De si són o no constitucionals, vista la recent jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets de l’Home, els articles de la Llei del codi de procediment penal que estableixen que el detingut tindrà dret a un advocat un cop passin 24 hores des del control policíac. De moment, serien una dotzena de casos els afectats i s’hi sumaran tots aquells en què els advocats reclamin la nul·litat d’actuacions a partir d’ara. No obstant això, fonts de l’entorn judicial van assenyalar que la resolució de l’Alt Tribunal hauria de ser relativament ràpida per evitar un alentiment excessiu de la resolució de les causes.
Els advocats dels tretze inculpats en l’anomenada operació Trèvol (contra el tràfic d’estupefaents) van ser informats ahir que la sentència del cas es retarda. Inicialment, el Tribunal de Corts havia fixat el 13 d’abril per fer pública la seva decisió (el cas es va jutjar el 23 i el 24 de febrer) però atès que totes les defenses van argumentar que el procés havia de ser considerat nul perquè els seus representats no havien tingut l’atenció d’un advocat des del primer moment, el dictamen del Tribunal de Corts també se suspèn en espera del que resolgui el Constitucional. Es dóna la circumstància que quatre dels processats estan internats a la Comella en presó preventiva i que, per tant, l’ajornament de la sentència posposa també l’empresonament. Els seus lletrats ja van demanar l’alliberament immediat un cop va acabar el judici, però el Tribunal de Corts va declinar la petició. Ara el tornaran a sol·licitar.

Demanda massiva
El Col·legi d’Advocats va facilitar al febrer un formulari als lletrats per facilitar la demanda d’impugnació de causes per manca d’assistència lletrada. El judici per l’operació Trèvol va ser el primer del Tribunal de Corts en què els lletrats utilitzaven aquesta fórmula. Totes les defenses s’hi van acollir reclamant la nul·litat del procés i per tant l’absolució dels processats, que en alguns casos s’enfronten a una llarga estada a la presó. Des de llavors que les qüestions prèvies dels defensors al·legant que s’ha de declarar la nul·litat del procés s’han convertit en una cosa freqüent. No obstant això, els casos que van mo- tivar que el Tribunal de Corts decidís portar la qüestió al Constitucional es van jutjar amb an-             terioritat (al novembre i el de­sembre, concretament). De fet, les dues causes (per contraban i per falsificació de targetes) van ser les precursores de les accions posteriors.
La jurisprudència recent del Tribunal d’Estrasburg dictamina que no tenir dret a l’assistència d’un advocat des del primer moment vulnera el dret a la defensa del detingut. Els advocats entenen que, atès que la jurisprudència europea és també nacional, gran part de les causes penals pendents pengen d’un fil perquè als processats se’ls hauria vulnerat un dret fonamental.
De moment, el Tribunal de Corts ha elevat la qüestió al Constitucional. I en espera que l’Alt Tribunal resolgui, les sentències queden suspeses, ja que la decisió de l’òrgan que vetlla pels drets constitucionals és fonamental en la resolució de les causes presents i també les futures.

EL GOVERN ÉS FAVORABLE A CANVIAR LA LLEI

El Col·legi d’Advocats es mou en dos àmbits. Un és de la sala de vistes, que és el que ha aconseguit que la jurisdicció ordinària demani a l’òrgan més competent si la llei (en l’apartat que regula l’assistència lletrada) és o no constitucional i l’altre és el de la política. En aquest segon, d’acord amb el manifestat pel cap de Govern, tenen la victòria assegurada. I és que Jaume Bartumeu ha reiterat que està d’acord que es modifiqui la normativa de manera que se suprimeixi el requisit que estableix que han de passar 24 hores perquè un detingut pugui ser aconsellat per un lletrat. Justament, un dels arguments de la fiscalia per oposar-se a totes les demandes de nul·litat dels advocats ha estat que el debat s’ha de portar a l’àmbit polític. L’acusació també ha defensat que cap de les causes penals jutjades es pot extrapolar a la que va motivar la sentència d’Estrasburg. I és que es tractava d’un menor turc condemnat únicament pel que va declarar
a la policia.

De si són o no constitucionals, vista la recent jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets de l’Home, els articles de la Llei del codi de procediment penal que estableixen que el detingut tindrà dret a un advocat un cop passin 24 hores des del control policíac. De moment, serien una dotzena de casos els afectats i s’hi sumaran tots aquells en què els advocats reclamin la nul·litat d’actuacions a partir d’ara. No obstant això, fonts de l’entorn judicial van assenyalar que la resolució de l’Alt Tribunal hauria de ser relativament ràpida per evitar un alentiment excessiu de la resolució de les causes.
Els advocats dels tretze inculpats en l’anomenada operació Trèvol (contra el tràfic d’estupefaents) van ser informats ahir que la sentència del cas es retarda. Inicialment, el Tribunal de Corts havia fixat el 13 d’abril per fer pública la seva decisió (el cas es va jutjar el 23 i el 24 de febrer) però atès que totes les defenses van argumentar que el procés havia de ser considerat nul perquè els seus representats no havien tingut l’atenció d’un advocat des del primer moment, el dictamen del Tribunal de Corts també se suspèn en espera del que resolgui el Constitucional. Es dóna la circumstància que quatre dels processats estan internats a la Comella en presó preventiva i que, per tant, l’ajornament de la sentència posposa també l’empresonament. Els seus lletrats ja van demanar l’alliberament immediat un cop va acabar el judici, però el Tribunal de Corts va declinar la petició. Ara el tornaran a sol·licitar.

Demanda massiva
El Col·legi d’Advocats va facilitar al febrer un formulari als lletrats per facilitar la demanda d’impugnació de causes per manca d’assistència lletrada. El judici per l’operació Trèvol va ser el primer del Tribunal de Corts en què els lletrats utilitzaven aquesta fórmula. Totes les defenses s’hi van acollir reclamant la nul·litat del procés i per tant l’absolució dels processats, que en alguns casos s’enfronten a una llarga estada a la presó. Des de llavors que les qüestions prèvies dels defensors al·legant que s’ha de declarar la nul·litat del procés s’han convertit en una cosa freqüent. No obstant això, els casos que van mo- tivar que el Tribunal de Corts decidís portar la qüestió al Constitucional es van jutjar amb an-             terioritat (al novembre i el de­sembre, concretament). De fet, les dues causes (per contraban i per falsificació de targetes) van ser les precursores de les accions posteriors.
La jurisprudència recent del Tribunal d’Estrasburg dictamina que no tenir dret a l’assistència d’un advocat des del primer moment vulnera el dret a la defensa del detingut. Els advocats entenen que, atès que la jurisprudència europea és també nacional, gran part de les causes penals pendents pengen d’un fil perquè als processats se’ls hauria vulnerat un dret fonamental.
De moment, el Tribunal de Corts ha elevat la qüestió al Constitucional. I en espera que l’Alt Tribunal resolgui, les sentències queden suspeses, ja que la decisió de l’òrgan que vetlla pels drets constitucionals és fonamental en la resolució de les causes presents i també les futures.

EL GOVERN ÉS FAVORABLE A CANVIAR LA LLEI

El Col·legi d’Advocats es mou en dos àmbits. Un és de la sala de vistes, que és el que ha aconseguit que la jurisdicció ordinària demani a l’òrgan més competent si la llei (en l’apartat que regula l’assistència lletrada) és o no constitucional i l’altre és el de la política. En aquest segon, d’acord amb el manifestat pel cap de Govern, tenen la victòria assegurada. I és que Jaume Bartumeu ha reiterat que està d’acord que es modifiqui la normativa de manera que se suprimeixi el requisit que estableix que han de passar 24 hores perquè un detingut pugui ser aconsellat per un lletrat. Justament, un dels arguments de la fiscalia per oposar-se a totes les demandes de nul·litat dels advocats ha estat que el debat s’ha de portar a l’àmbit polític. L’acusació també ha defensat que cap de les causes penals jutjades es pot extrapolar a la que va motivar la sentència d’Estrasburg. I és que es tractava d’un menor turc condemnat únicament pel que va declarar
a la policia.

Un dels màxims responsables del GUPI –soci ordinenc del PS a L’Alternativa–, Pere Babi, també va reclamar l’execució de la decisió judicial.
Bringué va explicar que ApC pretén que el Govern exposi amb exactitud i davant la ciutadania els motius que l’han dut a no demanar que es faci efectiva la condemna, vist, va explicar ahir, que algunes veus lliguen el suposat interès que hi podria haver en les files d’ApC que no s’executés la resolució per així “mantenir l’estabilitat”. El conseller, que va negar aquestes justificacions, va assegurar que no aniran més enllà “fins a veure què ens diuen”. “Fins que no sapiguem què ens responen tampoc no ens podem pronunciar.” Finalment, el polític ordinenc encara va ser més clar i rotund en afirmar: el Govern, “si va tant malament de diners com diu, que executi”. L’executiu hauria al·legat l’ajornament de la petició d’execució pel fet que l’UTE?SAUR-Vallnet ha recorregut a Estrasburg per una presumpta vulneració de drets fonamentals. I s’estaria en espera de la resolució definitiva.

El parer del GUPI
Qui també es va mostrar a favor de l’execució de la sentència va ser l’integrant del Grup d’Unió Parroquial Independent (GUPI) d’Ordino Pere Babi, novè a la llista nacional que L’Alternativa va presentar en les darreres eleccions generals. Babi, en declaracions al programa El matinari, d’AD Ràdio, va explicar que “normalment el que hauria de fer el Govern en un cas així és cobrar”. I?hi va afegir: “Em sembla que si la sentència diu que s’ha de cobrar, s’ha de cobrar. I això no es pot deixar passar ni tampoc no s’han de barrejar les coses.” Babi va recordar que en cap cas la decisió que adopti el Tribunal d’Estrasburg no modificarà la resolució presa pels tribunals del Principat.
Mentrestant, el vicepresident del grup parlamentari reformista, Ladislau Baró, va afirmar consultat pel Diari que “el tema té prou rellevància perquè ens ho mirem amb calma”. Hi va afegir que “per principi general, les resolucions judicials fermes s’han d’executar”. Finalment, fonts del grup parlamentari socialdemòcrata van assegurar que “aquest és un tema que no s’ha tractat” en les reunions conjuntes, encara que s’haurien fet alguns comentaris.

BABI I LES 'COSES QUE NO COMPARTEIXO' AMB EL PS

Els integrants del GUPI i els màxims responsables del PS i del Govern han de mantenir properament –ara ja després de Setmana Santa– una reunió per fer balanç dels primers mesos de treball del nou executiu i perquè la formació parroquial ordinenca pugui conèixer de primera mà els elements que han fet que el Govern, i especialment el seu màxim responsable, Jaume Bartumeu, adopti unes decisions i no d’altres. Pere Babi va assegurar ahir que “hi ha coses que no les comparteixo” i, en certa manera, va lamentar que hagi hagut de transcórrer tant temps per tenir detalls d’algunes de les decisions adoptades per l’equip governamental.
Més enllà de demanar per l’execució de la sentència de la depuradora d’Anyós –que Babi va assegurar que demanarà–, l’integrant del GUPI té interès per saber com els representants del Govern li expliquen el perquè d’alguns nomenaments, tant de ministres com d’ambaixadors. “Mereixem una explicació de tot el que passa. Almenys si ens expliquen el perquè podrem dir ben bé si estem d’acord o no hi estem.” Babi es va mostrar especialment contrariat amb la designació del que considera que són massa ambaixadors. No obstant això, va assegurar que la relació amb el PS és “normal”, i la situació política “és de difícil governar”. Babi va ser més dur amb Andorra pel Canvi (ApC) perquè, al seu entendre, ja que va donar suport a la investidura “havia de donar un marge de confiança al pressupost”.