L’operació entre la policia francesa i la guàrdia civil espanyola va possibilitar la detenció d’Ibon Gogeaskoetxea, considerat per les autoritats espanyoles el nou cap militar de la banda, a més de Beinat Aguinagalde i Gregorio Jiménez Morales. La intervenció va tenir lloc a la petita localitat de Cahan, al sud de Caen (Baixa Normandia), cap a les sis del matí. Allà, els tres presumptes membres d’ETA ocupaven un allotjament rural des de feia una setmana. Fonts de la lluita antiterrorista francesa van dir que la detenció es va executar quan els arrestats es disposaven a abandonar el lloc.
Els detinguts tenien al seu poder armes automàtiques i revòlvers, a més de material per fabricar artefactes explosius, i disposaven almenys d’un ordinador portàtil, telèfons mòbils, documentació falsa i diners en metàl·lic. Fonts policials van informar que els detinguts seran  traslladats a París les properes hores per declarar davant de la Justícia. Segons la legislació francesa, els detinguts podrien estar sota custòdia dels responsables de la lluita antiterrorista fins un màxim de quatre dies abans del seu trasllat al Tribunal de París.
Quant als arrestats, Gogeas- koetxea, de 45 anys, s’encarregava de subministrar armes, explosius i vehicles als encarregats de cometre atemptats, segons la policia espanyola. Les mateixes fonts vinculen també Gogeas-         koetxea i el seu germà Eneko amb l’organització del frustrat atemptat contra el rei d’Espanya en la inauguració del museu Guggenheim de Bilbao, l’octubre de 1997.

En parador desconegut
De la seva banda, Aguinagalde, de 26 anys, es trobava en parador desconegut des de feia un any, quan va fugir després de la desarticulació del comando Asti. Aquesta cèl·lula, presumptament, va assassinar l’empresari Ignacio Uría i de l’exregidor socialista d’Arrasate Isaías Carrasco.
Finalment, Jiménez Morales, de 55 anys, es va integrar el 1981 al comando Andatza, desarticulat un any més tard. Tot seguit va fugir a França, i després se’n va anar a Amèrica Llatina, on va col·laborar amb grups revolucionaris de l’època. El 2006 va tornar a França, on va integrar un comando que s’encarregava de traslladar material per a ETA, entre el qual els míssils per atemptar contra l’expresident espanyol José María Aznar.

ELS ARRESTATS FORMAVEN UN COMANDO PREPARAT PER ENTRAR A ESPANYA

El ministre espanyol de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va valorar ahir l’operació policial que va permetre la detenció del màxim responsable d’ETA de “gran transcendència”, perquè la banda només “està per al que està”, per “atemptar greument”. Rubalcaba es va referir així a l’acció policial, que es va tancar amb la detenció de tres etar­res que integraven “un comando especial preparat per entrar a Espanya amb les pitjors intencions”.
El ministre va voler fer un repàs a les actuacions més recents de la lluita contra ETA, perquè aquests dos mesos “han estat els dos pitjors per a ETA en tota la seva història”, va assegurar. Així, en aquest període, s’han dut a terme 32 detencions –una cada dos dies–, s’han confiscat gairebé 2.000 quilos d’explosius, així com detonadors i armament, s’ha inutilitzat el que havia de ser la base logística de la banda a Portugal, i s’ha impedit que n’implantessin una altra a Catalunya. “Es moguin per on es moguin sempre tindran un policia”, va afirmar Rubalcaba, qui va advertir que les forces de seguretat treballen per detenir no només els membres de la cúpula, sinó també els de la base.
Així serà fins que “això acabi definitivament”, segons va dir el ministre, que va insistir en la importància de la detenció d’Ibon Gogeaskoetxea perquè, “en la mesura que la banda va perdent pes polític, l’aparell militar va sent cada vegada més definitiu”. D’aquesta manera, “ara són els de les pistoles els que manen”, va apuntar Rubalcaba per argumentar la importància d’aquesta detenció.
Malgrat tot, el titular d’Interior va voler ser prudent, perquè els arrestos “no ens deslliuren del risc d’un atemptat, i no hem d’abaixar la guàrdia”. Així, va recordar que la banda tenia a Portugal una bomba, de 300 quilos d’explosius, preparada per posar-la “en setmanes”.

El cònsol menor de la parròquia, Josep Vila, entén quemalgrat l’augment el preu continua sent força assequible per als ciutadans, i és conscient que tampoc representarà un estalvi important per a les arques de la corporació.
Així, l’abonament anual mitjà ha passat dels 187,50 euros que costava el 2009 als 216, i el familiar, dels 340 als 391. L’únic que s’ha mantingut són les quotes que paguen els infants o els padrins. Aquelles persones que siguin residents a la capital, a la Massana i a Ordino continuen gaudint d’un descompte del 25 per cent en la quota. Per Vila, les noves tarifes no han de suposar, però, un gran obstacle econòmic per als usuaris de la instal·lació esportiva. “Cal tenir en compte que ja partíem d’un preu molt baix que no ha de perjudicar la gent”, apunta el cònsol. A la vegada, això representarà, segons indica, que “tampoc no hi haurà un fort increment dels ingressos”.

Compensació
Vila argumenta que “hem passat a pagar uns 18 euros mensuals, és a dir, només dos euros més per persona”. A més, el mandatari recorda que, com a compensació, s’ha incrementat el temps que els usuaris poden gaudir de l’aparcament del centre de forma gratuïta. “Havíem rebut aquesta demanda de molta gent que pensava que només dues hores no eren suficient i, per això, hem incrementat trenta minuts més”, explica el cònsol menor, que per tot això considera que “no representa un augment tan important del cost”.
A més, el mandatari comunal avança que, a partir d’aquest any, es dóna la possibilitat que els usuaris puguin pagar una quota mensual, en lloc de la semestral o anual, que fins ara eren les úniques que s’oferien. “Així, qui ho vulgui, pot evitar haver de pagar en una sola vegada, quan en moltes ocasions ho havia de fer quan no anava gaire bé”, argumenta un Vila que, de moment, no vol assegurar quina serà la política de la corporació de cara al 2011, però que no nega la possibilitat de nous augments. “De moment, s’ha apujat ara. Hem de veure com evoluciona la situació i ja ho valorarem de nou”, indica el cònsol, tot insistint que “18 euros no és pas una quota que no es pugui assumir i que no es pugui tornar a incrementar”.
Vila recorda que, abans de prendre aquesta mesura, ja es van tirar endavant d’altres com una reducció de la despesa d’un 14%. Tot i això, admet que el dèficit continuarà sent elevat i assegura que “no ens plantegem que sigui zero, ja que això significaria multiplicar els preus per 14 o 15”. La idea, indica, “és millorar de mica en mica fins a una cosa raonable”, i informa que la intenció amb la qual es treballa és arribar “d’una manera progressiva a uns 20 o 22 euros mensuals de tarifa”.

AUGMENTS A ALTRES PARRÒQUIES, TRET DE CANILLO I SANT JULIÀ

L’increment de tarifes als centres esportius ha estat una tònica habitual en la resta d’instal·lacions comunals amb el canvi d’any. Hi
hi ha hagut increment de preus, però cap tan elevat, en termes
percentuals, com el registrat als Serradells.
Així, el comú d’Encamp va acordar que les quotes anuals per als adults que siguin socis del complex esportiu o de les instal·lacions al Pas passarien de 136,70 euros anuals a 150, fet que suposa un 9,73 per cent més que l’any anterior. L’apujada és similar a la que va decidir el comú d’Escaldes-Engordany per a les instal·lacions de l’avinguda de les Escoles. Així, els usuaris pagaran 188 euros durant tot l’any, 17 més que el 2009 (un 9,94 per cent més). Més modest ha estat l’increment a Ordino, on s’ha passat dels 236,70 als 243,80 euros anuals, quantitat que suposa gairebé un 3 per
cent més.
Només les parròquies de Canillo i Sant Julià han optat per mantenir les mateixes quotes. Així, al Palau de Gel es continua pagant una tarifa anual de 220 euros, fet que permet accedir a tots els serveis del centre. De la seva banda, els lauredians paguen 89,10 euros al trimestre o 33 al mes.

I més ara, exposen, quan el volum de feina s’ha vist clarament tocat a causa de la crisi. “Hem detectat un increment de l’instrusisme els darrers temps i hem demanat mesures per frenar-lo”, denuncia un dels productors i responsable d’A­de­3­cents, Jordi Matas. Així doncs, han constatat que cada vegada amb més freqüència hi ha persones que, tot i no estar donades d’alta com a empresaris del sector i que treballen per a altres companyies, duen a terme encàr­recs de gravacions per a tercers. “Totes les productores d’aquí estan formades per autònoms i la situació és complicada, perquè també ens ofega el fet d’haver de pagar a la CASS 400 euros cada mes, tant si hem fet feina com si no”, hi afegeix Albert Ferrer, propietari d’ENG.
A tot plegat se li ha de sumar, segons han recalcat els diferents empresaris enquestats pel Diari, la tasca d’Andorra Televisió (ATV). Exposen que el mitjà de comunicació públic, “des de fa molt temps” els fa “la competència deslleial” perquè produeix publicitat per a empreses privades. “Considerem que s’hauria de regular; no és normal que una empresa pública produeixi anuncis”, posa de manifest Àlex Tena, responsable de Mira. Els productors expliquen que la televisió andor­rana ja cobra per emetre els continguts, i que a més fa un preu més reduït als contractants per produir-los l’espot. “La situació d’ATV és complicada. A la resta de països de l’entorn passa això. A més, ATV no té ni idea del que costa fer un programa perquè no avalua els costos”, exposa Matas.

Encàrrecs a l’estranger
La retallada dels pressupostos en publicitat que han aplicat bona part de les empreses privades i també els comuns i l’administració central ha repercutit de manera directa en la feina de les productores i les companyies dedicades a la publicitat i la comunicació. “Intentem sobreviure”, reconeixen alguns dels enquestats. A?més, el fet que molts clients potencials optin per encar­­regar els seus projectes a empreses estrangeres tampoc ajuda. “Aquí hi ha companyies capaces de fer la feina i hi ha molta tendència a anar a fora, fins i tot amb projectes de les administracions públiques”, emfatitza Matas. En bona part, ho atribueixen al desconeixement que hi ha al Principat del sector i de les productores que estan instal·lades al país. També a l’obertura que preveu la Llei d’inversió estrangera. “El que ens crida l’atenció és que el Govern hagi obert el sector a la inversió forana sense preguntar-se si aquí hi ha gent que duu a terme aquestes feines”, es queixa Tena. Per tot plegat, diuen, s’han vist obligats sovint a rebaixar les tarifes que aplicaven fa “dos o tres anys”.

APROVAT  UN ENS PER FER FRONT ALS EMPRESARIS QUE OPEREN SENSE AUTORITZACIÓ

Davant les queixes de diferents sectors professionals (la setmana passada ho va fer l’Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants), el Govern ja ha creat l’anomenada Comissió interministerial de lluita contra l’intrusisme empresarial. L’ens vetllarà per la protecció dels empresaris i comerciants legalment establerts i farà front, tal com van ressaltar ahir des de l’executiu, als qui operen al mercat sense autorització o de forma irregular. El fet que l’organisme aplegui diversos departaments permetrà “tenir una visió multi­disciplinària que suposarà una millor efectivitat i agilitat en l’adopció de mesures”. La comissió tindrà un òrgan tècnic i consultiu i també un centre de denúncia on es puguin adreçar els afectats. Des del Govern també van recordar que, addicionalment al nou organisme, el servei de duana treballa amb la Cambra de Comerç en diferents projectes vinculats amb la lluita contra l’intrusisme empresarial. En aquest sentit, van ressaltar la importància del projecte de llei de l’impost sobre la renda dels no residents, que introdueix una retenció del 10 per cent als serveis prestats al país per part de professionals que no hi estiguin establerts, “fet que pot revertir l’actual situació de desavantatge” dels andorrans.