Featured

Empreses

Andorra Press

DESTAQUEM

Què és ?

Secció Luxe

Andorraning » Frontpage » Destacat

◄ Mostrant de 22561 a 22580 ►

El River supera el tràmit sense problemes

| 11/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 122 | 0 comentaris |

(23 vots) |

El River afrontava la darrera jornada amb la feina feta, ben feta, i es va notar. La intensitat no era la mateixa d’altres partits, però tot i això els d’Alfred Julbe van manar en el marcador des que van remuntar el 0 a 3 inicial de l’Alaior i es va situar per davant amb el quart punt de Núñez (6-5), que va jugar de base els primers deu minuts. Els visitants, que ja sabien que lluitaran per no baixar, van perdre pilotes en atac, que el River va aprofitar per sortir en contraatac, tot i que la diferència en el marcador mai no va superar els sets punts. En atac, Wolfram destacava com ho va fer en l’últim partit a la Corunya (màxim anotador al descans amb 13 punts). Al final del primer quart, tres punts de renda per als andorrans (23-20), que en el segon període van mantenir la dinàmica. La sensació era que prement una mica l’accelerador la diferència en el marcador s’eixamplaria per als de Julbe, que va fer debutar Fornas –testimonial– tres minuts abans del descans, al qual es va arribar curiosament amb el màxim avantatge (41-32).
En la represa, l’Alaior, fent feina de formigueta, amb Faner i Justo com a destacats i aprofitant la relaxació local, es va arribar a situar a 2 punts (50-48). Wolfram no anotava i només Matalí seguia amb la seva prestància habitual, ajudat per un bon Casals (més prim). Un parcial de 8 a 0 va tornar a posar les coses a lloc fins arribar al final del tercer quart amb 10 punts de renda per als de Julbe (58-48).
Quatre punts seguits del River van portar els locals a la màxima diferència (62-48), però l’Alaior, alternant la defensa individual amb la zona i jugant-s’ho tot als triples, va tornar a entrar al partit. De tota manera, la diferència de qualitat era tal que el River ràpidament va sentenciar i només la relaxació final va deixar el marcador en els quatre punts del final (78-74). Els de Julbe ja pensen en fites més importants. Diumenge vinent, ara sí, va de debò.

Jaume Queralt torna a Art al Set amb una mostra “onírica”

| 11/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 158 | 0 comentaris |

(47 vots) |

La creativitat té camí per recórrer i en el seu cas, com deia ahir, sempre troba un punt d’innovació. L’exemple més recent, la mostra que va fer el Centre d’Estudis Catalans a París, on metacrilat, radiografies i pintura es barrejaven configurant gairebé una instal·lació. Seguint amb el sentit oníric d’aquella obra, el pintor català inaugura aquesta tarda (20 hores) a la galeria Art al Set d’Escaldes una nova exposició, Numen, que entronca amb un món tan místic com el de les nines que el pintor representava en l’etapa anterior de la seva producció.
“Numen representa un món esotèric, on parlo de l’ésser humà en un moment en què es dirigeix cap a la foscor, una fase d’aïllament respecte a la societat que l’envolta”, va explicar ahir el pintor durant la presentació de la mostra. El conjunt de peces exposades se centren en tècniques mixtes sobre paper (carbó, collage, pastel, entre d’altres).
Amb obra en museus de la Xina i els Estats Units, entre d’altres països, Queralt és un defensor del treball obert als canvis i a la innovació. “Els artistes que es queden estancats es converteixen en artesans.” És per aquest motiu que reivindica la investigació. L’autor va ser el primer pintor espanyol viu que va exposar al Museu d’Art Modern de Xangai l’any 2004. També li ha dedicat mostres el Museu d’Art Modern de Tarragona.

Allau amb 166 morts a l’Afganistan i Washington paralitzat per la neu

| 11/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 129 | 0 comentaris |

(25 vots) |

Un seguit d’allaus al pas de Salang, el punt estratègic del trànsit viari entre el centre i el nord de l’Afganistan, va causar un mínim de 166 morts i 125 ferits i va deixar separades les dues parts del país. Unes 2.600 persones van tenir més sort i van ser rescatades amb vida a la zona.
La xifra de víctimes mortals és provisional, i es correspon als cadàvers rescatats fins la tarda d’ahir en horari europeu. El portaveu del ministeri de l’Interior, Zemarai Basari, va afegir-hi que 32 vehicles van quedar totalment destruïts i 70 més van resultar greument afectats.
La policia afganesa i equips de salvament, amb un total de 400 efectius, participaven en les tasques de localització i rescat de les víctimes, amb el suport d’efectius de les forces militars internacionals (ISAF) desplegades al país.

Estats Units
Un segon temporal sobre l’est dels Estats Units va paralitzar ahir la vida quotidiana a la capital, Washington, i a Nova York. El govern federal, el Congrés (parlament) la seu de les Nacions Unides, centres comercials i escoles van haver de tancar i els centres docents no reobriran els dies que queden de setmana.
Més de 230.000 funcionaris es van haver de quedar a casa des de divendres de la setmana passada, i la inactivitat podria continuar fins a dimarts vinent, perquè dilluns se celebra el Dia dels presidents. Les autoritats del districte de Colúmbia (la capital) i dels estats de Maryland i Virgínia no donen l’abast per netejar les carreteres secundàries, i insisteixen a demanar als ciutadans que no surtin dels domicilis respectius. Aquest és el pitjor hivern de la història a Washington i Filadèlfia, ha superat el fins ara més dur, el del 1884.

Espanya i França
A Catalunya s’espera per avui i fins dissabte l’entrada d’aire gèlid del centre d’Europa, amb temperatures de 10 graus negatius al nord i d’un sota zero a la costa, a més de nevades i borrufa al Pirineu, més intenses a la cara nord. Protecció civil recomana no realitzar cap activitat a més de 2.000 metres d’altitud i evitar els desplaçaments amb cotxe, tret de casos de necessitat i amb precaucions i equipaments.
L’Agència espanyola de meteorologia situava en alerta 21 províncies, entre les quals les de Girona, Tarragona, i les illes per la força del vent; a més de Lleida, Navarra, el País Basc i Cantàbria, per neu i allaus; i Cadis, per temporal marítim.
Ahir el temporal va provocar que tallessin carreteres a Barcelona, Cadis, Granada, Còrdova i Gran Canària, per pluges; de Lugo i Tenerife, per esllavissades, i diversos ports de muntanya de Navarra i Cantàbria, per la neu.
Les nevades també van causar problemes de comunicacions a França. La direcció d’aviació civil va anunciar suspensions de vols i recomanava als viatgers que s’informessin a les companyies abans d’anar als aeroports.

DEMANEN MÉS EQUIPS METEOROLÒGICS PER A HAITÍ ABANS DE LES PLUGES

L’organització mundial de meteorologia (OMM) feia ahir una crida urgent a restablir els equipaments i el funcionament dels serveis meteorològics a Haití abans que arribi la temporada de pluges de l’abril, i la d’huracans, al juny, per evitar noves catàstrofes naturals que agreugin encara més la situació. Després que el president elevés a 250.000 la xifra de víctimes mortals del terratrèmol, el primer ministre Jean-Max Bellerive assegurava que la reconstrucció de la capital, Port-au-Prince requerirà com a mínim deu anys, i que el govern encara no sap com reallotjar el milió i mig de ciutadans sense llar. Gran part dels estats americans i europeus han condonat, o anuncien la condonació del deute del país caribeny. A Espanya, el congrés dels diputats va aprovar ahir l’enviament d’un nou contingent militar de 450 homes per ajudar en les tasques de socors als haitians, en una operació que tindrà un pressupost de 18,8 milions d’euros. Tots els grups van votar a favor, excepte Izquierda Unida i ERC, que s’hi van abstenir.

Inhabiliten per quatre anys un urbà de la capital

| 11/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 139 | 0 comentaris |

(36 vots) |

Així ho va decidir el Tribunal de Corts, que l’ha considerat culpable de l’intent de falsificació de l’informe sobre un accident de trànsit del qual havia estat responsable. Els magistrats entenen com a provat que l’exsindicalista va pressionar una agent del servei de circulació d’Andorra la Vella fins que aquesta li va signar un atestat favorable. Per això, a més de la inhabilitació, se li va imposar una pena de divuit mesos de presó, tots condicionals. El Tribunal de Corts va condemnar la dona a quatre mesos, també condicionals, i a un mes sense poder treballar.
Els fets es remunten a l’octubre del 2006. Fernández conduïa un taxi i va topar amb un motorista davant de l’edifici del Govern, tot i que el xoc no va provocar cap conseqüència greu. En el mateix lloc dels fets, el llavors president del sindicat d’agents de circulació, que treballava també per al comú, i l’altre implicat en el sinistre, van optar per esperar a fer l’informe, ja que tenien la mateixa asseguradora. Dies després, però, l’exsindicalista va començar a insistir a l’agent, que havia arribat després de l’accident al lloc dels fets, mitjançant constants trucades telefòniques, perquè fes un atestat on ell no quedés com a principal culpable de l’accident, una actitud que, durant el judici del juliol passat, va ser constatada per diferents testimonis.
El cas es va destapar després que la dona demanés a un altre company del servei que redactés l’informe. Aquest últim va sospitar pel temps que havia transcorregut des dels fets i, a més, va reconèixer la matrícula del taxi com la del que conduïa habitualment Fernández. El comú, llavors, ja va obrir un expedient mitjançant el qual el va suspendre de les seves funcions pel que es va considerar una falta molt greu, decisió confirmada posteriorment per la Batllia i el Superior, que van desestimar els recursos presentats per l’implicat.
Durant la vista, el fiscal es va mostrar especialment dur amb l’expresident del sindicat d’agents de circulació. L’acusació pública va sol·licitar que la pena pugés fins als dos anys de presó, a més de la prohibició d’ocupar qualsevol treball públic durant sis anys. Amb l’agent que va signar l’atestat fals va ser més indulgent en considerar “sinceres” les declaracions. Per això, només va demanar divuit mesos de presó i quatre anys d’inhabilitació, mentre que la defensa en sol·licitava l’absolució. De la seva banda, Fernández va declarar-se en tot moment innocent, en al·legar que a la dona l’estaven “manipulant i utilitzant”.

I el Govern no podrà pagar

| 11/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 130 | 0 comentaris |

(33 vots) |

Tant si hi ha pressupost aprovat com si anem per dotzenes parts, ja que el pressupost no té res a veure amb el fet de tenir diners a la caixa per pagar les factures.
Segurament aquesta previsió no agradarà gens, tal com ha passat cada vegada que hem anunciat una previsió rellevant. Recordo les crítiques que vam rebre fa més d’un any quan vam avisar que l’endeutament de l’Estat se situaria per sobre dels 1.000 milions d’euros a principi del 2010. I ja hi som. Recordo les crítiques que vam rebre el mes de juny quan vam dir que el dèficit del 2009 s’acostaria als 140 milions. I ja hi som. Recordo les crítiques que vam rebre durant la campanya electoral quan vam avisar del forat creat a la CASS i que el Govern hauria d’injectar uns 30 milions a la CASS / SAAS per tapar forats. I ja hi som. Les previsions serveixen per ser analitzades i, si cal, corregir el rumb. Fer previsions forma part d’un difícil exercici d’humilitat. Es tracta d’aturar-se un moment per mirar on arribarem si seguim pel mateix camí. Però algunes persones són molt tossudes i no volen reconèixer que han agafat un camí equivocat. Llàstima que la realitat és encara més impertinent i acaba mostrant que la tossudesa d’una persona no pot fer canviar els fets.
Per què dic que el Govern no podrà pagar les seves factures? Simplement, perquè tant si s’aprova el pressupost del 2010 com si passem tot l’any 2010 amb la pròrroga del pressupost del 2009 (anem per dotzenes parts), el fet és que avui el Govern ja té més despeses previstes per pagar durant l’any 2010 que ingressos (dèficit pressupostari). I de moment no hi ha ningú disposat a deixar-li els diners per cobrir aquest forat. El Govern no compta amb nou finançament. Sense anar més lluny, el pressupost del 2010 del Govern presenta un dèficit de 77 milions d’euros. És a dir, que, d’entrada, aquest pressupost necessitaria pagar 77 milions més que allò que espera cobrar. I a sobre hi ha una vintena llarga de milions d’euros del túnel dels Dos Valires que també s’han de pagar sota alguna forma de finançament especial. De manera que, d’entrada, ja tenim 100 milions d’euros que s’han de pagar durant el 2010 i per als quals no hi ha ni prou cobraments, ni solució de finançament sobre la taula.
Quan li preguntem a Jaume Bartumeu com pagarà el Govern les factures, tant si té pressupost com si no en té, no hi ha resposta. Al final no es fa realitat aquella promesa que França ens donaria la solució al deute públic ni tampoc és cert que algun organisme internacional ens farà un “regal”. De la visita a París no s’ha tornat ni amb cap solució ni amb cap esborrany de solució... i tots recordem el que es va dir fa mig any. També es confirma que el Govern no podrà fer una emissió de deute públic internacional, mentre que ja sabem que a la nostra banca no se li pot demanar que aguanti gaire més deute del Govern.
Davant d’aquesta realitat, nosaltres estem demanant, exigint, que l’agenda política se centri en l’encaix entre els pagaments que ha de fer el Govern –especialment els derivats de l’estructura de l’administració central, les transferències als comuns i altres organismes, i els pagaments del deute existent– i els ingressos que pot aconseguir –bàsicament per la via d’impostos–. En aquest encaix cal afegir els costos que es derivaran del desplegament de totes les lleis socials que han de sortir del Títol II de la Constitució. És per això que demanem al Govern, ja que la seva premissa és treballar a partir del programa del PS, que posi la seva solució sobre la taula i, tal com ja ens hem compromès repetidament, aleshores pactarem. I si no té solució per a alguna qüestió, que ho digui, i entre tots la trobarem.
Però no hi ha manera. En lloc de pactar sobre solucions concretes, el cap de Govern mou l’agenda política cap a les lleis fiscals per mitjà d’un pacte puntual amb CR. Recaptar més és l’única solució en la qual està treballant el Govern. Mentrestant, enguany arribarà un moment que el Govern no podrà pagar les factures, tant si s’aprova el pressupost com si es va per dotzenes parts. Aleshores, Jaume Bartumeu utilitzarà el victimisme dient que no pot pagar perquè no te pressupost. Espero que no arribi aquest moment, i si arriba, que algú recordi aquest escrit.

L’Andorra d’inici del segle XX vista per Amadeu Bordalba

| 11/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 180 | 0 comentaris |

(33 vots) |

Una part de la seva extensa producció fotogràfica, la centrada exclusivament en Andorra, s’exhibeix fins al 28 de març al Museu del Tabac, la dissetena mostra temporal que acull el centre.
Pirineus 1900 recull un total de 55 imatges inèdites que formen part de la col·lecció d’Àlex Terés, amb qui van contactar els hereus de Bordalba amb la intenció d’estudiar el fons, recuperar-lo i digitalitzar-lo. Després de quatre anys de feina, es van trobar 250 clixés, dels quals 180 aproximadament recullen escenes i panorames andorrans; la resta, d’altres indrets del Pirineu.
La col·lecció que es desplega a les instal·lacions del museu lauredià es divideix temàticament: una sèrie està dedicada als personatges, alguns anònims, d’altres de perfectament identificats, que va retratar; l’altra se centra en les vistes i les infraestructures (o més aviat manca d’elles) que hi havia en el moment. Per completar l’exposició, s’han inclòs dos audiovisuals. El primer exposa la biografia de Bordalba, amb particular interès en la seva presència al país. El segon contraposa imatges antigues i de l’Andorra contemporània, per permetre copsar com ha evolucionat.
I per què es presenta Bordalba com un pioner del fotoperiodisme? Per la seva intenció de documentar tipus humans, escenes quotidianes, esdeveniments. “Estava especialitzat en tot i en no res alhora”, apunta Terés. Així, no va dubtar a sortir, amb la càmera a la mà (per així dir-ho: l’equip pesava entre quinze i vint quilos), a prendre imatges dels aiguats del 1907.
I per davant del seu objectiu van passar els protagonistes de cerimònies i festes populars, com ara els armats de Setmana Santa a Andorra la Vella. Els personatges immersos en rutines quotidianes, anònims o identificats, com el metge Jordana passejant per la placeta de Sant Esteve, o un traginer travessant l’antic portal de Sant Julià. O els membres del seu cercle més íntim, des de la seva família estiuejant fins als propietaris de casa Calones, on s’allotjava. La col·lecció guarda sorpreses, com ara l’únic testimoni gràfic del desaparegut retaule de la Mare de Déu d’Arduix.
La meticulositat de Bordalba, que datava i etiquetava amb cura el que registrava amb la càmera, ha facilitat la tasca als encarregats de transmetre’n el llegat.

LA PRIMERA CÀMERA D'UN FABRICANT DE LICORS LLEIDATÀ

La fotografia va ser la passió d’un Bordalba la biografia del qual apunta que va ser educat, com els seus set germans, amb una especial sensibilitat envers el món de les arts i la cultura. Va créixer somiant en una càmera de fotos com les que utilitzaven els reporters de premsa. El 1902 va viatjar a Lió i es va fer amb una. Una Kodak amb la qual va fotografiar exhaustivament els paisatges pirinencs. D’aquesta obra primerenca forma part la col·lecció que ara s’exhibeix a Sant Julià i que abans s’havia mostrat a Lleida (tot i que el contingut difereix, ja que aquí s’insisteix més en la producció andorrana).
Però els recorreguts fotogràfics van quedar en l’àmbit de les aficions. La vida professional va estar consagrada a la fàbrica de licors propietat de la família. Se les va empescar, no obstant això, per integrar oci i negoci: ell mateix elaborava els catàlegs que l’acompanyaven en els viatges per vendre el producte.
El 1918 va fer un últim recorregut pels Pirineus, deixant ja de banda Andorra. Després es va dedicar als paisatges i també als pobladors d’altres indrets de Catalunya.

La zona de l’allau mortal era plena de plaques molt fràgils

| 11/02/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 186 | 0 comentaris |

(32 vots) |

De fet, segons els experts, l’indret per on esquiava és més aviat un recorregut d’estiu, a tocar del riu, amb parets molt verticals i grans quantitats de neu acumulada. Si no n’hi havia prou amb això, la nevada de la nit abans i la ventada que feia va provocar que hi hagués un índex de plaques fràgils molt més elevat de l’habitual. I el pas de l’esquiador n’hauria acabat tallant, almenys, les dues que van provocar les allaus. No van ser grans esllavissades. Però la segona va resultar mortal per al jove, de 33 anys.
Membres del grup de muntanya de la policia i dels bombers van pujar ahir al matí a la zona de la Serrera, a la Coma de Ransol, a Canillo, per intentar reconstruir els fets i poder-los aclarir. El vent, que no hauria deixat de bufar, i les noves precipitacions van pràcticament esborrar totes les traces deixades el dia abans per Sirera. Unes petjades que van servir, dimarts, perquè els dos integrants del GRIM que es van desplaçar amb helicòpter a buscar l’esquiador el trobessin amb certa celeritat. El director del cos de bombers, Joan Recasens, va explicar ahir que l’esquiador va contactar amb el cos de salvament dimarts pels volts de dos quarts de sis de la tarda per advertir de la situació. Havia perdut un esquí després de ser empès per una allau a la Serrera i malgrat que es trobava bé li era difícil prosseguir. Segons Recasens, la comunicació va perdre força quan es disposava a facilitar les coordenades del lloc on es trobava. No obstant això, se l’hauria advertit que se l’anava a buscar.
El GRIM es va mobilitzar amb rapidesa. I es va decantar per sobrevolar amb helicòpter, primer, el vessant canillenc de la Serrera. La decisió va ser encertada. En vint minuts, aproximadament, ja s’havia localitzat una primera allau i unes traces que deixaven clar el pas d’un esquí i una bota. El jove muntanyenc no es va aturar. Malgrat avisar els bombers, va prosseguir la marxa. I això va acabar sent fatal. Mig quilòmetre enllà, més o menys, de la primera esllavissada el va atrapar un altre moviment de neu. Si el primer només el va rebolcar el segon el va colgar. Els bombers que el cercaven van veure un guant fora del munt de neu. I després de cavar uns minuts aviat van rescatar l’home, encara amb vida, però que presentava un quadre d’aturada cardíaca que finalment no va poder superar.

UN AMANT DE LA MUNTANYA I DE LA NEU

Joaquim Sirera Badia, barceloní de 33 anys, estava fent una travessa en solitari. A la muntanya, entre la neu, s’hi sentia d’allò més còmode. N’era un profund amant. Físicament preparat, pretenia fer una travessa d’uns quants dies esquiant per la muntanya. Algunes fonts van assegurar ahir que tot semblava indicar que dimarts havia sortit del Serrat i que la intenció del jove seria anar fent etapes fins arribar a Font Romeu. Els investigadors de la policia miraven ahir d’aclarir totes les circumstàncies que haurien envoltat l’afer. A mig matí, i després de no poder-ho fer dimarts, es va recuperar la motxilla de Sirera, que va fer constatar un element més. Sirera anava molt ben equipat, amb tot el material necessari per fer la travessa que pretenia fer. Els experts consultats ahir pel Diari, però, van augurar que malgrat la preparació física i l’experiència muntanyenca que pogués tenir el jove esquiador, semblava inicialment que no tenia prou coneixements del terreny per on passava. Que no s’havia assegurat prou bé de les condicions amb què es podia trobar. El cos del muntanyenc va ser ahir sotmès a la preceptiva autòpsia i si no hi ha cap entrebanc de darrera hora aquesta tarda hauria de ser incinerat.