Quan un entrenador es fixa en un jugador i el club aconsegueix incorporar-lo, es busca que aporti aspectes que manquen a la plantilla. I si aquest arriba a meitat de temporada, també es pretén que serveixi de revulsiu. Això és el que ha comportat l’arribada de Dani Mejías, que des que és jugador de l’FC Andorra l’equip ha remuntat posicions i acumula una certa regularitat.

La tornada de Garry McCoy a MotoGP és més a prop. L’escuderia FB Corse, com que és nova en el Mundial, ha de fer homologar la moto pels organitzadors. Aquest fet es produirà a principis de la setmana vinent al circuit Ricardo Tormo de Xest.

Així ho han explicat el ministre de Finances i Economia, Pere López, acompanyat del gerent d'Andorra Turisme, Àlex Andrés, i la coordinadora de Desenvolupament Econòmic, Carole Coreau, durant la presentació de totes les accions previstes en aquest pla. López ha indicat que el pressupost que es volia destinar supera els 12,5 milions d'euros, però que a causa de la manca de pressupost, s'hauran d'aprovar suplements de crèdit per tirar endavant algunes iniciatives, com el projecte de dinamització dels comerços o la potenciació de les noves tecnologies. Un altre dels objectius principals és també un augment del 2,5 de les importacions lligades a l'activitat comercial.

En matèria turística, les accions que es volen impulsar durant aquest any són l'aprovació durant el mes de juny de la nova llei d'allotjaments turístics, la creació de l'observatori turístic, així com el desenvolupament de les relacions amb l'Organització Mundial del Turisme, la Generalitat de Catalunya i amb la Comunitat de Treball dels Pirineus. A més, es vol millorar la presència a Internet, s'estudiarà de patrocinar esdeveniments culturals a banda dels esportius, i recuperar el mercat dels operadors turístics. A nivell més concret, es volen crear esdeveniments dedicats a un producte específic de compres, com la setmana de l'esport o la setmana de l'electrònica durant els mesos de menys afluència turística. També s'ha previst crear un seguit d'activitats per al sector turístic i comercial lligades a un esdeveniment esportiu com és el cas de l'Andorra Ultra Trail. A la tardor, també es farà una acció similar lligada a un esdeveniment cultural encara per definir. I també es volen crear Smart Boxes, unes caixes de regal d'experiències amb les quals es poden comercialitzar diversos productes d'Andorra.

D'altra banda, de cara al segon semestre, es vol crear una campanya de sensibilització interna per tal que els ciutadans siguin conscients del pes que té el turisme i el comerç dins l'economia i de la importància que el turista rebi una bona imatge del país. També s'ha modificat l'organigrama d'Andorra Turisme per treballar amb una estructura més horitzontal i creant clubs de producte per tal que cada cap de producte estigui involucrat en tot el procés. També es crearà un club de Natura i un club MICE, dedicat als congressos. Pel que fa al sector comercial, les accions passen pel Programa nacional de crèdits preferents, i pel programa de formació creat conjuntament amb la Cambra de Comerç que inclou un postgrau d'especialització en comerç al detall, uns mòduls per a la formació continuada dels dependents, unes píndoles formatives, tres tallers de comerç, dos cicles inicials de benchmarking, i un programa de coaching. També està previst que a l'abril el Govern pugui aprovar la llei de protecció del consumidor, i que es creï una pàgina web sobre comerç. També es vol analitzar amb els comuns la millora dels eixos comercials potenciant la senyalització, les animacions i la implantació de zones per a vianants en les zones comercials. A més, el Govern ha creat un inventari de locals comercials buits que s'ha tramès al ministeri de Justícia per tal que trobi la fórmula per fer que aquests locals puguin tornar a ser ocupats mentre els processos d'embargament es resolen.

Per tot plegat, es vol arribar a l'objectiu d'augmentar un 2,5% el nombre de visitants, i incrementar el seu índex de satisfacció i de fidelització, alhora que s'assoleixi un balanç positiu entre les obertures i els tancaments dels establiments comercials.

La policia ha informat de la detenció de tres persones com a suposades autores de furts en diferents establiments comercials, d’on s’haurien endut mercaderia valorada en més de 1.700 euros.

Els 46 països que participen en el Procés de Bolonya, entre ells Andorra, es reuniran els pròxims 11 i 12 de març a la Conferència ministerial extraordinària coorganitzada per Hongria i Àustria. El secretari d'Estat d'Ensenyament Superior i Recerca, Joan Marc Miralles, participarà a aquesta trobada, durant la qual, entre altres qüestions, s'aprovarà el procediment de copresidència del Procés de Bolonya. El nou mecanisme estableix una copresidència rotatòria per períodes de sis mesos, a partir de l'1 de juliol del 2010, compartida entre el país president de torn de la Unió Europea juntament amb un altre país part del procés sense ser membre de la Unió Europea, designat per ordre alfabètic. Així doncs a partir de l'1 de juliol Bèlgica i Albània assumiran conjuntament la presidència del Procés de Bolonya mentre que Hongria i Andorra ho faran a partir de l'1 de gener del 2011.

La Conferència ministerial extraordinària se celebrarà a Budapest i Viena amb l'objectiu d'acomplir i avaluar les consecucions de les accions comunes, al cap de deu anys des de l'inici del procés de Bolonya, i la seva contribució per realçar la qualitat i la diversificació de l'ensenyament superior a Europa. La conferencia servirà també per llançar
de manera oficial l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior respectant el calendari establert per la declaració de Bolonya l'any 1999. Juntament amb el secretari d'Estat d'Ensenyament Superior i Recerca, Joan Marc Miralles, assistirà a la conferència ministerial acompanyat pel rector de la Universitat d'Andorra, Daniel Bastida, el director de l'Agència de qualitat de l'ensenyament superior d'Andorra, Èric Jover, i el cap d'àrea d'ordenació acadèmica i titulacions del Departament d'Ensenyament Superior, Enric Garcia.

De manera paral·lela a aquesta conferència ministerial per a la creació de l'espai europeu de l'ensenyament superior, se celebrarà també un fòrum mundial sobre l'ensenyament superior i les polítiques a aplicar.

El Fitness Festival based on Facebook (FFF 2010) espera rebre uns 300 especialistes i generar un volum de negoci al voltant dels 350.000 euros per a la parròquia. La setmana vinent es presentarà el programa definitiu i de moment ja es compta amb una quarantena d'inscrits.

La idea va sorgir fa uns dos anys a través d'un grup creat a la xarxa social Facebook. Es planteja com un esdeveniment internacional, segons ha explicat Dani Buyo, un dels fundadors del grup 'Head Manager' del FFF 2010, i per això s'intentarà que vinguin representants de diferents nacionalitats i àrees geogràfiques. El grup del Facebook compta amb uns 3.000 fans de 21 nacionalitats diferents. El congrés vol servir com a lloc de reunió i intercanvi de les diferents experiències dels professionals, però també busca "situar Andorra al mapa" i "donar a conèixer la parròquia de Sant Julià de Lòria" entre els participants, que s'espera que siguin uns 300.
L'empresa organitzadora, Tavi Events, ha volgut limitar el nombre de participants a 300 per assegurar una bona organització. Així mateix, el seu responsable, Josep Ramon Tardiu, ha explicat que s'intenta "implicar les empreses del país", per això s'han fet uns paquets que ofereixen allotjament a mitja pensió en hotels lauredians i l'entrada als diferents recintes on es desenvoluparà el congrés per 350 euros. D'aquesta manera, confia que es generarà un volum de negoci al voltant dels 350.000 euros durant la setmana en què se celebrarà la trobada. Tardiu ha aprofitat per demanar "el suport i la complicitat" dels empresaris de Sant Julià per "donar continuïtat" al FFF 2010 i amb això fer que la parròquia "sigui referència del turisme esportiu", ja que aquest congrés només és "la punta de l'iceberg" d'altres activitats que es volen desenvolupar a Sant Julià de Lòria.

El congrés es desenvoluparà en diferents espais de tota la parròquia, des del Centre Esportiu de Sant Julià fins a Naturlàndia, passant per la plaça Germandat, entre d'altres. Així, 'el gruix d'activitats es dirigeix als professionals, però també n'hi haurà de caire més popular', segons ha explicat Buyo, que ha afegit que ja s'ha demanat als responsables de fer les masterclass a la plaça de la Germandat que tinguin en compte que hi haurà participants que no són professionals.

D'altra banda, el director de Sasectur, Ramon Ibars, ha volgut tranquil·litzar els socis del Centre Esportiu de Sant Julià i ha assegurat que es respectaran els horaris de les activitats del centre, és a dir, que el fet que el congrés també es desenvolupi al centre no afectarà als usuaris. Així mateix, ha anunciat que els socis tindran un 'preu especial' per participar al FFF 2010.

Finalment, el conseller d'Esports del Comú de Sant Julià de Lòria, Oliver Alís, ha explicat que la corporació dóna suport a l'organització del FFF 2010 amb personal i instal·lacions i ha agraït que les 'empreses siguin més que partners de les institucions per desenvolupar activitats i portar turistes'. Alís ha comentat que l'organització d'aquest congrés és una prova més de la voluntat del Comú de convertir la parròquia en un centre de trobada, de fires i congressos.

Tot i aquesta primera anàlisi, des de la Unitat de Recerca històrica de l’Àrea de Protecció del Patrimoni Immoble i Etnològic adverteixen que caldrà fer més anàlisis per datar amb exactitud les restes trobades durant aquests mesos d'excavacions, que van finalitzar el passat 26 de febrer. Els experts han detectat dos murs que, associats als dos pilars, delimitaven una petita estança soterrada que seria utilitzada com a zona d’enterrament, tot i que semblaria que seria un espai funerari força restringit com demostren tant el nombre reduït d’enterraments –sis–, com la singularitat de dos d’ells, ubicats al centre del recinte i senyalitzats amb murs de maçoneria, un detall funerari que fins al moment no ha estat documentat a Andorra. En aquest sentit, els especialistes apunten que es tracta de dos individus que devien tenir una rellevància social a la comunitat de l’època. Amb l’excepció d’aquesta fita peculiar, la tipologia de tots els enterraments és idèntica a la d’aquells corresponents a la primera fase, consistent en una cista de pedra, amb capçalera antropomorfa i coberta de lloses, amb una orientació sud-oest–nord-est.

Des del Govern apunten que l’excepcionalitat d’aquests dos enterraments –fins ara no documentada al Principat–, la mateixa configuració de l’espai en el qual es troben, així com la documentació de dos fragments de vora d’olles de ceràmica tardoantigues, obre la possibilitat que l'espai podria estar configurat a cavall entre la tardoantiguitat i l’alta edat mitjana (entre el segles VI i VIII). D'altra banda, els experts han assenyalat que per a un període que es pot datar en l’alta edat mitjana, es detecta que l’espai situat a l’extrem occidental (en direcció a l’altar i l’absis de l’església actual) es comença a fer servir com a cementiri. Entre els enterraments, igualment en cista antropomorfa de pedra però orientats amb els murs, en destaca especialment un que presenta una pàtera de peltre com a aixovar i que pot indicar que l’individu inhumat fos un prevere. Sembla que aquest cementiri estaria en ús fins al 1759, com demostra la quantitat d’inhumacions –fins a vuit– amb taüt i fossa simple que s'han pogut documentar.

L'última fase

Les excavacions també han permès documentar la darrera fase, consistent en un conjunt d’enterraments que bé podrien correspondre a un moment immediatament anterior a la construcció de 1759 o, més probablement, ser posteriors, si més no alguns d’ells. A diferència dels enterraments de les fases precedents, localitzats en zones molt concretes, aquestes inhumacions, que s'haurien de situar entre la segona meitat del XVIII i inicis del XIX, es troben disperses arreu de la nau actual. Com a peculiaritat, es pot destacar el fet que s’han conservat restes de les fustes que conformaven els taüts, alhora que s’han pogut recuperar alguns elements de les mortalles, com ara sabates, alguns botons, una medalla o alguna peça de cuir.

Un cop enllestida l’excavació arqueològica, el dia 1 de març passat es van iniciar les tasques de cobriment de les restes i l’adequació del terreny per tal de refer el paviment. Així mateix, s’estan duent a terme les pertinents tasques de consolidació d’aquelles estructures arqueològiques que restaran visibles, mitjançant la disposició d’un vidre integrat al paviment. Per a aquesta operació, l’Àrea de Protecció del Patrimoni Immoble i Etnològic ha contractat una empresa catalana especialitzada en restauració arqueològica.

La Policia va ser alertada pels vigilants de seguretat d'un establiment d'Escaldes-Engordany que tres persones havien sostret tres ampolles de xampany de preu elevat. Per aquest motiu, els agents desplaçats al lloc dels fets van controlar els presumptes autors, dos homes de 34 i 27 anys i una dona de 22, tots ells de nacionalitat romanesa i no residents al Principat. Els agents van comprovar que els homes portaven vestimenta adaptada per amagar i transportar mercaderia sostreta, i que la dona portava unes estenalles amb les que inicialment trauria els dispositius d'alarma dels productes, que posteriorment donava als altres dos.

La Policia ha informat que tot i que els interessats van manifestar haver vingut amb autobús, en el transcurs de la investigació els agents van identificar i localitzar el seu vehicle, un BMW 530 amb matrícula espanyola, estacionat prop d'un centre comercial d'Andorra la Vella. L'escorcoll del vehicle va permetre trobar un total de 45 cartrons de tabac, 6 ampolles de xampany, 26 ampolles de whisky i un parell de sabatilles esportives, tot mercaderia presumptament furtada.

Segons les primeres investigacions, sembla que els interessats van venir al Principat el mateix dia amb el BMW, i que van furtar la mercaderia en almenys un centre comercial de Sant Julià de Lòria, dos establiments del Pas de la Casa, un altre d'Encamp i al centre comercial d'Escaldes-Engordany. El total de la mercaderia sostreta és d'un valor superior als 1.700 euros. Per tot plegat, la Policia va detenir els dos homes i la dona i posteriorment van ser posats a disposició judicial.

Els consellers generals Ladislau Baró i Jaume Serra han estat els encarregats de presentar el text alternatiu als projectes de llei del Govern que fan referència als impostos directes: el de l'impost sobre societats, el de l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques i el de l'impost sobre la renda dels no residents. S'han formulat tres esmenes a la totalitat que s'integren en un text únic i també 120 esmenes parcials. Els dos punts que els reformistes posen com a condicions innegociables per donar suport als projectes governamentals són que els impostos d'apliquin progressivament en un termini de quatre anys i que entrin en vigor un cop s'aprovi l'IVA.

Respecte l'aplicació progressiva, CR vol un tipus 0% durant l'any vinent "per no perjudicar els comptes de les empreses en un període de crisi i per familiaritzar els empresaris i l'Administració amb les noves obligacions fiscals". Per al 2012 es proposa que sigui de l'1%, del 5% el 2013 i del 10%, "el tipus mínim dels països de la UE", a partir del 2014. Respecte de l'aplicació d'aquests impostos quan s'hagi aprovat l'IVA, des de CR s'explica que es parteix "del principi d'una reforma fiscal global que contempli un ajustament dels impostos indirectes per mantenir la pressió fiscal".

Entre la resta de punts que es posen sobre la taula, hi ha que es contemplin incentius fiscals i bonificacions per fer que el tipus efectiu final sigui inferior al 10%, que no hi hagi una doble imposició entre els tributs comunals i estatals, que es minimitzin els procediments de liquidació, i que s'adeqüi la Llei de bases de l'ordenament tributari. Els objectius, exposa CR, és aprovar la reforma fiscal "sota els principis de millorar la competitivitat de les empreses andorranes", de "facilitar la reactivació econòmica" o de "mantenir l a pressió fiscal".

Un Govern amb "victimisme"

Durant l'exposició de les esmenes als projectes de llei, Baró i Serra han parlat de l'actitud del Govern per l'actual moment polític, en què el Consell no ha donat el vistiplau al pressupost, i s'han queixat del "victimisme" del Govern per la situació, indicant que no porta enlloc. "Si el Govern segueix mostrant crispació aquests projectes de llei no tindran garanties", han afegit des de CR.

Els reformistes insisteixen que aquesta no hauria d’augmentar.
El president suplent del grup parlamentari reformista, Ladislau Baró, va presentar l’esmena a la totalitat que entrarà a tràmit al Consell General, acompanyat del conseller Jaume Serra. Tot i que el Govern va presentar originalment tres projectes de llei, els reformistes només presentaran un únic text alternatiu. El motiu, segons va explicar Serra, és que aquest ja inclou totes les modificacions i regulacions que requereixen les tres figures per imposar, tot i que els canvis més substancials seran en la de societats. A banda, la principal força de l’oposició ha preparat 120 esmenes parcials.
Segons va explicar Baró, el que el partit vol aconseguir en definitiva és que el nou marc tributari impliqui “una millora de la competitivitat” i facilitar a l’Estat els mecanismes de control fiscal. De tota manera, la resta d’aspectes que CR proposa a les esmenes “no seran una condició imprescindible”, segons va explicar, perquè la reforma fiscal acabi sent una realitat.

Lleialtat de les institucions
El conseller Jaume Serra va insistir una vegada més que evitar un creixement de la pressió fiscal és un dels objectius de la formació centreliberal, i que per això demanaven una tramitació conjunta amb el projecte de llei de l’IVA. “Si incrementem els impostos directes, la pressió s’hauria de compensar per la via dels indirectes”, va explicar Jaume Serra. Per això, el conseller reformista va assegurar que comptava amb “la lleialtat absoluta” del Govern, a l’hora de facilitar totes les dades macroeconòmiques que tingui. A més, CR també reclama conèixer les dades exactes de l’administració general, per saber com caldrà gestionar els nous impostos i el cost de controlar-los.
Serra va destacar que les modificacions que es proposaven requeririen una revisió de la Llei de bases de l’ordenament tributari, i que oferirien un camí més plàcid cap a “la internacionalització i els convenis per evitar la doble imposició”. Al mateix temps, Serra va insistir que els textos reformistes eren pensats “per a Andorra”, i va tornar a insistir que la com-plexitat dels textos elaborats per Finances estan imitant l’ordenament espanyol. “Ens sembla que les condicions que demanem són molt raonables”, va declarar Ser­ra, qui també va assegurar que en aquests aspectes “no ens tancarem en banda”.
D’altra banda Andorra pel Canvi va presentar esmenes de retorn a l’impost de societats i de les activitats econòmiques, i no va formular cap esmena parcial.

BARÓ RETREU EL 'VICTIMISME'

El president suplent del grup reformista, Ladislau Baró, va retreure als socialdemòcrates que estiguin tenint una actitud “victimista” i “infantil” des que el projecte de llei del pressupost va resultar rebutjat pel Consell General. Baró va advertir que aquest no és el clima adient, “amb soroll i crispació”, per encarar una reforma tan important com la fiscal, i va assegurar que si les declaracions seguien en el mateix sentit les lleis fiscals “potser no tindran totes les garanties”. També va demanar a l’executiu que no assenyalés la manca de pressupost com a font de tots els problemes.