I en resposta a la pregunta si està molest amb l’executiu, el mateix cònsol major lauredià posa el tema sobre la taula. “De l’última reu­nió amb el cap de Govern, Jau­­me Bartumeu, encara esperem una resposta a tots els temes que es van plantejar sobre la remodelació d’aquest punt del nucli urbà”, va comentar Josep Pintat en declaracions al programa Cal Fernàndez d’AD Ràdio. A la sortida d’aquella trobada, al novembre, Pintat mostrava satisfacció perquè havia extret el compromís de Bartumeu d’estudiar el pro­jecte, cosa que el va portar a as­segurar aquell mateix dia que el Govern veia amb bons ulls la idea. Des de l’executiu, però, no s’ha assegurat encara que s’hi doni suport. “Si es qüestionen tots aquests punts, com a mínim que ens en donin una explicació”, va reclamar el cònsol.
El mandatari lauredià considera, no sense ironia, que la demora del Govern a contestar-los podria ser deguda a la situació política del país. “No hi ha cap resposta. Puc entendre que Bartumeu vagi molt atabalat, però no per dir-nos-en alguna cosa, sinó per veure si pot continuar a la cadira, que és diferent. I per això hi ha un cert retard a l’hora de pronunciar-se sobre la iniciativa.” Per aquesta raó va relacionar la decisió de l’executiu sobre el projecte lauredià “a l’evolució dels esdeveniments”.

Acords amb l’anterior Govern
Tot i el desencontre per aquesta qüestió, Josep Pintat va voler deixar clar que “a partir d’aquí no hi ha cap mala relació amb el Govern”. El cònsol va aprofitar els mi­cròfons d’AD Ràdio per re­­cordar que s’havia formalitzat un conveni amb l’anterior executiu per tirar endavant les obres de la plaça Major, un projecte que tam­bé inclou la zona de la universitat i que pretén, a part de de­senvolupar una zona del nucli, convertir Sant Julià “en una ciutat universitària”. I és la falta de resposta de l’executiu la que porta Pintat a dir que “he observat que hi ha una sèrie d’actuacions en el Govern que han canviat molt respecte de l’anterior i que Sant Julià no comparteix”.?
Un altre dels fets destacats en la relació entre el gabinet de Bartumeu i la corporació laurediana és l’absència de Josep Pintat en la reunió que van mantenir els cònsols amb el ministre de Finances, Pere López, per dibuixar els objectius del país en matèria de turisme. “Aquesta trobada es podia haver fet en el transcurs d’una reunió de cònsols”, va puntualitzar. “Hi ha dues vies, o el ministre va a les corporacions, o ens convi­da el Govern. La resta són invents”. En aquest sentit Pintat va avançar que Sant Julià no aportaria els 109.000 euros que dóna cada comú “de bones a primeres” i que cal trobar nous mercats.

EL PRAT GRAN ES QUEDARÀ SENSE LA VELA D'AQUÍ A MIG ANY

El cònsol major de Sant Julià de Lòria també va revelar que ja hi ha contactes per tirar endavant un dels grans projectes del seu mandat, l’anomenat Fòrum Andorra, que s’emplaçarà al Prat Gran. En aquest sentit va avançar que en els mesos vinents es preveu fer-ne la concessió perquè l’ad­judicatària desenvolupi el projecte. Això vol dir que la vela instal·lada a la zona, que serveix per acollir-hi fires i altres iniciatives, haurà de desaparèixer, ja que “l’empresa que n’aconsegueixi la concessió voldrà disposar dels terrenys”, va comentar Josep Pintat. Tot i confirmar que un grup hoteler espanyol hi està interessat, no va voler donar-ne el nom.
El cònsol lauredià va manifestar que el pressupost ja preveia que les fires i esdeveniments que s’organitzen habitualment a la par­ròquia, a la zona del Prat Gran, s’haurien de dur a terme al llarg del primer semestre de l’any. I tam­bé que caldrà buscar nous em­plaçaments, en un espai descobert, per a d’altres mostres, com ara la Fira medieval o la de l’automòbil.?Les obres i els tràmits per desenvolupar la iniciativa es calcula que trigaran quatre anys.

Els responsables de la gestió de la instal·lació ja havien apuntat al llarg de l’exercici que la crisi econòmica i una me­nor afluència turística s’havien traduït en una menor generació de deixalles. De fet, el 2009 és l’exercici amb menys residus tractats des que es va posar en marxa la planta. L’any 2007, el primer en què l’equipament va funcionar des del gener fins al desembre, s’hi van cremar 42.349 tones i el 2008, 44.934.
No obstant això, el president del consell d’administració de CTRASA, Ramon Cereza, va precisar que tant un any com l’altre el forn incinerador va tractar residus procedents d’Espanya o de França. El 2007 es van importar 5.188 tones de l’Estat veí del sud i, el 2008, 4.631 de l’Estat veí del nord. El 2009, en canvi, pràcticament tota la brossa tractada (excepte 240 tones transportades des del país gal) va ser generada a Andorra. “Enguany no s’ha importat res i la davallada s’ha notat més”, va indicar Cereza. El president de la societat va afegir que “sí que hi ha d’haver alguna fórmula de compensació”, que s’ha d’acabar de fixar una vegada es tanqui l’exercici comptable. En qualsevol cas, també va indicar que la xifra no serà gaire elevada. Segons el contracte subscrit al seu dia per ambdues parts, el Govern hauria de pagar 6 euros per cada tona no cremada fins a arribar a les 45.000 (per tant, si aquest és finalment el càlcul, uns 27.000 euros).

Recuperació
L’evolució de l’any feia presagiar que la quantitat de tones de residus tractades seria un xic menor. Però amb la temporada d’hivern s’ha constatat una major generació de brossa que ha facilitat el funcionament normal de la instal·lació. “Al desembre i al gener hi ha hagut una certa recuperació i ha facilitat que haguem pogut continuar la producció sense haver de fer cap aturada”. Les xifres que la societat fa públiques puntualment a la seva pàgina web constaten que al desembre es van tractar 3.763 tones de residus. Va ser el segon mes en què la planta va rebre més deixalles. El primer va ser el març, amb 3.821. La tendència ha continuat al gener amb 3.840 tones tractades. “La situació semblava una mica més greu però finalment hem pogut evitar l’aturada a l’hivern”, va insistir Cereza. “Segur que l’afluència turística és bona perquè la generació de residus és un indicador directe”, hi va afegir.
No obstant això, ja fa dies que la concessionària (amb participació majoritària del Govern i també de l’empresa espanyola Cespa i de la francesa Novergie) i l’executiu negocien per trobar una fór­mula que permeti un funcionament òptim de la instal·lació atès que el volum de deixalles que genera el país no sembla suficient. En diverses ocasions al llarg de l’any la planta ha estat aturada per fer un estocatge de brossa i així poder cremar de manera rendible. “Importar residus de França o Espanya és una opció”, va assenyalar el màxim responsable de la societat. Però el ministre de Medi Ambient, Vicenç Alay, ja va apuntar que no és massa partidari d’aquesta opció. De fet, el que va dir el ministre és que s’havia demanat a la constructora de la instal·lació ubi­cada a la Comella que elaborés un informe sobre la possibilitat de reduir la capacitat de la planta a la meitat. No ha transcendit si ja hi ha una conclusió. Cereza únicament va indicar que “es negocia una fórmula per facilitar l’explotació en condicions normals”.

PROP DE 33.000 TONES DE BROSSA DOMÈSTICA

La planta de tractament crema bàsicament residus urbans o brossa domèstica. L’any passat es van generar 32.665 deixalles d’aquest tipus. És una xifra una mica inferior a la del 2008, ja que llavors es van cremar 33.080 tones de deixalles. Després la planta viu d’altres tipus de residus: hospitalaris, assimilables a urbans, voluminosos triturats, fusta, tronxos de tabac, fangs (de depuradora) i residus carnis. Tots van sumar l’any pasasat els 40.518 tones de brossa incinerada.
La cremació genera després o cendres o escòries. I durant el 2009 es van evacuar 7.646 tones d’escòries i 1.186 de cendres. Es tracta de residus que requereixen d’un tractament molt específic i que des de l’inici s’han traslladat a França i Espanya. La xifra exportada és menor a la del 2008. I és que amb menor cremació, menys generació de cendres i escòries. Cal recordar que la planta també genera electricitat per a FEDA.

La lesió li ha impedit treballar, tot i que continua, sempre que pot, reu­nint-se amb els amics al seu local preferit d’Andorra la Vella, El Chiringuito. Un bar on, a banda de ser un lloc de trobada i de converses, hi ha una gran afició a jugar a dards.
Ara, els companys i amics de Pererira, també portuguesos, han posat en marxa una iniciativa per ajudar-lo que pugui tornar a caminar. El metge francès que va atendre’l quan va patir la lesió li va assegurar que tenia un vuitanta per cent de possibilitats de caminar de nou, sempre que seguís una llarga i cara recuperació i es tornés a sotmetre a una altra operació. Pereira explica, lamentant-se’n, que la CASS no cobreix el tractament i que ara per ara no disposa de prou diners per pagar-lo.
Així va sorgir a El Chiringuito la idea d’organitzar un torneig de dards amb la finalitat de recaptar fons per a la recuperació de Pereira. Va quedar “completament sorprès” per la iniciativa, ja que considera que “amb els temps que corren és difícil trobar gent que vulgui fer coses per als altres”. La sessió de joc tindrà lloc avui durant tot el matí i part de la tarda al local de la capital, i fins i tot s’hi han afegit empleats d’altres bars del mateix carrer que coneixen bé l’afectat.
La inscripció al campionat valdrà deu euros i tot el que es recapti anirà destinat al tractament de Pereira, i també a les adaptacions que necessitarà de moment per continuar vivint, com per exemple una modificació del cotxe per poder conduir-lo sense els pedals. A més, el bar cedirà també tot el que es recapti a les màquines recreatives de dards durant el dia d’avui. El guanyador s’emportarà un petit trofeu recordatori, que han pagat els amics de Pereira de la seva butxaca. Per si tot això fos poc, també han comprat una diana per practicar a casa el joc dels dards. Un número per guanyar-la costarà dos euros i mig. El local que acollirà la jornada s’ha ofert, a més, a convidar tots els assistents a un petit aperitiu. La iniciativa es podria repetir més caps de setmana si té prou èxit.
De moment, avui ja es compta amb la presència de tot el personal i els clients habituals de quatre bars de l’avinguda de Santa Coloma. Podrien afegir-s’hi també locals d’Escaldes-Engordany i de Sant Julià de Lòria.
“Demà podria passar-nos el mateix a qualsevol de nosaltres”, explica un dels amics de Pereira, Fernando Correia. L’interessat no vol explicar quin és el cost total del tractament que necessita, però els amics són perfectament conscients que amb la iniciativa d’avui no aconseguiran tots els diners que calen. “Però qualsevol cosa que puguem donar-li l’ajudarà”, mentre el Ricardo li adreça en portuguès paraules d’agraïment.

SENSE PUJAR AL BUS PER ANAR AMB CADIRA DE RODES

Pereira va explicar durant la conversa amb el Diari que el Principat és “un dels països amb més barerres arquitectòniques que he conegut” per a les persones que necessiten desplaçar-se amb una cadira de rodes. Així, assegura que en llocs, com ara Espanya i Portugal hi ha moltes més facilitats, però que en canvi aquí “ni tan sols hi ha rampa a la majoria de les voreres per accedir als passos de vianants”. De fet, el mateix habitatge on viu no té un portal accessible, i per tant depèn de la dona per poder entrar i sortir de l’immoble. Pereira explica que fins i tot una vegada se li va recomanar que no pugés a un vehicle del servei de bus exprés perquè era massa complicat fer servir la rampa que dóna accés a les persones amb mobilitat reduïda, i es va veure forçat a demanar un taxi. No obstant això, també apunta que no ha tingut mai cap problema amb la resta de línies, i que les pot fer servir sense problemes. A més, tampoc no comprèn per què la legislació li nega la targeta de minusvalidesa fins que no hagi passat un any de la darrera intervenció quirúrgica.

La corporació de la capital, segons diverses fonts consultades, s’estaria plantejant la possibilitat de trobar almenys dos comuns més que li facin costat en la seva voluntat d’introduir, fonamentalment, dos canvis en el text, encara que la llista d’hipotètiques variacions per impulsar no estaria tancada. Els dos principals neguits que hi hauria ara sobre la taula serien el fet que en cas de suspensió d’un agent el comú li ha de continuar pagant el salari i que es deixi ben clar que els urbans no sempre han d’anar uniformats. Aquest darrer element estaria en connexió amb la potestat conferida als agents de controlar la tinença d’animals.
La corporació de la capital té actualment tres agents suspesos en el marc de causes que s’han judicialitzat. Un dels fets ja ha estat jutjat i fa pocs dies el Tribunal de Corts acaba de dictar la condemna de l’urbà com a inductor a una falsificació documental. Les fonts consultades han preferit no pronunciar-se sobre la resolució judicial fins que no sigui ferma. També hi ha en curs, i en fase d’instrucció, el cas de dos agents més, un dels quals amb responsabilitats de comandament, que haurien estat acusats de suposada sostracció de peces de cotxes que després de ser retirats de la via pública per motius diversos estarien destinats al desballestament. En els tres casos malgrat fer temps que el comú els va suspendre de feina, la legislació específica obliga la corporació a mantenir-los el sou, “encara que sigui el de base”, segons que van recordar les fonts.  

Greuges
Fonts consultades han explicat que el comú també havia suspès un altre funcionari d’un departament aliè al de circulació i que en aquell cas -després ha estat reincorporat– no calia satisfer-li els salaris. La situació, doncs, han explicat els consultats, ha fet constatar un greuge comparatiu que el comú d’Andorra la Vella voldria resoldre modificant la legislació que regula específicament el servei de circulació per deixar sense efecte el pagament salarial en el cas d’una suspensió de feina. Almenys, en casos de la gravetat dels que hauria detectat fins ara la corporació parroquial. Pel que fa a la uniformitat, les fonts consultades han explicat que vist que els agents tenen la potestat de controlar  la tinença d’animals, especialment de gossos, aquesta vigilància s’hauria de poder fer de paisà, per no alertar amb la presència uniformada els titulars dels animals. La llei, en funció de les interpretacions que se’n facin, podria obligar que els agents vagin permanentment uniformats o que, en absència del vestuari reglamentari, no tinguin les mateixes potestats. I això es voldria acabar de matisar amb una modificació parcial més.
Altres fonts han assegurat que potser és aviat per introduir canvis a una legislació encara molt recent. I?han explicat que si les consultes s’estenen al col·lectiu de professionals, aquests potser també voldrien més prerrogatives en matèria de detencions o de seguretat i protecció.

EDICTE PER TRIAR UN CAP DE SERVEI

El servei de circulació del comú d’Andorra la Vella disposa d’un director. És el màxim responsable. Però es tracta d’un càrrec de confiança col·locat per l’actual majoria socialdemòcrata. Conscients de la necessitat i de la idoneïtat de cobrir la plaça de cap de servei, la corporació de la capital ja ha convocat un edicte intern per mirar de proveir aquest lloc de treball. La voluntat seria que abans no s’acabi l’any es pugui tenir aquesta situació resolta. Si no cal recórrer a fer un edicte extern serà molt més fàcil. O, en tot cas, costaria menys, a priori, de cobrir la vacant. Segons les fonts, en l’edicte s’especifiquen dos requisits. D’entrada, l’aspirant hauria de disposar del títol de batxillerat o de formació professional. I també és necessari que qui vulgui concórrer a la plaça de cap del servei pugui acreditar una experiència de cinc anys en llocs de comandament. L’oferta es redueix a mitja dotzena de persones a tot estirar.