El salari mínim interprofessional mensual s'ha fixat en 915,20 euros. Comparant l’evolució de l’IPC amb la del sou mínim, s’observa com del 2003 al 2006 es va produir un increment superior en el salari mínim respecte de l’índex, tot i que aquest increment s’ha estabilitzat a partir de llavors i ambdues xifres han anat en paral·lel. En conseqüència, després d'un 2009 que s'ha tancat amb el 0 per cent d'IPC, no hi ha hagut apujada. D'altra banda, depenent de l'edat i les hores treballades, la graella salarial es modifica. Així, el salari mínim mensual per un treballador de 14 o 15 anys s'ha establert en 548,60 euros mensuals, treballant trenta hores setmanals. Pels treballadors de 16 anys, el sou mínim s'ha fixat en 778,27 euros, mentre que pels joves de 17 anys queda en 823,33 euros. En aquests dos últims casos, la jornada és de vuit hores diàries, és a dir, quaranta setmanals.

L'evolució històrica mostra com s'ha passat dels cent euros de salari mínim al 1981 fins als poc més de 900 corresponents al 2010. De fet, les xifres mostren com al 1990 el salari mínim se situava en 72.453 pessetes, que al canvi, serien 435 euros, mentre que al 2010 s'ha fixat en 915 euros.

Ja tenim aeroport. Aeroport de referència, si més no. L'anomenat Aeroport de Lleida-Alguaire, el primer aeroport comercial promogut per la Generalitat de Catalunya i que ha de ser l'eix de connexió amb el Pirineu. 

Va ser inaugurat oficialment el passat diumenge 17 de gener, coincidint amb la festivitat de Sant Antoni, patró de les bèsties, amb un primer vol farcit de notables sortint de Barcelona. El pilot d'aquest primer vol era un andorrà, de nom Oswald Foguet, expilot de proves d'Airbus i el copilot, un català, Marc Rossell, nat a prop de Lleida, a Bellcaire d'Urgell, que va fer la maniobra d'aterratge en arribar a destí. Tot un detall exquisit per part de la companyia aèria Vueling. 

Com que encara no he visitat personalment la instal·lació he mirat de fer-ho virtualment, buscant a Internet el que es pogués trobar, que no és gaire i sí una mica sorprenent.

Per començar, si no vaig errat, la web comercial de l'aeroport està només en castellà, tot i ser un equipament propietat de la Generalitat catalana i aeroport de referència andorrà. Per estar segur de la meva afirmació he comprovat el copyright (Copyright © 2010 Aeroport de Lleida – Aeropuerto de Lleida – All Rights Reserved). En no estar del tot convençut del meu camí per la Xarxa, he intentat esbrinar més coses a la web de la Generalitat, Gencat.cat. Allí he trobat un altre enllaç (www.aero- portlleida.cat) tant o més oficial, amb el seu corresponent copyright: (© 2010 Aeroports Públics de Catalunya).

Tornant a la primera web, la més comercial, no he estat capaç de trobar cap enllaç que fes referència a Andorra com a destí turístic proper. A l'altra web, la del punt cat, sí he trobat Andor-ra en un mapa on s'informa que només hi ha 150 km de distància entre ambdós punts, Alguaire i el nostre bonic país. That's all! 

Mirant fotos i llegint les notes de premsa, un fotimer, sobre l'equipament aeri i la seva inauguració, he trobat que des d'Andor-ra es parla de construir una oficina un cop es facin unes ampliacions previstes a la instal·lació, la qual cosa m'ha sorprès gratament, en constatar que és tanta l'esperança vitalitzadora per a la regió dipositada en aquest aeroport, que el dia que s'inaugura ja es parla d'ampliar-lo, tot i que la seva terminal és, als meus ulls, molt maca, recordant-me les seves formes i la tor-re de control a dalt de tot el desplaçament d'un cargol… 

Ara bé, mentre aquesta actuació amb totxo no es faci i si es té en compte que moltes activitats de preparació dels viatges turístics es faran a través de la Xarxa (només cal veure la majoria d'enllaços i empreses presents a la web de l'aeroport), ¿no es podria fer de manera que Andorra ja fos present a les citades webs? 

Un intercanvi d'enllaços no és pas tan complicat. Nosaltres hem complert la nostra part, en disposar d'un enllaç a l'aeroport dins la nostra web turística andorra.ad (com arribar-hi/ en avió), malgrat que per part seva només consta una web d'incitació a visitar les terres de Lleida. És un petit exemple d'innovació oberta, on la importància no rau en la instal·lació, sinó en la forma com la rendibilitzes. Compartir enllaços és un primer pas de creació de xarxes per a la creació de valor. Donar resposta al que el mercat necessita, creant valor plegats. 

Lleidatans i andorrans, cosins germans!

La taula pel pacte d’Estat convocada pel cap de Govern, Jaume Bartumeu, amb la participació dels tres grups parlamentaris, afrontarà aquesta setmana –dimecres– una nova trobada, la segona, després que fa pocs dies les diferents formacions fessin la primera presa de contacte, sortint de la casa del Benefici amb diferents sensacions.

Pel que fa als més crítics amb la proposta de Bartumeu, els representants d’ApC, el primer secretari del PS va sortir al pas de la manera com aquests han encarat el nou procés negociador i va avançar-se al dràstic desenllaç que es planteja si els partits no troben punts d’entesa. En aquest sentit, va qualificar de “penosos” els diferents “prejudicis” que, segons ell, té el líder d’ApC, Eusebi Nomen, abans d’asseure per cercar el pacte. Goya es va referir a condicionants que situarien a anys llum totes dues formacions com ara el fet que “mentre que per a ApC l’Administració és una paparra, tal com ja van dir un dia, per a nosaltres no és cap destorb, sinó una cosa necessària”.

D’aquesta manera, Goya va expressar com, a l’hora de fer el diagnòstic que des de les files de la plataforma es venia repetint i insistentment reivindicant, Bartumeu incorpora, “com és evident en tota anàlisi, un contingut ideològic”. En altres paraules, “intentar fer un diagnòstic neutre és impossible i una falsedat”. Això no vol dir, segons ell, que no s’hagin de trobar punts d’entesa, però “és clar que, a diferència d’un metge, que no té ideologia i que en el seu diagnòstic o bé encertarà o bé s’equivocarà, un socialdemòcrata i un liberal no faran mai un diagnòstic idèntic”, referint-se a qüestions de base com ara les prestacions socials.

ELS TIPUS, ENTRE TOTS
D’altra banda, i pel que fa a les crítiques per la no-concreció dels percentatges a aplicar en concepte dels diferents impostos que a mig termini s’implementaran, Goya va recordar que “les xifres són a pactar” i que, precisament per aquest motiu, “cal consensuar” les posicions. Segons el primer secretari del PS, Bartumeu podria perfectament a dia d’avui establir uns percentatges, però això també seria criticat per les forces de l’oposició, enteses com a CR i també ApC.

A més, i com a compromís de la “flexibilitat” dels socialdemòcrates, Goya va expressar que “el Govern, si veu que establint un determinat tipus recapta més del previst, estaria disposat a adquirir compromisos de devolució, tal com passa a molts països”. Un altre vessant d’aquest model que defensa el PS, segons va indicar Goya, és la possibilitat d’”establir diferents tipus” amb variacions segons criteris com ara el de primera necessitat o article de luxe, un fet que “de ben segur per a alguns no respectarà el criteri de neutralitat, com ara aquell magatzem que multiplica per tres el preu de cost” però que, en línies generals, “cercarà la neutralitat sobre els números globals i no incrementarà la pressió fiscal”.

LA “PREPOLÍTICA” D’APC A
banda de la defensa de la diagnosi –per cert, per a Goya, “entre el primer diagnòstic d’ApC a les eleccions i el que està fent ara hi ha un canvi radical”–, el primer secretari del PS va qualificar de “prepolítica” l’actuació de la plataforma. En referència a les constants crítiques demanant un programa diferent a l’electoral, va il.lustrar: “Si ara ApC es tornés a presentar a unes eleccions, segons la seva regla, no caldria que fessin un programa, perquè ells mantenen que això s’ha de fer després de les eleccions…”. Tot plegat, va sentenciar, “és una caricatura”.

El que fa Nomen és “confondre el màrqueting amb la política”, segons ell, i “dir que el cap de Govern reconeix que no sap com resoldre el problema del deute és, senzillament, una mentida”, ja que “el que vol fer Bartumeu és una discussió conjunta de les fórmules” de sortida. En resum, el que no vol Goya és que Nomen continuï actuant com “un professor que posa el treball pràctic als seus alumnes de 15 anys”.

Poc  després de la reunió Govern-grups, el síndic avalua la situació política, i no perd l'esperança d'un pacte.

Com veu la legislatura?

Li costa arrencar, això és el que veig. La situació no és de majoria absoluta, això ho sabem. El grup majoritari és el PS, però els altres dos grups fan oposició, crec jo, i la fan en bloc. Si analitzem el resultat dels comicis veurem que els electors van triar un canvi. La realitat és que el canvi encara no s'ha materialitzat, malgrat els disset vots que hauria de tenir.

Vostè ubica Andorra pel Canvi dins el canvi, sembla.

Això és així, si es mira el resultat electoral. Venim de dues majories absolutes en dues legislatures passades, i una de relativa en l'anterior, amb el suport de CDA+Segle 21. La realitat és que el Partit Liberal es va integrar a Coalició Reformista i va perdre la majoria que havia tingut tants anys. ApC no en formava part, s'ha de comptar com un resultat de canvi. I no ho dic per percepcions, és el que he sentit al Consell.  La situació és complicada per això. No pretenc pas donar la culpa a ningú.

Què ha faltat perquè ApC i PS acabessin de quallar?

No ho sé, no he participat en les negociacions. Però constato que no ha funcionat. El cert és que prefereixo no entrar-hi. Les dues forces s'han estat reunint molt de temps i no hi ha hagut res.

Com s'explicarà això als ciutadans?

Els ciutadans escolten els consells i saben què passa. No ho sé, no tinc opinió… I si la tinc és tan personal que me la quedo. Sí que hi ha acord en el fet que el país necessita reformes estructurals.

S'estan demorant?

Si s'estan demorant perquè s'aprovin amb una àmplia majoria, si pot ser de tot el Consell, jo crec que no és una demora. És el temps necessari perquè es prengui consciència que cal tirar endavant. Pensem, per exemple, en l'època de pactar la constitució. Hi havia un sector que tenia pressa, i un altre que no tanta. Finalment, es van trigar tres anys. És molt o poc? No ho sé, és el temps suficient. I ara s'estan debatent exactament els mateixos temes que aleshores.

Quina impressió té de la reunió de dimecres passat? Es pot assolir un consens malgrat tot?

Jo confio que sí. I si no n'hi ha, potser que tots plegats ens ho fem mirar.

El pressupost del 2010 ho té força difícil. Què en pensa?

No ho veig així. Els comptes del 2010 van tenir dues esmenes a la totalitat que no van prosperar. A partir d'aquí, jo confio que hi hagi el saber fer suficient com perquè en la comissió legislativa s'arribi a acords i el país tingui pressupost. Sense pressupost no es pot governar.

Imagini per un moment l'escenari de les dotzenes parts.

No, no m'hi vull posar. No. Seria la negació de la feina que ens correspon fer.

Vostè va afirmar que si passés, caldria avançar eleccions.

Jo el que vaig dir, i ho repeteixo, és que estic convençut que el pressupost s'aprovarà, i podrà tirar endavant. Hi ha l'opció que alguna força política s'abstingui, per exemple. I vaig afegir-hi que el que no es pot pretendre és governar des del Consell amb dotzenes parts i crèdits. Això és vàlid un temps, per reconduir un pressupost de manera temporal, però no es pot preveure una legislatura amb dotzenes parts d'uns comptes de fa quatre anys. Si no som capaços d'anar més enllà, faríem un favor al país convocant eleccions.

Els tres grups estan d'acord que seria el pitjor escenari.

Doncs ja estan d'acord en alguna cosa. No ens desesperem, per alguna cosa es comença. El més normal és que les eleccions siguin cada quatre anys. Si no som capaços de fer-ho, plantegem-nos si pensem en el bé del país.

Però a qui podrien beneficiar?

Es fa molt difícil dir-ho. El cos social ha canviat, i el polític també. Una de les dificultats és que hi ha persones amb trajectòries polítiques diferents. A mi, em molesta sentir cert tipus de debat estèril, perquè porto trenta anys a l'esquena. N'hi ha que comencen aquest any, en canvi. I no dic que no siguin vàlids.

Pensa que el govern d'unitat seria bo per al Consell General?

Per a mi, el millor seria el model suís: un Govern format per tots els grups parlamentaris en proporció. No estic en contra d'aquesta fórmula, i es podria fer oposició parlamentària amb normalitat i amb coneixement de causa. De fet, estalviaríem debats que no porten enlloc.

Quin termini dóna als grups parlamentaris per entendre's?

Que s'entenguin abans-d'ahir.

Fa dos mesos parlava dels bancs del temps en diferents països i ciutats del món com una manera més de recuperar l’antiga tradició rural del troc adaptada al món actual, i és amb il.lusió que vaig rebre l’anunci de la creació del Banc del temps d’Andorra.

A l’origen el troc era una pràctica corrent en moltes cultures: les persones que no disposaven de diners i que només tenien el fruit del seu treball, com ara els pagesos, acostumaven a bescanviar els productes del seu hort o de la seva granja per serveis que no podien comprar. De la mateixa manera, quan arribava l’època de la sega o de la collita, els veïns s’ajuntaven per fer la feina un dia a les terres de l’un i un altre a les terres de l’altre.

El concepte es va reprendre als Estats Units a final del XIX dins del corrent anarquista, que volia prescindir del valor moneda implantant el valor treball; ja al segle XX, als anys 80, a Itàlia unes dones es van organitzar en xarxes d’intercanvis recíprocs per tal de prestar-se serveis regularment sense haver de caure en el benevolat, dignificant les aportacions de cadascuna en la mesura de les seves habilitats. Paral.lelament, als Estats Units es va crear el Time dollar, una xarxa de suport i ajuda mútua enfocada a la gent gran que es va estendre a altres col.lectius.

Aquestes experiències represes arreu han portat cap a una economia alternativa en què la unitat de valor és el temps i no pas la moneda, potenciant l’economia familiar i comunitària i enaltint valors un xic oblidats com ara el do de si mateix i la solidaritat.

El funcionament n’és senzill: el Banc del temps acull i relaciona ofertes i demandes de donants i de receptors que descriuen les seves habilitats i les prestacions que poden oferir o bé necessitar en base al valor d’una hora, i que poden anar des de la lampisteria, la formació, la cuina, la lectura i l’acompanyament fins a qualsevol altra contraprestació d’activitat legal.

Si us interessa el tema, veniu el proper dimecres 27 de gener a les 20 hores a La Llacuna, on es presentarà el Banc del temps d’Andorra.

El portuguès es va retrobar amb el gol quan més ho necessitaven els blancs, amb el partit amb empat a 0 i el públic indignat amb el joc del seu equip. Transcorria el minut 35 quan una gran jugada col·lectiva dels madrilenys, en la qual van participar Kaká i Benzema, acabava amb una assistència a l’interior de l’àrea que Cristiano convertia en l’1 a 0.
Encara celebrant el primer, el mateix Cristiano situava el 2 a 0 en el marcador quatre minuts després, amb una espectacular volea des de fora de l’àrea imparable per al porter Munúa.
A la represa i amb el Madrid vivint de la renda que suposa anar 2 a 0 en el marcador, Cristiano Ronaldo va mostrar l’altra cara en ser expulsat amb vermella directa per haver agredit Mtilinga amb un cop de colze. El salvador de l’equip blanc ahir era expulsat i  es perdrà el proper partit de lliga a Riazor.
D’altra banda, el València, tercer classificat a la lliga per darrere del Madrid, va punxar ahir en empatar a 0 en la seva visita a l’Heliodoro Rodríguez López contra el Tenerife (0-0). Els valencians, un dels equips més golejadors del campionat, van ser incapaços de fer un sol gol i són tercers, amb 39 punts.
D’altra banda, l’Atlètic de Madrid va tornar a mostrar la seva pitjor versió en la visita a Getafe i va acabar perdent per 1 a 0. El gol dels locals va ser obra de Manu al minut 38.
Quant a la resta de partits de la jornada, destaca la victòria del Vila-real a casa contra el Saragossa (4-2), amb gols de Capdevila, Nilmar, Rossi i Ibagaza i l’empat de l’Espanyol a Cornellà-El Prat contra el Mallorca (1-1). Els de Pochettino van avançar-se en el marcador mitjançant el nou fitxatge de l’equip, Osvaldo, però van veure com els balears empataven gràcies a un gol de Borja Valero que transformava un polèmic penal.

GHANA ES CLASSIFICA PER A LES SEMIFINALS EN GUANYAR ELS AMFITRIONS

Ghana es va convertir ahir en la primera selecció que es classifica per a les semifinals de la Copa d’Àfrica després de superar per la mínima l’amfitriona Angola, que es va mostrar inferior davant d’un conjunt amb més arguments ofensius, capacitat física i ambició.
Els amfitrions, que arribaven a quarts sense conèixer la derrota després d’haver realitzat una primera fase immaculada, van desaprofitar així una oportunitat d’or per accedir a les semifinals per primera vegada a la seva història.
De la seva part, Ghana, una de les favorites al torneig, era conscient que necessitava fer un gol aviat. Així, amb la significativa baixa d’Essien, els ghanesos van sortir a per totes i van aprofitar una de les moltes errades d’Angola per aconseguir l’únic i decisiu gol de l’eliminatòria mitjançant Asamoah Gyan. Amb el marcador advers, els locals van buscar el gol de l’empat sense premi.
D’altra banda, la principal favorita, Costa d’Ivori, va protagonitzar ahir la sorpresa en quedar eliminada per perdre a la pròr­roga amb Argèlia per 2 a 3.

El primer equip, entrenat per Vicenç Marqués, va vèncer per 0 a 4 un partit definit a la primera part. Els dos conjunts van gaudir d’ocasions els minuts inicials i al minut 9 va marcar Pedro en una rematada de cap a una centrada llarga. El davanter es va convertir en el protagonista amb dos gols més, el primer que va aprofitar una passada a l’àrea petita i després una altra de cap al minut 28. Al segon temps, Gabi va marcar el quart i definitiu gol. Tot i ser un partit entre dos conjunts del mateix club, no van mancar les faltes i fins i tot hi va haver una targeta groga. “Hem jugat bé, però en quatre errades ens han fet quatre gols”, va dir el tècnic del filial, Raul Leonel Machado. De la seva banda, Vicenç Marqués va comentar que “el control del partit l’hem tingut, però era estrany jugar contra el segon equip”. El rival als quarts de final serà l’exequip de Marqués, el Don Pernil FC Santa Coloma.
En el primer duel de la segona eliminatòria, que era a partit únic, el Desigual UE Extremenya, el líder de segona, va guanyar l’FC Encamp (2-1). Antoni Rodríguez i Samuel van marcar els gols de la victòria i Renato va fer el de l’Encamp. Ara jugaran contra el Principat. El Construccions Modernes Inter d’Escaldes no va donar opcions a la sorpresa i va vèncer La Coma Casa Benfica, amb dos gols de Ricardo Pinho, i s’enfrontaran a l’Escale. Al partit que tancava el dia, el Borda l’Arena UE Engordany va superar el Q Esports Jenlai (1-2), amb gols de Bardini i un d’Artur Fernández al final. Sergio da Silva va marcar pel Jenlai. El següent rival serà el Matecosa Sant Julià.

L'ESCALE SUPERA EL PRINCIPAT I ÉS SEGON A LA LLIGA DE PRIMERA  (1-4)

L’Escale UE Santa Coloma i el CE Principat van jugar un partit ajornat corresponent de la desena jornada. Els colomencs es van endur la victòria per 1 a 4, i han pujat al segon lloc de la classificació de primera. El líder, el Don Pernil, és a un punt i el Matecosa ha passat al tercer lloc. Els de Lluís Miquel Aloy es van avançar amb un gol de penal de Luis Teixeira quan només havien passat deu minuts de joc. El Principat, amb un jugador menys per l’expulsió d’Armand Godoy, va veure com el partit se li posava costa amunt amb un altre gol de Teixeira i un de Gerard Aloy abans del descans. A la represa, Josep Vall va retallar la diferència en transformar un penal. Però Luis Teixeira va tancar el seu hat-trick particular amb un gol al minut 85.

Com en la resta de comtats de l’imperi (des de Dinamarca fins a la Marca Hispànica n’hi havia 300), els documents permeten fer una reconstrucció bastant fidel de com eren determinades àrees en aquell moment. Bolòs diu que pel que fa a l’àrea pirinenca catalana es pot arribar a determinar amb gran precisió perquè es va conservar més documentació que en cap altra part d’Europa. “Tenim molta sort de conservar tots aquests documents que ens permeten fer la reconstrucció de com era el territori durant l’època carolíngia durant els segles VIII, IX i X”.
En el cas d’Andorra, Bolòs comenta que és possible que a partir d’excavacions arqueològiques (a banda de l’estudi profund dels documents) es poguessin localitzar jaciments d’aquella època. En aquest sentit, comenta que sovint és en indrets on després es van construir esglésies romàniques, i esmenta el cas de Nagol o Fontaneda, on es podrien trobar nuclis poblats antigament i que per circumstàncies diverses haurien desaparegut. “L’abandonament d’aquests nuclis –diu Bolòs–, tots existents en el marc de les parròquies d’aleshores, es podria produir per causes semblants a d’altres indrets d’Europa, perquè hi havia hagut una esllavissada de la muntanya, perquè no era una zona gaire agradable per viure-hi o perquè simplement era poc productiva.”

Una minoria
Aquests casos serien una minoria, però tot i això, reals, comenta el professor. Conèixer-los passa per dues vies: un estudi més aprofundit dels documents que es salvaguarden o bé les excavacions arqueològiques. Bolòs, que és autor de l’Atlas històric d’Andor­ra del 1987, acaba de publicar a Rafael Dalmau Editor, el setè volum d’aquesta sèrie, Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991), en cartera queden encara els volums del Pallars, Ribagorça, Cerdanya, Berga i Barcelona. El comtat d’Urgell l’aborda en el volum anterior.
El treball de Bolòs es basa en l’estudi profund dels documents que permeten traslladar amb precisió els noms de llocs sobre els mapes. “Els mapes són tots de l’època moderna, d’aquell temps tenim documents, el 70 per cent dels llocs els podem situar amb molta precisió, però la resta més o menys fem una aproximació”, explica el catedràtic d’història medieval.
De l’estudi dels documents se n’extreu també informació al voltant de com era la societat d’aquell temps i la seva economia. El volum documental sobre la Catalunya Vella fa dels seus estudis un cas únic a Europa.

EL COMTAT D'URGELL SOTA INFLUÈNCIA FRANCA I ELS SAQUEJOS DELS MUSULMANS

Carlemany és un personatge present en la història d’Andorra i en el seu himne, però es desconeix que durant el temps en què el comtat d’Urgell va estar sota la seva influència hagués passat mai per les valls. “Després de Girona, el 785, es pensa que aproximadament la Seu d’Urgell i la Cerdanya cauen en àrea d’influència franca cap al 788, es deixen de pagar impostos als musulmans, no sabem si hi va haver una conquesta de les valls, però sí que es va produir el canvi d’influència a favor dels francs”, explica Jordi Bolòs.
En aquest període tampoc es pot determinar, comenta el catedràtic, si els saquejos que els musulmans van fer com a venjança a la Cerdanya i tota l’àrea del Segre van arribar a afectar mai Andorra. “Eren saquejos ràpids que es feien a l’estiu, que passaven molt a prop d’Andorra, anaven a recollir el botí o persones que s’enduien captives”, relata Bolòs.
D’altra banda, el catedràtic elogia els estudis que sobre l’edat mitjana s’han fet a Andorra els últims 50 anys i el suport institucional que ha permès anar omplint llacunes de coneixement.

En un ambient festiu, però a la vegada reivindicatiu, els manifestants, amb adhesius que indicaven No al cementiri nuclear, i pancartes referents al mateix tema, van desplaçar-se pels carrers de la població amb lemes com Ascó, Catalunya diu que no i Alcalde dimissió, mentre que una furgoneta amb un fèretre i tres bidons suposadament amb residus radioactius, un piragüista i dos gegants van posar la nota de color. Pel portaveu de la CACN,?Sergi Saladia, la manifestació era una manera de “pressionar perquè es retiri la convocatòria i no se celebri el ple”, i va anunciar que “si la mantenen, el dimarts ens concentrarem davant de l’ajuntament per mostrar el nostre rebuig i el dels 62 consistoris, set consells comarcals, un centenar d’entitats i el Parlament de Catalunya i per denunciar que la presa d’aquesta decisió no pot quedar només en mans de nou persones”.
Saladia va afegir-hi que espera que CDC, tal com va anunciar, porti a terme la suspensió de militància dels seus consellers si voten a favor de la candidatura.  
Tot i les demandes dels veïns, l’ajuntament d’Ascó té previst aprovar demà en un ple extraordinari la presentació de la seva candidatura per acollir l’ATC.

Saura vol que Montilla es mulli
El president d’ICV i conseller de Relacions Institucionals i Interior, Joan Saura, va reclamar ahir al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, una “manifestació claríssima” contra la instal·lació del magatzem nuclear a Ascó. En declaracions a la premsa, Saura, que va remarcar que parlava com a president d’ICV i no com a conseller, va considerar necessari que el govern català es pronunciï sobre un tema “greu i tan important” com la ubicació del cementiri nuclear. Per aquest motiu, va demanar a Montilla que “en les properes hores hi hagi una manifestació claríssima del govern català de rebuig”.
El líder de la formació ecosocialista es va dirigir també a l’ajuntament d’Ascó, i especialment al seu alcalde, el convergent Rafel Vidal, i el va instar a no tirar endavant cap sol·licitud. “Catalunya és la zona de l’Estat espanyol més nuclearitzada i ara el que no pot ser és que, a més, tinguem la instal·lació del magatzem”, va explicar Joan Saura.
D’altra banda, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre es va tancar ahir a la seu de la institució en protesta per l’intent d’Ascó d’albergar el cementiri. El president del Consell, Bernat Pellisa, va explicar que “anit vam aprovar tancar-nos a la seu del Consell i seguirem treballant per tractar que es desconvoqui el ple extraordinari d’Ascó. Pellisa espera que aquesta mesura de força dissuadeixi la corporació d’Ascó i que acabin fent marxa enrere.

YEBRA J AHA PRESENTAT LA SEVA CANDIDATURA

El magatzem temporal centralitzat de residus radioactius d’alta activitat d’Espanya afronta el tram final per seleccionar la seva ubicació immers en el mateix debat amb el qual van començar les deliberacions: si es tracta d’una instal·lació industrial d’avantguarda, o d’un cementiri nuclear. De moment, només el municipi de Yebra, a Guadalajara, ha presentat la seva candidatura per acollir el complex, tot i que hi ha altres municipis que ho podrien fer en breu, com és el cas d’Ascó, que ho decidirà demà, o Bernuy de los Porreros, una localitat de 600 habitants situada a deu quilòmetres de Segòvia. El magatzem temporal  centralitzat de residus radioactius d’alta activitat espanyol té el suport del parlament, el govern, els principals partits polítics i els organismes o empreses competents en la matèria com ara el Consell de Seguretat Nuclear o l’Empresa Nacional de Residus Radioactius.

Algunes entitats contactades pel Diari no es van voler pronunciar, però totes les que van respondre ho van fer en sentit negatiu.
De fet, els comentaris vénen d’organismes que, en teoria, haurien de tenir interessos oposats. Així, per exemple, un dels ens assistents va comentar que els processos que està exigint el Govern fan que les taules tinguin “poca eficàcia”. Les fonts consultades van afegir-hi, irònicament, que “es creen massa reunions, informes, comissions, subcomissions, i informes sobre les subcomissions”, cosa que impediria fer avançaments significatius.
L’altra gran crítica és l’organització de les reunions. Una de les fonts consultades va apuntar que una de les taules sobre turisme es va convocar sense cap ordre del dia concret. “Sort que nosaltres en portàvem un de fet, i els assistents van acordar seguir-lo”, va assenyalar. Cal matisar que aquesta mateixa entitat va reconèixer que en alguns casos sí que hi havia hagut “una bona organització”, però que era l’excepció.

Discussions conflictives
D’altra banda, un dels grups que va prendre part en el diàleg va manifestar que “el que està sortint a la llum pública no té res a veure amb el que està passant de veritat”. Així, una de les fonts va manifestar que “diverses vegades hem finalitzat la reunió enfadats els uns amb els altres”, i va assegurar que en una de les trobades on es tractaven temes referents al turisme hi va haver “un important enfrontament” i es va tancar sense cap acord. “Hi ha algunes entitats que representen sempre als mateixos, i el Govern no es decideix a fer tots els canvis que alguns vam votar”, va afirmar. Així, va reiterar que l’eina de les taules “no està sent eficaç”.
A més, alguns actors econòmics reconeixen que els representants de l’executiu procuren posposar al màxim els temes més espinosos. Un dels quals, evidentment, és la fiscalitat. I especialment els empresaris tenen força ganes de parlar-ne. “Cada vegada que es tracta un tema delicat, com per exemple la nova fiscalitat, ens diuen que ‘això no toca’”, va informar un dels implicats. A més, tots els consultats van manifestar la por que tot el que s’ha debatut quedi en un simple “brindis al sol”, i que finalment les mesures proposades i les idees que estan sorgint no tinguin cap aplicació a la pràctica. I posen exemples tan  recents com el tancament de certs diumenges o l’informe sobre l’IVA, en els quals s’ha evidenciat una clara divergència entre certs sectors econòmics i l’executiu (val a dir que la Cambra no s’ha manifestat sobre el funcionament les taules).
Tot i així, els implicats a les reunions no es rendeixen. Van expressar una ferma voluntat que el final sigui satisfactori, i que “es tirin endavant les reformes estructurals que fa temps que s’estan reclamant”.

L'USdA REITERA QUE ENCARA NO SE LI HA OFERT 'UNA SOLUCIÓ PER PARTICIPAR-HI'

El secretari general de la Unió Sindical (USdA), Gabriel Ubach, va manifestar públicament la decepció amb el Govern per no haver ofert al sindicat, de moment, “una solució per participar en les taules de treball”. Ubach ja va manifestar dies enrere que els membres de la plataforma sindical designats per formar part de les taules “no podran assistir-hi perquè les trobades es fan en horari de treball, i va explicar que fins i tot ja li havia traslladat el problema al cap de Govern durant la trobada que van mantenir. “Ens va assegurar que miraria d’arreglar-ho, però encara no hem rebut cap proposta”, va afirmar el líder sindical. A més, va manifestar que en dues ocasions ha alertat d’aquest problema via correu electrònic “i encara estem esperant que algú ens respongui”, per la qual cosa “nosaltres no hem tingut representants en cap moment”. “Si hem estat ignorats, vol dir que la nostra presència no era tan important”, va sentenciar.