Estem seguint el calendari previst. Davant de les incerteses de l’any anterior centrades en diferents concepcions que tenien els partits polítics sobre els pactes d’Estat, per uns significava no compartir els llocs de govern, per d’altres només podia ser de concertació i per d’altres havia de ser de concentració (tots o ningú). Finalment, Bartumeu va aclarir l’escenari decidint que no convocaria eleccions durant el 2010. D’ençà l’escenari no ha canviat, es manté apàtic, sense novetats legislatives, tan sols amb rumors sobre el treball entre bastidors de les lleis tributàries i les laborals. Però el cert és que les posicions continuen enrocades: com si fos una partida de pòquer, els jugadors es miren sense moure fitxa, però alhora cadascú ensenya els seus farols en les entrevistes als dirigents polítics d’aquest estiu.

Al Partit Socialdemòcrata no li fan por les eleccions, la recerca d’una majoria absoluta es visualitza com un objectiu possible i alhora necessari per al país. Anàlogament, a Coalició Reformista, en ple procés constituent d’un nou nom, intentant actualitzar i centrar el projecte heretat del Partit Liberal, tampoc li fan por unes eleccions, mostrant-se valents mercès al digne resultat de les darreres eleccions. També a Andorra pel Canvi es veuen segurs davant d’uns futurs comicis, si bé alguns podrien dir que són els que hi tenen més a perdre: juguen més la carta del present, ferms i sense por de no repetir el mateix nombre de parlamentaris de fa un any.

Davant d’aquesta situació, la incertesa d’unes eleccions per a l’any vinent apareix a l’entorn del Pressupost. De fet, si PS i ApC no pacten el Pressupost significarà la convocatòria d’eleccions el primer trimestre del 2011. Tots dos partits recelen dels respectius dirigents, tenen la voluntat d’arribar a un pacte, sabent que el pacte hauria de ser estable, no limitat al Pressupost, sinó a un projecte legislatiu, amb un pla de lleis per aprovar que aportés garantia i tranquil.litat tant en la gestió del Govern com també en el Parlament.

És una situació similar a la viscuda l’any 1994, quan l’excap de Govern Ribas va perdre una moció de censura per una falta d’entesa entre els partits de centre i esquerra, que va comportar un cicle de 15 anys liberals. Per aquest motiu, el pacte hauria d’anar més enllà dels Pressupostos del 2011.

El que em resulta més curiós és que molts protagonistes de llavors continuen sent actuals interlocutors. Potser s’hauria de reflexionar i esmerçar-se més per la consecució d’un pacte estable.

El president de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost, el social-demòcrata Jordi Font, va explicar ahir que l'esperada compareixença del ministre d'Economia i Finances, Pere López, per tal d'informar del Projecte de llei de l'IVA, tindrà lloc dimarts 7 de setembre a les 16.00 hores.

Aquesta data, de fet, és important si es considera que marcarà la represa de les converses per al treball en comissió dels articulats impositius, amb un especial focus en la llei de l'IVA, unes negociacions que es van aturar fins al nou període de sessions mentre el Govern acabava de complementar la informació econòmica del nou marc fiscal als grups parlamentaris.

Font ja va posar en coneixement dels diferents grups parlamentaris a final d'aquesta setmana la convocatòria, explicant al mateix temps que la sessió serà a porta tancada, és a dir, una reunió de caire no públic. Tot i això, s'espera que la compareixença serveixi tant a CR com a ApC per escoltar les motivacions que van portar el Govern a fixar l'IVA al 4,4%, en comptes de la previsió del 5%, i també per contemplar l'impacte global de tots els nous impostos, respectivament. De fet, aquestes van ser les principals queixes que des dels grups reformista i d'ApC es van posar sobre la taula fa uns mesos, juntament amb les queixes per la memòria explicativa, que Jaume Serra (CR) i Eusebi Nomen (ApC) van titllar de minsa.

A més, des de la plataforma també es té l'expectativa que la compareixença de López haurà de servir, al mateix temps, per conèixer la voluntat del Govern amb relació a l'IRPF, segons va demanar Nomen. Mentre que el suport d'ApC a la reforma impositiva es presenta molt dificultós, l'expectativa és ben diferent considerant els reformistes, tot i que el vist-i-plau inicial anirà condicionat pel grau d'acceptació de les modificacions proposades al text.

PRIORITAT MÀXIMA / Font va manifestar que les lleis que dotaran Andorra d'un marc impositiu homologable al dels països del nostre entorn «no poden quedar al tinter», amb la qual cosa «cal que es debatin abans de final d'any». En aquest sentit, el president de la Comissió de Finances i Pressupost va voler desvincular el debat sobre la reforma tributària del que centrarà els titulars més grans. Aquest serà la negociació del Pressupost, a la qual s'espera arribar amb els articulats impositius en un estat molt avançat.

Font va qualificar de «vital per al país» el fet que el Consell General debati sobre aquestes lleis abans que finalitzi el desembre i fins i tot abans que s'hagi de considerar el Pressupost per a l'any vinent, que marcarà si hi ha o no eleccions anticipades. «Si més no, cal que les lleis se sotmetin a la votació del ple del Consell General», va ampliar, assenyalant que així es podria visualitzar clarament quins consellers estan a favor dels canvis i aquells que no els legitimen. «Pots tenir el Pressupost que vulguis, però sense la reforma tributària, no podrem fer bullir l'olla» va resumir, confirmant que la comissió que presideix treballarà amb el major ritme possible per tal de permetre una arribada àgil al Consell. Un dels fets que fan pensar que s'anirà a bon ritme, segons ell, és que des de CR no s'ha demanat fins al moment cap pròrroga en el termini per presentar esmenes a la llei de l'IVA, modificacions que es poden presentar fins al 22 de setembre.

Tot i que durant aquestes últimes setmanes no hi ha hagut reunions formals, Font va explicar que s'ha fet «un treball de fons» durant tot l'estiu. El representant del PS va valorar que afronta «amb molt d'optimisme» un període de sessions que es presenta decisiu.

"La rebaixa de cinc anys no és el més important", van comentar alguns membres del grup parlamentari socialdemòcrata. Fins ara, el fet que més s'ha destacat de la modificació que el Partit Socialdemòcrata vol proposar a la llei de nacionalitat és que només caldran quinze anys de residència per ser andorrà, en comptes de vint com fins ara.

Però molt més rellevant encara és el fet que la formació es planteja que aquest període no hagi de ser necessàriament consecutiu, tal com passa ara, ja que permetria l'accés a més persones.

Diverses fonts del grup parlamentari van confirmar al Diari que aquest és justament l'aspecte que s'està treballant en aquests moments a les reunions. El fet és que fins ara ja existien excepcions a la norma, i determinades persones podien interrompre el període de residència al Principat per poder reprendre'l posteriorment, com per exemple per estudiar a l'estranger. No obstant això, i segons les fonts consultades, la intenció dels socialdemòcrates és "flexibilitzar-ho", i permetre que els anys de residència puguin ser acumulatius "si una persona s'ha vist obligada a marxar del país".

Els consellers del PS tenen un debat pendent per fixar amb precisió què es considerarà "veure's obligat". En qualsevol cas, tots els membres del grup tenen clar que no volen que hi hagi irregularitats. Tècnicament, tindrà uns criteris rigorosos i unes normes força acurades. Així, el partit vol evitar que algú que estigui constantment canviant de país de residència en lapses de temps molt curts es pugui acollir a aquesta nova normativa.

S'ESPERA UNA FORTA OPOSICIÓ

Els socialdemòcrates treballaran els dies vinents per acabar d'enllestir el redactat de la proposició de llei, que està a punt de tramitar-se. Si arriba al Consell General, aquest és un dels punts que possiblement tindran més oposició i esmenes, segons diversos membres del PS. "Pot ser que molesti les persones més contràries" a canviar la llei, van assenyalar. Fins i tot, algun conseller del grup parlamentari ja s'ha mostrat escèptic amb aquesta norma, i esperen que en les properes reunions de grup es pugui debatre a fons.

Les modificacions exigiran també canviar altres terminis especificats a la llei, com ara per als menors d'edat, que poden naturalitzar- se als divuit anys de residència amb certs requisits, o els períodes d'obtenció del passaport per haver contret matrimoni amb una persona del país.

Entre la visita a Andorra del copríncep Chirac i la recent visita del copríncep Sarkozy han passat 13 anys: del 1997 al 2010. Curiosament, també han estat 13 els anys que han calgut perquè un cap de Govern d’Andorra fos rebut novament a Brussel.les pel president de la Comissió Europea.

D’ençà del 1997, quan Marc Forné, com a cap de Govern, va ser rebut pel president de la Comissió Europea, Jacques Santer, no s’havia produït cap altra visita similar fins que aquest any, el 20 de juliol, el president de la CE, José Manuel DurÒo Barroso, va rebre Jaume Bartumeu per tractar del progressiu acostament del nostre país a la Unió Europea.

Aquesta darrera visita a Brussel.les ha estat positiva. S’ha establert un compromís de properes reunions d’alt nivell polític i altres de treball entre els tècnics d’Andor- ra i la Unió Europea per desencallar i avançar en la construcció de les nostres relacions basades en la seriositat, la lleialtat i el bon veïnatge. Estem anant per feina, sense més dilacions.

ARA QUE ALGUNS
voldrien esborrar la història –i el passiu dels governs liberals- convé que ens preguntem el perquè d’aquella in- terrupció exageradament llarga en les nostres relacions institucionals amb Europa, precisament ara, quan els canvis trepidants que constatem al nostre voltant marquen i marcaran la nostra pròpia història.

L’any 1993, un cop aprovada la Constitució, el nostre país va passar per un breu període de febre internacionalista; Andorra volia ser present en moltes de les institucions internacionals a les quals per dret li pertocava de ser-hi. Des de l’ONU fins a la Unesco, passant pel Consell d’Europa. Poc després, les missions diplomàtiques andorranes van créixer de manera exagerada, sense que això comportés millores palpables en les nostres relacions amb la comunitat internacional, tant per la nostra activitat econòmica, dins i fora d’Andorra, com pels nostres nacionals que residien o estudiaven a l’estranger.

Els liberals, que van governar durant aquell període, van tibar la corda fins el punt que la comunitat internacional ens va exigir posar-nos al dia en les nostres responsabilitats internacionals, tot i els advertiments fets per personalitats polítiques i acadèmiques fins i tot en informes encarregats pel mateix Govern –penso en l’informe de Michel Camdessus–, subtilment silenciats.

Els governs liberals van girar l’esquena als nostres veïns i a la Unió Europea, als nostres compromisos i a les nostres responsabilitats internacionals. Ho feien de ben segur conscients que així podrien treure profit particular d’un període de vaques grasses per a l’economia especulativa, mentre irresponsablement es deixaven de banda les reformes socials i estructurals necessàries, que ens haurien ajudat avui a resistir amb més suavitat l’envestida brutal de la crisi. Aquesta constatació genera avui indignació i posa en evidència alguns espavilats.

TANTES I TANTES
oportunitats perdudes, tant immobilisme intern i extern en el Govern del país ens ha situat en una posició de feblesa extrema que requereix molta valentia política per posar-hi remei. Això és el que està fent el Govern amb el suport del Grup Parlamentari Socialdemòcrata. Posar remei a tant de desgavell. Des del primer dia que vam assumir la responsabilitat d’acceptar el Govern, no s’ha parat de treballar per mirar de recuperar el temps perdut i aprofitar les noves oportunitats que ens ofereix l’actual conjuntura geopolítica. Som conscients que les oportunitats no es repeteixen, i que, per tant, no val la pena plànyer les que ja s’han perdut. Gestionant el present, mirant cap al futur, sabent que el futur es construeix des de l’ara i aquí.

Sap greu veure com les mateixes persones que ens han portat a la situació actual de calaixos buits, onerosos compromisos contrets i aïllament internacional, continuen practicant el negacionisme polític. Dol veure com es mostren ofesos quan se’ls posa un mirall al davant, com continuen promovent la prepotència al rang de virtut nacional, com continuen soscavant la diligent activitat diplomàtica, discreta però eficaç, del Govern actual. Obliden i no volen sentir el que opinen d’ells, i per extensió d’Andorra, a Europa. Els hem vist el llautó, aquí, i també els hi han vist a fora.

Per refer la confiança que lamentablement hem vist com s’esvaïa durant 13 anys cal una mica de temps, lògicament. Per refer la confiança externa, la dels nostres veïns europeus. Per recuperar la confiança interna de la nostra comunitat, tan important. Fins ara hem contemplat impotents com la gestió de les institucions es feia posant la cosa pública al servei del privat, minant la distribució equitativa de la riquesa, impedint que el mèrit propi fos suficient per prosperar socialment, impossibilitant la justícia social.

¿Quina és ara la nostra situació respecte a les relacions internacionals? El parèntesi s’ha tancat. El copríncep Sarkozy ens ha visitat i ha donat suport a l’acció duta a terme pel Consell General i el Govern el darrer any. El cap de Govern ha estat rebut pel president de la Comissió Europea. Les dues visites comporten el compromís de millora de la relació i la confiança mútua, així com una agenda de properes trobades, relacionades amb temes concrets de cooperació. Les missions diplomàtiques treballen i continuaran treballant diligentment, de manera sòbria i discreta, a la mida d’Andorra, sense grans ostentacions. Els missatges que trameten són signes positius de la constatació del canvi d’orientació política i de la consegüent recuperació progressiva de la confiança mútua en el nostre país i en els seus dirigents.

Això son faves comptades. La resta és fum.

El Partit Socialdemòcrata té gairebé a punt la llei per rebaixar a quinze anys el període per obtenir la nacionalitat, i la tramitació del text és qüestió de dies. Així ho va explicar el president del grup parlamentari, Francesc Rodríguez. El text va ser un dels temes prioritaris a la reunió de grup del PS que va tenir lloc dilluns al vespre, on els consellers van acabar de “polir serrells”, segons va assenyalar Rodríguez.

La propera reunió sevirà per acabar de “donar els darrers retocs al redactat”, i posteriorment es tramitarà la proposició. Rodríguez va explicar també que properament tindrà lloc una nova reunió amb la comissió negociadora d'Andorra pel Canvi, per continuar discutint sobre els canvis que cal introduir a les lleis socials. Ambdós grups ja van assolir un acord sobre la regulació del dret de vaga, però encara queden força punts per discutir sobre temes laborals, com per exemple el codi de relacions.

El conseller general d'Andorra pel Canvi Òscar Encuentra també va assenyalar que calia continuar amb les reunions. En una entrevista amb Gabriel Fernàndez a AD Ràdio, el conseller va assenyalar que encara quedaven alguns aspectes en els quals calia treballar, com per exemple “garantir el dret a la vaga, però també garantir el dret a treballar a aquells que vulguin quan hi ha una vaga”, i va ressaltar que la figura del piquet ha de tenir “una funció informativa”. Encuentra també va dir que el fet de defensar un text així en un moment en què la gent demana tenir feina “no és perjudicial ni contradictori”, ja que s'està recorrent un camí “que tots els països amb democràcies modernes ja han fet fa temps”. Així mateix, el conseller d'ApC va assegurar que les patronals i els sindicats “coincideixen en la majoria dels plantejaments que tenim”.

Amb el pes de l’herència econòmica de la corporació comunal anterior, la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, du a terme una batalla diària per tal de reduir el deute sense que la contenció de la despesa hagi de suposar un greuge en el dia a dia dels ciutadans de la parròquia.

–Amb la pressió de no sobrepassar el sostre d’endeutament que marca la Llei de finances comunals, ¿com ho farà la corporació per posar remei a aquesta càrrega financera?

–Fent el que estem fent. A banda del pressupost, estem treballant en un pla de tresoreria i contenció de la despesa corrent. Acurem molt la gestió. Al segon trimestre d’aquest any l’hem tancat amb un superàvit de 2.480.000 euros i preveiem que d’aquí a final d’any pot ser que acabem amb una liquidació amb superàvit o equilibrada.

–¿La pujada dels preus públics a tots els comuns és necessària? ¿L’Administració ha de pagar el pes de la crisi?

–A banda dels preus dels aparcaments tampoc hem tocat gran cosa. És un debat que s’ha de valorar molt bé perquè la major part dels serveis estan altament subvencionats. La Llei de les finances comunals diu que els preus dels serveis generals s’han de fixar d’acord amb el seu cost. El que passa és que hi ha determinats serveis que tenen una vocació més social en què aquest fet no es dóna perquè la llei permet excepcions i els que serien més bàsics en el cas d’Andorra la Vella estan subvencionats entre el 75% i el 80%. Per exemple, les escoles bressol o serveis d’infància i gent gran… Això fa que el cost de l’Administració sigui molt elevat. És un debat que està sobre la taula i jo crec que hi ha determinats serveis públics en què sí que s’haurien d’augmentar els preus, sobretot, tots aquells que són més de luxe. Els que són bàsics no, han de continuar tenint un percentatge de subvenció important. També hi ha el debat que el preu del servei es fixi amb el seu cost real i que la persona que ho necessiti per la via de subvenció tingui disminució de l’import o fins i tot l’exoneració.

–En tot cas, ¿quina posició adoptarà Andorra la Vella?

–Ho estem revisant i acabant de mirar. No sóc partidària d’apujar els preus de determinats serveis en excés, sobretot quan des del sector privat tampoc es produeix. És un debat en el qual encara no tenim una idea clara. Per això hi estem treballant en l’àmbit dels cònsols i del Govern.

–¿Retallaran prestacions socials o n’incorporaran de noves?

–En aquest moment incorporar prestacions socials si no n’hi ha necessitat i amb les competències dels comuns, crec que no. I retallar serveis, ho hauríem d’evitar.

–Una qüestió per resoldre amb tot el cost que està suposant aquesta instal.lació és el camí que ha d’emprendre el Centre de Congressos.

–És un d’aquells serveis que és costós per al Comú, però que també ofereix un servei a la parròquia que no s’ha de menysprear. L’ideal del Centre de Congressos seria trobar una gestió indirecte i una bona comercialització del centre que es pugui destinar als objectius pels quals va ser concebut, com ara organitzar congressos a Andorra la Vella.

–¿Tenen notícia de l’estudi que està elaborant la Cambra de Comerç sobre el fet de fer per vianants l’eix comercial de l’avinguda Meritxell?

–Estem pendents pel que respecta la part de l’avinguda Meritxell del resultat del treball de la Cambra de Comerç per poder valorar-ho. Si es fa ben fet, si hi ha una planificació i un mínim de consens entre les parts i es fa de manera ordenada, nosaltres hi estem a favor.

–¿Quin balanç fa de l’acompliment dels projectes que duien al programa electoral?

–Hi ha algun projecte que l’hem hagut de deixar de costat, com per exemple l’edifici del carrer Gil Tor- res amb l’adquisició del terreny anomenat el Ribaló. La corporació anterior es va comprometre a efectuar un equipament públic important. El Comú no disposa de diners en aquest moment per tirar endavant aquest tipus d’equipament. Per tant, ja vam dir que no el podríem fer. Almenys a curt termini no és viable. No vol dir que estigui abandonat i que qui hi hagi al seu dia al Comú no valori l’oportunitat de fer-ho quan hi hagi diners. Avui per avui econòmicament no és possible.

–¿I aquest és potser el que li sap més greu?

–Em sap greu aquest i sobretot algun carrer de la parròquia que s’ha d’arreglar perquè està en males condicions i això s’hi ha de fer front, però qualsevol inversió d’aquest tipus significa molts diners. De cara a l’any vinent haurem de començar a treballar-ne algun.

–Del dia a dia davant de les tasques fetes al Comú i tenint com a referència els últims mesos, ¿què en destacaria?

–Continuem treballant per millorar i intentant-ho sense grans diners, perquè no en tenim i sense grans inversions. Mirem d’anar millorant la parròquia i millorar el dia a dia de la ciutadania. La incorporació de l’escultura del rellotge de Dalí està tenint molt èxit. Estem satisfets d’haver fet sense grans costos l’obra a la plaça de la Rotonda, l’obertura de la presó del davant de Casa Comuna. Ara ja ens posem a treballar per al pròxim acte important d’Andorra la Vella com és la Fira.

–Canviant de tema, ¿es continua perseguint la reivindicació sobre la capitalitat d’Andorra la Vella? S’ha avançat en alguna direcció?

–De moment no hi ha res. Continuem reivindicant la capitalitat, però no solament per demanar diners i perquè puguem oferir més serveis i altres necessitats, sinó també per la representativitat.

–¿Han acabat aparcant aquest assumpte perquè és un moment de conjuntura delicat?

–És un moment complicat i tampoc tenim diners com per encomanar un estudi, però continuem defensant la idea fermament.

–¿Com descriuria les relacions actuals amb l’oposició?

–Són molt bones. Estem treballant conjuntament en totes les comissions de treball. Vénen, participen i estan informats absolutament de tot. A més, vam organitzar un grup de treball per incorporar mesures de reactivació econòmica i anticrisi i estan fent aportacions realment interessants. Nosaltres estem oberts i ells estan treballant en positiu cosa que agraeixo moltíssim perquè finalment qui se n’adona de tota aquesta feina és el ciutadà, independentment del grup polític que siguem.

–¿Com valora la plataforma de funcionaris que s’ha llançat des del Sitca pel que fa a tots els comuns?

–No tinc gaire cosa a dir. Em sembla correcte. També penso que les realitats de cada Comú són diferents. El Comú d’Andorra la Vella és el més gran i el que té més volum de feina i de personal. Qualsevol intercanvi d’experiències és positiu.

-¿Per quan les valoracions del Gada dels anys 2008 i 2009?

-El del 2009-2010 es va deixar en suspens i l'altre és el del 2008-2009 que es va engegar tot el procés de valoració del Gada que encara no està acabat. És un procés lent i feixuc perquè s'organitza a través dels propis funcionaris i d'altres comandaments. Al setembre tenen l'última reunió. Estem pendents que es lliurin les valoracions de tothom.

-¿Han preacordat mancomunar algun altre servei amb Escaldes-Engordany?

-Estem pendents d'un concurs per al subministrament de gasoil de calefacció. Continuem treballant amb col.laboració i harmonia. Tenim diferents temes sobre de la taula el que passa és que sovint ens trobem amb subcontractes que fins que no vencin no podem avançar.

-¿L'Àrea de Cultura ha trobat substitut per la Cap de Servei de l'Escola d'Art, Carme Tintorer?

-L'ideal seria no incrementar la plantilla. S'està valorant si des de la direcció de Cultura i la consellera podrien eventualment i puntualment substituir aquesta plaça o bé cercar dintre del Comú una persona que reuneixi el perfil per poder ocupar aquesta plaça. En tot cas, seria sempre amb personal intern.

El primer secretari del PS, Ferran Goya, va afirmar en declaracions a Andorra Televisió (ATV) que la formació socialdemòcrata treballa amb la hipòtesi d’unes eleccions anticipades, ateses les dificultats per a l’entesa amb la plataforma que lidera Eusebi Nomen. Segons Goya, “ho tenim bastant coll avall” a l’hora d’evitar uns comicis avançats, tot i que “una altra cosa és que les vulguem”, les anticipades. El president del grup d’ApC, juntament amb els consellers Òscar Encuentra i Josep Maria Bringué, es va reunir abans de l’estiu amb amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, per tal de conèixer les directrius per a la futura elaboració de les línies mestres del Pressupost, deixant per a la setmana vinent la represa de les converses.

De fet, el primer secretari del PS va afirmar a ATV que el partit ja ha començat a treballar en les properes eleccions generals, tal com també s’havia assenyalat després d’un dels últims comitès directius del PS, quan es fa afirmar que la formació estudiava totes les possibilitats i que estarien preparats per a una eventualitat com la de les anticipades.

En la línia del que ha anat afirmant en les últimes intervencions, Goya va manifestar que després que el Pressupost per al 2010 es fes “a mida” de la plataforma i que finalment aquests no el votessin, cosa que va forçar un funcionament amb dotzenes parts, i també considerant el fet que “aquest any ens pot tornar a passar el mateix”, són molts els que dins del PS pensen que “per què al final no l’aprovin més val portar un Pressupost rigorós i equilibrat” i en uns termes totalment socialdemòcrates. Goya va afirmar que l’aprovació de les lleis fiscals també és indispensable per tal d’evitar uns comicis avançats.

Els carrers del barri antic d'An-dor­ra la Vella seran per a vianants. Aquesta és una iniciatiava que està estudiant el comú i que la cònsol major, Rosa Ferrer, assegura que podrà ser possible a finals d'aquest any.

Afectaran els carrers dels entorns de la Casa de la Vall. De fet, en aquestes vies circulen pocs cotxes per la seva estretor i bàsicament s'hi veu vianants passejant. "Tot i que no es vegin gaires vehicles, la veritat és que no hi ha cap senyal que indiqui que estigui prohibit, i els cotxes que ho vulguin poden transitar per aquest espai", indica. De fet, el comú es planteja fixar unes hores perquè hi accedeixein els vehicles de càrrega i descàrrega. A part, només hi podran accedir els veïns.

La idea de convertir aquesta zona per a vianants va sorgir dels mateixos veïns del barri i el comú ho veu factible. L'objectiu és que la imatge del barri guanyi i les persones que s'hi passegin ho puguin fer sense l'inconvenient de torbar-se un cotxe per aquests carrers estrets. En els propers mesos la corporació tancarà els serrells d'aquesta iniciativa.

De fet, també està sobre la taula possiblitat de convertir l'avinguda Meritxell en una zona exclusivament per a vianants. Tot i que encara no se sap si per sempre o uns dies concrets. La cònsol major afirma que abans d'arribar a una conclusió final cal un ampli consens. "En hi juguem massa per improvisar. Cal reflexionar bé per la imatge del país i els sectors econòmics", assenyala. La corporació de la capital està en espera del que digui la Cambra de Comerç, organisme impulsor de la iniciativa.

El Partit Socialdemòcrata té assumit" que hi haurà eleccions a la primavera, tal com va explicar el primer secretari de la formació, Ferran Goya. Des del PS es té "coll avall" que es veu impossible un pacte amb Andorra pel Canvi per aprovar el pressupost i per tant "el partit ja està pensant en els nous comicis generals" i s'han començat els contactes per a establir aliances electorals.
Amb aquest plantejamnet el programa dels comicis "s'adaptarà a la situació econòmica actual".

La dissolució seria la sortida natural a la falta de pacte amb ApC i la convocatòria a les urnes hauria d'estar fixada per a la primavera de l'any vinent.

Goya en declaracions a Andor­ra Televisió va incidir que les converses amb els centristes "no van enlloc" i va recordar que "l'any passat es va fer un pressupost a mida d'ApC i després va i no el voten". Per aquest motiu "som molts al partit els que pensem que perquè al final no ens l'aprovin més val portar un pressupost rigorós, equilibrat" i que sigui "íntegrament del Govern socialdemòcrata".

El primer secretari va anar més enllà i va comentar que en cas que "no s'aprovin les lleis fiscals la primavera del 2011 s'hauria de dissoldre el Consell". El polític considera que la importància de les lleis fiscals és equivalent a l'aprovació del pressupost de l'any vinent.

APC espera trucada

Eusebi Nomen es va mostrar ahir sorprès per les declaracions de Ferran Goya ja que "vaig quedar amb Pere López que ens trucaríem durant la primera quinzena d'agost per explicar-nos les línies mestres del pressupost i encara estem esperant la trucada". El conseller centrista destaca que Goya "està prejutjant quina serà la resposta d'Andorra pel Canvi davant del pressupost quan encara no hem fet cap manifestació al respecte".

Nomen incideix que el posicionament de Goya "respon a les tensions internes dels socialdemòcrates que ja es van veure al Consell quan Bartumeu volia aprovar la nostra proposta de resolució i el grup parlamentari s'hi va oposar". El conseller va manifestar que "si el PS vol anar a eleccions que hi vagin, tot i que dependrà de la voluntat del cap de Govern que és l'únic autoritzat a dissoldre". En aquesta línia va afegir que és inacceptable que "busquin culpables si són ells" els que volen convocar comicis. I va alertar que seria inacceptable que s'intenti carregar damunt dels centristes una possible dissolució avançada del Consell General.

El president del grup parlamentari d'ApC va qualificar de "falsa" l'afirmació de Ferran Goya respecte que l'any passat el Govern va presentar un pressupost a mida d'Andorra pel Canvi. Nomen va recordar que "el mateix PS va manifestar diverses vegades que el pressupost era de continuïsme liberal perquè no havien tingut massa temps per fer-ne un de diferenciat, però en cap cas va ser a mida d'ApC".

El primer secretari del PS es mostra escèptic amb les negociacions amb ApC i partidari de presentar un pressupost “100% socialdemòcrata”.

-Quin balanç fa d'aquest primer any de legislatura?

-Començarem per les coses bones. Vam aprovar la Llei d'intercanvi d'informació fiscal, i això ha permès resoldre una sèrie d'incògnites, signar els convenis d'intercanvi amb 17 països, i tenir un horitzó econòmic i polític bastant més enllà del que es tenia a l'abril del 2009. Això és una bona notícia. Després, s'ha vist, estem governant en minoria, i això ha fet que, a pesar que s'han aprovat algunes lleis, no s'ha aprovat el pressupost, que és una eina imprescindible per abordar una situació complicada econòmicament, ordenar els pocs mitjans que té Andorra, la vida econòmica des de l'Estat.

-I de cara l'any que ve, es tindrà aquest pressupost?

-S'ha començat a parlar amb Andorra pel Canvi. El que passa és que ja comencem a estar una mica escèptics de les xerrades amb ApC. Sobretot el que penso que ni el Govern ni el grup parlamentari voldran fer aquest any és parlar i mediatitzar molt amb els comentaris d'ApC un pressupost que, al final, el portes tramitació perquè no te'l votin però tampoc era el pressupost teu. Posats que no te'l votin, sóc partidari que el pressupost que hem de portar sigui el pressupost que nosaltres pensem, perquè després de totes les concessions, discussions i ajustos i l'esforç que es va fer per fer un pressupost a la mida del que més o menys volia ApC, ens trobem que no el voten. Aleshores, perquè no el votin, més val fer un pressupost 100% socialdemòcrata.

-Llavors es torna a córrer el risc que no l'aprovin, i s'haurien de convocar eleccions. Seria beneficiós pel PS?

-Es correria el mateix risc, perquè és una espiral d'exigències. El joc aquest de dir «sí, el pressupost està bé, però queda pendent les transferències als comuns», o coses d'aquestes que la llei de pressupostos no pot fer. Ja comencem a saber de què va la qüestió, i el risc és altíssim que al final diguin que el pressupost està bé però nosaltres vam dir, perquè ho han dit, que el problema és de l'endeutament global de l'Estat, i anem a eleccions. Però més val anar a eleccions ensenyant quin és el pressupost dels  socialdemòcrates que anar-hi i que no sigui el que volen els socialdemòcrates. Beneficiar?  No es tracta d'això, cal ser realistes. Si no ens aproven el pressupost no podem anar a fer una política econòmica ni la que necessita el país sobre uns pressupostos fets l'any 2008 pel 2009. No és plantejable una altra pròrroga pressupostària. És possible legalment però no factible políticament. Si afavoreix o no, les eleccions són una capsa tancada. La velocitat amb la qual passen coses aquí a Andorra… Sabem que  probablement els partits que es presentaran no seran els mateixos que avui estan representats al Consell. Llavors, les incògnites electorals que hi ha en tots els països i totes les situacions, a Andorra es multipliquen perquè igual no hi ha ApC a les eleccions, igual no hi ha CR i hi ha PRA, potser hi ha trànsfugues del PLA cap a un altre, altres operacions, amb d'altres cares, altres líders. Llavors, en aquesta situació dir que unes eleccions ens poden beneficiar és molt arriscat. Nosaltres tenim confiança en les nostres forces, estem molt convençuts de la nostra política,  però en una democràcia no és tenir raó, és que el dia que vas a les urnes hi hagi una majoria de gent que cregui en tu.

-D'altra banda, quin calcula que és el percentatge del programa del PS que s'ha complert?

-Quan tu fas un programa el pots aplicar si tens majoria absoluta. Si no, entrar en quin programa s'ha complert i quin no... Nosaltres complim el programa des del moment que entrem una llei de nacionalitat que tenim al programa, si no s'aprova, estem incomplint el programa? Jo penso que hi ha una part importantíssima del programa que s'ha complert desbloquejant les relacions amb els  països de l'OCDE i la UE, i això obre tota una sèrie de perspectives, però, tot el que són modificacions, com la Llei de llibertat sindical, necessitem altra gent. El que ha estat iniciativa nostra, vam prometre que faríem participar la gent, que convocaríem unes taules de diàleg... Tot això s'ha complert. Una sèrie de polítiques socials, si no tens diners, no poden tirar endavant.

-Malgrat això, sembla que hi ha, per una part de la ciutadania, cert descontentament amb la gestió.

-Som un partit amb 400 militants i tenim bastants dels ciutadans. Penso que la ciutadania comprèn bastant la situació en la qual estem. Descontents? Una vegada vaig llegir que una de les qüestions importants per fer política és tenir una certa capacitat de decepció. Aquesta capacitat de decepció no els la podem demanar als ciutadans, però realment penso que són bastant comprensius. Evidentment que hi ha gent descontenta per mil coses, hi pot haver gent descontenta perquè pensaven que el seu fill entraria a la funció pública i no ha entrat, o perquè un pensava que el farien cap... Però no gent descontenta perquè les nostres propostes de fer una política que beneficiï el conjunt de la societat i no s'hagi tirat endavant. Penso que la gent és bastant comprensiva del progrés que s'ha fet, de tot el que s'està fent: polítiques d'ajuda a l'habitatge, una qüestió que portàvem molts anys parlant-ne que calia una assegurança d'atur, i mai hi va haver una majoria, no política sinó social, i nosaltres hem activat unes ajudes, molt mínimes, no tenen res a veure amb una assegurança d'atur, però nosaltres ho hem tirat endavant, i això la gent ho ha vist.

-Potser és un dels grans avenços que s'han fet els últims temps a Andorra.

-Sí, però amb unes condicions molt precàries perquè la caixa dels diners està buida. Una assegurança d'atur no es pot improvisar. Per poder afrontar situacions difícils has d'haver fet com en el conte de les formiguetes de La Fontaine. Si fas la cigala com han fet els liberals, en el moment de passar una època de vaques flaques, l'hivern tan llarg de la crisi, sense magatzem de granets… Mentre la formigueta havia d'haver treballat i estalviat per poder constituir unes reserves i un fons per afrontar situacions, doncs no ho van fer. Això la gent també ho sap, però la situació és bastant dolenta. No solament al Govern, sinó també al partit, rebem trucades de gent que ens explica la seva situació o el que els passa. Abans la gent s'operava i després demanava el complement del 100% de la tarifa de responsabilitat. Ara estem en una situació on la gent no s'opera. És una situació realment dramàtica. Una persona que no s'opera fins a saber si la CASS li donarà el 100% és una situació molt dura i molt dramàtica.

-Són potser les prioritats que ha de tenir ara el Govern, un cop feta la reforma fiscal, de millorar l'àmbit social? D'aconseguir que la CASS pugui cobrir al 100% en la majoria dels casos…

-En la majoria dels casos que es necessiti. Jo, si no canvia la meva situació econòmica, puc destinar uns diners per tenir un assegurança complementària, però hi ha gent que no ha tingut aquesta possibilitat. És una qüestió també d'educació, però no és només d'això. Moltes vegades els comptes de la gent van tan justos que no poden destinar uns diners per tenir l'assegurança, i ara que els fa falta, han de demanar el 100%. Però evidentment, les línies que ha donat la ministra de Salut pel pressupost han marcat unes prioritats, que és que les prestacions no s'abaixin i fer una gestió més racional.

-I quines serien les altres prioritats? -El Govern està treballantsobre aquestes. Nosaltres pensem que la feina del Govern no és només gestionar uns diners i estalviar-ne, sinó de distribuir tota una sèrie de béns col·lectius. L'Estat recapta uns ingressos i aquests s'han de redistribuir. L'ideal dels socialdemòcrates és que hi ha d'haver una redistribució. Els impostos serveixen perquè els que tenen més paguin més. Això solament es podrà aconseguir quan comencem a fer una imposició directa. Les lleis estan  presentades i ja hi ha grups polítics que demanen començar amb un 0% i anar progressivament al 10% etcètera. Coses que no tenien ells al seu programa electoral sinó que s'ho han repensat i encara volen que no hi hagi cap transvasament de diners entre els diferents nivells de renda. Nosaltres pensem que realment hi ha d'haver una redistribució. I tampoc ens podem deixar enganyar amb la pressió fiscal. El montant absolut podem dir que pot ser invariable però individualment no pot ser així. Hi ha una gent que  no pot tenir la mateixa pressió fiscal que tenia abans perquè, com diuen en castellà, para un viaje tan corto no hacia falta unas alforjas tan grandes. És a dir, si hem de fer una reforma fiscal perquè tothom continuï pagant el mateix que pagava abans, doncs, què estem fent? Que el volum global, l'objectiu és que no variï la pressió fiscal a curt termini, no vol dir que totes les persones fiscals continuïn pagant el mateix que abans de la reforma. Seria una aberració.

-És l'objectiu de tota imposició directa.

-És que si no, no caldria imposició, que cadascú es pagui la seva escola i el seu metge.

-Cal encara inculcar una mica la cultura que si no dónes és difícil rebre un millor servei?

-Potser sí. El que passa és que la gent que fa més discursos contraris a la cultura impositiva tenen negocis, apartaments, propietats en d'altres països en els quals es paguen impostos. La cultura ja la tenen. A una persona que té un apartament a Barcelona, negocis, societats, activitat econòmica a Espanya o França, no l'hi hem d'explicar massa. Un treballador andorrà que els anys de més sort, que ha pogut estalviar més diners, l'única cosa que ha pogut fer és llogar un apartament turístic a Torredembarra, que aquesta persona no entengui massa el funcionament dels impostos, potser sí. Però senyors que paguen impostos a Espanya i França per activitats, propietats, no entenc que diguin que no entenen com funciona això dels impostos, és bastant increïble.