“Es mereix tots els adjectius positius que se’ns puguin acudir: esplèndid, meravellós, grandiós”, hi va afegir.
El porter va assegurar que l’argentí, gran protagonista de la victòria del Barça contra el València en marcar els tres gols blaugrana, té un futur encara més brillant. “Tot ha sumat en la seva progressió i haver aconseguit títols al Barça li ha permès créixer. El seu secret és que segueix tenint ganes de jugar a futbol i de millorar. Si això no ho perd, es pot convertir en el millor de la història, si és que no ho és ja”, va assegurar.

Sense ‘messidependència’
El porter barcelonista va descartar, però que l’equip depengui de l’argentí. “El que passa és que és el millor del món, i quan té opcions de marcar ho demostra i, ahir [diumenge], per exemple, va marcar tres gols”, va afirmar.
Centrant-se en el partit de demà contra l’Stuttgart al Camp Nou –en la tornada dels vuitens de final de la Lliga de Campions–, el porter blaugrana va advertir que l’equip patirà si no fa “les coses bé”, i va afirmar que el triomf contra el València ha donat “molta confiança” als homes de Guardiola. “El partit amb el València ens va donar molta confiança per al partit de dimecres, i allò del Madrid ens ha de servir, perquè els equips que hi ha a vuitens tots poden fer les coses bé”, va manifestar sobre la victòria contra els valencianistes i en memòria de l’eliminació dels de Pellegrini contra l’Olympique de Lió.
Abans d’aquest Barça-Stuttgart, però, el Sevilla s’enfrontarà aquest vespre al CSKA de Moscou, amb la intenció de fer bo el resultat aconseguit fa tres setmanes en l’anada (1-1), que donaria als andalusos l’oportunitat de passar, per primera vegada en la seva història, a la següent eliminatòria de la màxima competició continental en la seva actual denominació.
De fet, els blanc-i-vermells ja van disputar els quarts de final el 1958, però va ser a l’extinta Copa d’Europa. Amb tot, per tornar a ser entre els vuit millors del continent, els sevillistes hauran d’evitar repetir els errors que van cometre fa dues campanyes en la seva última compareixença a la Champions, quan van ser eliminats en vuitens pel Fenerbahçe turc, un equip teòricament inferior, igual com succeeix ara amb els russos.
D’altra banda, l’Inter de Milà arriba a Londres per jugar avui contra el Chelsea. El combinat italià compta amb un lleuger avantatge, gràcies al 2 a 1 aconseguit a l’anada.

UN ATLÈTIC EN INFERIORITAT NUMÈRICA VENÇ L'OSASUNA (1-0)

Malgrat jugar quasi tota la segona meitat en inferioritat numèrica –Simao va ser expulsat per doble groga al minut 57–, l’Atlètic de Madrid es va endur ahir els tres punts gràcies a una ajustada victòria contra l’Osasuna (1-0) en l’últim partit de la 26a jornada de la lliga. El conjunt navarrès, molt necessitat de victòries després de quatre jornades sense guanyar, no va saber aprofitar la situació dels rivals, i al minut 79 va encaixar un gol de Jurado.
L’Atlètic es concentrarà ara en el decisiu matx que disputarà dijous contra l’Sporting de Lisboa, per jugar-se el pas als quarts de l’Europa League.

Tal com va informar  el Diari, el River s’havia marcat com a data límit el mes d’abril per poder ingressar els diners per fer front al pagament de les nòmines, als proveïdors i altres despeses de l’exercici.
Blasi va confirmar ahir que l’entitat rebrà ja aquest mes una primera aportació de 60.000 euros que aniran a càrrec d’Andorra Turisme, xifra ja compromesa. Esports també intentarà que la societat avanci a l’abril 60.000 euros més que tenia previst pagar al River quan s’acabés la temporada al juny. D’aquesta manera, l’entitat rebria 120.000 euros en el termini que s’havia marcat i els 90.000 restants sortirien de diverses partides d’Esports, encara que en cap cas aquests diners repercutiran en els que han de rebre les diverses federacions i clubs.
“Hem volgut tranquil·litzar la directiva del River perquè acabin la temporada sense problemes i no pateixin penúries. Ens havíem compromès i hem fet mans i mànigues per poder arribar-hi”, va comentar ahir Manel Blasi.
Aixàs, de la seva banda, va agrair “la bona predisposició” de la secretaria d’Estat d’Esports. “Estan treballant molt bé i des del club estem molt agraïts. La veritat és que ara podem estar més tranquils per acabar la temporada en curs sense ensurts”, va indicar. El River té enguany un pressupost per a tot el club de 669.000 euros.

Blasi i les dotzenes parts
El secretari d’Estat va avançar que estan estudiant amb Finances la manera per poder distribuir d’una altra manera les dotzenes parts de les subvencions als clubs i federacions. “Les entitats necessiten els diners quan els necessiten. Al juliol o a l’agost no tenen la urgència que poden tenir ara. Els diners hi són i hem de mirar jurídicament si poden tenir-los més aviat. Hi estem treballant”, va comentar Blasi. I és que amb la situació actual, el dia a dia de les federacions i dels clubs es complica enormement en poder disposar mensualment només de les dotzenes parts del que van rebre l’any passat.
Sobre quan es donarien a conèixer les noves subvencions, Blasi va assegurar que “ja hem rebut tota la documentació i ara començarem a estudiar-la. Les ajudes no estan decidides i farem el repartiment en funció dels criteris marcats. Ara per ara no puc dir res més ni aventurar-me a donar una data per fer-les públiques”.

EL CLUB POT REBRE SANCIÓ PER PORTAR EL PRÒXIM PARTIT A L'ALAY

El River Andorra no jugarà dissabte vinent al Poliesportiu d’Andorra contra el CB?Guadalajara. La instal·lació gestionada pel Govern acull  aquella nit l’Andorra Dance Sound Festival i el club, d’acord amb la secretaria d’Estat d’Esports, s’ha vist obligat a traslladar el matx al pavelló Joan Alay. Aquest canvi comportarà amb tota seguretat haver de pagar una multa a la Federació Espanyola de Bàsquet en no complir el pavelló alguns dels requisits que exigeix la normativa de LEB plata, com ara tenir el rellotge de 24 segons damunt del tauler, l’obligació de disposar de dos marcadors o de tenir convenientment pintats els límits del terreny de joc. El club ja ha informat la FEB i el CB?Guadalajara però només un informe benèvol per part de l’àrbitre principal podria evitar rebre la sanció.

Què hi ha de cert, doncs? Que els responsables de l’establiment estan renegociant amb el propietari del local les condicions del lloguer. La negociació obre moltes possibilitats, totes damunt de la taula ara per ara, des que l’empresa gestora de l’Apolo compri el local fins al trasllat a una altra ubicació, amb possible tancament temporal inclòs.
“Estem negociant des de fa mes i escaig, i la situació no està gens definida, no sabem com acabarà”, és tota la precisió que pot aportar Orobitg sobre el futur del club. Hi afegeix: “El que sí puc dir és que el projecte Apolo AND té un pes ara mateix, funciona bé tot i que estigui passant per un moment difícil, com tot el sector en general.”
La primera opció, òbviament, és consolidar el projecte, tot i “patir dia a dia” per mantenir-lo obert. No obstant això, adverteix Orobitg, la pretensió de l’empresa és continuar “d’una manera còmoda” al país.
Una de les possibilitats és la compra del local. Necessària si es volen engegar reformes: “El sostre és massa baix i l’escenari, petit, i en els concerts ja heu vist que la visió no és la ideal”, reconeix Orobitg. La distribució mateixa del local no s’adiu gaire amb els plantejaments de música en directe que proposa actualment la sala, allunyada de la cava de jazz que havia estat en l’etapa anterior. De moment, confirma el director del club, ja han estat visitant altres espais, per si de cas.
Un altre dels avantatges, dels pros en favor del canvi, és que en una àrea perifèrica incomodarien menys els veïns, “si la volem armar grossa”. A què es refereix? A la possibilitat que el nou reglament que ordeni i reguli el sector permeti tancar més tard els locals catalogats com a discoteques, cap a les cinc o sis de la matinada.     Una bona mostra que el club aposta per la permanència, apunta Orobitg, és que ell ha estat designat president de l’Associació de Locals de Nit (ALNA).
La continuïtat també ve determinada per la resposta del públic a les propostes. Les produccions són cares i l’assistència no sempre òptima. “És temps de penúries, però ens sentim orgullosos. I si féssim un parèntesi, se’ns trobaria a faltar.” La distància no és l’oblit? “No crec que ningú trepitgés la nostra parcel·la”.

PROP DE QUATRE ANYS DE MÚSICA EN DIRECTE

Joel Orobitg va agafar les regnes de la sala el maig del 2006, tot i que l’establiment feia ja molts anys que funcionava. “Vaig decidir deixar-hi el nom, Àngel Blau, perquè m’agradava el regust, però el meu plantejament era obrir-la a més estils que el jazz”, recorda Orobitg. Venia d’una etapa a Barcelona i veia un forat enorme en l’oferta de música en directe al país: “Volia oferir més que jazz i blues i apartar-me de les propostes més intranscendents de les radiofórmules.” Així, va emprendre la remodelació física i artística del local. Va obrir, recorda, “aquella temporada del 2006 en què no va caure ni gota de neu i quan agafava força, arriba la crisi i la joventut, naturalment, retalla despesa en oci”. No va ser fins fa poc més d’un any que la marca Apolo AND va aterrar al Principat. “La meva oferta coincidia plenament amb la de l’Apolo de Barcelona”. La fusió semblava cantada. Des d’aleshores,
el club ha desplegat una oferta diversa i molt abundant d’actuacions en viu. Amb un o dos
concerts d’envergadura mensuals: gent com Quimi Portet, Manel, Sidonie, Luis Auserón, Ken Stringfellow (guitarrista de R.E.M.) o Cindy Blackman, bateria de Lenny Kravitz, que torna divendres. I dissabte, Bimba Bosé al capdavant de The Cabriolets. Per a l’abril només està programat Awake, que s’acomiada del públic amb The last concert. Un títol per a l’espectacle que millor que no sigui premonitori.

En el manifest, els alcaldes exigeixen responsabilitat a Fecsa-Endesa, i demanen a la Generalitat que obligui les empreses elèctriques a fer una auditoria de totes les línies de distribució.
El govern de la Generalitat, també criticat en el manifest dels alcaldes, ha decidit comparèixer davant del Parlament per donar explicacions, i el secretari general d’Esquerra Republicana, Joan Ridao, ha demanat que també hi comparegui un representant d’Endesa.
Ahir, la Generalitat va xifrar en més de tres mil les persones que continuaven sense electricitat, i un cop reparada l’avaria que diumenge a la nit va tornar a deixar a les fosques uns 100.000 veïns de la Costa Brava. Fecsa-Endesa reduïa els afectats a “una desena de clients”.
El departament de Salut de la Generalitat va informar que han estat 172 les persones intoxicades per monòxid de carboni desprès per generadors elèctrics o per brasers encesos en diversos habitatges, però tan sols una persona continuava ingressada ahir, a l’hospital de Palamós.

Reaccions polítiques
El conseller de Medi Ambient del govern català, Francesc Baltasar, va anunciar la presentació avui d’un informe sobre l’estat dels boscos, com a primer pas per avaluar els ajuts que caldran per retirar la llenya i pal·liar els efectes en forma d’incendis forestals l’estiu vinent.
El líder de Convergència i Unió, Artur Mas, va defensar el dret dels abonats afectats pels talls del subministrament d’energia a ser “compensats” per la compa­nyia, a la vegada que va reclamar amb urgència la línia de molt alta tensió (MAT) des de França per millorar el servei a les comarques de Girona. La presidenta del Partit Popular al Principat veí, Alicia Sánchez Camacho, va reclamar dels presidents dels governs espanyol i català que demanin explicacions i “pressionin” l’executiu italià perquè l’empresa pública ENEL, d’aquell país, controla Fecsa-Endesa.
Les reclamacions superen l’àmbit català. El senador per Tenerife Alfredo Belda va formular una pregunta al govern sobre la situació de les infraestructures elèctriques després de les “apagades” a la península i les Canàries.

BATUDA CONTRA LA MÀFIA GEORGIANA AMB 24 DETINGUTS A ESPANYA I 69 A TOT EUROPA

Una batuda contra la màfia russogeorgiana a cinc països europeus es va tancar amb un total de 69 detinguts, 24 dels quals a Espanya, on l’operació dirigida pel magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlasca va culminar amb una quinzena d’arrestats a les comarques de Barcelona, entre les quals la d’un dels suposats caps de la banda, Kakhaber Shushanasvili, que tenia Catalunya com a principal centre d’operacions. Un altre dels grups actuava al País Basc. L’ertzaintza va controlar a Getxo (Biscaia), entre d’altres, el suposat comptable de l’organització, la parella i dos individus més, considerats elements “importants” en l’entramat delictiu. Els arrestats, la majoria d’origen georgià, estan acusats d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, coaccions, extorsions, tràfic de drogues i tinença d’armes, i la imputació fiscal podria incloure també, segons fonts de la investigació, la conspiració per a l’assassinat. La d’ahir és la tercera batuda a Espanya contra aquesta organització internacional, des del 2000, després de les operacions
Avispa i Troika.

“Des de l’any 1998 que no es parlava de ciència i la tecnologia ha evolucionat molt des de llavors”, va comentar. Ciència i societat (Del cosmos a l’àtom passant per la vida) és el títol d’una Universitat d’Estiu que incorpora algunes novetats. Una de les més destacades és que s’ha optat per fer una presidència rotatòria, buscant persones que estiguin relacionades amb la temàtica abordada. D’aquesta manera Juan Goytisolo abandona unes funcions que ha ocupat les darreres quatre edicions i enguany el substitueix la doctora en biologia i oceanògrafa Josefina Castellví que, a més, es converteix en la primera dona que presideix les jornades.
Una altra de les novetats és que la cita divulgativa torna al Centre de Congressos d’Andorra la Vella (les últimes edicions s’havien celebrat a Sant Julià) i que més enllà de les ponències que es duran a terme entre el 30 d’agost i el 3 de setembre es faran dues conferències extra. La primera serà divendres vinent –sala d’actes de La Llacuna, 19 hores– i anirà a càr­rec del físic català Juan Ignacio Cirac, guanyador el 2006 del premi Príncep d’Astúries. Al setembre la conferència serà del Nobel de física francès Albert Fert.

PERFILS

Josefina Castellví, Doctora en biologia i oceanògrafa

'La primera presidenta'

Serà la primera dona que presideixi la Universitat d’Estiu i inaugura la nova filosofia de les jornades, buscar persones relacionades amb el tema que es tracta i que atreguin ponents de rellevància. Nascuda a Barcelona, Castellví és investigadora a l’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques i entre el 1989 i el 1994 va ser cap de la Base Antàrtida Espanyola. Ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi i amb la Gran Creu d’Alfons X el savi.

PERFIL

Albert Fert, Doctor en ciències físiques i premi nobel de física

'El conferenciant ‘estrella’'

El físic francès Albert Fert pronunciarà una conferència el 16 o el 17 de setembre (la data s’ha de confirmar). El premi Nobel que va obtenir l’any 2007 amb l’alemany Peter Grünberg l’avala com el ponent amb més pes científic malgrat que no participarà en la Universitat d’Estiu, sinó en una conferència posterior. El descobriment de la magnetoresistència gegant va motivar el guardó. La tecnologia s’utilitza en la lectura de discs durs i ha facilitat que guanyin capacitat i perdin mida.

Punt 3: l’afer Ecotècnic passa factura a un Vicenç Alay que queda relegat a un reduït ministeri de Medi Ambient i Agricultura. Punt 4: Bartumeu, almenys aparentment, manté intacte el control de l’aparell del partit tot i el risc, per exemple, d’enfurismar un comitè tan sensible com el d’Encamp. Punt 5:?no es preveuen més canvis de tanta transcendència. Són les cinc possibles lectures de la remodelació governamental feta pública ahir pel màxim responsable de l’executiu, que va explicar que repartint més la feina vol assolir més “eficàcia en la gestió” després que fos “evident” que alguns ministeris estaven “sobrecar­regats”. Els dos nous ministres, que Bartumeu va considerar tòpicament com de la seva “confiança” i amb “la preparació suficient”, van causar certa sorpresa. I?més encara que el canillenc Gerard Bàrcia ocupi la cartera d’Ordenament Territorial. El massanenc Claude Benet assumirà Turisme, Comerç i Indústria.

Terminis
Bartumeu va comunicar ahir al grup parlamentari socialdemòcrata, i posteriorment en un Consell de ministres reunit extraordinàriament, els canvis que havia decidit. Quan es faran efectius serà una altra cosa. Bàrcia presentarà avui la seva renúncia formal com a conseller del comú de Canillo (on ara hi haurà Vanessa Casal). I tota la tramitació es pot allargar uns quants dies (és necessària la celebració d’un consell de comú extraordinari i la publicació al BOPA de la dimissió ja acceptada). El nou ministre no preveia, ahir, jurar el càrrec fins a final de la setmana que ve o ja iniciada la següent. Sigui com vulgui, el cap de Govern ja feia dies que, com va reafirmar ahir, pretenia “reordenar” el gabinet ampliant “un equip reduït” que no sempre havia estat prou ben compensat amb secretaries d’Estat. Bartumeu només va justificar els canvis en aquest reequilibri de forces. Preguntat sobre la renúncia, al seu dia, de Bàrcia a continuar al capdavant del comitè de Canillo molest per la configuració del primer Govern; o del descontentament de Benet en no tenir cap càrrec (secretari d’Estat d’Esports?), Bartumeu es va fer l’orni elegantment. L’única resposta va ser qualificar de “síndic de greuges” del PS el periodista que li feia la pregunta. També es va desentendre del possible enfadament del comitè encampadà, que continua sense representació a l’executiu. “El criteri de distribució territorial no el vam assumir ni emprar en el primer nomenament de ministres”, va recordar. També va apuntar que “ser membre del partit pot ser condició necessària però no suficient”.
El descens de categoria de Vicenç Alay pocs dies després que es qüestionés al Consell General l’adjudicació d’uns treballs a una empresa de la qual és accionista el ministre tampoc no va ser admès pel màxim responsable governamental. Bartumeu va dir que si hagués volgut passar factura a Alay “hauria anat en una altra direcció”, referint-se al fet que qui va fer la polèmica adjudicació és Medi Ambient, la cartera que juntament amb Agricultura manté el massanenc. És clar, però, que Ordenament Territorial és el plat fort. El criteri de la sobrecàr­rega va tornar a ser el justificant. Justament com en el cas d’Habitatge, que passa de Benestar i Treball a Economia i Finances, que cedeix Turisme, Comerç i Indústria per configurar un nou ministeri. Bartumeu va remarcar que se li havia fet “una petició insistent” en què la política turística s’elevés “a rang de ministeri” i malgrat considerar que se li estava donant una atenció prioritària havia cedit. Bàrcia i Benet tenen tota la confiança del cap, que està segur de poder mantenir “el treball en equip”. A partir d’ara “no em plantejo moure més peces”. Ja ha donat l’aire suficient. Això sí, alguns respiren. D’altres, però, bufen. D’enuig.

DE LA SECRETARIA D'IGUALTAT ALS HORARIS COMERCIALS

El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va assegurar que no hi haurà més canvis en la primeríssima línia. Però sí que va admetre “la possibilitat” que hi acabi havent una secretaria d’Estat d’Igualtat. Aquesta opció, que al seu dia es va plantejar a la metgessa canillenca Júlia Martínez-Illescas, “sí que queda oberta”. I?també podria haver-hi d’altres petits retocs producte de la remodelació anunciada ahir. Més enllà d’això, Bartumeu va reconèixer que una de de les qüestions que estarà “al principi de la llista” de les prioritats que li encomanarà resoldre al nou responsable de Turisme, Comerç i Indústria, Claude Benet, serà la de resoldre d’una vegada per sempre la polèmica generada pel decret que estableix els horaris comercials.

PERFILS

Gerard Bàrcia, nou Ministre d'Ordenament Territorial

'On posa l’ull posa la bala'

Canillenc amb arrels gallegues, fill de fuster, Bàrcia gestiona avui el negoci que li arriba per via materna. De la branca de cal Tar­rado. Una gasolinera. I d’altres propietats. Il·lusionat, diu, a l’hora d’encarar un repte que fa dies, potser un mes, que li havien encomanat, Bàrcia es defineix ara com un home de partit. L’actual, el PS, al qual ha desembocat després de diferents aventures. La que li ha permès voltar més món, potser, la pràctica del tir. Ha participat en múltiples competicions internacionals. Va arribar a ser olímpic a Atlanta (1996), per exemple. Home temperamental, dels que no defugen l’enfrontament si ho creuen adient, va accedir al comú de Canillo com a conseller sota les sigles de Fòrum Parroquial i fent oposició. Com ara, que defensava L’Alternativa. Pel mig, i després de presentar-se com a número 2 d’Unió de Progrés el 1999, encara no dos anys de cònsol menor. Després d’aquell ensurt, pausa. Parella i una filla. 46 anys. I?després, ara, retorn a la política amb força. Dedicant-s’hi. Insistint. Aconseguint el que pretén. Com tirant. Que on posa l’ull vol posar la bala.

PERFILS

Claude Benet, nou Ministre de Turisme, comerç i indústria

El massanenc Claude Benet Mas té 58 anys, està casat i té dos fills. L’esport és una de les grans passions, i de manera especial, el ciclisme. De fet, va presidir la Federació Andorrana de Ciclisme entre el 1990 i el 1992. Posteriorment, va ser el cap d’emissió de la delegació andorrana als Jocs Olímpics de Barcelona, un dels records que més l’emociona. A més, va ser director d’Esports del Govern entre el 1998 i 1999. Benet va ser un dels membres fundadors de l’Associació de la Micro, Petita i Mitjana Empresa (PIME). S’encarrega del Centre Andorrà de Llengües, ja que el dels idiomes és un àmbit que domina. Benet no es vol considerar un polític, però el fet és que va estar, primer, un temps amb el Partit Liberal, i més tard, amb el Partit Socialdemòcrata, on encara milita avui. Amb aquesta força es presenta a totes les eleccions que tenen lloc des del 2001, en alguna de les llistes ja siguin nacionals o territorials. “Serenitat, respecte, il·lusió i ganes de dedicar-s’hi” són les paraules amb què descriu els ànims a l’hora d’encarar aquesta nova etapa.

En una visita al complex, van posar de manifest que la zona és, ara per ara, “insegura” i que necessita una rentada de cara. “No es pot tenir oberta una cosa així. Amb pocs diners es podria solucionar. El que volem és que les instal·lacions estiguin decents, no pas que es tanquin”, va incidir el vicepresident de la secció jove del partit, Ismael González. Des del partit de l’oposició al comú consideren que “amb uns 100.000 euros o menys” l’àrea es podria posar en condicions.
Una de les queixes que van posar sobre la taula és el fet que actualment a les pistes de futbol i bàsquet hi van a jugar els més petits i els joves de la parròquia. I des d’UP temen que, en l’estat com es troben alguns dels espais, hi pugui haver un accident. “Hi ha unes portes de ferro a l’entrada que estan mal fixades i els nens podrien fer-se mal. I les porteries del camp de futbol fins la setmana passada s’aguantaven amb unes pedres i eren insegures”, va exemplificar un dels vocals de la secció jove d’UP, Josep Maria Marot, alhora que va manifestar que creuen “que si això fos una instal·lació privada el Govern ja l’hauria tancada”.

La imatge que es mostra
Un dels punts més deteriorats de Prada de Moles és el dels edificis de serveis. Es tracta de diversos locals en molt mal estat de conservació, plens de grafits, amb els vidres de les finestres trencats i  plens de brossa. “És un lloc que està obert”, van exposar els joves. A més de les condicions higièniques, també denuncien la mala imatge que dóna la parròquia amb un equipament en aquest estat. “A l’estiu vénen equips de fora a entrenar i la imatge que donem és molt negativa, de deixadesa”, van incidir. Els vestidors de l’àrea esportiva, segons van explicar, tampoc no compleixen les expectatives d’una instal·lació comunal. Les dutxes i la cisterna de l’aigua “estan fetes pols” i tampoc no disposen de mampares. D’aigua calenta, amb tot, n’hi ha, però només està garantida per a grups petits.
Per tot plegat, el col·lectiu d’UP ha decidit engegar una campa­nya de denúncia a la parròquia. Aquests dies faran arribar a totes les llars d’Encamp un tríptic (n’han editat 3.000 unitats) amb diverses fotografies i en què exposen que “la nostra seguretat està en joc”. També difondran vídeos de l’estat del complex a través de la xarxa, mitjançant Facebook i YouTube. Segons van assenyalar ahir, prenen la mesura com a “últim recurs”, després d’haver donat a conèixer la situació als integrants de la corporació, ja sigui a través de les comissions (ho han fet els consellers de l’oposició) i també mitjançant queixes als responsables d’Esports. “Des del comú s’escuden dient que aquí hi ha d’anar un macrocomplex i que per això no hi posen diners. Però aquest projecte tampoc no es farà ara per la situació econòmica. El que han de fer, d’aquesta manera, és mantenir Prada de Moles mínimament”, va concloure Josep Maria Marot.

REACCIONS

'Potser no està del tot ordenat'

Gabriel Dalleres
Cònsol menor, va admetre ahir algunes de les crítiques llançades per part de l’oposició. El mandatari reconeix que a l’exterior del complex s’hi acumulen materials d’obra i restes, i que “potser allò no està del tot ordenat, ja es donaran instruccions perquè s’ordeni”. Al mateix temps, va incidir en el fet que els locals, avui quasi en ruïnes, “estaven tancats” i que, per tant, ho tonaran a fer per evitar que entri gent. “Havíem pensat de donar una utilitat a l’edifici però els estudis van aconsellar que s’havia de refer. Mai no han estat destinats al públic”, va afirmar. En tot cas, va recordar que a Prada de Moles s’hi havia projectat un macrocomplex que queda aparcat ara per ara, arran de la crisi. “No hi volem invertir molts diners perquè sabem que no serà de llarga durada. El que anem fent són petits manteniments”, va exposar.

Així ho han explicat diverses de les parts que intervenen en les converses, que en alguns casos encara es troben en una fase molt inicial. En conjunt, segons les fonts, l’UTE calcula que pot acabar satisfent més de 2,5 milions d’euros. Aquesta quantitat finalment l’hauran de desemborsar, previsiblement, les asseguradores amb què van contractar les pòlisses.
Les fonts consultades han assegurat que, per ara, l’UTE?hauria tancat un acord per compensar els danys morals, que afecten diferents graus de familiars de les víctimes mortals. Les indemnitzacions s’haurien efectuat seguint els criteris establerts de manera orientativa pel Tribunal de Corts. Només quedaria tancar un pacte amb una part de la família d’Antonio Machado, entre la qual una filla menor d’edat que no estarien d’acord amb els 38.000 i 32.000 euros que se’ls ofereix, respectivament.
Un cop tancat el capítol de danys morals, ara les companyies asseguradores començarien a recopilar la informació pertinent per reclamar a l’UTE les compensacions pels danys materials, que van des de les despeses hospitalàries o mèdiques en general i els dies que no s’ha pogut treballar en els casos de les persones que van resultar ferides, a les despeses funeràries o pensions, entre altres qüestions, que derivin de la mort dels operaris que van perdre la vida en el sinistre. En tot cas, les fonts consultades han assegurat que l’UTE?i les seves asseguradores no s’han oposat a indemnitzar pels danys materials. Però aquests s’han de justificar.

TOT ESPERANT L'INFORME JUDICIAL

Les parts implicades, especialment les empreses que formen part del conglomerat adjudicatari dels treballs, estan esperant que els pèrits nomenats per la Batllia acabin la seva feina i elaborin l’informe pericial judicial definitiu. L’UTE i algunes empreses subcontractades, i també algunes asseguradores ja haurien mostrat la seva disposició de contractar els seus propis peritatges. De fet, alguns dels interessats ja han sol·licitat poder accedir a la zona precintada, però la batlle instructora ha recordat que mentre no s’acabi l’informe oficial no hi pot haver cap accés al lloc del sinistre.