Les esperances de trobar-los en un termini curt són escasses, per les cruïlles d’autopistes que coincideixen en la població on es van desenvolupar els fets.
Abans del tiroteig mortal, tres membres del grup, entre els quals una dona, havien segrestat a punta de pistola un venedor de cotxes de Dammarye-les-Lys, uns 70 quilòmetres al sud de París, i amb l’ajut d’altres membres del grup van aconseguir emportar-se sis cotxes de gamma alta. El nombre de vehicles permet establir el d’assaltants i, d’altra banda, els investigadors relacionen el tipus d’automòbils sostrets amb una nova tàctica de l’organització, de fer creure per les accions que són delinqüents comuns, en no emportar-se, com fins ara, utilitaris o furgonetes.
Els autors del robatori van ser localitzats en una gasolinera, on van acudir els gendarmes, i van aconseguir capturar un dels integrants, Joseba Fernández Aspurz, el Guindi. Quan el tenien emmanillat, sembla que la resta de companys van acudir a rescatar-lo i van disparar contra els agents de l’ordre. Un dels trets va tocar el brigadier per l’aixella, fora de la protecció de l’armilla antibales que portava, i li va causar la mort.

Reaccions
El Guindi estava processat per l’Audiència Nacional espanyola, acusat d’actes de violència al car­rer, a Pamplona. El fiscal demanava per a ell fins a 12 anys de presó i tres joves més jutjats pels mateixos fets van ser condemnats a quatre anys, nou mesos i un dia de presó.
Les reaccions de condemna van ser generalitzades per part de líders, institucions, partits i entitats espanyoles i franceses. El president Sarkozy va demanar que els membres de l’escamot   terrorista d’ETA siguin “castigats severament”. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir que sentia la mort del gendarme com si es tractés d’un membre dels cossos de seguretat espanyol, i tots dos mandataris van acordar telefònicament “redoblar” la cooperació en la lluita contra ETA.
Segons va publicar ahir Le Monde, esmentant una font dels efectius antiterroristes francesos, l’organització té actualment en territori gal entre 50 i 80 membres, actius o “adormits”, que han llogat habitatges al país.

TIROTEJOS AMB FORCES DE SEGURETAT DES DEL 1996

Si el brigadier Jean-Serge Marin ha estat la primera víctima dels cossos de seguretat francesos en enfrontaments amb militants d’ETA, el ben cert és que els tirotejos entre membres de l’organització i agents de les forces de seguretat gal·la van començar el 1996, quan un policia de duanes de l’Estat veí va resultar ferit de gravetat a Astaffort. Des d’aleshores, hi ha documentats diversos episodis amb utilització d’armes de foc. El 2001, dos gendarmes van patir també ferides greus en rebre trets de suposats membres de l’organització des de diversos vehicles. El desembre del mateix any, en un altre tiroteig, el que va resultar ferit a Auch va ser el militant d’ETA Iñaki Lizundia. En diverses oportunitats més, hi va haver tirotejos, gairebé sempre en controls de carretera, dels quals s’ocupen habitualment els gendarmes, sense que s’haguessin de lamentar ferits. El juny de l’any passat, a Saint Etienne, un altre gendarme va resultar ferit en una mà. D’altra banda, ETA va matar en territori francès, concretament a Capbreton, els guàrdies civils Fernando Trapero i Raúl Centeno, el desembre del 2007.

L’entitat prepara ara un seguit de propostes per reactivar i dinamitzar el sector que entregarà al Govern. Pascuet argumenta que són diversos els factors que contribueixen que ara per ara sigui difícil aixecar el cap. A la davallada evident de projectes s’afegeixen les dificultats per obtenir finançament (tant per a les empreses com per al consumidor final), la rigidesa de la Llei del sòl, la manca de confiança i el pessimisme generalitzat per la situació de crisi i també la lentitud amb què paguen l’obra pública les administracions.
Pascuet va recordar que una de les disposicions aprovades en la Llei de mesures de reactivació econòmica del desembre del 2008 obligava l’administració central i les parapúbliques a pagar els proveïdors en un termini màxim de 60 dies, però el mateix article hi afegia que “sempre que la factura hagués estat compromesa”. I, tal com va indicar el gerent de l’entitat, el període per arribar a aquesta factura compromesa pot ser llarg. Fonts properes al sector van indicar que no és estrany que s’acabin trobant problemes en el resultat final de l’obra per retardar la recepció definitiva i, per tant, el pagament.  
Els problemes per obtenir finançament també són un llast. “Venim d’una època en què es finançava qualsevol cosa i ara estem en un altra en què no es finança gairebé res”, va indicar Pascuet.

El futur
Amb una Llei del sòl molt estricta  que, segons els constructors, posa massa traves als projectes d’edificació i sense pressupost estatal el futur que es presenta no és gaire optimista. El Partit Socialdemòcrata ja ha anunciat que entrarà una proposició de llei de modificació de la normativa d’ordenació del territori (després caldrà veure la resposta dels altres dos grups parlamentaris), però el que és clar és que les dotzenes parts amb què ha de treballar enguany l’administració posen un fre a la inversió, i “sense inversió nova difícilment canviarem la tendència, amb plurianuals no hi haurà creixement”. Carles Pascuet va insistir que cal inversió pública perquè “té un efecte multipli­cador”.
Algunes empreses estan buscant oportunitats més enllà de les fronteres. Hi ha projectes a l’Estat espanyol però també a l’Europa de l’Est i, fins i tot, al continent africà.

DE NOU A LA FEINA DESPRÉS D'UNA ATURADA DE PROTESTA

El cas de Trebisa exemplifica les dificultats per les quals passa el sector. Ja fa alguns mesos que van acordar amb els treballadors que el pagament de salaris es retardaria entre el dia 10 i el 15 de cada mes, però aquest mes dilluns (dia 15) la nòmina no estava ingressada i tampoc no ho estava dimarts. Així que dimarts una vintena d’operaris van decidir plantar-se. Estaven a l’obra (a l’entrada de Canillo) però de braços plegats. Ahir ja havien tornat a la feina després de rebre el compromís que cobrarien. Això sí, van deixar clar, en conversa amb el Diari, que tornarien a plantar-se si és que el salari no arribava. “Hem de pagar lletres i mantenir les nostres famílies”, van argumentar.
El gerent de Trebisa, Jesús Real, va manifestar ahir al migdia que a la tarda les nòmines estarien abonades. Però també va voler deixar clar que no era una resposta a l’acció de protesta dels treballadors. I és que va indicar que els últims temps el procés d’obtenció de certificacions d’obra necessàries per presentar-les al banc i el posterior vistiplau del banc per fer  un avançament de diners s’alenteix entre un mes i mig i dos mesos, quan abans eren quinze dies, i “quan tot va bé aquests dos mesos no influeixen”, però ara la situació ja no va bé. Real va assenyalar que el problema amb el pagament de les nòmines aquest mes ha estat justament aquest, el d’un retard en les certificacions que va provocar que el procés no es tanqués fins dimarts a tarda.
Trebisa viu bàsicament de l’obra pública i els últims temps ha experimentat una davallada considerable de projectes en cartera. Un cop dur va ser l’aturada del geriàtric d’Encamp, del qual és adjudicatària. Entre mitjan 2007 i mitjan 2008 va reduir en un 50% la despesa de plantilla en prescindir de treballadors. Ara mateix s’està obrint a l’exterior per buscar noves oportunitats. Té projectes a Romania i a l’Àfrica.

La responsable judicial esmenta el Govern, Andorra Telecom, qui al seu dia era el director general de la parapública, Xavier Palacios, i, fins i tot, tots i cadascun dels ciutadans titulars d’una adreça de correu electrònic. Les accions legals, ja siguin civils o penals, les han d’activar, si ho volen, cadascun dels perjudicats. Fonts properes a Andorra Telecom van assegurar ahir que la parapública té pràcticament decidit personar-se contra el processat pels perjudicis que el cas li hauria comportat.
En l’aute al qual ha tingut accés el Diari, la batlle responsable de la instrucció de la causa recorda que el Govern n’és perjudicat perquè va haver de “sufragar costosos informes tècnics” derivats de l’afer. En la mateixa situació es trobaria la companyia de telecomunicacions, que també va encarregar de manera particular altres auditories. Alhora, va haver de canviar les contrasenyes de tots els usuaris del correu electrònic i va veure debilitada la seva imatge i credibilitat a partir d’“un supòsit de fet d’inici que la investigació penal ha revelat com un muntatge fals i malintencionat”.
La batlle fa especial incís en els perjudicis econòmics i morals causats a l’exdirector general del lla­vors STA, Xavier Palacios, de qui diu que “el ressò mediàtic dels fets va forçar la seva destitució”, i això va suposar “un greuge important en la seva reputació professional”, a més que el va privar d’ocupar un càrrec de les mateixes característiques enlloc més vist que les telecomunicacions al Principat es gestionen en forma de monopoli. L’aute de processament també recull una afectació generalitzada a tots els usuaris del correu andorra.ad, ja que s’hauria difós un fitxer que contenia “les seves dades personals i fent-se possible l’accés als seus correus personals”, que no s’ha pogut demostrar, però, que passés.

"EL CAUSSANT DELS PROBLEMES NO VAIG SER JO"

“Jo no callaré. No tinc res per amagar.” El processat pel cas andor­ra.ad va continuar defensant ahir la seva innocència. Ho va fer a través d’un bloc que té en una pàgina web que ell mateix gestiona. Jaume Cabot no va respondre a la trucada del Diari, però en el seu bloc sí que escrivia que “el causant dels problemes no vaig ser jo. El fitxer no el vaig muntar jo. El fitxer no el vaig publicar jo. El fitxer no el vaig robar jo. El delinqüent no sóc jo”. Cabot, en l’escrit electrònic, lamenta el fet que “la Justícia decidirà seguint les interpretacions de les auditories i l’informe del servei d’ordre”. També explica que en el sumari, al qual el Diari no ha pogut tenir accés, figuren altres dades d’interès a parer seu. En concret explica que en l’“últim dossier del mes de setembre que vaig lliurar a la Batllia hi figuren més noms”. Finalment, Cabot afirma que mentre se l’acusa a ell, altres es fan “un fart de riure”.

Destrosses, cremades, pintades. El parc caldrà refer-lo de nou. Almenys parcialment. I, principalment, en la part dels lavabos, segurament la més malmesa. La policia investiga qui pot haver estat l’autor del dany causat a l’equipament. Diverses fonts consultades ahir van mostrar el seu neguit, el seu mal­estar, pels diferents successos ocorreguts a la parròquia recentment. I van pronosticar una hipotètica connexió amb les destrosses que hi va haver fa unes setmanes en tres vehicles estacionats en un aparcament exterior també de la carretera de Nagol.
Sigui com sigui, agents de l’àrea de policia científica del servei de l’ordre es van desplaçar ahir a la tarda al parc infantil per mirar d’obtenir elements que ajudin a descobrir els autors del que inicialment s’hauria considerat una bretolada. També en el cas dels danys als cotxes s’hauria tractat, segons fonts consultades, d’una altra bretolada. Aquestes fonts mantenen que la hipòtesi més plausible seria que fos un grup d’adolescents qui hi hauria darrere dels dos fets. En el cas dels vehicles no es va trobar a faltar cap objecte. Vidres trencats i documents escampats per terra. En el cas del parc infantil, també el trencament de material de la infraestructura va ser el més notori. I el foc que s’hi va calar. Fins a convertir Terra Bogada en Terra Bretolada.

FINS A TRES ALERTES PER INCENDI

El cos de bombers va rebre fins a tres alertes, com a mínim, per suposats incendis. El de més rellevància es va donar a les Bons, on s’estaven cremant uns rostolls. El foc es va descontrolar i els bombers hi van haver d’intervenir. Els agents del cos també van haver d’acudir a un habitatge de la zona de Camp de Perot, a Sant Julià, on una parella de padrins van tenir un ensurt per una suposada explosió que va quedar en no res. També hi va haver una falsa alarma a l’avinguda Meritxell.

Encara no s’ha fet la liquidació de l’exercici anterior i en aquests moments el departament de Finances està ultimant els números  del 2009. Les xifres, però, no ballaran gaire i els números vermells se situaran en els tres milions. La davallada d’ingressos hauria propiciat aquesta situació, que és més accentuada del que havia previst el comú quan va elaborar el pressupost del 2009. Llavors els responsables del departament de Finances van calcular que ingressarien fins a tres milions menys, però no comptaven amb l’operació multimilionària per la venda d’uns terrenys a l’entrada de la parròquia. Però ni la transacció –per la qual el comú va ingressar 4,5 milions d’euros– ha servit per invertir la situació.
Fonts properes al comú van explicar que la baixada dels ingressos provinents del sector de la construcció  és una de les grans causes del tancament negatiu. Les mateixes fonts va indicar que, tot i dibuixar-se una situació adversa, no és específica de la par­ròquia d’Encamp i que totes les administracions tenen un escenari bastant similar. Les mateixes fonts van atribuir també la delicada situació a l’arquitectura de les administracions del país i van assegurar que un dels temes de fons és “com s’estructura tot plegat”. A tots aquests elements que han portat Encamp a tancar el 2009 amb uns tres milions de dèficit, s’hi suma que Saetde no obté els ingressos esperats. El pressupost del comú d’Encamp per al 2009 era de 14.506.915 euros.

L’oposició vol millores
L’oposició atribueix els números vermells en bona part a la gestió que està fent el comú de les finances de la parròquia, i per això va demanar que recondueixi la delicada situació. El membre de la minoria,?Joan Masjoan, encara està en espera de saber els números del tancament del pressupost, però augura que les xifres “no seran positives”. El conseller va assegurar que el pressupost és una eina de treball que serveix per planificar, però que en aquest cas s’ha elaborat malament perquè “la realitat està marcant altres tendències” que no inclouen les previsions que va fer la majoria comunal.
Un dels grans problemes, per a Masjoan, és que la majoria no té en compte els fenòmens que actualment estan marcant l’economia. “És evident que els comptes no poden sortir si el comú té la intenció que tot funcioni com abans, quan en canvi els ingressos han disminuït considerablement. El que hauria de fer la majoria és tenir en compte aquest factor i planificar les despeses en funció d’aquest fet.” Masjoan va manifestar que el comú “encara ha tingut la sort” de l’operació a l’entrada d’Encamp, perquè si no, el dèficit de l’administració par­roquial s’hagués enfilat fins als set milions d’euros.

L'OFICINA DE TURISME DEL PAS DE LA CASA TINDRÀ UN COST MÉS ELEVAT

La construcció de l’oficina de turisme del Pas de la Casa tindrà un cost més elevat. De fet, el comú d’Encamp ha aprovat una transferència de crèdit de 182.674,22 euros de la partida del pressupost destinada a l’execució de l’embelliment de l’avinguda del Consell General del mateix nucli encampadà. Els treballs per construir aquest equipament són més cars del que s’havia calculat inicialment perquè en les obres es va trobar runa i s’ha hagut de traslladar-la a l’abocador, confirmen des del comú d’Encamp. En aquest terreny ara hi ha un forat i s’aprofitarà per fer-hi un magatzem per a l’oficina de turisme. D’aquesta manera, al final la inversió destinada a construir l’equipament ascendirà aproximadament a 1.050.000 euros.
Des del comú van informar que l’embelliment de l’a­vinguda del Consell General no es portarà a terme aquest any i que el projecte s’executarà amb vista al 2011. La majoria ha seguit la fórmula de la trans­ferència de crèdit per no haver de demanar un crèdit extra­ordi­na­ri i mantenir la política de contenció que actualment aplica el comú. L’obra a l’avinguda del Consell estava pressupostada en 900.000 eu­ros. La consellera de Finances, Iolanda Pastó, assegura que la transferència de crèdit és una pràctica habitual i que al llarg de l’exercici se’n fan moltes, perquè “el pressupost és una estratègia” i es pot canviar.