La idea inicial i on per ara s’articula l’ajut és un perfil de Facebook que els promotors de la iniciativa van decidir posar en marxa des d’una biblioteca pública després de pensar que si ells havien rebut ajut altres persones també podien aconseguir-ne. El perfil ciutadans solidaris ha rebut el suport logístic i burocràtia de l’organització no governamental (ONG) Suport Innovació Integració Social (SIIS), una entitat presidida per Regina Antolín, que ha desenvolupat projectes solidaris puntuals com a plataforma de suport a emprenedors d’iniciatives.
Els vincles personals dels impulsors de la iniciativa han acabat duent a SIIS, que a banda d’aportar alguns dels recursos de què disposa com a entitat legalment constituïda, també per aquest mateix motiu serà l’enllaç dels desvalguts amb les administracions, si escau, per intentar sol·licitar ajuts i altres qüestionsde caràcter burocràtic oficial. Els darrers dies, i després que el perfil de Facebook s’activés, un grup de persones, entre les quals els mateixos ideòlegs del projecte, s’han reunit per avaluar “les necessitats més immediates i reals”, analitzar quanta gent pot tenir un problema com el que han presentat algunes de les persones que ja s’han fet ressò de la iniciativa o buscar vies on canalitzar l’ajut que es pugui rebre. Per mirar d’estendre el projecte i que no només quedi reduït a la xarxa social telemàtica, on alguns dels possibles afectats no tenen ni tan sols accés.

Casos
Les fonts consultades de SIIS -per ara s’estimen més mantenir-se en l’anonimat perquè algunes de les persones a les quals presten ajut es troben fins i tot en situació irregular al Principat- han explicat que, per ara, han tractat “amb unes quantes desenes de persones” que el que més sol·liciten és “menjar”. Dos dels primers casos que s’han pogut resoldre han estat el de dues persones que no tenien ni tan sols llocs per viure i que dormien en trasters. L’entitat ha trobat el finançament necessari, almenys, per poder allotjar aquestes dues persones durant el proper mes en una pensió. Entre l’anàlisi que es vol fer els propers dies hi ha, per exemple, la voluntat de plantejar “si pot ser necessari i tenim els mitjans per crear un menjador social” o si “es pot llogar un pis baratet on de forma transitòria puguin estar-se aquelles persones que no tenen ni un sostre on allotjar-se, que n’hi ha i ja ho hem vist”.

Fora del circuit oficial
Els demandants de suport són “gent que estan fora dels criteris, del circuit habitual d’ajuts”. I?les fonts de SIIS?consultades detallen alguns casos. “Per exemple, ens hem trobat amb alguna persona que està a la ruïna perquè no pot pagar la hipoteca, però com que apareix com a titular d’un immoble ja no té accés a determinades subvencions”. Les fonts consultades expliquen que la majoria dels necessitats són persones que ja han passat per Càritas, per exemple. Un altre cas seria “el d’aquella persona que ja ha esgotat el termini màxim” de prestació social, “el que no troba feina de cap manera” o, encara, i entre ells hi ha alguns dels impulsors de la iniciativa, “persones que viuen irregularment al país. Gent, per exemple, que va venir aquí de jove, que hi va viure durant molts anys, que després va decidir retornar a Espanya o Portugal, que les coses els han anat malament i han tornat a Andorra perquè hi tenen la família. I un cop aquí, s’han trobat que el temps que hi van viure no els computa per a res. I com que no troben un treball contractual no poden regularitzar la seva situació”. El que sí que mantenen, del temps viscut al Principat, però, és una part de la xarxa social personal que van teixir durant la seva escolarització. La seva vida laboral. I?ara l’han abocat a la xarxa virtual.

REPORTATGE

Roba, calçat i un matalàs

Facebook serveix per a moltes coses. El senyor que va inventar la xarxa social s’ha fet d’or. Els qui s’acostin al perfil ciutadans solidaris no es faran rics. Ni molt menys. Però per a alguns, o per a la majoria, vaja, la pàgina electrònica els pot fer més que això hi tot. Per exemple, la dona que ha aconseguit una feina. I que li han dit que probablement la faran fixa. O?l’home que podrà estar-se almenys un temps en una pensió després de viure en una autocaravana sense cap mena de giny per escalfar-se. Bé, el giny hi era. Però no tenia ni un cèntim d’euro per poder adquirir una bombona de butà.
A través de la pàgina ja s’ha ofert més d’una feina. Des de la fusteria que busca un oficial per emplear a una planxisteria que també demana un operari. Hi ha qui posa a disposició d’aquella persona que ho necessiti una rentadora que “encara que és vella funciona”. I altres que ofereixen, per exemple, roba per a nadons. També hi ha demandes. Com una dona de cinquanta llargs que fa uns mesos que no genera cap mena d’ingrés i que demana si li poden fer arribar menjar. Tan poc per a alguns. Tant i tant per a d’altres. Com aquells que demanen roba i calçat i deixen la talla per si hi ha algun àngel, així es bateja a algun dels col·laboradors, que els els pugui subministrar. I?si hi ha qui té un matalàs per a un infant, al perfil també ho pot fer saber.

El ministre Jordi Alcobé ha dit que si s'instal·la un casino a Barcelona serà positiu per Andorra perquè "l'oferta crea mercat", i crear una oferta a Barcelona incrementarà la potencialitat d'un eventual casino a Andorra. En aquest sentit, considera que com més gent interessada en aquest oci hi hagi a Barcelona, més possibilitats hi ha que pugin a Andorra, fins i tot utilitzant el futur heliport.
De tota manera, el ministre ha indicat que el projecte del casino a Andorra no serà immediat, i que primer cal enllestir l'obertura econòmica i definir quin model es vol, i que sigui compatible amb el país. La voluntat, però, és tirar el projecte endavant durant aquesta legislatura perquè "és una oferta d'oci que actualment no existeix i molts turistes la demanen". Alcobé també ha afegit que "pot ser un complement turístic i a Andorra ens falten complements turístics".
Pel que fa al model de casino, el titular d'Economia considera que l'oferta turística actual d'Andorra ja el condiciona, i en aquest sentit, ha assegurat que "no volem omplir el país de màquines escurabutxaques", sinó que serà un model que compatibilitzi oci, gastronomia, espectacles, congressos i joc. Així doncs, el ministre creu que "s'ha d'entendre com un complement turístic, no com una oferta d'oci ludòpata".

El Partit Socialdemòcrata (PS) «vol encetar el procés legislatiu per poder avançar en el reconeixement de drets civils de la societat andorrana», va afirmar ahir la seva primera secretària, Judith Salazar. I és en el marc d’aquest procés que s’inclou l’elaboració de la proposició de llei per despenalitzar l’avortament. Salazar va explicar que el text contemplarà, com a mínim, tres supòsits en què es permetria la interrupció de l’embaràs: en cas de violació, de malformació del fetus o de riscos greus per la salut física o psíquica de la mare. La voluntat és poder presentar aquesta iniciativa durant aquest any.

El PS va aprofundir ahir en el contingut de la proposició de llei per despenalitzar l’avortament en la que treballa. Per a la redacció del text es vol comptar amb l’opinió, no només de la militància, sinó també de representants de la societat civil, com poden ser, en aquest cas, les associacions de dones. El punt de partida, però, serà la despenalització de l’avortament en tres supòsits: quan es puguin donar malformacions importants del fetus, quan l’embaràs sigui fruit d’una violació, i quan hi hagi riscos greus per a la salut de la mare. És a dir, que l’avortament tampoc seria lliure.

«No podem obviar que a Andorra es donen casos d’avortament i estem impossibilitant que les dones andorranes tinguin un accés a l’avortament de forma més transparent, ja que han de marxar fora mentre aquí continua estant penat». En aquest mateix sentit es va pronunciar la presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra, Montserrat Nazzaro, apuntant que la simple entrada a tràmit del text significaria «un pas endavant», i que permetria «acabar amb la hipocresia del país, que anem a avortar a fora».

Tot i ser conscient que amb gairebé tota probabilitat el text no prosperarà, Salazar va subratllar que «nosaltres com a mínim obrim el debat. Després ja veurem què passa». De la mateixa manera, Nazzaro va intuir que, donada la situació econòmica i social actual, el de l’avortament «no serà un tema que tingui prioritat, però està bé que surti, que se’n parli i es proposi». Per la seva banda, la presidenta de l’Associació de Dones Migrants i d’Andorra, Carmen Barbero, va comentar que cal que la despenalització de l’avortament s’acompanyi d’una llei d’interrupció de l’embaràs, confiant que sigui el que persegueix la proposta del PS.

RECOMANACIONS INTERNACIONALS / Salazar va justificar la idoneïtat del moment per començar el debat sobre l’avortament, enfront la idea de Demòcrates per Andorra «d’evitar la dispersió» i centrar-se en l’obertura econòmica i la reforma de la Seguretat Social. La primera secretària va emmarcar la proposició que els socialdemòcrates volen presentar en les recomanacions fetes pel comissari dels Drets Humans del Consell d’Europa, Thomas Hammarberg, després de la seva visita al Principat la setmana passada. Doncs la despenalització de l’avortament constava en el llistat, de la mateixa manera que la reducció del temps de residència per accedir a la nacionalitat. I també en el procés d’obertura econòmica que ha engegat el Govern.

«Se’ns està recomanant internacionalment», va manifestar la primera secretària del PS, insistint que es volen adoptar els «estàndards internacionals», va manifestar Salazar, també en relació amb la proposició de llei de la nacionalitat recentment acceptada per la Sindicatura i que el ple del Consell General ha de debatre la seva presa en consideració. En aquest punt, Salazar va criticar que vincular la rebaixa dels anys per accedir a la nacionalitat amb la doble nacionalitat, com fan des de DA, és «tirar pilotes fora. Enllaçar-ho és fugir d’estudi». Així, va exposar que és responsabilitat de la classe política facilitar l’accés a la nacionalitat i promoure polítiques inclusives per ala immigració «perquè la gent que migri a aquest país tingui ganes de ser andorrana, vulgui ser-ho i estimi aquest país.

En definitiva, els dos textos busquen «atendre el que vol la societat andorrana», segons Salazar, que va recordar a DA que «no podem centrar-nos només en l’urgent, i oblidar el més important», convidant, alhora, a «ser més valents».

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera com un dels temes fonamentals avançar en els drets civils de la població, i portarà a terme iniciatives legislatives amb aquest objectiu.

Així, els socialdemòcrates opinen que una de les qüestions que s'han d'abordar de manera prioritària és una regulació que despenalitzi l'avortament. La recent visita al país del comissari europeu de Drets Humans ha tornat a posar sobre la taula la necessitat que es legisli sobre aquesta matèria. Per això ja estan preparant una proposició de llei, que podria entrar a tràmit parlamentari perquè es pugui discutir aquest mateix any.

La primera secretària de la formació, Judith Salazar, va indicar que es tractaria de despenalitzar l'avortament en els tres casos bàsics més acceptas a tot arreu, com són quan hi ha malformació del fetus, violació i riscos greus per a la salut física i psíquica de la mare.

En relació amb l'impediment que pot suposar per aprovar una llei d'aquest tipus el fet que un dels coprínceps sigui bisbe, Salazar va recordar que ja hi ha hagut algunes lleis que han tirat endavant només amb la signatura d'un dels coprínceps. "No podem obviar que a Andorra es donen casos d'avortament i estem impossibilitant que les dones andorranes tinguin un accés a l'avortament de manera més transparent, ja que han de marxar fora mentre aquí continua estant penat", va argumentar Salazar.

La voluntat del PS, tant en aquesta qüestió com en d'altres que es puguin anar abordant en els pròxims mesos, és que, encara que siguin les diferents comissions del partit les que prenguin la iniciativa, el debat es traslladi també al conjunt de la ciutadania perquè pugui fer les seves aportacions. Així, en el cas de l'avortament Salazar va dir que el primer que s'ha de fer és demanar l'opinió de les associacions de dones.

Salazar es va mostrar confiada que finalment es prendrà en consideració la proposició de llei presentada fa uns dies pel PS per reduir els anys de residència per obtenir la nacionalitat. En aquest sentit, va recordar que s'ha optat per una proposta "possibilista" en haver establert el mínim d'anys en quinze quan els organismes internacionals estan fent recomanacions perquè la xifra quedi en deu anys. "No podem pensar només en el que és urgent i deixar de banda el que és important", va dir la primera secretària socialdemòcrata en resposta al plantejament dels demòcrates, que aposten per no dispersar esforços.

Respecte al programa que promou el Govern per donar feina als desocupats, el PS creu que "és una bona mesura per als aturats, però alhora s'ha acomiadat eventuals que ja feien tasques en l'administració". Així, Salazar va recordar que el PS sempre ha defensat la creació d'una cobertura per als aturats similar a la que hi ha als països veïns.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera com un dels temes fonamentals avançar en els drets civils de la població, i portarà a terme iniciatives legislatives amb aquest objectiu. Així, els socialdemòcrates opinen que una de les qüestions que s'han d'abordar de manera prioritària és una regulació que despenalitzi l'avortament. La recent visita al país del comissari europeu de Drets Humans ha tornat a posar sobre la taula la necessitat que es legisli sobre aquesta matèria.

Per això ja estan preparant una proposició de llei, que podria entrar a tràmit parlamentari perquè es pugui discutir aquest mateix any. La primera secretària de la formació, Judith Salazar, va indicar que es tractaria de despenalitzar l'avortament en els tres casos bàsics més acceptats a tot arreu, com són quan hi ha malformació del fetus, violació i riscos greus per a la salut física i psíquica de la mare.

En relació amb l'impediment  que pot suposar per aprovar una llei d'aquest tipus el fet que un dels coprínceps sigui bisbe, Salazar va recordar que ja hi ha hagut algunes lleis que han tirat endavant només amb la signatura d'un dels coprínceps. "No podem obviar que a Andorra es donen casos d'avortament i estem impossibilitant que les dones andorranes tinguin un accés a l'avortament de manera més transparent, ja que han de marxar fora mentre aquí continua estant penat", va argumentar Salazar.

La voluntat del PS, tant en aquesta qüestió com en d'altres que es puguin anar abordant en els pròxims mesos, és que, encara que siguin les diferents comissions del partit les que prenguin la iniciativa, el debat es traslladi també al conjunt de la ciutadania perquè pugui fer les seves aportacions. Així, en el cas de l'avortament Salazar va dir que el primer que s'ha de fer és demanar l'opil'opinió de les associacions de dones. Salazar es va mostrar confiada que es prendrà en consideració la proposició de llei del PS per reduir els anys de residència per obtenir la nacionalitat. En aquest sentit, va recordar que s'ha optat per una proposta "possibilista" en haver establert el mínim d'anys en quinze quan els organismes internacionals estan fent recomanacions perquè la xifra quedi en deu anys. "No podem pensar només en el que és urgent i deixar de banda el que és important", va dir la primera secretària del PS.

El Partit Socialdemòcrata preveu entrar a tràmit aquest any una llei per despenalitzar l'avortament.La primera secretària de la formació, Judith Salazar, va apuntar que la idea inicial seria incloure els tres supòsits bàsics, eternament reclamats per les associacions de dones. És a dir, en els casos de malformació del fetus, risc per a la vida de la mare i violació. Tot i això, la política canillenca va obrir la porta a presentar una legislació més ambiciosa si detecten que des de la societat civil se n'és partidari.

I és que el PS vol impulsar el debat de l'avortament no només des de la pròpia formació, sinó donant veu a la població. "Hem de crear mecanismes per relacionar-nos amb la societat civil perquè el debat sigui possible i després portar-lo al Consell", va avançar Salazar, que va emmarcar aquesta iniciativa "en un projecte global per cercar desplegaments legislatius que encara ens falten", entre els quals també figuraria el de la reducció d'anys per a l'accés a la nacionalitat, el text per a la qual acaba de ser acceptat a tràmit per Sindicatura. La dirigent socialdemòcrata va recordar que en tots dos casos són aspectes que s'han recomanat des del Consell d'Europa.

"Cal un accés a l'avortament més transparent. Ara s'ha d'anar a fora i continua estant penat", va recordar Salazar, que va admetre l'escull que suposa l'oposició del Copríncep episcopal. Malgrat això, va posar en relleu que "amb l'única signatura d'un dels dos n'hi ha prou" i que "els polítics hem de fer el que ens demana la societat". Per tant, va reclamar que "hem de ser més valents", en una indissimulada referència al resultat de la darrera vegada que la despenalització de l'avortament va arribar al Consell General, ara fa uns anys durant la votació del nou codi penal.

Tan importants són els videojocs per a vostè?
Molt, espero que no es molesti la família però per a mi  són el 70 per cent de la meva vida. Des dels 6 anys és el que més m’ha mogut i m’han ajudat molt.

En què l’han ajudat?
Puc dir sense por a equivocar-me que en moltes coses m’han educat.  

Però molts pedagogs els veuen com a enemics, precisament, de l’educació.
Depèn del joc. Jo des dels 15 anys jugo a jocs de rol i a mesura que passa el temps m’adono que he guanyat capacitat per analitzar les coses en qualsevol àmbit de la vida. Sóc molt més resolutiu mentalment, sens dubte.

Admet, però, que n’hi ha que no són gens educatius.
És clar que ho admeto.  

Posi’m un exemple.
El Grand Theft Auto no t’ensenya res. Només t’envolta d’un ambient de delinqüència i violència exagerat. Els pares no haurien de permetre als seus fills petits jugar a aquest joc.

Parlem dels jocs de rol, es veu que és un ‘crack’.
Després de tants anys he arribat a tenir un bon nivell, és veritat. A més el joc en què jugo jo, World of Warcraft, té 13 milions de seguidors a tot el món.

Això del rol és com una vida paral·lela, no?
Fas coses totalment diferents de la teva vida real.

Sona perillós i tot. Quantes hores hi juga al dia?
5 o 6 i el cap de setmana, a vegades tot el dia.

I el rècord?
Quan tenia 17 anys vaig jugar 3 dies seguits al Súper Smash Bros.

Tres dies seguits! Sense dormir?
El primer no vaig dormir i els altres dos alguna horeta solta, em posava el despertador per tornar a jugar.  

No se’m molesti, però vosté és un ‘freaky’.
No és que m’agradi gaire el to de la paraula, però ho he de reconèixer, sí, sóc un freaky. I el que no saps.

Estic a punt de fer-ho...
La meva xicota viu a Bacelona i estudia medicina. Abans utilitzàvem el Messenger o l’Skype per estar junts, però al final no sabíem què dir-nos. D’un temps cap aquí juguem plegats al World of Warcraft i així estem junts hores i hores.

I a part d’això i treballar, li queda temps per a res més?
No massa, però sí vaig al cinema algun cop o quedo amb els amics per fer una cervesa.

Si tingués fills, li agradaria que fossin com vostè?
Francament, no.