Amb el darrer Punt de vista publicat, el comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Thomas Hammarberg, haurà aconseguit possiblement –per sort, només en part– el contrari d’allò que pretenia: promoure el diàleg multicultural i la defensa dels drets humans.

Obligar les dones a portar el burca és condemnable a qualsevol lloc, però prohibir-los-hi a casa nostra seria un error és el títol que serveix de presentació al document publicat pel comissari. Trobo, en general, encertades les seves reflexions, entre d’altres, quan afirma que “No hi ha cap dubte que en certs grups religiosos l’estatut de la dona és un problema greu que no es pot eludir. Tanmateix, no és prohibint els vestits, que només són un símptoma, que s’hi arribarà a solucionar el problema, sobretot si tenim en compte que aquests vestits no sempre són l’expressió de conviccions religioses però sí d’una identitat cultural més àmplia”.

També estic d’acord amb Hammarberg quan exposa que el problema rau en el fet que, en el debat que s’està portant a terme a Europa, es pren massa sovint com a base del mateix el caràcter musulmà del burca i no pas la llibertat d’expressió de les pròpies conviccions religioses.

Penso que les reflexions del comissari –que es poden consultar a www.commissioner.coe.int– són una excel.lent base per tal d’aprofundir en la qüestió de la tolerància i la multiculturalitat. També és interessant el document perquè aporta alguns exemples de com s’està avaluant el tema en el terreny del Tribunal Europeu dels Drets Humans, així com perquè assenyala alguna de les conseqüències negatives que podria comportar una prohibició com per exemple la que serveix de base a la seva reflexió.

Tot plegat fa que puguem veure confirmada l’evidència que els problemes s’han de relativitzar –i també les possibles solucions– i que les veritats absolutes ja han passat a la història. Només el diàleg sincer i obert en un marc de mútua confiança ens permetrà avançar en aquestes qüestions, tan sensibles, relatives als drets humans.

Les dones pateixen una discriminació salarial que es calcula al voltant del 18%, és a dir, pel mateix treball cobren un 18% menys de salari que els homes. Aquesta discriminació és la conseqüència de l'alt grau d'incertesa que per la seva informació prèvia percep l'empresariat respecte de la dedicació i permanència de la mà d'obra femenina a l'empresa, fet que es compensa en el mercat amb salaris més baixos i menys promoció laboral.

I és que les dones sacrifiquen la seva ascensió laboral, fan jornades reduïdes o fins i tot abandonen el mercat laboral temporalment per dedicar-se a la cura dels fills o d'altres familiars, a més de suportar la sobrecàrrega de treball diari de les feines de la llar coneguda per “doble jornada”, cosa que disminueix les possibilitats de competir laboralment amb els homes amb igualtat d'oportunitats.

D'altra banda els oficis més ben remunerats són majoritàriament masculins, i hi ha tres vegades més càrrecs directius amb homes que dones, tot plegat provoca una diferència salarial de gènere al voltant del 28% sobre el salari mitjà a Andorra, o el que és el mateix, les dones guanyen un 28% menys que els homes en valors absoluts, sense tenir en compte que treballen menys hores laboralment parlant i que ocupen llocs de treball més baixos en la graella salarial. I aprofitant la dada, una pregunta: no seria més just que les treballadores autònomes cotitzessin a la CASS segons el salari mitjà global femení que és al voltant d'un 28% inferior al masculí, o com a mínim compensant la discriminació salarial? La diferència salarial fa que les dones tinguin menys capacitat per accedir als recursos, per ser empresàries o ser propietàries del seu habitatge, i per ser independents i mantenir els seus fills en cas de separació de la seva parella.

La igualtat entre homes i dones afecta la dignitat de les dones, és un tema de justícia social i primordial per al perfeccionament de la nostra democràcia, però a més la igualtat actua com a motor de desenvolupament socioeconòmic als països que l'apliquen. Primer perquè per al seu desenvolupament òptim, la societat no pot prescindir de les capacitats plenes de la meitat de la població només per perjudicis sexistes, i després perquè moltes dones acaben sent dependents en més o menys grau dels sistemes socials, i amb intervencions públiques no podem compensar una fallida de mercat que afecta un percentatge tan gran de la població.

I com a manifestació extrema de la desigualtat apareix la violència, l'abús de poder de la persona més forta sobre la més feble. L'igualitarisme nega la violència de gènere, perquè no hi ha abús entre iguals, sinó conflictes o desavinences que es resolen amb convenis i pactes. És necessari realitzar accions polítiques positives per arribar aviat a la igualtat d'oportunitats entre gèneres en la societat, la qual cosa passa per impulsar la incorporació de les dones als llocs de treball de qualitat en les mateixes condicions que els homes i arribar a la igualtat laboral. I la igualtat laboral no pot existir sense una implicació dels homes en les obligacions familiars en el mateix grau que les dones, és a dir en coresponsabilitat. Per això hem de trencar els estereotips sexistes des de l'educació i superar limitacions estereotipades dels rols, oficis i professions, buscant que l'assignació de les diferents ocupacions i els diferents graus de responsabilitat en les empreses vingui determinada per les capacitats de les persones i no pel seu sexe. Cal que homes i dones junts trenquem els esquemes tradicionals i superem els límits dels convencionalismes socials clarament discriminatoris, per aconseguir que les dones puguin participar i incidir en igualtat amb els homes en l'espai públic, amb una nova concepció de masculinitat i potser un altre estil de ser dona.

El dia 8 de març, es commemora l'aniversari del començament de les reivindicacions de les dones, en  principi, pels seus drets laborals i posteriorment per  tots els seus drets fonamentals, que han estat conculcats  sistemàticament per totes les societats. 

Actualment aquests drets estan reconeguts per totes  les Constitucions dels països del nostre context sociogeopolític,  a través de les respectives legislacions.  Això és el resultat de la lluita per la igualtat (feminisme)  durant moltes dècades. No obstant això, la  realitat no  és així. Existeix un buit, entre la «igualtat de iure i la  igualtat de facto» que cal omplir per arribar a la igualtat real. Penso que aquest és el repte al qual tots ens  enfrontem, homes i dones, i que junts hem d'aconseguir.  Reflexionem sobre algunes evidències.  La població mundial està equilibrada entre ambdós  gèneres, malgrat les guerres, desastres naturals,  epidèmies, pobresa, etc. Aquest savi equilibri perdura,  per què? perquè d'una altra  manera seria impossible la  supervivència de l'ésser  humà. 

Comparem aquest equilibri amb diverses estructures socials,  per exemple. Què passa  en el món financer? Qui  pren les decisions? Què passa  en l'àmbit empresarial?  Què passa en les principals  comunitats religioses? Què  passa en els governs de la  majoria dels països? Hi ha  equilibri entre gèneres? Rotundament  no. I així ens va.  El balafiament gairebé sistemàtic de les capacitats del 50 per cent de la població mundial hauria de fer-nos reflexionar i passar a l'acció immediatament. 

Els uns sense les altres no anem bé i viceversa. Ens necessitem. El repartiment  equitatiu del treball i responsabilitats en tots els nivells ha de ser el nostre objectiu primordial, perquè les nostres societats funcionin, amb les aportacions des dels dos punts de vista, femení i masculí. 

A part de les consideracions ètiques, de justícia i solidaritat. Un exemple per a mi molt aclaridor és el següent: la família tradicional, que és «el pilar i la base de la societat», està fracassant. Paradoxalment, aquesta institució és paritària, un home, una dona; no tres o quatre homes i una dona, que seria un reflex de la majoria de les institucions i d'algunes em quedo curta. 

Llavors per què no funciona? Perquè és paritària de iure, però no de facto. Qui pren les decisions? Existeix la responsabilitat compartida? Evidentment no. En això estem. Els edificis no se sustenten si la base falla. Comencem per companys i copartícips a les nostres vides quotidianes. Treballem insistentment perquè les nostres estructures socials, econòmiques, polítiques i religioses estiguin equilibrades, d'acord amb la realitat del nostre potencial humà, que és igualitari. No és solament una qüestió de justícia sinó també de supervivència. 

Avui, 8 de març, data tan mediatitzada i promoguda, no em resistiré a tractar el tema del dia: tornarem a llegir reivindicacions d’unes, promeses d’altres, sentirem estadístiques reals o esbiaixades, segons convingui, i darrere la hipocresia del quedar bé, segons els compromisos de cadascú, ens quedarà el regust de la instrumentalització d’allò molt important i que només s’escenifica uns pocs dies a l’any.

Si bé és cert que els avenços en la igualtat de gèneres han prosperat al llarg dels darrers decennis en la major part de les societats, els retards continuen sent greus i les desigualtats, abismals.
I resulta penós, al meu entendre, que aquesta tendència que ha obeït a l’esforç i els sacrificis de moltes dones –i d’alguns homes, tot cal dir-ho– està degenerant per moments en moviments de moda i burdes manipulacions que perjudiquen més que no fan avançar la igualtat entre les dones i els homes.

En el moment d’un canvi paradigmàtic com és l’actual, constatant el fracàs i la pràctica fallida d’un model econòmic i social, ens cal saber reorientar i –defugint dels binomis segregacionistes: home-dona, blanc-negre, dolent-bo– apostar per un nou model social i econòmic més integrador, flexible i adaptable a les diferents realitats que engloba.

Aquestes realitats són moltes i dispars, però malauradament encara en segueixen formant part l’explotació sexual, la discriminació o la pobresa de la qual són majoritàriament –però no únicament– víctimes les dones. L’home ha de ser còmplice d’aquesta croada perquè també n’és artífex i partícip; les dones soles no ho podrem aconseguir, i menys encara des de posicions desavantatjoses o plantejaments totalment dogmàtics.

Per això també ens cal superar ja les declaracions d’intencions, escapolir-nos de plantejaments teòrics i apostar per polítiques adaptades a les diferents realitats socials, estratègies fonamentades en experiències contrastades i accions concretes i ciblées, per aconseguir una societat més justa i equilibrada en benefici d’un sol gènere: l’humà.

Si caus set vegades… aixeca-te’n vuit. Aquest és un vell i bell proverbi xinès en el qual es marca la perseverança i la humilitat davant la vida.

Moltes són les vegades que hem caigut, de vegades fins i tot ensopegant amb la mateixa pedra. Si la caiguda et fa ser humil, el fet d’aixecar-se et fa ser perseverant. En l’aquí i ara, l’aixecar-se ha de ser a la força i alhora per força.

Ja ho sabem tots que no és gens fàcil i que de vegades ens trobem amb circumstàncies que no hauríem pensat. Però més enllà del fet que el sol surt cada matí, un tria constantment l’actitud davant d’aquesta vida i… l’elecció no és intranscendent.

Políticament parlant, el Partit Socialdemòcrata va perdre les eleccions generals del 2001 i del 2005 perquè el debat es va centrar a l’entorn dels impostos. Guanyades les eleccions del 2009 amb l’acceptació del canvi marc tributari, ahir es va perdre la votació del Pressupost del 2010.

En el món de la política andorrana no ha estat mai fàcil canviar les coses. Encara que ens trobem en temps de crisi i que la globalitat estigui farcida d’exemples a seguir. Tots els temes són tractats amb un excés de prudència i de recel envers el canvi. Potser és pel fet que ens malfiem dels criteris forans que volem adaptar a casa nostra, o potser és perquè som gent de muntanya, una mica tancats i reservats.

Quan les coses costen, només podem assumir dins el nostre tarannà aquell grau de perseverança i humilitat –explicant-ho amb pedagogia i amb fets– que les propostes són objectius que culminen amb normalitat amb pro de tots. Per tant, pas a pas i fet a fet es van mostrant la viabilitat dels projectes i la veritat de cadascú.

A la fi, molt de tot allò que ens envolta recau, simplement, en la confiança. De primer, confiança amb nosaltres mateixos per tal d’aixecar-nos quan caiem. De segon, quan la resta arriba a confiar amb nosaltres i s’estableix la bona relació. Davant la confiança mútua, el temps està al nostre favor, no en tinguin cap dubte.

La corporació comunal d'Andorra la Vella va obrir  ahir la sessió de Consell de  Comú amb un minut de silenci  en record pels morts  de l'Hotel Normandia.  Entre altres reglaments,  un dels que es va aprovar  va ser el Reglament per a  l'atorgament de subvencions  per a l'organització i  promoció d'activitats i serveis  socials, culturals, esportius  i juvenils. 

L'antic Reglament datava  del 2003, i el cònsol menor  de la capital, Josep Vila,  va explicar que «l'objectiu  és que ara les  subvencions es distribuiran  d'una manera més justa».  Actualment els diferents  departaments estan redactant  els plecs de bases per  demanar aquestes ajudes  segons uns criteris específics  i en igualtat de condicions  per a tothom. Vila va especificar per exemple  que en matèria d'esports  s'hi destinaran més de 420  mil euros.  Durant la sessió d'ahir la  corporació de la capital  també va aprovar l'obertura  d'un carrer per a vianants  i que unirà l'avinguda  Meritxell i la zona de Prada  Ramon. Aquest carrer  separarà el centre comercial  Escale en dues parts,  serà cobert de vidre perquè  s'hi pugui passejar i  mesurarà deu metres  d'amplada. 

La cònsol major, Rosa  Ferrer, va recalcar que les  despeses addicionals d'aquest  projecte aniran a  càrrec dels propietaris privats  i que començaran les  obres aviat, uns treballs  que tindran una durada  aproximada d'un any i mig.  Aquesta remodelació ja  estava prevista en el pla  d'ordenament urbanístic  d'Andorra la Vella. 

Molts punts amb encara més tràmits per aprovar. Aquesta seria la síntesi de la sessió ordinària d'Andorra la Vella d'ahir, en la qual, tot i que no es va aprovar res transcendental, sí que es va donar amb comptagotes algunes informacions interessants.

En aquest sentit cal destacar l'aprovació del nou reglament de subvencions comunals, que actualitza el que es va aprovar l'any 2003 amb la màxima de repartir les subvencions d'una manera més "justa". Així ho va explicar el cònsol menor, Josep Vila, també delegat d'Esports, que va argumentar que aquest text permetrà enfocar més les prestacions en funció de l'interès dels projectes presentats o de les polítiques de potenciació que es vulgui llançar des de la corporació.

D'altra banda, en el consell d'ahir també es va aprovar el conveni per a la cessió de terrenys necessària per ampliar la CG-1 a l'alçada de la cruïlla de la Comella. Sobre aquesta qüestió, la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, va comentar que s'espera que les obres de canalització d'aigües i de la nova rotonda quedin enllestides aquest estiu i va indicar que amb aquests treballs la zona serà més segura, tant per al trànsit rodat com per als vianants.

Continuant amb les obres, tot i que en aquest cas privades, la majoria va sotmetre a votació un conveni d'autorització per cobrir el futur vial que unirà l'avinguda Meritxell i Prada Ramon travessant els grans magatzems Escale. Ferrer va comentar respecte d'això que, un cop rebin l'autorització, fet que s'hauria de produir en un termini de temps relativament curt, s'espera que les obres durin uns divuit mesos.

En un altre ordre de coses, es va aprovar la subvenció anual per a Andorra Turisme, que puja a 109.000 euros. Sobre aquesta qüestió, la socialdemòcrata va donar una nova dada i va comentar que l'entitat, en el marc del projecte Infoturisme, compta amb una partida pressupostària dedicada a la promoció del turisme de fires i congressos. Tot i això, aquesta partida depenia directament de l'aprovació del pressupost al Consell General, i, donat el bloqueig sofert, caldrà veure si finalment es podrà tirar endavant aquesta iniciativa governamental.

El conseller general socialdemòcrata, Jordi Font, va qualificar ahir «d'absurd i negativista» el posicionament adoptat per Andorra pel Canvi (ApC) en el debat dels pressupostos. Font es va mostrar decebut pel fet que els altres grups parlamentaris, amb la seva actitud, «estan signant l'acabament, a més o menys curt termini, de la legislatura» i va explicar que la situació actual no és  equiparable a la de la darrera legislatura, ja que del vot dels socialdemòcrates no en depenia el bloqueig del país.

Font va fer aquestes declaracions al programa Ara i aquí d'Andorra. Font, que és president de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, es va mostrar molt decebut pel posicionament adoptat per l'oposició, sobretot per Andorra pel Canvi. Segons Font, el vot negatiu als pressupostos d'aquest grup significa que estan rubricant la fi de la present legislatura perquè «un país no pot funcionar sense  Pressupost».

Font va afegir-hi que «malgrat que amb les dotzenes parts es pot seguir treballant, la feina no tindrà la visibilitat que es voldria». De totes maneres, Font creu que la reforma fiscal que impulsa el PS des del Govern sí que es podrà tirar endavant, ja que «amb Coalició Reformista (CR) trobarem un mínim denominador comú».

El bloqueig erosiona a tots, però l'oposició no treu rèdit, ans al contrari, i l'estratègia va pel camí errat. I és que el Centre de Recerca Sociològica va fer públic ahir els resultats d'una enquesta política, tot just abans de l'important votació del Pressupost amb desenllaç conegut que tindrà lloc demà.

Dels resultats, hi ha tres punts cridaners. El primer, la valoració dels principals líders polítics; el segon, la intenció de vot; i el tercer, quin impacte té l'actual situació de bloqueig sobre els tres partits amb representació parlamentària.

La lectura que fem se centra especialment en l'opinió dels andorrans (que amb el seu vot tenen el poder decisori), tot i que molt correctament l'enquesta recull quin és el parer de la resta de ciutadans. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, és el més conegut i alhora l'únic que aprova amb bona nota pel que fa a la seva actuació política, mentre que el líder reformista, Joan Gabriel, aprova amb un 5 justet i el d'ApC, Eusebi Nomen, obté un clar suspens amb el 3,2, una qualificació en part comprensible tenint en compte el repartiment dels escons al Consell General i la marxa de la plataforma de destacats polítics.

L'altre punt interessant incideix en la intenció de vot, unes dades que fins ara mai s'havien fet públiques a Andorra i que per primera vegada arriben a les mans dels ciutadans i no només a un nucli de privilegiats lligats a les formacions polítiques. En aquest punt hi ha una dada molt clara. De les preguntes referents a quin partit va votar i a quin votaria ara, tots han deixat pel camí d'aquesta legislatura adhesions, del qual es desprèn un cert desencís entre els votants. Tots baixen i cap puja, però el PS continua doblant àmpliament CR, una tendència que encara s'accentua més pel que fa a les llistes parroquials, mentre que Andorra pel Canvi recolliria un percentatge encara més petits de vots.

I el tercer punt, clau pel que fa a l'estratègia dels partits, té a veure amb el desgast que l'actual situació de bloqueig està provocant sobre els partits. Una aclaparadora majoria acusa Andorra pel Canvi de la paràlisi al Consell General (41,3%), mentre que el 34,4% en responsabilitza els reformistes, i els socialdemòcrates (més ben parats) és per al 27,8% responsable del bloqueig. Es podran fer moltes lectures, amb la prudència de tenir en compte l'elevat nombre de persones que no contesten. Però n'hi ha de clares, com ara que l'erosió del bloqueig afecta tots els partits, però el PS continua marcant les distàncies de manera contundent amb els seus rivals. CR baixa, ApC surt castigat pel bloqueig i la majoria vol un pacte d'Estat amb el PS al Govern en solitari. Demà, però, toca votar al Consell General. Una part confia en el bloqueig.

El Centre de Recerca Sociològica (CRES) va presentar ahir a la tarda les principals conclusions extretes de la primera enquesta d'opinió política del Principat, duta a terme per iniciativa pròpia, tal com va assenyalar el director de l'Institut d'Estudis Andorrans (IEA), Jordi Guillamet, i que revela, entre altres dades significatives, que el PS seria el principal beneficiat si avui mateix se celebressin eleccions generals.

Concretament, el 24,2% dels andorrans votarien el PS a la llista nacional, mentre que el 10,2% ho faria a CR, doblat pels socialdemòcrates, mentre que ApC seria el tercer en discòrdia, amb el 2,8% dels vots. Tot i això, la traducció que això tindria a la Casa de la Vall és una incògnita, ja que un elevat 24% va manifestar que encara no té decidit a qui votarà i fins al 32,2% dels andorrans consultats va respondre "no sap/no contesta".

Tots els partits experimenten una davallada en la intenció de vot respecte al seu sufragi a les eleccions del 26-A. A la resposta "a quin partit va votar", el 29,8% va contestar el PS, mentre que el 14,3% ho va fer a CR i el 4,3%, a ApC. Comparant aquests resultats amb la intenció de vot, el PS seria qui, proporcionalment, menys pes hauria perdut, unes xifres que s'evidencien encara més en l'anàlisi de qui és el culpable de l'actual situació de bloqueig, en què ApC és per als andorrans el principal perjudicat. Des del CRES es va indicar com, en ser el primer estudi realitzat amb tanta profunditat, no hi ha dades que permetin analitzar cap on anirà el "vot ocult", amb la qual cosa la constatació més bàsica és que tots tres partits al Parlament en serien perjudicats, tot i que en diferent proporcions.

Significatives són també les dades que assenyalen com el 3,8% dels andorrans votaria a dia d'avui en blanc, mentre que sorprèn la xifra que únicament l'1% no votaria, tot i que la mostra d'andorrans de 400 persones d'entre les 800 consultades pel CRES -respectant la proporcionalitat per parròquies- explica la diferència amb el 2,1% que va reconèixer votar en blanc i la no-participació que s'amaga dins el 47,2% que contesta "no sap/no contesta" a la pregunta "A quin partit va votar?". Els Verds obtindrien l'1,1% dels vots, també sense comptar amb l'important grup que no confessa per qui es decantarà, i un anecdòtic 0,2% donaria suport a UNP.

INTENCIÓ DE VOT PARROQUIAL

Pel que fa a la llista parroquial, el 22,1% es decantaria avui en unes eleccions de caire general pel PS, seguit de llarg per CR, amb el 9,6%, i d'ApC, amb l'1,8%. Els Verds escurçarien aquí distàncies, amb l'1,3% d'intenció de vot, mentre que UNP obtindria l'1,2% dels suports parroquials. A la categoria "Altres", en què figurarien independents o grups parroquials, donarien suport el 4,3% dels andorrans, mentre que el2,8% votaria en blanc. En aquest cas, és igualment significatiu l'alt percentatge de gent que encara no s'hauria decidit, el 24,3%, i aquells que no ho saben o no contesten, el 31,3%. Les opcions les tanca aquell 1% que diu que no votarà.

BARTUMEU, CONEGUT I VALORAT

Analitzant la valoració dels tres principals líders polítics, l'enquesta situa el cap de Govern i líder del PS, Jaume Bartumeu, com a únic que aprova per als andorrans, amb un 6 i el 97,8% de grau de coneixement, qualificació idèntica a la rebuda a l'enquesta que es va fer cap al febrer de l'any passat a encàrrec del Govern d'Albert Pintat. Mentrestant, Joan Gabriel, que fa un any era valorat amb un aprovat del 5,6, ara obté un 5,07, amb un grau de popularitat del 80,1%, inferior al del líder del PS. El president del grup d'ApC, Eusebi Nomen, és el pitjor valorat per als andorrans, amb un 3,2 i el 77,9% de popularitat, mentre que al febrer de l'any passat fregava l'aprovat amb un 4,9.

Entre els no andorrans, les xifres no s'allunyen d'aquestes notes, tot i que el percentatge de coneixement de Bartumeu baixa fins al 88,5%, el de Joan Gabriel fins al 48,1% i el de Nomen fins al 36,9%. De fet, a les preguntes inicials del CRES, es constata com entre els no andorrans el percentatge de desconeixement en general dels partits actors de la política andorrana supera el 80%, mentre que entre els andorrans només el 48% no sap definir a grans trets l'arc parlamentari.

El Centre de Recerca Sociològica (CRES) va presentar ahir la primera enquesta d'opinió política que ha realitzat aquesta institució i en la qual han contestat 405 ciutadans andorrans i 397 residents. Segons el sondeig, un 36,9% dels enquestats volen que hi hagi un acord polític, un pacte d'Estat, entre els grups parlamentaris per desbloquejar la situació política actual.

Això sí, governant sol el PS com fins ara. Un 10,9% desitjarien que tots els grups parlamentaris formessin un Govern d'unitat nacional i un 10,8% voldria que un dels partits de l'oposició formés un Executiu de coalició amb el PS. L'opció del pacte d'Estat és la preferida per un 39,6% dels ciutadans andorrans i un 35,9% dels residents.

Pel que fa al que creuen que passarà, la resposta majoritària dels enquestats és que es sap/ no contesta: obté un 62,7%. Després la segueixen els qui pensen, un 17,7%, que es convocaran eleccions anticipades. Així opina un 14,7% dels residents i un 25,2% dels nacionals. Un 36,5% dels enquestats pensa que el Govern sap com resoldre els problemes del país, però necessita temps. Així ho asseguren un 32,8% dels nacionals i un 40,9% dels residents.

Una dada significativa és la resposta dels participants a quin partit pensa que és el principal responsable d'aquesta situació de bloqueig al Consell General. A aquesta pregunta es podien respondre diverses opcions. En el total un 23,6% culpen CR, un 22,1%, ApC i un 16,2%, el PS. El resultat és sensiblement diferent entre els ciutadans andorrans ja que un 41,3% atribueixen a ApC la majoria de les responsabilitats, un 34,4% a CR i un 27,8% al PS. Un significatiu 15,2% de nacionals diu que tots en són responsables. Finalment, entre els no andorrans CR és culpat per un 19,4%, ApC per un 14,4% i el PS per un 11,7%.

L'enquesta també revela que, si ara es fessin eleccions generals, un 24,2% dels ciutadans andorrans elegirien el Partit Socialdemòcrata (PS) a la llista nacional, un 10,2%, Coalició Reformista (CR) i un 2,8%, Andorra pel Canvi. Però el percentatge més nombrós correspon a la gent que no va explicar el seu sentit del vot: el 56,2%. Concretament, un 24% va respondre que encara no ho havia decidit i un 32,2% va optar pel no sap/ no contesta.

El 81,2% dels nacionals que van respondre l'enquesta del CRES van assegurar que havien votat, un percentatge similar al que es va registrar en els comicis del 26 d'abril de l'any passat.

Ara bé, a partir d'aquí el record del que els ciutadans andorrans van assegurar que havien votat i el que va passar difereix força. Així, un 29,8% dels ciutadans andorrans afirmaven que havien votat el PS a la llista nacional quan als comicis generals del 2009 els sufragis socialdemòcrates van estar al voltant del 45%. Un 14,3% afirmava que havia optat per CR, un 4,3% per CR i un 2,3% els Verds. Un significatiu 47,2% dels nacionals va respondre que no sabia/no contestava a aquesta qüestió. Pel que fa als resultats a la llista parroquial, només un 24,4% dels enquestats van declarar que havien votat el PS. A més a més, un 14,5% deia que havia optat per CR, un 3,3% per ApC i un 2,3% pels Verds. Curiosament un 1,8% dels enquestats va assegurar que havia votat per Unió Nacional de Progrés a la llista parroquial als darrers comicis generals, quan el cert és que la formació liderada per Tomàs Pascual només va presentar una candidatura nacional.

Una altra dada interessant és la valoració dels principals líders polítics. El cap de Govern, Jaume Bartumeu, rep una nota mitjana de 6,05 sobre 10; el president del grup parlamentari de CR, Joan Gabriel, obté un 4,65 i el líder d'ApC, Eusebi Nomen, un 3,19. Entre els andorrans i els residents Bartumeu rep la mateixa nota mitjana: un 6,05. Més diferències hi ha amb Joan Gabriel ja que els nacionals el puntuen amb un 5,07 i els residents baixen la puntuació a un 4,36. Finalment, Eusebi Nomen es suspès tant pels andorrans com pels residents. Els nacionals el puntuen amb un 3,21 i els no andorrans, amb un 3,18.

La primera enquesta d'opinió política elaborada pel Centre de Recerca Sociològica i feta pública ahir revela que la majoria de la població andorrana no vol unes eleccions anticipades i es decanta per un pacte d'Estat entre els grups parlamentaris per desbloquejar l'actual situació al si del Consell General.

Els resultats de l'enquesta poden ser -com qualsevol altre baròmetre d'opinió- interpretats a favor i en contra de qualsevol posició però, en aquest cas, deixen bastant clar que els rèdits polítics aconseguits per l'obstruccionisme parlamentari i les apel·lacions retòriques al diàleg i al consens es tradueixen en un suspens i que el gruix de la població manté la confiança en la tasca iniciada pel Govern.

Un de cada quatre andorrans majors de 18 anys assegura que votaria el Partit Socialdemòcrata (PS) a la llista nacional si avui se celebrés eleccions generals, segons es desprèn de la primera enquesta d'opinió política del Centre de Recerca Sociològica (CRES).

L'estudi, fet entre el 9 i el 28 de febrer, conclou que els socialdemòcrates doblarien en intenció de vot els reformistes, amb un 10,2%, si bé més de la meitat dels enquestats van optar per no posicionar- se i reservar-se el sentit del vot. En aquest sentit, el director del CRES, Joan Micó, va constatar que "hi ha més vot ocult de CR i ApC".

Andorra pel Canvi (ApC) queda lluny de les dues principals forces polítiques, amb una intenció de vot del 2,8% a la llista nacional i de l'1,8% a la parroquial, mentre que els Verds d'Andorra es queden amb un 1,1 i un 1,3, respectivament. Les diferències entre les dues llistes no és tan palesa per a les dues formacions principals com en el cas d'ApC, ja que el 22,1% dels enquestats van manifestar que votarien el PS a la llista parroquial i el 9,6 es decantarien pels reformistes si es convoqués eleccions anticipades.

Quant a la valoració dels líders polítics, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, és l'únic que manté la nota aconseguida a l'última enquesta, feta per l'anterior Govern el 8 d'abril, abans que se celebrés els comicis. Els andorrans enquestats pel CRES posen a Bartumeu una nota mitjana de 6 punts sobre deu, la mateixa que li atorguen el total dels enquestats, en què s'engloben tant nacionals com residents. Així mateix, el cap de Govern continua sent el líder polític més conegut, ja que el 98% dels andorrans i el 91% de la població global l'identifiquen.

El líder reformista, Joan Gabriel, aconsegueix un aprovat just (5 punts) a ulls dels andorrans, mentre que la població en general el suspèn amb un 4,6. En aquest cas, la valoració baixa respecte de les dades corresponents a l'observatori d'opinió del 8 d'abril, en què la població andorrana li concedia un 5,6. Així mateix, el grau de coneixement és del 80% entre els andorrans i del 57% entre la població total.

El líder d'Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, és el que en surt més perjudicat respecte de l'anterior enquesta, ja que passa d'un 4,9 a un 3,2. Així mateix, és el líder que rep valoracions més polaritzades: la majoria de notes rebudes són molt elevades o bé molt baixes. Finalment, es tracta del polític que més ha incrementat el grau de coneixement, especialment entre els andorrans, amb un 77,9%, mentre que el percentatge es redueix fins al 48% en preguntar a la població en general.

LA SORTIDA DEL BLOQUEIG

El 35% dels enquestats (el 39,6% d'andorrans) creu que el més convenient per al país seria que hi hagués un pacte d'Estat entre el grups per desbloquejar la situació actual, mentre que el 14,8% (el 18,8% d'andorrans) aposta per les eleccions anticipades. Així mateix, el 17,7% (25,2%) creu que finalment serà aquesta l'opció que s'acabarà produint, i tan sols el 10,8% (9%) confia que s'arribi a un acord polític entre les diferents formacions.

Pel que fa als principals responsables de la situació de bloqueig, el 23,6% dels enquestats creuen que CR en té part de la culpa, el 22% assenyala ApC, i el 16,2%, el PS. En preguntar als andorrans, el 41% assenyala ApC, el 34,4% CR i el 27,8 culpa el PS. Finalment, el 26% de la població considera que l'executiu no sap com resoldre els problemes del país, mentre que el 59% creu que sí que sap com solucionar- los, però o bé necessita temps o bé suport parlamentari.

Sovint costa veure els polítics en el seu vessant més quotidià, però la jornada de neu organitzada ahir per als militants i amics del Partit Socialdemòcrata va ser l’escenari on es va trencar aquesta regla. Només cal mirar la divertida fotografia del cap de Govern, Jaume Bartumeu, fent el seu descens per les pistes de Pal, on ahir van congregar-se prop d’una cinquantena de persones, trenta de les quals van participar en la cursa d’esquí en què es van veure quins arribaven abans a la línia de meta. Res a veure amb la cursa electoral que fa prop d’un any va situar al PS en la línia dels vencedors, però amb una marca que no va esdevenir suficient per passar amb avantatge tràmits com el que dijous es votarà al Consell General, el del Projecte de llei del pressupost.

Tot i això, la d’ahir va ser una jornada on, tal com va comentar el primer secretari del PS, Ferran Goya, la política va quedar aparcada, encara que fos per unes hores. De fet, per a la jornada de dijous, des del PS no s’espera cap sorpresa i ahir es va recordar que la formació treballa sobre la base d’uns comptes que no tindran el suficient suport, situació que obligarà a continuar amb dotzenes parts fins que finalitzi l’any. I després ja es veurà. No hi van faltar bromes com ara la de quin conseller veí podria quedar-se atrapat a l’inexistent ascensor de Casa de la Vall. Val a dir que la situació–i els membres del partit van mostrar-se conscients d’això– no és per fer broma.

Forfet únic
Poc abans de començar el seu descens per les pistes de Pal, Bartumeu va referir-se en declaracions a la televisió nacional a la necessitat d’un forfet únic com a mecanisme que permetria identificar i diferenciar les estacions d’esquí andorranes respecte la resta d’instal.lacions pirinenques. El líder socialdemòcrata també va destacar com caldria posar fre a fets com ara que el preu del forfet a Andorra sigui el més car comparativament amb les estacions de l’entorn. La voluntat del cap de Govern és la de potenciar Andorra com a marca, un objectiu que cal acordar amb els operadors. La jornada va transcórrer sense incidents i va cloure amb un dinar de germanor a la Caubella. Dijous serà torn d’un altre tipus de batalla, segurament menys gustosa.