Així, s’espera que l’economia espanyola entri una altra vegada en recessió tècnica (dos trimestres consecutius de creixement negatiu) en el primer trimestre del 2012. La recaiguda del consum de les llars, que ha registrat un retrocés interanual de l’1,1%, i la contracció més gran de la despesa pública (3,6%) i de la inversió empresarial (6,2%), van ser les principals causes de la desacceleració de l’economia espanyola en l’últim trimestre de l’any passat.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) va publicar la comptabilitat del 2011 i va confirmar la dada –avançada el 30 de gener passat– que l’economia espanyola va caure el 0,3% el quart trimestre respecte al trimestre precedent, però va créixer el 0,7% en el conjunt de l’any. Així mateix, l’ocupació va accelerar la seva caiguda i va retrocedir el 3,3%, fet que suposa la reducció neta de gairebé 570.000 llocs de treball a temps complet en un any.
Revisió dels comptes catalans
Pel que fa a Catalunya, l’evolució de la seva economia també ha tornat a entrar en signe negatiu. El PIB va caure 4 dècimes l’últim trimestre del 2011, tot i que tanca l’any amb un creixement del 0,7%. Davant aquest comportament, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas Colell, va avançar ahir al Parlament que caldrà revisar les dades macroeconòmiques dels pressupostos catalans, hores després d’aprovar-los al Parlament. Uns comptes que, segons va dir, “caldrà ajustar dinàmicament.”
Així doncs, el conseller va reconèixer que haurà de revisar la xifra de creixement del 0,8%, ja que els comptes es van fer amb les previsions d’ingressos que va facilitar l’anterior executiu espa-nyol el mes de juliol passat. Tot i això, Mas-Colell no va voler concretar quina serà la rebaixa.
La d’ahir també va ser una jornada negra per a la borsa espa-nyola. L’IBEX-35 es va desplomar un 2,1% al tancament de mercat i es va desinflar fins als 8.558,1 punts, arrossegat pel càstig sofert per la banca, sobretot la mitjana, el mateix dia en què es tornaven a permetre les posicions curtes prohibides des de l’agost del 2011. Coincidint amb l’aval del congrés a la reforma financera per sanejar els balanços bancaris [vegeu peça], el BBVA i el Santander van perdre un 4,09% i un 2,56%, respectivament. En conjunt, la banca espanyola va perdre 6.000 milions.
La retallada la va protagonitzar Bankia, que va perdre un 7,28%, seguida de CaixaBank, (-6,22%), Popular (-6,18%) i Sabadell (-5,97%). Amb aquestes dades, el selectiu espanyol va liderar les pèrdues a Europa, seguit de lluny per la borsa de Lisboa (-1,2%).
Al mercat de deute públic, la prima de risc espanyola es va relaxar fins als 347 punts bàsics, després d’arrencar la sessió prop dels 380 punts.
AMPLI SUPORT PARLAMENTARI A LA REFORMA FINANCERA
El Congrés de Diputats va convalidar ahir la reforma financera aprovada pel govern, amb un ampli suport de l’oposició: la normativa va rebre el vot a favor del grup socialista, CiU, Coalició Canària, UPN i Fòrum Ciutadà. El reial decret-llei de sanejament del sector financer, que obligarà a la banca a cobrir en uns 52.000 milions d’euros més la seva exposició al risc immobiliari, va rebre 303 vots a favor de 337 diputats assistents. Només 28 el van rebutjar i 6 es van abstenir. A més, el text no serà tramitat com a projecte de llei pel procediment d’urgència en rebre l’oposició de 183 diputats.
Després de la votació, el ministre d’Economia, Luis de Guindos, va mostrar la seva satisfacció perquè la reforma rebés un consens “molt ampli”, ja que és un senyal “molt positiu” per als mercats del suport a la política econòmica del govern.
El reial decret-llei comptava des de feia dies amb el suport del grup socialista, que considerava que era una continuació de les polítiques adoptades per l’anterior executiu. A més, CiU i el PNB s’havien mostrat d’acord amb les línies generals de la reforma, encara que havien demanat un aclariment en la redacció del text perquè entenien que s’envaïen competències autonòmiques en matèria de fundacions.