalitat que fins ara s’aplicava a la cervesa i als vins, uns productes que, segons l’Agrupació d’Importadors d’Alimentació i Begudes, es trobaven sobretaxats en relació amb els països del voltant.
Com explica Miquel Armengol, un dels membres de l’entitat, en el moment d’elaborar la llei el Govern anterior “no va tenir en compte que en altres estats només s’imposava una taxa especial a aquelles begudes que tinguessin més de 15 graus”, circumstància que les cerveses i els vins no compleixen. Tot i l’avís que es va fer, el text va ser aprovat al Consell General, cosa que va suposar un important increment de preus d’aquests articles. “Hi havia un risc important que moltes persones optessin per anar a comprar a la Seu”, comenta Armengol.
Com recorda l’empresari, la nova legislació fiscal va provocar que “els vins pugessin prop d’un 16% i la cervesa, entre un 2 i un 3%”, increment que en gran part es va traslladar al consumidor i que els va deixar “fora de preu” en comparació de l’entorn. El nou text ha de servir per corregir aquesta situació i permetre descensos d’un 15% en el cas del vi i del 5% per a les cervesas. “Això deixarà els preus més o menys com estaven abans de l’entrada en vigor de la llei, ara fa un any”.
L’Associació d’Importadors d’Alimentació i Begudes es mostra “satisfeta” pels canvis que vol tirar endavant l’executiu i que ara necessitaran de l’aprovació al ple de Casa de la Vall. “Es fa un posicionament just i equitatiu, equivalent al que s’està fent a fora”, indica Armengol, que demana als responsables de la tramitació del text que “agilitin la feina”, ja que, recorda, “serà una baixada de preu que afectarà sobretot el client”.
La modificació de la llei afectarà així mateix els impostos amb què es grava el gasoli. De fet, s’amplia també el nombre d’empreses que es poden acollir a la taxa reduïda d’aquest producte, amb vista a poder incloure-hi, entre d’altres activitats, les estacions d’esquí, les bugaderies o els forns de pa. A més, la futura normativa introdueix un règim sancionador en cas que aquest carburant sigui utilitzat de manera indeguda.

La policia deté una conductora èbria implicada en un accident a Canillo

| 16/01/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 149 | 0 comentaris |

(45 vots) |

El xoc va passar poc després de les deu de la nit i s’hi van veure implicats fins a tres turismes. Un cotxe Volkswagen Golf, amb matrícula espanyola, conduït per la detinguda, circulava en direcció a Soldeu quan, durant una maniobra d’avançament va perdre el control del vehicle, que es va desviar cap al carril contrari. Al mateix punt i en direcció descendent circulava un Opel Astra, també amb plaques espanyoles, amb el qual va topar. A conseqüència de l’impacte l’Opel es va desplaçar cap al marge dret de la via, on va topar amb un Toyota Auris que es trobava aturat.
El triple xoc va provocar ferides lleus a una de les ocupants de l’Opel Astra que anava als seients del darrere. La dona, de 24 anys i no resident, va ser atesa de contusions de poca importància a l’hospital. Els agents de policia que es van desplaçar fins al lloc dels fets van practicar les corresponents proves d’alcoholèmia a tots els conductors implicats i la que portava el Volkswagen va donar un resultat positiu per sobre del límit penal.

Malestar entre el personal de la guarderia perquè el comú els cobrarà els àpats

| 16/01/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 134 | 0 comentaris |

(39 vots) |

S’ha pres la determinació de cobrar, des de principi de gener, el cost dels àpats al personal de la guarderia. S’ha establert una tarifa diària de tres euros (i una part del cost del servei la segueix cobrint el comú ordinenc) i també es dóna l’opció a la plantilla de marxar a dinar a casa o fer-ho a les instal·lacions educatives, amb la carmanyola i en un espai que s’ha adequat expressament.
Fins ara, però, la trentena llarga d’empleats menjava de franc els mateixos àpats que es donen als infants. Amb tot –tal com van explicar ahir diverses fonts properes al comú– la mesura de menjar gratuïtament en cap cas l’havia instaurat la corporació i era fruit d’un hàbit, d’una decisió dels mateixos treballadors consolidada amb els anys. Es va començar a establir cursos enrere, quan hi havia pocs cuidadors al centre. Però la plantilla, amb el pas del temps i l’increment de les necessitats i dels usuaris, s’ha multiplicat per deu. “Es va fer una auditoria l’estiu passat de l’escola bressol i l’empresa que ho va fer ens va proposar mesures per reduir la despesa i per no subvencionar tant; una de les decisions va ser aquesta”, va explicar ahir la cònsol menor d’Ordino, Consol Naudi. Alhora que va comentar que la tarifa establerta és “raonable”. L’estudi dels tècnics, de fet, va evidenciar que cada any la corporació havia de destinar 16.000 euros a pagar els àpats dels cuidadors, i el comú en ple va considerar que es tractava d’una despesa massa elevada que es podia reduir.

Un sector d’operaris, indignat
La decisió no ha agradat gaire al gros de treballadors de la guarderia pública. Van ser la mateixa Consol Naudi i la consellera de l’àrea social, Bernadeta Coma, les que es van reunir a final de l’any passat amb tota la plantilla per donar-los a conèixer la decisió i les opcions que se’ls plantejaven. Amb tot, tal com van assegurar fonts pròximes a centre infantil, hi ha un sector d’aquests treballadors indignat per haver-se de costejar els dinars d’ara endavant, i que pretendria organitzar-se d’alguna manera (s’estan plantejant diverses opcions) per mostrar el seu malestar respecte d’aquest tema.
D’altra banda, la d’establir un preu de tres euros per als àpats dels operaris no és l’única acció que ha pres el departament de l’àrea social per retallar despeses. Des de principi d’aquest any s’ha suprimit el servei de guarderia dels dissabtes. “Hi havia molt pocs usuaris i vam convocar tots els pares per explicar-los la mesura. Només hi havia cinc famílies que usaven el servei i tres d’aquestes ens van dir que no el necessitaven i que en podien prescindir. Les dues restants ho van entendre. Ha estat una decisió consensuada”, va comentar Naudi. No obrir els dissabtes representa un estalvi “important” per a les arques públiques, argumenta, perquè s’eviten costos de calefacció i personal.

EL CENTRE ESPORTIU TAMBÉ TANCA ELS DIUMENGES

Des d’aquest gener el centre esportiu d’Ordino roman tancat els diumenges. És una altra de les mesures d’estalvi adoptades per la corporació. El conseller d’esports, Bartumeu Gabriel, argumenta que un estudi de la freqüentació de les instal·lacions va mostrar que el darrer dia de la setmana hi anava una mitjana de 2,6 persones d’un volum proper als 1.400 socis. “No obrir els diumenges representa un estalvi de 30.000 euros anuals només en personal, perquè els caps de setmana necessitem treballadors extra”, va exposar. Abans de decidir tancar, però, es van posar sobre la taula altres possibilitats: “També podíem incrementar la quota als socis, que ja està subvencionada al 45%, un 20% o un 30%, però vam aprovar que era millor no obrir en diumenge.” Gabriel va admetre que la reacció dels usuaris ha estat desigual i que hi ha hagut “gent que s’ha queixat” i no ho ha entès.