Bartumeu sempre ha estat “molt crític amb l’actual llei, ja que era posar el car­ro abans que els bous”.
El calendari porta que la llei d’obertura total al capital estranger, tot i que el cap de Govern és el primer a qualificar-la de necessària, comporta que ja quedi fora de les previsions d’aquesta legislatura. El desenvolupament del nou marc tributari ocuparà una part important del que queda de legislatura i posteriorment encara s’haurien de negociar i ratificar els convenis de no doble imposició, cosa que ja porta a gairebé més enllà de la primavera del 2013, data màxima de finalització de la legislatura.
El cap de Govern va assenyalar que “quan els inversors vénen a demanar informació per instal­lar-se a Andorra” i se’ls explica que tant el marc fiscal definitiu com els convenis d’imposició estan encara pendents “ens comenten que quan ho tindrem arreglat ja tornaran”. El líder socialdemòcrata posa èmfasi en el fet que “els empresaris seriosos” donen molta importància a la seguretat jurídica, per tenir clar què hauran de pagar, sense sorpreses posteriors. I la seguretat jurídica només pot arribar “amb un marc fiscal estable”.

Un calendari heretat
El cap de Govern va insistir que primer és convenient “tancar el cercle de la reforma tributària i dels convenis de no doble imposició” i després “obrir-nos a la inversió estrangera”. Bartumeu va recordar que “el calendari és el que ens hem trobat”, ja que “si moltes d’aquestes reformes s’haguessin fet quan tocava ara tindríem moltes menys angoixes de les que estem patint”.
La legislació actualment en vigor ha estat un rotund fracàs, una evidència que Jaume Bartumeu comparteix. L’antic Centre Demòcrata Andorrà va obligar a introduir uns canvis en el projecte d’obertura presentat pel Govern Pintat que van convertir la llei en pràcticament inútil, perquè només permet el 49% de l’accionariat a un estranger en la immensa majoria de negocis. Aquesta limitació provoca que no hi hagi projectes inversors, ja que continuarien necessitant un prestanoms.
A diferència de la passada legislatura, actualment l’obertura del cent per cent al capital estranger és una opció que té un suport molt majoritari, tant dins del Consell General com entre el teixit econòmic, i és vista com un camí per sortir de la crisi.

PREOCUPACIÓ PER L'INTERCANVI AUTOMÀTIC D'INFORMACIÓ QUE PROPOSARÀ LA UE

El Govern veu amb “preocupació” el fet que la Comissió Europea vulgui negociar amb diferents països, com ara Suïssa i Andorra, l’adopció d’un conveni antifrau amb els mateixos paràmetres que el que està tancant amb Liechtenstein. L’acord amb aquest país centreeuropeu inclou l’intercanvi automàtic d’informacions fiscals, a diferència del sistema a demanda (molt més restrictiu) que el Govern està signant en els convenis. Bartumeu va manifestar que “l’acord amb Liechtenstein és molt dur, i a Andorra no li convé”. Segons va ex­plicar, “és tan dur perquè deriva del fort enfrontament d’Alemanya amb Liechtenstein” per la fuga massiva de capitals descoberta per la venda d’una llista de dades feta per un empleat de banca. El cap de Govern va alertar que “l’acord amb Liechtenstein és una eliminació total del secret bancari i no té res a veure amb el compromís de donar informació sota demanda a què ens hem compromès”. Bartumeu es mostra es­perançat, però, perquè “de moment l’acord està impugnat en l’àmbit comunitari per Àustria i Luxemburg, i això ens permet que l’afer no es trobi dins de les prioritats”. A més va destacar que aquest escenari és “una hipòtesi en la qual no treballem”.

El recital del grup Roconorte, una reconeguda formació musical de Portugal, va començar pels volts de les onze de la nit. Finalment, no hi va haver abans retransmissió de la lliga portuguesa, com havien pretès els organitzadors, però tot i així centenars d’espectadors van acudir a una celebració que marcava l’inici del programa d’activitats amb què es vol commemorar el quinzè aniversari de la Casa de Portugal, va explicar ahir el president, David Lionel Lopes.
Va afegir-hi que s’estan ultimant els detalls d’un conjunt d’activitats que seguiran al llarg d’aquest any i que es concetraran el cap de setmana del 29 i el 30 de maig amb trobades populars i berenars en què participarà també la Creu Roja. Hi haurà actuacions de grups folklòrics, entre d’altres esdeveniments encara per concretar, va assenyalar Lopes.
A banda d’aquest cap de setmana, també es prepara la celebració d’unes marxes populars amb música i vestits tradicionals portuguesos, que ja s’han fet en quatre ocasions anteriors encara que no consecutives. Aquesta activitat, per a la qual s’espera que arribi una formació folklòrica convidada des de la població francesa d’Albi, es farà a final de juny, va avançar ahir el president de la Casa de Portugal. “Volem fer aquestes marxes populars a l’estil de les que es fan tradicionalment a la ciutat de Lisboa, on els ciutadans de cada barri competeixen per fer les millors”. Anit, la comunitat portuguesa va gaudir del primer tast d’aquest programa d’activitats amb el concert de Roconorte, que ofereix un programa musical divers en què es barregen èxits actuals i música portuguesa. Roconorte té gairebé trenta anys d’història i és molt seguit tant a Portugal com a l’estranger, per la comunitat portuguesa que viu a l’exterior.

LA CASA DE PORTUGAL VOL CRÉIXER

El president de la Casa de Portugal, David Lionel Lopes, va comentar ahir que la nova direcció de l’entitat té per objectiu fer augmentar cada cop més el nombre de participants actius en l’organització. Aquesta és una de les fites plantejades amb vista a aquest 2010, en què se celebra el 15è aniversari de la fundació. “En aquests moments som uns cent afiliats a la Casa de Portugal i la direcció està integrada per un grup de quinze persones. Les coses van bé i nosaltres tenim la voluntat de créixer”, va assenyalar ahir Lopes en declaracions al Diari.
La Casa de Portugal és una de les entitats més actives de la comunitat portuguesa resident al Principat. Les seves funcions se centren a conservar la fidelitat a la tradició popular portuguesa amb l’organització regular d’activitats en què es presenten les danses populars i els vestits regionals del país lusità, entre d’altres. És també el punt de connexió de l’àmplia comunitat portguesa que viu a Andorra, una de les que ha experimentat més creixement els últims anys.

Aquesta vegada han estat els darrers els que han intervingut en el debat per apuntar una possible solució al bloqueig actual. El degà del col·lectiu, Alfons Valdés, apel·la a la implicació de les administracions públiques, que després recuperarien la inversió que haguessin fet, tot i que admet que la legislació no preveu que desenvolupar les unitats els representi cap despesa. La fórmula que planteja és que “el Govern estigui al darrere de les unitats d’actuació i els doni un impuls amb suport econòmic i destinant-hi recursos”. I la mateixa exigència adreça a les corporacions. “Els comuns podrien entrar a la propietat veïnal i ajudar a desenvolupar la unitat quan hi ha un privat que no la vol fer. El substituirien, i quan el particular volgués construir li cobrarien els diners avançats”.
La base de la proposta són les dificultats que s’estan trobant els arquitectes per desenvolupar els plans parcials, per la falta de quòrum entre els propietaris. El degà remarca que el percentatge d’acceptació que fixa la Llei del sòl per tirar endavant una unitat d’actuació és del 75 per cent, “molt elevat si es compara amb el 51 per cent que s’aplica a Espa-nya”.  No concreta quin seria el percentatge ideal, “perquè parlo amb arquitectes que em diuen que ja està be, però crec que un percentatge inferior hauria estat més fàcil per tancar acords”. I per això planteja que aquesta limitació “es podria reduir en determinades circumstàncies”.

La força dels privats
Valdés assenyala que hi ha unitats que estan pendents de tancar-se, “per un petit detall”. Un detall que pot ser l’oposició d’un privat perquè sap que sense ell no s’aconsegueix el consens necessari “i potser en vol retardar el desenvolupament”. I afegeix que en aquest sentit els propietaris “poden tenir molta força si depèn d’ells l’acceptació de tot un pla d’urbanisme, i potser és una eina que facin servir per als seus interessos, que igual és esperar perquè poden pensar que si no fa res els altres li faran la feina”. És en aquests casos quan el degà reclama la intervenció del Govern, que suposa que ara no està donant l’ajut que caldria “perquè potser li fa por està implicat en una unitat”. I apunta que “s’hi poden destinar recursos d’altres projectes, com ara carreteres, que no són tan necessàries”. En el cas dels comuns, destaca que són la part més interessada a tirar endavant els plans d’urbanisme, “perquè son els més afavorits a obtenir cessions de terreny i per primera vegada tindran llocs on construir”.
El màxim representant dels arquitectes veu particularment important la implicació de les administracions públiques en casos de carreteres que afecten dues unitats d’actuació “perquè es pot donar el cas que els privats d’una vulguin tirar-la endavant i els de l’altra no”.  Valdés remarca que això paralitza tot els procés en els dos plans parcials i demana que es tinguin en compte aquestes particularitats a l’hora de donar un impuls a l’execució perquè la iniciativa privada té ganes de fer coses.    
El degà fa èmfasi en els beneficis que el desenvolupament d’una unitat d’actuació tindria des d’un punt de vista global per a l’economia. “Demanem ajut per a l’obra que sabem fer, que és habitatge i urbanització, que és el que dóna feina a més gent, perquè en una carretera hi entren excavació, formigó i ferro, però en una obra de pisos entren molt industrials”, ressalta. I recorda que en aquestes obres s’impliquen constructors, guixaires, fusters, electricistes, pintors… per la qual cosa “s’està donant feina a moltíssima gent al mateix temps”.

CANVI DE MENTALITAT DELS PRIVATS

Un dels obstacles que impedeix avançar en els acords per tancar les unitats d’actuació és l’actitud dels propietaris que n’estan afectats. Alfons Valdés precisa que es detecten “desconfiances d’altres èpoques, perquè és un país antic, on la gent fins ara ha defensat molt la seva família i el seu ter­reny, i els plans t’obliguen a canviar conceptes”. Així remarca que en alguns casos la parcel·la que s’ha heretat potser no és on finalment s’acaba edificant perquè com a conseqüència del desenvolupament de la unitat “te la desplacen una mica i potser a la gent gran li costa d’entendre”. El degà del Col·legi d’Arquitectes confia que aquestes reticències se superin amb les noves generacions “perquè la gent jove ho entén ràpidament” i hi afegeix que el fet que sigui necessari pactar amb els veïns constitueix “tot un exercici de tolerància”.