Demà arrencarà una nova campanya de col·lecta de sang amb l’objectiu que les donacions puguin arribar a les xifres de campanyes anteriors. El repte, però, és poder incrementar la xifra. Tal com recorden des de la Creu Roja, al llarg de les 60 col·lectes que l’entitat ja ha organitzat s’ha aconseguit arribar a les 23.806 donacions.

Es nota que els cònsols han dedicat esforços, des del començament de la legislatura, a reduir les despeses de les administracions que gestionen. Tot i això, no han estat suficients i el global de l’endeutament parroquial ha crescut un any més, situant-se en 265.358.631 euros el 31 de desembre del 2009.

Com cada any, la plaça del Poble d'Andorra la Vella s'ha omplert de parades de llibres i roses, i de ciutadans que han volgut complir amb la tradició de regalar-los. La jornada ha estat amenitzada per la lectura en veu alta de la novel·la d'Antoni Morell, Set lletanies de mort, els gegants posant per al cartell de la Festa Major, i per diversos autors que han estat signant els seus exemplars. Tampoc han faltat a la cita les autoritats polítiques tant comunals com del Govern, però en general, l'afluència de gent ha estat menor que la d'altres anys. Els llibreters han coincidit a assenyalar que no hi ha hagut cap títol que hagi sobresortit com en d'altres ocasions, i que el que més s'ha venut han estat els llibres mediàtics i de temàtica futbolística, la novel·la històrica i la novel·la negra.
En general, els llibreters han comentat que les vendes són similars a les de l'any passat, tot i que alguns estan notant que la crisi encara fa que "no hi hagi gaire alegria monetària". L'oferta de títols, que oscil·len entre els 10 i els 30 euros, és diversa i no sobresurt cap autor en especial. Segons els paradistes, tenen molta sortida els llibres mediàtics (Cràkovia, Buenafuente, Xavier Sala i Martin, Pilar Rahola, etc.) i els de temàtica futbolística, sobretot relacionats amb el Barça. També tenen molta demanda el Premi Sant Jordi i el Premi Ramon Llull d'enguany, Se sabrà tot, de Xavier Bosch i Tenim un nom de Vicenç Villatoro. D'altra banda, la novel·la negra i la novel·la històrica segueixen sent les temàtiques amb més èxit, amb autors com Julia Navarro, Matilde Asensi, Mathias Malzieu, Andrés Vidal, o Asa Larsson. Pel que fa a la literatura del país, destaca l'èxit d'Albert Salvadó, Sergi Mas, Joan Jané, i el recull d'articles dels columnistes del Diari d'Andorra Foc Creuat. Del total de 39 parades, les que ofereixen roses també s'han mostrat satisfets amb el nombre de vendes, similar a l'any passat, i en general, la clàssica rosa vermella s'ha pogut obtenir per quatre euros.
Al mercat no han faltat les típiques parades escolars. Des d'Ordino, la Mariona Bessa, de l'Escola de Segona Ensenyança, ha explicat que la seva parada consistia en venda de llibres que els alumnes han portat de casa seva. Són exemplars de segona mà, que han venut a preus d'entre 1 i 10 euros. La temàtica que predomina en aquesta parada és la ciència ficció i la fantasia. Com és costum a l'escola també han venut roses, amb més èxit que els llibres. De fet, al migdia ja les havien venut totes.
De l'escola de Segona Ensenyança de Santa Coloma, l'Andrea Canturri ha explicat que a la seva parada anava molt més enllà dels llibres i de les roses, ja que també hi ha cd i videojocs. "La gent compra molt i se solidaritza amb nosaltres", ha dit Canturri, que tot i que li agrada molt la literatura, ha reconegut que "és més de ciències". En aquest cas, el destí del viatge de fi de curs encara no està decidit.
Per als col·leccionistes també hi ha una parada. Es tracta de la llibreria Jaume Caballé. La copropietària de la llibreria, Francesca Playan, ha explicat que allà tenen llibres antics d'Andorra i sobre muntanyisme. "Són obres destinades a col·leccionistes, no és un llibre que marxi normal" ha reconegut Playan. Entre els llibres més buscats, els de les llegendes d'Andorra, "perquè és curiós". "L'any passat teníem dos exemplars, i hi van haver baralles per aconseguir-los", diu la copropietària de la botiga. Dels més antics que conserven n'hi ha un que data de 1894. Es tracta de la Guia itinerària de les regions del Llussanès,  Pyrineus, Cerdanya, Serras del Cadí i Andorra, del soci del Centre Excursionista de Catalunya, Arthur Osona.
La cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, han estat els encarregats d'inaugurar la fira. Ferrer, que aquest divendres compleix cinquanta anys, ha reconegut que li havien regalat molts llibres durant aquests dies, i que com que és el seu aniversari, "sempre ho ha celebrat". Però el llibre que portava a la mà, i que li acabava de donar un llibreter, era el Nou Testament. "Un lectura que tenia moltes ganes de fer perquè mai havia tingut l'oportunitat de fer-la i que estic segura que serà enriquidora". La cònsol, però, ha reconegut que es comprarà algun llibre que tingui a veure amb la situació econòmica mundial actual.
Bartumeu ha dit que no sabria com titularia un llibre que recollís les experiències d'aquest últim any, però que el resumiria amb la famosa frase: "arribar d'hora i plegar tard". Bartumeu ha destacat la presència de l'Escola Especialitzada de Nostra Senyora de Meritxell, "que dóna vida de cultura i d'integració social, més enllà de l'activitat política de cada dia".
De la seva banda, el director de Cultura d'Andorra la Vella, l'escriptor Albert Villaró, ha avançat que a finals d'estiu presentarà el seu nou llibre La primera pràctica. La publicació gira entorn de la temàtica de la creació i la vida. Villaró ha explicat que no ha sortit per Sant Jordi, perquè és un llibre que tindrà més èxit i funcionarà millor fora d'aquestes dates. A més, l'escriptor ha reconegut que la festa del llibre i de la rosa, "s'ha mercantilitzat". També ha donat el seu punt de vista pel que fa als llibres electrònics: "no arribaran a substituir els llibre de paper", tot i que "hem de reconèixer els seus avantatges", ha dit Villaró..

Els joves lamenten que fins ara podien accedir a la universitat cursant, després d'obtenir la titulació d'FP, un batxillerat professional que els permetia accedir a la Universitat d'Andorra. Ara, però, des del Ministeri els han informat que només podran cursar estudis universitaris després del batxillerat acadèmic o superant la prova específica per als majors de 25 anys. Els alumnes demanen seguir amb el mateix sistema que s'ha usat fins ara, o bé passar una prova d'accés sobre els continguts que estudien en la branca del DEP (Diploma d'Ensenyament Professional) que han escollit.
Els estudiants han escrit al Govern i al Ministeri d'Educació, segons ha explicat una representant dels estudiants, Ilda Pereira, que ha afirmat que els han dit que "intentaran" resoldre la situació. Les primeres cartes i reunions amb el ministeri han tingut lloc aquesta setmana, quan una de les estudiants es va assabentar de la decisió presa pel Govern, que segons ha indicat Pereira, no se'ls ha notificat directament als alumnes d'FP.
Aquells estudiants que confiaven en anar a la Universitat després de cursar durant un any un batxillerat professional relacionat amb el seu Diploma d'Ensenyament Professional obtingut durant els dos cursos de l'FP no ho podran fer d'aquesta manera perquè, segons afirmen, el Govern considera que el títol d'aquest curs pont no és oficial. La solució que tenen actualment es cursar els dos anys del batxillerat acadèmic o esperar a tenir 25 anys per a superar la prova específica per als majors d'aquesta edat. Pereira ha assegurat que s'estaran davant del ministeri fins que "donin la cara" i es trobi una resposta a una situació que, segons un comunicat escrit pels estudiants, els genera "confusió, inseguretat i una gran decepció".

“El CSJ –va subratllar Montanya– ha fet un esforç important per  desempolsar, inventariar i introduir en arxius informàtics la informació sobre aquests expedients, que ara quedaran dipositats a l’ANA i nosaltres guanyarem un espai important.” “Són documents que han perdut vigència administrativa i se’n pot fer la transferència a l’ANA a efectes de conservació”, va explicar la ministra de Cultura. La consulta dels documents serà restringida perquè tots tenen menys de 50 anys i es tracta de documentació de caràcter judicial i sensible, de manera que caldrà una autorització del president del CSJ per a la seva consulta. El 4 de desembre del 2009 ja es va fer la transferència d’un grup de documentació procedent del Tribunal Superior de Justícia corresponent als antics Tribunal Superior de Corts declarat bé d’interès cultural l’any 2004, el Tribunal administratiu i fiscal i el Jutjat d’Apel·lacions.
Vela va recordar que l’Arxiu Nacional custodia la documentació més antiga del Fons del Tribunal de Corts, declarat bé d’interès cultural l’any 2004, i també documentació procedent de la Batllia que va ser transferida entre l’any 2000 i el 2004. Amb aquesta transferència es vol contribuir a complementar el fons del Tribunal de Corts ja conservat a l’Arxiu Nacional des del 1992.
D’altra banda, Lluís Montanya va explicar que el CSJ ha finalitzat un inventari i revisió de “tots els documents i causes de les antigues vegueries”, treball que s’emmarca en l’esforç per conservar el patrimoni documental.
La ministra de Cultura, a preguntes de la premsa, va parlar sobre la documentació andorrana que està en arxius francesos i espanyols (tant a la ciutat de Nantes com a la Seu d’Urgell) i, en aquest sentit, va dir que “fa temps que l’ANA hi treballa i esperem que de cara als propers anys això pugui tenir un bon final”, es va limitar a dir.

ELS FRESCOS, LA SALA I ENRIC DILMÉ

Enric Dilmé, de qui el BOPA explicava dimecres passat que cobraria més de 26.000 euros per la redacció del projecte de la remodelació de l’espai que haurà d’acollir els frescos de Santa Coloma a l’antiga caserna de bombers gràcies a una adjudicació directa per part del Govern, havia fet aquesta tasca durant l’anterior legislatura però no l’havia cobrat encara, va dir ahir la ministra de Cultura, Susanna Vela. “Es tracta d’un treball que ja va fer i que no es va pagar. Enric Dilmé havia fet un treball i s’ha de poder pagar”, va reiterar la ministra, tot confirmant al mateix temps que el treball que ha fet Dilmé serà el que es farà servir per remodelar aquest espai de l’antiga caserna de bombers a Andorra la Vella, on s’hauran d’exposar els frescos de Santa Coloma. Abans, però, caldrà que el Consell General aprovi un crèdit extraordinari.