L’exdirector d’Esports de Govern Claude Benet encapçalarà el ministeri de Turisme, Comerç i Indústria, i el fins ara conseller del Comú de Canillo Gerard Bàrcia serà el nou ministre d’Ordenament Territorial. El cap de Govern, Jaume Bartumeu va anunciar ahir l’esperada remodelació del gabinet, que arriba amb la vocació de deslliurar de feina els ministres que assumien més carteres. A més dels dos nomenaments, Bartumeu va avançar que el departament de Finances passarà a dependre del ministeri d’Economia i Finances. (seguirà ampliació)

Des de la secció jove d'UP asseguren que aquesta campanya és una darrera acció per veure si el comú encampadà "reacciona" per millorar l'estat de les instal·lacions esportives de Prada de Moles. Ismael Gonzñalez, vicepresident dels joves d'UP, i Josep Maria Marot, vocal, asseguren que s'ha advertit la corporació d'aquesta situació des de fa temps però que no s'ha fet res. Demanen que les instal·lacions "estiguin en un estat decent i net" i no entenen l'argument que se'ls dóna que allà hi ha planificat un macrocomplex, perquè "ara no hi ha recursos per tirar-lo endavant". Amb el suport de les imtages al tríptic i el video de denúncia al portal d'Internet, volen deixar constància que els equipaments i les instal·lacions pateixen un greu deteriorament de "molts anys de no fer-hi cap tipus de manteniment", però que continuen en actiu a un preu de 20,5 euros la mitja hora per poder jugar a futbol i de vuit euros l'hora les pistes de tennis quan aquestes estan obertes pel bon temps.

Asseguren que la situació de Prada de Moles també afecta la seguretat dels usuaris i que els serveis que ofereix, amb unes pistes de bàsquet i futbol sala "impracticables", residus i dexalles acumulats a la zona, valles trencades i vestidors en molt mal estat donen una "mala imatge" i evidencien dèficits greus en unes instal·lacions que són comunals. "L'únic que ens ha dit el comú és que posaria un cartell dient que el lloc està en ruines", ha lamentat Marot, que reclama una reacció per part de l'equip de Govern.

El comitè directiu del Partit Socialdemòcrata va reunirse la jornada prèvia a la celebració de la Constitució per abordar els principals temes a l’agenda per als pròxims mesos, entre el quals hi ha l’entrada a tràmit parlamentari de tot un plegat d’iniciatives legislatives que, això sí, i tal com va destacar el primer secretari del PS, Ferran Goya, no s’entraran si no tenen garantit el suficient suport per tal d’evitar un empat a 14, tal com va succeir recentment amb el Projecte de llei del pressupost.

Entre aquestes propostes que el PS té previst elevar al Consell durant aquest període de sessions hi haurà la modificació de la Llei de nacionalitat, de manera que el partit –amb el lideratge en aquest àmbit de la consellera Mariona González– vol reduir a 15 el mínim d’anys de residència necessaris per tal de poder accedir al passaport andorrà, tal com marcava el programa electoral al 26-A.

Aquesta iniciativa s’emmarca dins un primer bloc de propostes legislatives on el PS també impulsarà la Llei d’assegurança per a la desocupació involuntària, la Llei de llibertat sindical, la modificació del codi de relacions laborals i la modificació de la Llei de l’ordenament del territori. De fet, en el cas de les lleis socials i laborals, Goya va apuntar que es podrien presentar “demà mateix”, tot i que l’esmentat treball per garantir el suport parlamentari, fet en el sí de les comissions legislatives, s’està orientant en aquest terreny amb l’inici de les converses amb el conseller general d’ApC Òscar Encuentra, ja que els socialdemòcrates entenen que en aquest àmbit hi ha més similituds amb la plataforma que no pas amb CR. Així, els socialdemòcrates tenen confiança en trobar amb la plataforma els nivells d’entesa que han mancat fins ara.

MÉS INICIATIVES
D’altra banda, en un segon bloc, el PS va constatar dissabte la necessitat d’impulsar la modificació de la Llei de contractació pública i de legislar la incompatibilitat de càrrecs públics, així com una Llei de finançament dels partits polítics i la de remuneració de càrrecs polítics. Els articulats que fan referència als càrrecs polítics tenen la intenció, en pareules de Goya, de “regenerar la vida política i dotar d’un marc legal a les actuacions dels partits”, mentre que els que afecten a la contractació pública haurien de servir, segons el PS, per garantir la transparència i pdoer introduir noves modalitats de contractació com ara les concessions, que podrien donar un cop de mà per generar un major creixement econòmic.

En un tercer bloc se situen els projectes de llei que actualment està peparant el Govern, com és el cas de la Llei d’estadística, la Llei de comerç, la Llei de la carrera judicial, la Llei d’execucions judicials i la Llei d’assistència lletrada en el primer moment. Aquest últim articulat, però, tindrà un escull que des del PS es va destacar, el de la necessitat de disposar d’advocats de guàrdia les 24 hores del dia amb les implicacions econòmiques i organitzatives que això representa per al país. Així, si bé actualment hi ha un batlle de guàrdia, la idèntica disposició dels lletrats suposarà unes obligacions que, segons Goya, no es poden imposar per decret.

Aquesta edició de la Universitat d'Estiu té com a novetat dues jornades anomenades perifèriques, amb dues conferències amb ponents d'excepció programades per al 19 de març i el 16 o 17 de setembre. La primera, divendres, anirà a càrrec del físic espanyol i premi Príncep d'Astúries d'investigació científica Juan Ignacio Cirac, amb el títol Informació quàntica per al segle XXI. La segona serà a càrrec del físic francès Albert Fert, premi Nobel d'aquesta matèria l'any 2007.

La universitat torna a la capital després del trasllat a Sant Julià per les obres al centre de congressos i estrenarà un nou concepte per a la presidència, que passarà a tenir caràcter rotatori, amb una persona relacionada amb la temàtica de cada edició. Així, Juan Goytisolo abandona el càrrec, que aquest any assumeix la oceanògrafa catalana Josefina Castellví. L'astrofísica francesa Sylvie Vauclair exercirà de moderadora, i totes dues també seran ponents de dues de les vuit conferències que tindrà la cita. El secretari d'Estat d'Ensenyament Superior i Recerca, Joan Marc Miralles, ha parlat del gir de la universitat, que des de l'any 1998 no se centrava en qüestions científiques. Miralles indicava que en deu anys hi ha hagut molts avenços científics i que l'objectiu és donar la possibilitat que els ciutadans d'Andorra reflexionin sobre l'actual estat de la ciència i els temes candents en àmbits com la biologia o la biotecnologia, que també tenen incidència en la societat.

El Govern i la Sindicatura General van fer ahir una crida a la unitat per assolir la reforma del marc fiscal, durant els actes de celebració del dissetè aniversari de la Carta Magna. Les dues institucions van fer també un tímid balanç dels disset anys de Constitució i van coincidir que cal seguir treballant en el desplegament legislatiu.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va afirmar que "el treball no ha estat encara enllestit si l'estat del benestar no arriba a tots els sectors de la societat andorrana", mentre que el síndic general, Josep Dalleres, va apel·lar a l'esperit dels primers anys de l'etapa postconstitucional per "trobar la capacitat de deixar partidismes de banda i treballar plegats". 

Davant d'una extensa representació dels àmbits polític, econòmic i social, que va omplir la Sala Terra del Centre de Congressos, el cap de Govern va emmarcar l'actual Constitució dins de la "normalitat", però va admetre que "potser alguns dels escenaris que intuíem o de les esperances que hi havíem dipositat no s'han fet prou evidents". Un cop feta aquesta reflexió, el discurs de Bartumeu es va centrar en tres eixos: la necessitat de millorar l'Estat de benestar; la voluntat de treballar per sortir de la crisi i la culminació del procés de reforma fiscal.

"Ara, tots plegats -Consell General i Govern--, hem de continuar treballant per posar les bases dels futurs convenis de no doble imposició entre el nostre país i els països veïns", va apuntar el màxim responsable de l'executiu, que va recordar: "En política, hi ha riscos que s'han d'assumir quan es vol fer avançar la societat i aconseguir que hi conflueixin millores; quan es vol que el país avanci cap el progrés i les noves oportunitats." En aquest sentit, Bartumeu va recordar que la Constitució és "la nostra casa comuna nacional", composta "tant pels partits que donen suport al Govern com pels partits que són a l'oposició".

El cap de l'executiu va recordar que la culminació d'aquest procés ha de servir per "fer augmentar les possibilitats de dinamisme econòmic, l'arribada d'inversions per a Andorra i l'exportació de béns i serveis". Així mateix, va apuntar "la ferma voluntat de treballar per redreçar l'activitat econòmica", en benefici de tots els sectors econòmics del país: "Hem de fer el necessari per deslliurar Andorra de la crisi econòmica interna en què es troba". Bartumeu va assenyalar també com a tema pendent el ple desenvolupament de l'estat del benestar, i va sostenir que "difícilment es pot experimentar la satisfacció i l'orgull de sentir-se d'aquí i de viure aquí, de disposar d'una millora general del benestar i de comptar amb noves oportunitats".

De la seva banda, Dallerès va constatar que hi ha "un desequilibri evident dins del corpus legislatiu", en què les lleis de l'àmbit social i laboral ocupen l'últim lloc. Si bé es va mantenir prudent en el discurs realitzat a la Casa de la Vall, el síndic general va exposar que "des del 93 fins ara s'han aprovat 165 lleis bàsiques -sense comptar les normes d'abast anual i les que modifiquen les existents-, de les quals hi ha 34 del camp institucional, 46 del financer, 20 de la justícia, 14 de l'àmbit social i laboral i 51 de la resta d'àmbits".

Així, el síndic general va mantenir que actualment no cal una reforma constitucional, ja que "abans de canviar s'ha de saber què es vol canviar i perquè", però va evidenciar que "hi ha elements que no s'han desenvolupat i que s'han de desenvolupar". En aquest sentit, Dalleres va afirmar que cal "treballar plegats i "que es legisli per a tothom" i va afegir: "Units som més forts i només podem trobar unitat si treballem per trobar l'interès general." Entre els camps que cal desenvolupar legislativament, el síndic general també va destacar la reforma fiscal: "Fa 17 anys que parlem de lleis fiscals i, si volem seguir avançant, o som capaços de tirar-les endavant o malament ho veig per a Andorra".

Des de l'oposició, es va coincidir en la necessitat de seguir avançant en el camp legislatiu. En aquest sentit, el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, va afirmar que cal "seguir treballant per optimitzar la qualitat" i, pel que fa a una futura reforma del text constitucional, va afegir que "el temps dirà si hi ha coses que s'han d'evolucionar". De la seva banda, el president del grup reformista, Joan Gabriel, va afirmar que "encara queda molt per desenvolupar" i va recordar la disponibilitat "d'escoltar les propostes que ens arribin".

El Govern i la Sindicatura General van fer ahir una crida a la unitat per assolir la reforma del marc fiscal, durant els actes de celebració del dissetè aniversari de la Carta Magna. Les dues institucions van fer també un tímid balanç dels disset anys de Constitució i van coincidir que cal seguir treballant en el desplegament legislatiu.

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va afirmar que "el treball no ha estat encara enllestit si l'estat del benestar no arriba a tots els sectors de la societat andorrana", mentre que el síndic general, Josep Dalleres, va apel·lar a l'esperit dels primers anys de l'etapa postconstitucional per "trobar la capacitat de deixar partidismes de banda i treballar plegats". 

Davant d'una extensa representació dels àmbits polític, econòmic i social, que va omplir la Sala Terra del Centre de Congressos, el cap de Govern va emmarcar l'actual Constitució dins de la "normalitat", però va admetre que "potser alguns dels escenaris que intuíem o de les esperances que hi havíem dipositat no s'han fet prou evidents". Un cop feta aquesta reflexió, el discurs de Bartumeu es va centrar en tres eixos: la necessitat de millorar l'Estat de benestar; la voluntat de treballar per sortir de la crisi i la culminació del procés de reforma fiscal.

"Ara, tots plegats -Consell General i Govern--, hem de continuar treballant per posar les bases dels futurs convenis de no doble imposició entre el nostre país i els països veïns", va apuntar el màxim responsable de l'executiu, que va recordar: "En política, hi ha riscos que s'han d'assumir quan es vol fer avançar la societat i aconseguir que hi conflueixin millores; quan es vol que el país avanci cap el progrés i les noves oportunitats." En aquest sentit, Bartumeu va recordar que la Constitució és "la nostra casa comuna nacional", composta "tant pels partits que donen suport al Govern com pels partits que són a l'oposició".

El cap de l'executiu va recordar que la culminació d'aquest procés ha de servir per "fer augmentar les possibilitats de dinamisme econòmic, l'arribada d'inversions per a Andorra i l'exportació de béns i serveis". Així mateix, va apuntar "la ferma voluntat de treballar per redreçar l'activitat econòmica", en benefici de tots els sectors econòmics del país: "Hem de fer el necessari per deslliurar Andorra de la crisi econòmica interna en què es troba". Bartumeu va assenyalar també com a tema pendent el ple desenvolupament de l'estat del benestar, i va sostenir que "difícilment es pot experimentar la satisfacció i l'orgull de sentir-se d'aquí i de viure aquí, de disposar d'una millora general del benestar i de comptar amb noves oportunitats".

De la seva banda, Dallerès va constatar que hi ha "un desequilibri evident dins del corpus legislatiu", en què les lleis de l'àmbit social i laboral ocupen l'últim lloc. Si bé es va mantenir prudent en el discurs realitzat a la Casa de la Vall, el síndic general va exposar que "des del 93 fins ara s'han aprovat 165 lleis bàsiques -sense comptar les normes d'abast anual i les que modifiquen les existents-, de les quals hi ha 34 del camp institucional, 46 del financer, 20 de la justícia, 14 de l'àmbit social i laboral i 51 de la resta d'àmbits".

Així, el síndic general va mantenir que actualment no cal una reforma constitucional, ja que "abans de canviar s'ha de saber què es vol canviar i perquè", però va evidenciar que "hi ha elements que no s'han desenvolupat i que s'han de desenvolupar". En aquest sentit, Dalleres va afirmar que cal "treballar plegats i "que es legisli per a tothom" i va afegir: "Units som més forts i només podem trobar unitat si treballem per trobar l'interès general." Entre els camps que cal desenvolupar legislativament, el síndic general també va destacar la reforma fiscal: "Fa 17 anys que parlem de lleis fiscals i, si volem seguir avançant, o som capaços de tirar-les endavant o malament ho veig per a Andorra".

Des de l'oposició, es va coincidir en la necessitat de seguir avançant en el camp legislatiu. En aquest sentit, el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, va afirmar que cal "seguir treballant per optimitzar la qualitat" i, pel que fa a una futura reforma del text constitucional, va afegir que "el temps dirà si hi ha coses que s'han d'evolucionar". De la seva banda, el president del grup reformista, Joan Gabriel, va afirmar que "encara queda molt per desenvolupar" i va recordar la disponibilitat "d'escoltar les propostes que ens arribin".

Es tracta d’una de les novetats del programa d’activitats per a la gent gran que organitza la Fundació Crèdit Andorrà. El taller és gratuït i tindrà lloc cada dimarts i dijous fins al 30 de març, en horari de matí, de 10 a 12 hores, o bé de tarda, de 17 a 19 hores. Les persones interessades s’han d’inscriure al telèfon 86 80 25 o adreçant-se a les instal·lacions de L’espai (c/ Josep Viladomat 17, 1r pis, d’Escaldes-Engordany).

Tenint en compte la importància que han adquirit les xarxes socials en la manera de comunicar-se i com han canviat la forma de compartir experiències i informació amb altres persones, la Fundació Crèdit Andorrà ha organitzat aquest taller per tal que la gent gran també pugui introduir-se en aquest nou món de possibilitats de comunicació.

Durant la reunió del comitèexecutiu del Partit Socialdemòcrata d'aquest dissabte passat, el grup parlamentari va concretar les iniciatives legislatives que vol presentar durant aquest període de sessions.

Tal com va explicar el primer secretari del partit, Ferran Goya, estan agrupades en tres blocs. En primer lloc, hi ha la llei d'assegurança per a la desocupació involuntària, la llei de llibertat sindical, la modificació del codi de relacions laborals, la modificació de la llei de l'ordenament del territori i la llei de nacionalitat. El segon bloc consta de la modificació de la llei de contractació pública, la llei d'incompatibilitat de càrrecs públics, la llei de finançament de partits polítics i la llei de remuneració de càrrecs polítics. Finalment, el tercer bloc fa referència als projectes de llei que està preparant el Govern i que són la llei  d'estadística, la llei de comerç, la llei de la carrera judicial, la llei d'execucions judicials i la llei d'assistència lletrada en el primer moment.

Pel que fa a les iniciatives del grup parlamentari, Goya va dir que totes elles «estan bastant madures» i podrien entrar a tràmit immediatament, tot i que no es farà fins que no es tingui el suport suficient, que es buscarà sobretot entre els consellers d'ApC, per tal que puguin ser aprovades amb més de 14 vots. Goya va avançar que el grup parlamentari socialdemòcrata proposarà en aquest període de sessions, tal com portava al programa electoral, reduir a 15 els anys de residència necessaris per obtenir la nacionalitat andorrana. En aquest sentit, la consellera general Mariona Gonzàlez va ser designada per coordinar aquesta modificació legislativa.

A petició del comitè parroquial d'Escaldes-Engordany, el comitè directiu del Partit Socialdemòcrata (PS) va tractar en el transcurs de la darrera reunió del retard en l'aprovació del pla de gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Segons va explicar el primer secretari del PS, Ferran Goya, el Govern va examinar l'esborrany que els cònsols van fer arribar a Jaume Bartumeu i “no s'adequa al que la llei estableix per a un pla de gestió″, sobretot pel que fa a qüestions de reversibilitat, ja que “no pot ser que si un comú canvia d'opinió en pugui sortir”.

Tot i això, Goya va afirmar que el Govern encara no ha rebut el document “de manera oficial” i que “per tant el cònsol major de Sant Julià no pot dir que espera una resposta”. Però de fet, segons altres fonts properes al cas, sembla que tots els cònsols implicats haurien estat informats pel Govern sobre la impossibilitat d'emetre un informe favorable, excepte Josep Pintat.

El primer secretari del PS també va afegir que “els cònsols no entenen que el pla de gestió retornarà als comuns unes competències que avui no tenen”, ja que durant aquesta situació transitòria per a qualsevol actuació que es vulgui fer a la vall s'ha de demanar permís al Govern. De tota manera, Goya va acabar afirmant que pel fet de ser un territori patrimoni de la humanitat “deixa una mica de ser patrimoni dels comuns per passar a ser un patrimoni més global”. A més, segons va apuntar Goya, hi ha alguns sectors del partit que consideren que si no s'avança amb el pla de gestió es podria optar per la via de crear una llei de protecció específica per a la vall del Madriu, tal com el PS ja va proposar estant a l'oposició i com tenen algunes zones protegides dels països veïns.

De fet, hi ha qui pensa que un pla de gestió d'aquestes característiques es podria arribar a contradir amb la legislació andorrana, ja que no hi ha cap marc jurídic que l'empari. Goya també va explicar que aquest tipus de lleis van sovint acompanyades d'un pla d'ordenació de recursos i d'un pla director. D'altra banda, la reunió del comitè directiu socialdemòcrata va servir perquè des del grup parlamentari es concretés les iniciatives legislatives que vol presentar durant aquest període de sessions.

En aquest sentit, Goya va explicar que estan agrupades en tres blocs. En primer lloc hi ha la llei d'assegurança per desocupació involuntària, la llei de llibertat sindical, la modificació del Codi de relacions laborals i la modificació de la Llei de l'ordenament  del territori i la Llei de nacionalitat.

El segon bloc consta de la modificació de la Llei de contractació pública, la Llei d'incompatibilitat de càrrecs públics, la Llei de finançament de partits polítics i la Llei de remuneració de càrrecs polítics. Finalment, el tercer bloc fa referència als projectes de llei que està preparant el Govern, i que són la llei d'estadística, la llei de comerç, la llei de la carrera judicial, la llei d'execucions judicials i la llei d'assistència lletrada en el primer moment. Goya va explicar que totes aquestes iniciatives “estan bastant madures” i es podrien entrar a tràmit immediatament, tot i que no es farà fins que no es tingui el suport suficient, que es buscarà sobretot entre els consellers d'Andorra pel Canvi perquè puguin ser aprovades amb més de catorze vots. El dirigent del PS va avançar que el grup parlamentari socialdemòcrata proposarà en aquest període de sessions, tal com portava en el programa electoral, reduir a quinze els anys de residència necessaris per obtenir la nacionalitat andorrana. En aquest sentit, la consellera general Mariona González ha estat designada per coordinar aquesta modificació legislativa.  Pel que fa a les lleis socials i laborals, tot i que ja estan redactades i es podrien presentar “demà mateix”, es vol dur a terme un treball en comissió per aconseguir el suport necessari que garanteixi l'èxit d'aprovació. Per aquest motiu, ja s'ha començat a fer un acostament al conseller general d'ApC Òscar Encuentra.