Aquest canvi radical per al sector de l’oci trigarà encara uns mesos a ser una realitat ja que, un cop es publiqui el text al BOPA      –previsiblement durant la primera quinzena de juny– els establiments disposaran mig any per realitzar les obres per a la creació de zones aïllades. Fins llavors, aquest punt de la nova legislació no entrarà en vigor. En canvi, la gran majoria de la proposició serà d’obligat compliment als quinze dies de la seva difusió. Entre ells, els punts que veten el tabac al costat de parcs infantils o a les instal·lacions esportives, encara que siguin descobertes.
Fins a la publicació al BOPA, aquest àmbit estava regulat únicament pel reglament que regula determinats aspectes de la venda i el consum de productes del tabac. Tot i que la llei aprovada dijous segueix gran part d’aquesta normativa, sí que hi ha punts que els amplia, a banda de donar a les seves disposicions un rang superior. Una de les principals novetats, introduïda durant el treball en comissió dels dos grups parlamentaris, és la prohibició de fumar en “recintes delimitats de parcs infantils, zones de joc per a la infància i espectacles infantils”, emprant una fórmula similar a la que es va fer servir a Espanya. D’aquesta forma es dóna una especila rellevància a la necessitat de protegir els nens.
La llei també agrega un altre detall pel que fa a la prohibició ja estipulada de fumar en centres sanitaris. Es va més enllà del reglament del 2004 a l’hora de deixar clar que el vet al tabac en aquests espais no es referix únicament als interiors sinó també “als espais a l’aire lliure que hi formin part”.
També hi ha una ampliació de restriccions a les instal·lacions esportives. A la normativa del 2004, es feia únicament referència als espais tancats. En canvi, la llei és més ambiciosa i no fa excepcions. A la pràctica, suposa desterrar el tabac dels camps de futbol o rugbi i altres espais on es practiquin esports a l’aire lliure.
El que també entrarà en vigor de seguida serà una part important del règim sancionador de la llei. Concretament, és la que fa referència a les multes que es poden imposar a les persones que fumin en aquells espais on no està permès. La quantia d’aquests càstigs oscil·larà entre els 30 i els 500 euros.

EL SUPORT DELS FUMADORS

mb vint vots a favor –dels consellers demòcrates (dos d’ells van faltar a la sessió per motius personals)– i sis abstencions –del grup socialdemòcrata, que va expressar d’aquesta forma el seu rebuig a la possibilitat de crear sales per a fumadors i no apostar per una prohibició gairebé total del tabac als locals públics–. Així es va aprovar l’ara sí Llei de protecció contra el tabaquisme passiu ambiental, coneguda ja popularment com la llei antitabac, el text que registrirà considerablement les possibilitats de fumar en molts llocs. Malgrat les diferències de criteri, tant la majoria com l’oposició i el Govern van coincidir en els beneficis per a la salut pública d’aquest text, uns guanys que també han convençut els que, lògicament, tindrien més reticències:?els habituals del tabac.
De fumadors, tot i ser minoria, n’hi ha uns quants tant a l’hemicicle com al Govern. D’entre els sis consellers del PS, només és consumidora habitual Mariona González, que ja s’està acostumant a sortir de les dependències del Consell quan el cos li reclama nicotina. Al bàndol demòcrata, sis parlamentaris també fumen: Ladislau Baró, Daniel Armengol, Carles Ensenyat, Pere Obiols, Josep Anton Bardina i Pere Altimir. A tots ells els va tocar dijous fer el cor fort i donar el vistiplau a un text que, a partir d’ara, els complicarà el seu vici habitual.
Dins del gabinet governamental, els fumadors també són minoria. El cap de l’executiu, Toni Martí, mai ha amagat la seva afició pel tabac, a l’igual que el ministre de Justícia i Interior, Marc Vila. El seu bàndol fa justament dos mesos que ha perdut un altre integrant. El titular de Cultura, Albert Esteve, va deixar el tabac a petició de la seva filla, objectiu que, ara, tindrà més fàcil de complir.

I la preocupació s’ha instal·lat sobretot en els que regenten comerços a la zona baixa del poble, al costat de l’avinguda Francec Cairat. El motiu? No es veu gens clar la repercussió que tindrà l’eliminació de places d’aparcament, fins a 66, que comportarà fer el tram entre l’enllaç amb la desviació i la sortida sud del poble de tres carrils. De moment, des de l’Associació de Comerciants i Empresaris Lauredians (ACEL) ja s’ha demanat que se celebri una reunió entre representants del ministeri d’Economia i Territori i els empresaris per poder plantejar alternatives ja que, avisen, l’escollida per l’executiu pot suposar una sentència de mort per a molts establiments ja de per sí afectats per la crisi econòmica.
“Els negocis de la zona ja ho estan passant molt malament i això els pot perjudicar molt perquè són comerços que necessiten tenir aparcaments”, alerta la portaveu de l’ACEL, Amparo Ribero, que deixar clar que “estem molt decebuts” i que “s’està posant en risc moltes botigues”. De motius de queixa, n’hi ha varis. El primer, el fet que no s’hagi apuntat fins ara la possibilitat d’ampliar els carrils. “Fa uns mesos ens van assegurar que no ho farien i ara es carreguen tot un lateral de places d’estacionament”, indica l’empresària.

Possible alternativa
El segon punt criticat des de l’associació és el fet que “no s’hagi consensuat amb la gent perquè hi poguéssim aportar idees”. Per això, Ribero reclama que “es faci una reunió de poble”. Una alternativa que, al seu entendre, seria vàlida passaria per mantenir inicialment els dos carrils actuals. “No costa res provar-ho i veure com funciona i es pot fer que afecti el menys nombre de gent possible.
Entre els comerciants més afectats per la pèrdua de les places d’aparcament, els que tenen els seus establiments a l’avinguda Francesc Cairat, el sentiment és d’enuig i indefensió. “No ens han tingut en compte per res, porto 13 anys a Sant Julià i el més segur és que hagi de marxar”, explica Maria Jesús, encarregada de Pintures Novalínia,que considera que “en els temps que corren” impossibilitar als clients un aparcament a prop de les botigues pot “acabar amb els quatre comerços que encara queden a Sant Julià”.          
Maria Jesús recorda que abans de les eleccions comunals se’ls va dir que “això no es faria”, com també assenyala Jena, propietària de la Perruqueria Jena. “Ens van prometre que aquests treballs trigarien molts anys a fer-se.?La gent de Sant Julià i els treballadors necessitem aquests aparcaments, mentre que els clients de fora no faran l’esforç de venir caminant fins aquí”.     
També és contrari al projecte, el propietari de la Farmàcia Creu Verda, Pierre Pagés. “És evident que sense l’aparcament perdrem una bona part de la clientela”, assenyala tot indicant que sobretot afectarà als usuaris espanyols que aparcaven a la banda del riu.         No preocupa només la pèrdua dels aparcaments sinó també l’ampliació a tres carrils de la car­retera. “Els cotxes baixaran a molta velocitat, és un perill per a tothom, clients, veïns i treballadors”, assenyala Carme Serra, d’Esports Jorma, que coincideix amb els seus col·legues de Pintures Novalínia al creure que els possibles clients, al conduir per una avinguda de tres carrils sense aparcament, passaran de llarg”.

JORDI ALCOBÉ DEFENSA EL CANVI

El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, defensa l’opció adoptada per l’executiu per connectar el tram del vial de Sant Julià amb la plaça Laurèdia i la pèrdua d’aparcaments. Ho va fer en una entrevista al programa El Matinari, de COPE Andor­ra-AD Ràdio, on va assenyalar que “és cert que es perden una cinquantena de places d’aparcament a la part baixa del poble, però, a més de les del pàrquing vertical del comú, es crearan un centenar més d’aparcaments a l’avinguda Rocafort”. Alcobé va instar els veïns a “acostumar-se a caminar” o bé a aparcar al pàrquing comunal.

En el marc de la instrucció que està duent a terme la justícia, la batlle responsable de la investigació hauria encomanat a especialistes del cos nacional de policia espanyol, designats com a pèrits judicials, que mirin de recuperar tots els enregistraments possibles. Més enllà de les cintes backup que es van trobar en el moment de descobrir el suposat control il·lícit, també es va posar a disposició de les autoritats judicials tant el maquinari com el programari que s’usava per fer les gravacions.
Fonts properes a la investigació han assegurat que les cintes que es van trobar, algunes desenes, podrien ser les menys comprometedores. Fins i tot, majoritàriament podrien contenir converses lícites, ja que el sistema instal·lat a l’edifici de l’Obac originàriament tenia només una finalitat de control de seguretat legal. Les cintes, però, contenien tan sols còpies de les gravacions que hauria fet la màquina que es va localitzar en una sala de l’edifici, que era d’accés molt restringit. L’instrumental no deixa de ser res molt similar a un ordinador, amb la qual cosa l’encàrrec fet a la policia espanyola seria el de mirar si a la memòria (disc dur) del maquinari hi resten encara dades i si aquestes es poden recuperar.

Auditoria pericial
Les anomalies es van detectar casualment i van ser confirmades per una empresa andorrana que en aquell moment tenia un contracte amb el ministeri per fer-se càrrec, almenys, del manteniment d’una part dels sistemes de comunicació del departament. Vista la complexitat del sistema i la gravetat que podia arribar a tenir la utilització il·lícita de l’operatiu, els responsables polítics del moment de la descoberta (integrants de l’executiu socialdemòcrata) van encarregar un informe tècnic pericial a una empresa espanyola altament qualificada per tal que certifiqués l’estat de les connexions. Tota aquesta documentació, igual com la certificació de l’empresa que hauria fet la instal·lació original estarien en poder de la Batllia. Igual que el maquinari, del qual la immensa majoria de components del cos de la policia en desconeixien l’existència.
Des del moment de la descoberta, els equips es van aturar. I?només es van tornar a posar en marxa, segons les fonts consultades, perquè els tècnics que van fer l’auditoria constatessin que el maquinari enregistrava. La instal·lació original hauria estat manipulada. I els mecanismes de què disposaven, per exemple, els despatxos de la direcció de la policia per gravar les converses que creguessin oportunes haurien quedat inservibles. Independentment de l’ús que se’n fes, es gravava o no a la voluntat d’un tercer. De fet, hi havia diferents línies internes que estaven interceptades (tant de despatxos de responsables polítics com d’agents de policia de diferents graus) amb el sistema que s’hauria usat per alterar la instal·lació inicial. Les fonts consultades ahir no van poder assegurar quantes línies presentaven aquesta situació i si sempre havien estat les mateixes. Pel tipus de dispositiu emprat, tècnicament hauria estat factible variar-les amb el temps.
El que sí que s’hauria comunicat a les autoritats judicials -la denúncia es va interposar davant el llavors fiscal general de l’Estat, Robert Ampuy, per part dels responsables polítics del ministeri d’Interior- va ser el nom de les persones que tenien oficialment accés a la sala on hi havia l’aparell gravador i on es van descobrir les cintes. Les fonts coneixedores de la investigació consultades, però, van preferir ahir no revelar aquest detall per no malmetre el curs de la instrucció judicial, que després de mesos al ralentí les darreres setmanes s’hauria accelerat.

EXPECTACIÓ ENTRE POSSIBLES ESCOLTATS

Diferents funcionaris de policia i altres professionals que han usat línies telefòniques a l’edifici de l’Obac (la Batllia, el ministeri fiscal i els advocats, per exemple, hi tenen un despatx per quan s’ha de prendre declaració a persones detingudes) estan a l’expectativa de com evoluciona la investigació i quins passos fa la batlle instructora per personar-se a la causa i saber del cert si les seves comunicacions han estat afectades.

Màxima tensió la que es vivia en l’última jornada de la Primera Catalana. A la pista del CE Cornellà s’enfrontaven dos equips que disputaven un partit a cara o creu. Qui guanyés obtenia la permanència. Qui fos derrotat perdia la categoria. I al que li va sortir creu va ser a l’An­dorra HC Cevalls (3-1), que la pròxima temporada disputarà la Segona Catalana, en el grup de Lleida i Tarragona.

Les previsions meteorològiques indicaven que no faria bon temps, i es van complir amb escreix. El fred, la pluja i fins i tot la neu van fer acte de presència a la Marató alpina Zegama-Aizkorri, que obria el calendari de les Skyrunner World Series. Tot i l’alt nivell dels participants i de les condicions difícils per córrer, Òscar Casal va ser capaç de completar els 42,195 quilòmetres i els 5.472 metres de desnivell acumulat en la 18a posició.

S’haurà d’esperar una jornada més. La derrota patida al camp del Borges Blanques (2-0) evita que l’FC Andorra obtingui de forma matemàtica la segona plaça, que dóna accés a la promoció d’ascens. El que sí que està confirmat és que el Cervera és el campió de grup, així que la pròxima campanya disputarà la primera catalana.

Dues finestres de dos dormitoris del domicili, un xalet ubicat a una urbanització de la Massana han rebut l’impacte de dos trets de bala fets amb un rifle de caça, segons han confirmat aquesta tarda en roda de premsa el cap de l’executiu, Toni Martí, i el director del cos de Policia, Jordi Lluís. El líder de l’executiu ha posat de relleu l’extremada gravetat dels fets a la vegada que ha assegurat que aquests no faran variar l’acció del Govern.
Els fets han tingut lloc a dos quarts de tres de la matinada, quan tant el ministre com la seva família ja estaven dormits. Els projectils han anat a parar contra les finestres de dos dels dormitoris. Segons ha explicat Jordi Lluís, ha estat el propi Cinca qui ha avisat els agents, que han constatat els dos impactes.
Durant tot el dia, agents de l’àrea de policia criminal han efectuat “tasques de localització de restes i proves”. El director del cos ha apuntat que “totes les hipòtesis estan obertes i no es descarta cap sobre l’origen i l’autor o autors”. Malgrat això, ha donat gairebé per impossible que es tracti d’un acte fortuït. “Les constatacions apunten a que no ha estat un acte accidental sinó dolós”, ha afirmat.
Poques coses més s’ha avançat sobre una investigació que ja està oberta i a la qual se li dóna “màxima prioritat”. Jordi Lluís no ha volgut avançar el calibre de l’arma emprada en l’atac, però sí ha apuntat que “és de caça, possiblement un rifle”.
De la seva banda, Martí ha volgut recordar que mai s’havia produït al país un fet com aquest i l’ha “condemnat fortament” a la vegada que ha donat “tot el suport, emotiu i absolut al ministre i a la tasca que du a terme”. Tot i que no ha volgut “entrar en judicis d’intencions” sobre els motius de l’atac, sí ha llençat un missatge de fermesa. “Sota cap circumstància accions com la d’aquesta nit condicionaran l’acció de Govern. Estem més determinats que mai a no apartar-nos del nostre full de ruta”, ha remarcat, per posteriorment deixar clar que “si ens han volgut donar un ensurt, nosaltres seguirem fins al final”.
El cap de Govern també ha volgut mostrar la seva “plena confiança” en la feina de la policia. “Acabaran esbrinant els detalls del què ha passat”, ha garantit. Sobre l’estat anímic de Cinca, Martí ha admès que “està preocupat” però ha posat de relleu que “és una persona amb un gran caràcter i reflexiva amb les coses”. El polític escaldenc no ha volgut avançar si els fets d’aquesta matinada faran variar la política de seguretat mantinguda fins ara amb els càrrecs polítics. “Entenem que si alguna cosa ens fa diferents és la seguretat ciutadana. A l’edifici de Govern no hi ha vigilància no per decisió de la policia sinó de l’executiu i ja valorarem més endavant si això ha de canviar”, ha comentat.

Va ser el polític mateix, que es trobava dormint amb la seva família a l’interior del domicili, qui va avisar la policia pels volts de 2/4 de 3 de la matinada. Totes les hipòtesis resten obertes. Però la policia ja ha descartat que “l’atac”, com el va qualificar el màxim responsable del Govern, Toni Martí, fos fortuït. Martí i el director de la policia, Jordi Lluís, van comparèixer ahir a la tarda per donar alguns detalls dels fets i, alhora, per condemnar-los. El cap de l’executiu va deixar clar que “accions com les que han ocorregut aquesta matinada no faran variar el full de ruta del Govern”.
Els trets que van impactar contra les finestres s’haurien realitzat des d’una certa distància. De fet, a l’entorn del xalet on viu Cinca hi ha diversos punts des d’on es pot apuntar. Els agents que van iniciar la investigació tan bon punt el polític va alertar de la situació van poder recollir restes dels projectils. I?encara que per no afectar la investigació Lluís va estimar-se més no revelar el calibre de l’arma, sí que va reconèixer que es tractaria d’un rifle de caça. Els trets van traspassar les finestres però no van causar cap dany personal. Toni Martí, que durant tot el dia va estar en contacte amb Cinca, va reconèixer que el ministre “està preocupat. Com tots els que fem política, tenim una família”. I?va elogiar el caràcter del responsable ministerial:?“Evidentment que això afecta, però té una gran solidesa com a persona”. El cap de Govern va fer una crida a no alarmar la població i va garantir que “si han volgut espantar a un ministre del Govern d’An-dor­ra” no ho aconseguiran.
El màxim responsable de l’executiu no va poder avançar si hi haurà canvis en matèria de política de seguretat dels càrrecs polítics. D’entrada sí que va deixar clar, Toni Martí, que “no canviarà la nostra filosofia”. I, en tot cas, “no canviarà la nostra determinació” a l’hora d’emprendre les decisions polítiques que tenen dissenyades. Martí va advocar per “continuar exercint dins la normalitat més absoluta” i esperar qeu “fets com aquest no tornin a succeir”. El cap de Govern també va destacar, un cop i un altre, “la magnífica i difícil tasca que està duent a terme al capdavant de Finances i Funció Pública” Cinca. I?sense voler-ho, va lligar “l’atac” a l’exercici polític del ministre. La policia té molt clar que “no es tracta d’un fet accidental i sí dolós”.

EL VIDRE ESQUERDAT A L'EDIFICI DE L'OBAC

El cap de Govern, Toni Martí, va rebutjar enèrgicament el tiroteig al domicili del ministre Jordi Cinca i va lamentar el fet que s’hagi donat un cas fins ara mai vist al Principat. La situació més propera i que no s’ha pogut aclarir mai, i es va deixar com un succés fortuït, va afectar el ministeri d’Interior. Un bon dia, el llavors titular del ministeri, Jordi Visent, va descobrir una esquerda al gruixut vidre del seu despatx. Es va poder determinar que havia estat produït per un projectil. Però no se’n va saber el calibre. I com que a l’edifici de l’Obac s’hi fan pràctiques es va restar transcendència.

És un colomer de tor­re. Dels pocs que hi ha al país. De la família Rossell de les Bons primer, avui és coneix amb el nom de la casa dels seus posteriors propietaris: cal Cotxa. La torre, segurament de final del segle XVI, és l’eix central d’una mena de conjunt agroramader que es va acabar configurant al darrer terç del segle XIX. El denominat colomer de Cotxa, amb planta baixa, pis i cap de casa, està envoltat per una era i un mallador. Quan aquestes darreres construccions es van afegir al grup, l’ús de la torre va variar. Ja no s’hi guardaven coloms. Però se n’hi havien guardat. I molts.
Si el cap de casa és la planta que realment feia les funcions de colomer, la planta baixa havia estat una cort. Però és el pis del mig el que converteix el colomer de cal Cotxa en un edifici singular. Especial respecte dels altres colomers que es conserven. Mentre el de cal Cotxa continuï en peu. I?al pas que va, li van mal dades. El seu estat deixa molt que desitjar. Més enllà de la salut estructural de què gaudeixi, impossible de valorar a ull nu, la seguretat hi és més aviat esquerpa. L’accés hi és franc. Tant com el deteriorament que pateix. I la porta és oberta de bat a bat. Un perill a hores d’ara.
La inscripció més antiga que es conserva procedent del colomer indica la data del 1625. Això vol dir que l’edifici és anterior. D’una etapa convulsa per al país. O, almenys, de poca tranquil·litat. La torre disposava de diferents espitlleres, fet que li atorga un component defensiu (una circumstància que la diferencia de tots els altres colomers). Els elements de defensa no són en va. La torre dels Moros li és molt propera. I a l’època en què es va construir, en aquella etapa d’inseguretat que dèiem, les incursions dels hugonots francesos en territori andor­rà eren sovintejades. Per això calia proveir-se d’estructures per defensar-se. La Casa de la Vall, per exemple, també va haver de re­-cór­rer a elements constructius similars. La decoració de la fusteria, de les llindes i les bigues, seguint l’estil artístic andorrà del moment, ambé van fer especial, diferent, la torre dels coloms. El colomer dels Rossell primer. Avui, el colomer de cal Cotxa. Al conjunt medieval de les Bons.

El detall

Actualment encara es poden observar un bon nombre (un centenar) dels nínxols on es refugiaven els coloms. I això que hi falta una paret.

On ho trobaràs?

A Encamp. El colomer és a les Bons. A tocar del torre dels Moros i de l’església de sant Romà. S’hi pot accedir per l’avinguda Rouillac. El tram final cal fer-lo a peu.

Una fita assolida per mèrits propis i tot el que venia després n’era un de més a més. Aquest afegitó a la temporada va ser jugar contra Israel. Al costat dels andorrans un combinat més que preparat per a aquests compromisos d’alt nivell. Els d’Adrián Garrido van aconseguir el premi al partit del poliesportiu d’Andorra en guanyar un set i després el viatge a Israel, més en concret a Raanana, va servir per recuperar sensacions i per competir de nou contra Israel, molt més potent que comptava amb l’ucraïnès Shafranovich, el millor anotador dels locals. Només tres sets i un 3 a 0 final que va esvair el somni dels jugadors andor­rans.
En el primer set, la selecció d’Israel va sortir a la pista a evitar cap sorpresa desagradable. Molt més centrada que en el partit d’anada, però Andorra es va resistir amb el 7 a 7 a l’electrònic. A partir de llavors, Israel va començar a anar-se’n en el marcador amb un bon bloqueig i també controlant al màxim al millor jugador de l’anada, Cristian Salvador.?Finalment, 25 a 10 en només 21 minuts de joc. Al segon set, els d’Adrián Garrido van pujar el nivell i es van mantenir en el partit fins al 8 a 7. Els locals van agafar embranzida i es van començar a distanciar, sobretot amb un bon servei i també en la seva agressivitat en el bloqueig (25 a 17). Amb tot pràcticament decidit, Andorra va intentar la proesa de guanyar un set, tot i així, Israel no estava per romanços, amb un Shafranovich en estat de gràcia i un Hilman molt inspirat. Sigui com sigui, el partit de Javi Borrego, amb el retorn a la seva millor versió, va deixar el tercer set en un 25 a 21 força igualat.

EL VESTIDOR

“HEM OFERT UN NIVELL DE JOC BO”

ADRIÁN GARRIDO
El seleccionador d’andor­ra es va mostrar força satisfet per aquesta primera ronda del Campionat d’Europa disputada pels jugadors. “Vam oferir un nivell de joc molt bo. Hem de continuar treballant en la mateixa línia. Estic molt content perquè no hem comès tants errors com la setmana passada, quan vam jugar a estonetes”.

Tornen a acostar al Principat algunes de les bandes més en voga al circuit underground, noms com Exxasens o Poet in Process i Nothink (que repeteixen), així com The Last 3 Lines, formació barcelonina liderada per l’andorrà Xavier Bartrina. També serà l’escenari de la retrobada d’una de les de més anomenada al Principat (i millor considerades per la crítica de fora): Hysteriofunk. La música del país és l’altre puntal de la programació.
L’espectacle Punkers Love’s the 80’s donarà el tret de sortida al calendari d’enguany, una de les propostes més festives del cartell, on els assistents han de comparèixer disfressats amb vestits de la dècada dels vuitanta. I al dia següent li tocarà el torn a Alex and the Failords, la nova banda d’un dels ex Anonymous.
Per a la setmana següent hi ha prevista una nit de rap andorrà, amb Veloziraptors i un altre grup encara per determinar. I el 30 de juny han convidat Sigelpa, formació barcelonina que toca un estil que barreja la música d’arrel celta amb el rock i el punk. Amb ells, La banda del karma, una altra de les nacionals.
La programació fa un salt fins al setembre, que començarà amb Less is More, amb Ishtar Ruíz com a vocalista. I el 14, un dels plats forts, el pop rock barceloní de Poet in Process. El 15, rock del més dur de factura nacional: Gwärroteville. I el 22, el retrobament de Lluís Cartes, Roger Casamajor, Òscar Llauradó i Oriol Vilella, uns Hysteriofunk a qui altres compromisos professionals impedeixen mantenir molt activa la formació. El 28, un debut, el d’Innvortex, i el punk de Desobedientes. El 29, Laments of Silence (Tarragona) i Last Parasite. A l’octubre, l’indierock de The Bongo Experience el dia 12 i el hardcore metal de Hormigón Armado, el 13. Nothink torna al Rockòdrom el 21 d’octubre i els andorrans The Velvet Blues Band hi toquen el 26. El 27 debuta al país l’indie rock del grup de Bartrina. Per al novembre: Inordem, Northland, un tribut a Metallica, Stereozone, Exxasens i Madretomasa.

EL BLUES BAR FARÀ CARTELL ESTABLE

L’escaldenc Blues Bar oferirà una programació estable –un concert cada quinze dies, si més no–, que s’inicia amb la intervenció (novament, perquè ja hi van tocar) de The Bluetonics, divendres 1 de juny. A partir d’aquí, el responsable del local, Philippe Delecluse, vol continuar amb una cartellera que doni preeminència a les bandes del país, sense excloure la possibilitat de convidar-ne de fora, i sempre amb el blues com a teló de fons de les propostes. De moment, encara que pendents de confirmar data, estan previstes les actuacions de Madretomasa i Less is More.

LES VEUS MELÒDIQUES DEL PAÍS, EN UN FESTIVAL EL 14 DE JUNY

L’any passat es van reunir per primer cop, a l’hotel Sant Gothard d’Arinsal, i enguany tornen, però a la capital, a la discoteca Festa Andorra: la cita per a les veus melòdiques del país, cantants debutants que busquen un primer acostament al públic, està fixada per al 14 de juny, un dijous, al voltant de les 20 hores. El festival, que promou el cantant i productor musical Dídac Camuñez, aplegarà una vintena de vocalistes, moltes de les quals ja es van deixar sentir a la primera edició de la trobada. Entre elles, Alícia Paramà, una jove cantant a qui l’esdeveniment del Sant Gothard va donar un cert impuls en una carrera incipient: allà va contactar amb Josep Llobell, productor musical barceloní que l’any passat va apadrinar el festival (entre altres composicions conegudes, va ser l’autor de l’arxiconeguda sintonia de Movierecord, la que donava pas als blocs publicitaris al cinema fins fa no gaires anys). Doncs arran de la interpretació que Paramà va fer a l’hotel d’Arinsal, Llobell la va fitxar i va produir un parell de temes per a la vocalista, amb intenció de promocionar-los a través d’internet. Previsiblement presentarà aquestes cançons el proper dia 14.
Llobell serà novament un dels convidats en aquesta segona edició i, si les agendes ho permeten, també hi serà present Alfred Pascual, president de la companyia discogràfica Medi­ter­ráneo.
La proposta de l’any passat va donar una oportunitat –si més no, d’enfrontar-se al públic– a un grapat d’aficionats a la música d’edats molt diferents: la benjamina comptava tretze anys.

“Eurostat pretén aclarir  si aquest ajust pot ser considerat exhaustiu, en cooperació amb les autoritats estadístiques espanyoles”, va explicar.
Els experts d’Eurostat visitaran l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que, segons el portaveu, va informar el 17 de maig passat a Brussel·les que certes despeses de les comunitats autònomes no havien estat comunicades a temps en la notificació del dèficit efectuada a l’abril. “D’acord amb la informació rebuda per Eurostat, el dèficit de 2011 hauria de ser revisat a l’alça al voltant de 0,4 punts percentuals, fins al 8,9% del PIB”, va indicar.
L’executiu espanyol va anunciar divendres aquesta desviació, que es deu principalment a l’augment del dèficit de Madrid i València i, en menor mesura, a Andalusia i Castella i Lleó. Segons el govern, s’ha identificat d’una manera més correcta el dèficit de les autonomies gràcies al pla de pagament a proveïdors, “que ha suposat una autèntica circularització de deutes pendents”.

Es manté la previsió del 5,3%
D’acord amb l’explicació enviada a Brussel·les des de Madrid, es tracta de despesa registrada i pendent de pagament que no estava inclosa en la comunicació provisional de tancament de 2011. Espanya, no obstant això, va assegurar que mantindrà la previsió de reduir aquest any el dèficit de l’Estat fins al 5,3%, tal com va pactar amb la UE. Els països de l’euro i la CE van acceptar el març passat aquest objectiu en lloc del 4,4% acordat inicialment, en considerar que ja no s’ajustava a la deteriorada realitat econòmica d’Espanya.

ORDRE DE DEPURAR RESPONSABILITATS PENALS ALS BANCS

El fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, ha donat ordre al fiscal en cap Anticorrupció, Antonio Salinas, perquè es depurin “tota mena de responsabilitats penals que poguessin derivar-se de la gestió de les caixes d’estalvis”, i que s’examini, entre d’altres assumptes, “si la percepció de determinades quantitats indemnitzatòries pogués ser objecte d’algun tipus delictiu”. Així ho va assegurar ahir el fiscal general en una entrevista concedida a Europa Press, en què va qualificar de “diverses i variades” les investigacions obertes, algunes corresponents a diligències d’investigació incoades per Anticorrupció i altres ja judicialitzades. Torres-Dulce va concretar que, entre els organismes investigats, no hi ha Bankia “de moment” i que tampoc existeix cap actuació dirigida contra el governador del Banc d’Espanya.

EL CREIXEMENT I L'OCUPACIÓ CENTREN LA CIMERA DEL G-8

El G-8 aposta pel creixement i per la creació d’ocupació, al mateix temps que pel respecte a la disciplina pressupostària i a la contenció del dèficit. Aquest és el missatge que es desprèn del comunicat final de la trobada dels líders dels vuit països més industrialitzats del món, que es va dur a terme ahir a Camp David, als Estats Units. Quant al creixement no hi va haver compromisos concrets, i només es va afirmar que cal invertir en educació i infraestructures.
El president francès, François Hollande, va declarar que tenia “l’objectiu de posar el creixement al cor del debat i aquest objectiu ha estat compartit”. I va subratllar que “és per això que considero que aquest G-8 ha estat útil i fructífer, i ha permès enviar un missatge doble: de confianca i de creixement”.    
Els membres del G-8 van expressar també l’interès perquè Grècia es mantingui a la zona euro i respecti els seus compromisos. També van donar suport als líders de l’eurozona i a la seva determinació per resoldre la crisi del deute.

Davant d’aquestes xifres, el rector del centre públic assevera que “la universitat ha assegurat el rol social de servei” pel qual va ser creada.

Es compleixen 24 anys de la Universitat d’Andorra. S’han complert els objectius?
Quan es va posar en marxa el projecte va ser una aposta de l’Estat de dir ‘no volem substituir les alternatives de fora, primer perquè no podem, però volem donar un complement públic a la gent i que pugui tenir l’opció d’estudiar a Andorra si vol o potser no pot marxar del país’. En aquest aspecte, penso que la decisió va ser molt encertada. Un exemple és la situació actual: en moments de dificultat econòmica, el rol social que juga la universitat és molt positiu. M’agradaria pensar que en moments com els d’ara és un recurs més que pot ajudar, per exemple, en formacions continuades. I que pugui donar suport a dinamitzar sectors econòmics del país. En aquest aspecte sí que diria que s’han complert els objectius.

El fet que molts joves optin per centres estrangers es veu com un cert fracàs del projecte?
Nosaltres sempre ho hem vist com un complement, una alternativa. Crec que si alguns estudiants tenen l’oportunitat de marxar fora és molt bo, molt positiu.

La formació és ara garantia per trobar feina?
És la solució? potser no l’única, però crec que ens pot ajudar a sortir de la crisi. Hi ha estadístiques que comparen el nivell d’atur en funció de la formació. I el 2009, als Estats Units i Espanya, en estudiants de primària i d’universitaris el nivell d’atur era tres vegades inferior. És una garantia trobar feina tenint una titulació universitària? No. Et facilitarà trobar-la? Sí. I sobretot si es té una actitud de pensar que la formació universitària dóna una base i després amb la professió la persona s’anirà especialitzant. És en aquest sentit que pensem que l’educació superior pot ser un dels elements que ajudi la recuperació econòmica.

Fan algun seguiment dels estudiants que han passat per l’UdA per saber si han trobat feina?
Sí. Però s’ha de dir això segu­rament, i desgraciadament, canviarà bastant en aquests moments, perquè fins ara l’ocupació era gairebé total i en aquests moments no ho és.

Què els demanen els empresaris? Cap on s’ha d’anar, cap a estudis més pràctics, formacions especialitzades...?
És cert que aquest tipus de formacions el perfil és aquest, ha d’anar cap on demana la societat. Avui a l’UdA hi ha més de 500 alumnes de formacions continuades, que poden ser de més o menys durada. Per exemple, el postgrau en dret andorrà és quasi un any acadèmic. I hi ha altres formacions que potser només són tres dies. Aquestes intentem fer-les molt en sincronia amb la Cambra de Comerç i amb els sectors econòmics del país. A?més, al consell universitari de l’UdA hi ha la Cambra com a membre. Nosaltres podem donar en alguns casos suport, en funció de les necessitats.

Com els ha afectat la crisi?
La crisi la patim com tots i fa temps que fem esforços importants en tot el que podem per mirar d’estalviar al màxim. I reduir despeses d’energia en calefacció, per exemple. Però també cal tenir present que el Consell General i el Govern, al llarg d’aquests anys, han tingut una visió clara que l’educació i l’ensenyament superior són estratègics; sentim el suport de les institucions.

Quina retallada pressupostària preveuen per al curs vinent?
Estem a l’inici de l’elaboració del pressupost i diria que els criteris que ho regiran són els d’optimitzar-ho tot. I reduir tot el que puguem. Però hi ha una cosa que no m’agradaria reduir, i no és un tòpic: la qualitat i el servei. Tenim l’avantatge que una gran part de professors són col·laboradors i vénen de fora i, per tant, menys pes d’estructura. Això precisament ens dóna flexibilitat en moments de dificultat com els actuals.

El preu de la matrícula es matindrà?
Nosaltres proposem les tarifes però les aprova el Govern. Però entenc que es volen mantenir els mateixos preus.

La ministra d’Educació ja s’ha mostrat partidària d’incorporar requisits de tipus acadèmic per atorgar ajuts a l’estudi. Què en pensa?
És una política que ha de decidir el Govern. Entenc que és una possibilitat que les beques es relacionin amb els resultats acadèmics. Crec que Andorra, malgrat que estem en crisi, és una societat relativament pròpera. I hem de tenir mecanismes perquè ningú no pugui assistir a la universitat per motius econòmics.

Estan satisfets amb el funcionament del programa de doctorats?
Sí. El programa el tirem endavant amb la col·laboració d’altres universitats i els directors de tesi i els membres del tribunal són catedràtics de fora. Amb això volem donar una garantia de la seriositat del programa. El que volem amb la col·laboració amb altres institucions és ser molt rigorosos. Ja hi ha dotze persones matriculades i n’hi ha quatre més que s’hi han interessats. Però de moment encara no tenim cap doctorat d’aquí! (riu).