Segons un sondeig publicat ahir per Le Journal du Dimanche, el primer després de la presentació oficial de les candidatures, Sarkozy aconseguiria el 27,5% dels vots en la primera volta, enfront del 27% que sumaria Hollande. En la segona i definitiva, el candidat conservador perdria amb un 46% de la intenció de vot, enfront del 54% que optaria per la papereta del socialista.
El sondeig confirma la tendència que ja van mostrar altres enquestes difoses darrerament, que també auguraven que Sarkozy  aconseguiria avantatge suficient com per proclamar-se vencedor en la primera cita a les urnes, tot i que no recaptaria suport suficient per revalidar cinc anys més de mandat. Hollande, per la seva banda, va cedint terreny a mesura que avança la campanya electoral i s’allunya de les enquestes que encara fa algunes setmanes li donaven per sobre del 30% d’intenció de vot en primera volta i més de deu punts d’avantatge en la segona.

Le Pen, tercera, i Bayrou, quart
Respecte a la resta de candidats, que no aconseguirien passar a la segona volta, la ultradretana del Front Nacional, Marine Le Pen, seguirà mantenint-se com la tercera en la carrera al Palau de l’Elisi, amb la simpatia del 17,5% dels votants. Per darrere se situaria el centrista del MoDem, François Bayrou, que reuniria el 13% dels sufragis, seguit del candidat del Front d’Esquerra, Jean-Luc Melénchon, que aglutinaria l’11% de les paperetes. Ja molt més al dar­rere, se situaria l’ecologista Eva Joly, que solament convenceria el 2,5% dels electors.
Quant al transvasament de vots en la segona volta, assumint que els candidats que hi accedeixen són Sarkozy i Hollande, el candidat socialista aconseguiria erigir-se com a president de França gràcies al suport dels votants d’esquerra i ecologistes, més el 33% dels centristes i el 20% dels d’extrema dreta, a banda dels del seu propi partit. Sarkozy, per la seva banda, convenceria el 42% dels votants de Le Pen, al 30% dels de Bayrou i al 5% dels de Mélenchon.
L’enquesta, realitzada a través d’entrevistes telefòniques per l’institut Ifop els dies 15 i 16 de març passats sobre una mostra representativa de 1.005 persones, suggereix també que l’abstenció cobrarà importància. Així, el sondeig apunta que si la primera volta s’hagués celebrat ahir, l’abstenció seria del 29%, per sobre de la registrada el 2007, quan va ser del 16%, o el 2002, quan es va situar en el 20%.

MERKEL, IRRITADA PER SER EXCLOSA DE LA CAMPANYA DE L'UMP

La canceller alemanya, Angela Merkel, es troba “irritada” per la recent decisió del president francès, Nicolas Sarkozy, de retirar-li la invitació a participar en la campanya de les presidencials gal·les, cursada al començament d’aquest any. Així ho va assegura el setmanari alemany Der Spiegel en la seva edició d’ahir, en la qual es recordava que Sarkozy va anunciar en una entrevista radiofònica dimecres passat que retirava la seva invitació a Merkel, ja que, va dir, “la campanya electoral és assumpte dels francesos”.
A principi de gener, Sarkozy havia demanat personalment a Merkel que li donés suport acudint a diversos mítings de la Unió per a un Moviment Popular (UMP)?amb vista a les eleccions presidencials, i la canceller va acceptar, a més de rebutjar rebre el candidat socialista, François Hollande.
El setmanari revela que, en conèixer la cancel·lació de la seva invitació, Merkel va criticar davant el seu cercle de confiança els canvis d’opinió de Sarkozy, al qual fins i tot va demanar explicacions al marge de l’última cimera de la Unió Europea (UE) a Brussel·les. Der Spiegel hi afegeix que Sarkozy va prometre aleshores celebrar almenys un acte conjunt amb la mandatària alemanya, tot i que Merkel sembla ara reticent davant aquesta possibilitat, a causa de les recents declaracions de caire populista del president gal, en les quals ha criticat els immigrants il·legals i ha arribat a amenaçar de treure França de l’acord de Schengen.

El seu objectiu final és dotar el país d’una inspecció tècnica d’habitatges que obligui a rehabilitar edificis antics i fer-ho, amb mesures que els facin més eficients energèticament i sostenibles.

Tant necessària és una ITV per als edificis del país?
És molt important. Al país hi ha centenars per no dir milers d’edificis que haurien de ser revisats, ja que hi ha edificis de 50 o 60 anys als quals no se’ls ha fet cap tractament. El parc d’edificis d’habitatges està obsolet. I no només les cases particulars, sinó també els hotels i els poliesportius. Ens hem de dotar d’una llei o una normativa d’inspecció tècnica d’edificis que ens permeti que hi hagi uns especialistes (enginyers, arquitectes o tècnics) que facin l’auditoria de l’edifici indicant les renovacions necessàries, ja sigui canviar la caldera, arreglar la façana, canviar els vidres i les finestres o millorar la instal·lació elèctrica.

Però és un moment molt complicat per invertir.
No estem parlant que per llei s’hagin de fer totes aquestes millores en sis mesos o un any. S’hauria de fer un pla indicant quines renovacions es poden assumir. El primer any, millorar les façanes; el segon, canviar la caldera i millorar la calefacció. A cada actuació els propietaris s’adonaran que hi ha un estalvi energètic que pot arribar fins al 30%, i que si ho fan de cop, pot tenir un retorn de fins al 50% d’estalvi que paga la quota del finançament de la inversió.

Incideix molt en l’estalvi.
A Andorra gastem 65.000 litres de gasoli de calefacció l’any, gairebé 1.000 litres per habitant. Si fem aquestes millores en cinc anys podem rebaixar la xifra un 30%. Només canviant les calderes, les de nova generació gasten un 80% menys que les antigues, l’estalvi seria espectacular.

I amb energies alternatives?
Les característiques del país ho limiten. No podem apostar pels horts de plaques fotovoltàiques com a Espanya, que a més ara per ara no són del tot eficients i necessiten una gran inversió. I tampoc podem seguir important de França el 60% de l’energia. El camí és l’estalvi, la rehabilitació per l’eficiència energètica i després la cogeneració amb gas.

Tornant a la ITV. Quina seria la fórmula a aplicar?
Hi ha dues opcions. Una és legislar i obligar els edificis amb un nombre determinat d’anys, potser 20, 30 o 40, a passar les inspeccions. Una altra opció seria el sistema francès que funciona amb unes etiquetes d’inspecció energètica. Si l’edifici té una etiqueta A, vol dir que és de primera qualitat, si té una C o una D, l’edifici suspèn. A l’hora de llogar o vendre, el preu de l’edifici de l’etiqueta A serà més alt que el de la D perquè l’edifici té mancances. El sistema no obliga, ho fa de manera indirecta.

Els edificis nous ja s’han de fer buscant aquesta eficiència?
Al país ja no es pot construir cap edifici que no compleixi la normativa d’aïllament i consum energètic. Encara no estem al nivell de la Unió Europa, però és una normativa bastant exigent. El 2020 els edificis nous hauran de tenir un consum pràcticament zero, hauran de ser autosostenibles, i el 2018 tots els edificis administratius, vells o nous, hauran de consumir zero o gairebé zero. Els hauran de rehabilitar tots, ja que a la majoria són edificis emblemàtics fets per arquitectes emblemàtics que no van tenir en compte l’eficiència energètica.

Seria un bon moment per prendre la iniciativa.
Sí, hem de legislar al respecte i mantenir les línies d’ajut que ja existeixen amb l’objectiu final de millorar la qualitat de vida dels inquilins, de gastar menys i de contaminar menys.

Ja es publiciten prou aquestes subvencions?
De moment hi ha 24 milions d’euros destinats a la concessió de préstecs preferents i una partida de 300.000 euros per a subvencions. El Govern farà una campanya de divulgació publicitària per donar-les a conèixer perquè en l’any i mig que fa que estan a disposició no s’hi ha fet res. Només s’han presentat un parell o tres de projectes i tenen 39 sol·licituds que estan als ministeris donant voltes perquè no saben com desencallar-les. Són projectes de rehabilitació de façanes d’edificis d’habitatges.

Impulsar les rehabilitacions pot revifar la construcció?
No solucionarà el problema d’un sector en crisi, però sí que crearà una activitat que a Andor­ra no existeix i que a tot Europa s’està aplicant. És un dels pocs sectors on es crea ocupació.

Però la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), en lloc de fer-li el pagament, ha activat el servei d’inspecció. Al·leguen que part de les cotitzacions de la perjudicada, Maria Lucilia Gomes, són fictícies.
L’afer va començar amb una primera baixa de la perjudicada a causa d’una “artritis severa” al canell dret. La dona porta una pròtesi i ha passat pel quiròfan “diverses vegades”. La CASS li va reconèixer una incapacitat del 60% el maig del 2010. Hauria tingut dret a percebre una prestació si hagués acumulat les cotitzacions necessàries (són 96 mensualitats). Però no les tenia. I la Seguretat Social li va donar l’alta. Maria Lucilia Gomes es va tornar a incorporar a la feina com a cuidadora d’una persona gran. Però cinc mesos després va tornar a demanar la baixa perquè definitivament la lesió al braç no li permetia treballar. La Seguretat Social li va donar novament l’alta un mes després de l’atur i de nou li va denegar el dret a la pensió d’invalidesa. Va ser llavors quan Gomes va acudir a la justícia per reclamar aquest dret. Ara ja tenia les cotitzacions necessàries. I la Batllia, en una sentència del febrer, la hi va atorgar. La resolució indica que l’afectada té les 96 mensualitats declarades que requereix la legislació, que també supera els 50 anys i que el peritatge conclou que té una reducció de la capacitat de guany del 60%. Amb tot, resol que ha de percebre una pensió de la categoria A i grup 2 perquè “resta incapacitada per a l’exercici d’activitats físiques implicant moviments al canell dret elevacions o càrregues de pes al braç dret i per tant per a l’exercici de la seva professió de serveis domèstics”.  
Però la CASS ara al·lega que els cinc mesos treballats després de la primera baixa són sospitosos de ser ficticis. Que hi va haver cotització però no feina. I encara no ha abonat la pensió a Gomes.

"EL TEMPS CORRE, NO POT TREBALLAR I TÉ DIFICULTATS"

L’advocada de Maria Lucilia Gomes lamenta l’actuació de la CASS. “És com si entenguessin que la decisió de la Batllia no val”, es va queixar. La lletrada va afegir que la Seguretat Social ha incorregut en incongruències. No va recórrer la sentència de la Batllia al Tribunal Superior i tampoc va usar l’argument de la suposada falsedat dels últims cinc mesos de feina. “Si volien al·legar això, que ho haguessin al·legat al judici, s’hagués pogut defensar amb totes les garanties”, va explicar.
Darrerament la CASS ha convocat l’afectada, el seu patró i també ha parlat amb el marit de Gomes per interpel·lar-los, sobre qüestions com els horaris de feina que feia. Ella reconeix, amb els ulls plorosos, que “ho estic passant molt malament” i que aquesta situació està agravant el seus problemes de salut, com ara la hipertensió. “La justícia m’ha reconegut aquest dret i jo necessito aquests diners”, va manifestar, tot insistint que el braç li impedeix treballar. En el mateix sentit es va expressar la seva lletrada. “El temps corre, no pot treballar i té dificultats econòmiques”, va afirmar.
La representant legal va manifestar que endegar de nou la via judicial podria suposar un any més d’espera i més despeses. I va insistir que, de fet, la justícia ja s’ha pronunciat.

Aquest és l’objectiu que el ministeri de Turisme ha començat a treballar amb el sector comercial per a la propera campanya de rebaixes d’estiu. La qüestió es va tractar en una reunió la setmana passada –en què també es va parlar del contingut de la campanya del maig– i s’ha d’acabar de definir. El Govern hauria demanat el compromís de tot el sector per respectar les dates que es defineixin ja que la intenció és fer una campanya de difusió a l’exterior que no tindria sentit si els establiments acaben anant per lliure. Si s’aconsegueix aquest compromís seria el primer cop que es consensua una temporada conjunta de descomptes i, per tant, que s’assoleix una vella demanda del sector que sempre ha apostat perquè la llei del comerç defineixi i reguli clarament els calendaris de rebaixes, com succeeix a l’entorn.
La data que s’hauria posat sobre la taula per iniciar el període seria el 15 de juny. Es tracta d’avançar-se als països veïns. Espa­nya, per exemple, comença de manera generalitzada l’1 de juliol però hi ha algunes comunitats autònomes que inicien la campanya una setmana abans. Així que la data que va semblar més idònia va ser la del 15 de juny per poder llançar el missatge atractiu que Andorra ofereix descomptes abans que ningú. En tot cas, el calendari no està tancat. Una de les reticències que van posar sobre la taula alguns comerciants és que en una situació econòmica com l’actual és arriscat i problemàtic avançar massa els descomptes generalitzats.

Maig
El Govern i els comerciants també van parlar del projecte més imminent: la campanya del maig. Seguirà la mateixa filosofia del novembre. Es tracta d’atreure visitants en una època tradicionalment fluixa perquè tot just s’ha acabat la temporada de neu i s’oferiran als visitants paquets combinats d’allotjament amb oferta complementària (gastronomia, Caldea, Naturlàndia). Les compres també tindran un paper destacat (de fet, i segons l’enquesta realitzada al novembre, la immensa majoria de turistes va declarar que durant l’estada aniria de compres així que són un pol d’atracció clar). I per potenciar el shopping una de les iniciatives que es durà a terme és la d’impulsar sortejos diaris. Segons van explicar fonts presents a la reunió, el que es vol fer és sortejar cada dia 6.000 euros entre totes les butlletes que es dipositin als comerços. I els clients tindran dret a una butlleta a partir de 30 euros de compra. Els premis seran cofinançats entre el Govern, Andorra Turisme i els comerciants que hi participin.

UNA CAMPANYA DE DIFUSIÓQUE COMENÇARÀ DESPRÉS DE PASQUA

El ministeri i Andorra Turisme ja van exposar que el seu objectiu és que el país sigui notícia tot l’any per aconseguir frenar la davallada de visitants. El 2012 es va inaugurar amb la campanya Just Married, que ha promocionat la neu i l’atractiu afegit de pernoctar al país oferint paquets combinats de forfet més allotjament a partir de 63 hores. Un cop passi Pasqua, el testimoni de Just Married l’agafarà la campanya del maig. El ministeri farà difusió a França i Espanya, concentrant més esforços a les regions properes: Catalunya, Madrid, Aragó, València, Llevant i Migdia Pirineus, Aquitània i Llenguadoc-Rosselló. El tret de sortida de la campanya serà el 27 d’abril.

El vehicle va recórrer fins a 40 metres fins encastar-se a la porta d’un garatge. Durant la trajectòria va colpejar deu persones, vuit d’elles nens d’una llar d’infants que tornaven del Parc Central. La justícia ha absolt el processat dels deu delictes de lesions per imprudència dels quals estava acusat ja que se li aplica un eximent penal de “trastorn mental transitori”. Malgrat això, l’home, i subsidiàriament la seva companyia asseguradora, hauran d’afrontar el pagament d’indemnitzacions per un mínim de 475.000 euros.
En la sentència, els batlles donen la raó a les acusacions, tant pública com particulars, que entenien que el conductor havia comès dues imprudències. La primera, agafar el cotxe tot i ser conscient d’haver patit anteriorment crisis convulsives. La segona, no aturar el vehicle tot i notar, instants abans dels fets que es trobava malament, una situació que durant la vista oral va ser constatada per un monitor d’autoescola que circulava al seu dar­rera. La resolució admet que hi ha una “conducta reprotxable penalment” perquè l’home “dirigí el seu vehicle vers la zona de càrrega i descàrrega”, però posa de relleu que els fets posteriors, l’acceleració i invasió de la vorera van tenir lloc “quan es trobava privat de consciència i de voluntat per controlar les seves accions”.

Trastorn mental transitori
Els batlles recorden en l’escrit que “perquè una infracció penal pugui ser retinguda contra una persona és necessari que aquesta tingui una voluntat lliure i una intel·ligència lúcida” i que per determinar que l’autor d’un delicte no és responsable d’ell hi ha dues figures: l’anomalia o alteració mental i el trastorn mental transitori. És aquesta segona circumstància la que, a l’entendre de la sentència, es va produir i, per això, s’opta per no imposar cap pena de presó al processat –la fiscalia havia sol·licitat un any, part del qual condicional.
Malgrat això, sí que s’entén que l’home ha d’afrontar la responsabilitat civil del sinistre, reclamada per set de les víctimes –dos adults i els pares de cinc dels menors, alguns dels quals encara pateixen considerables seqüeles psicològiques. De fet, la xifra indicada a la sentència augmentarà de ben segur ja que, en alguns casos, es parla “d’eventuals despeses futures derivades de les lesions sofertes” i, en altres, de quantitats que s’hauran de determinar durant l’execució de la resolució.
D’altra banda, els batlles han decidit absoldre l’altra processada en el judici, la doctora de l’home, a la qual inicialment se li imputava un delicte d’imprudència professional ja que mesos abans de l’accident havia atorgat la renovació del permís de conduir. Ja en la vista, fiscalia i acusacions privades havien acceptat la retirada dels càrrecs.

EL DUBTE DE SI POT RECÓRRER-HI L'ASSEGURADORA

En quedar formalment absol, el responsable de l’atropellament no pot recórrer contra la sentència. Per la qual cosa, tot i ser de primera instància, per aquesta via seria ferma. També sembla que els pares dels menors afectats, com a tutors dels mateixos, no emprendran noves accions. Qui més hi té a dir és la companyia d’assegurances. Si pot actuar contra la resolució judicial és tot un debat jurídic. De fet, la sala penal del Tribunal Superior (TS) ja té sobre la taula un cas similar. I?ha de decidir si l’asseguradora pot presentar recurs contra una sentència si el processat no està legitimat per presentar un recurs. Seria aquest el debat que també afecta aquest cas. Està la companyia d’assegurances legitimada per presentar un recurs quan la persona qui havia contractat els seus serveis no pot legítimament dur a terme l’acció legal??Els juristes estan pendents de la resolució del TS.

El BC River Andorra ha perdut l’oportunitat d’assegurar-se l’ascens divendres. Fes el que fes a la pista de l’Aguas de Sousa Ourense, l’objectiu de la temporada no es decidiria fins aquella data. Tècnic i jugadors ho sabien. Ara s’haurà d’esperar el que faci Las Rozas dissabte.

El Construccions La Posa FC Lusitans va retenir el lideratge durant diverses jornades en la fase regular, però en l’última el va perdre. Ara, un cop disputades dues jornades dels play-off pel títol, s’ha tornat a quedar sol al capdavant de la classificació.

La Pierra Menta va arribar a la fi amb Joan Albós i Ferran Vila com els més ben classificats entre els nacionals. La parella dels Bombers d’Andorra van progressar en la classificació al llarg dels dies per acabar en la 26a posició.

El Cros internacional Valls d’An­dorra va comptar amb la presència, als prats de la borda Mateu de Santa Coloma, de prop de 470 atletes de 51 clubs, que es van repartir entre les deu curses programades.