Andorra en l’entorn històric

| 30/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 83 | 0 comentaris |

(23 vots) |

Aquesta acció-reacció pot i ha anat produint una evolució també en les escales de relació que han conduït el país on és avui, amb possibles i nous nivells per aconseguir en l’esdevenidor.

Els primers humans
Al paleolític superior, 12.000 anys abans de Crist, les coves de l’Arièja (Niaux, Mas d’Azil...) varen ser pintades. Andorra és a vint quilòmetres de distància en línia recta (a sis hores de camí per glaceres) i aquest fet està en correspondència amb la confirmació de l’existència de vida humana nòmada comprovada a la Margineda en aquells anys (Martzluff 2005).

Confirmació d’uns pobladors amb nom propi
El 218 a. C. Anníbal va passar pels Pirineus per envair Roma en el marc de la coneguda segona guerra Púnica. L’any 150 abans de Crist, Polibi, historiador grec, parla de la tribu dels andosins, que es varen oposar al seu pas juntament amb els ilergetes (lleidatans), bergusis (berguedans) i arenosis (aranesos) (Ramon 1930).

L’existència d’un territori tal i com es coneix avui
L’any 800 es corona Carlemany com a emperador de l’imperi Carolingi, havent-se creat la marca hispànica el 798. El 839 l’acta de consagració de la primera catedral d’Urgell esmenta el territori de les Valls d’Andorra com a tal amb menció de les seves parròquies, les 6 tradicionals més Santa Coloma (Baraut 1978).

Un feudalisme propi, pactat amb el poble
El 1162 i el 1176 els bisbes d’Urgell varen haver de fer dues concòrdies amb la gent d’Andorra pactant a què tenia dret el bisbe. La primera la varen signar 6 homes de cada parròquia andorrana. La segona fou signada per 383 homes d’Andorra agrupats per parròquies (Baraut 1978).

El feudalisme bicèfal ha de pactar en presència de senyors més grans
El 1258 es produeix la signatura del tractat de Corbeil entre la Corona de França i la Corona d’Aragó que establia les fronteres entre les zones d’influència als Pirineus deixant el Rosselló per al sud. Andorra es troba aparentment en el comtat d’Urgell que l’any 1003 s’infeuda al Casal de Barcelona, mentre que a l’altre costat domina el Casal de Tolosa, infeudat a la Corona d’Aragó però que va passar a la Corona de França el 1229. Foix es va infeudar a la Corona d’Aragó el 1213 i a la de França el 1226, passant a la Corona francesa el 1277. El 1278 se signà el primer Pariatge entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell, després de diverses disputes entre ambdós a partir del 1206, en què Foix incorporà els drets de Castellbò i Caboet.
Aquest Pariatge fou signat tenint per amigables componedors el rei Pere d’Aragó i el bisbe de València i 4 anys més tard, el 1282, el papa Martí IV atorgà una butlla de confirmació al Pariatge andorrà, aspecte que el fa singular entre els altres pariatges pirinencs. El 1288 se signà un segon Pariatge entre els mateixos senyors i avaladors, amb nova confirmació papal (Vela 2005).
Els Pariatges són la primera Constitució escrita andorrana.

El poble d’Andorra s’organitza internament
El 1419 el bisbe d’Urgell va atorgar als homes d’Andorra, a demanda d’aquests, el dret de gestionar els afers de les valls creant-se el Consell de la Terra. El 1446 el Consell de la Terra va legislar per primera vegada mitjançant les ordinacions de Cinquagesma. El 1472 apareix ja el nom del Consell de les Valls (Vela 2006).

Andorra entre Espanya i França
El 1516 Carles V (I de Castella i Aragó), nét de Ferran II el Catòlic (1479-1516), el succeeix engrandint la Corona i sent nomenat emperador el 1519 a Barcelona.
El 1589 Enric de Navarra, Bearn i Foix es converteix en Enric IV de França incorporant els drets sobre Andorra a la Corona francesa.
El 1642 Lluís XIII que realitza la unitat del reialme francès, i el 1644 i 1655 Lluís XIV confirmen els privilegis dels andorrans mostrant satisfacció per l’afecció i fidelitat dels seus habitants.
El 1659 es produeix el Tractat dels Pirineus entre França i Espanya que no afecta políticament Andorra.

Afirmació d’Andorra enmig dels grans
El 1707 els decrets de Nova Planta de Felip V aboleixen les Constitucions de les parts integrants de la Corona d’Aragó.
El 1748 apareix el Manual Digest, d’Antoni Fiter i Rossell, afirmant la independència d’Andorra respecte d’Espanya i França.
El 1757 Carles III d’Espanya confirma els privilegis d’Andorra.
El 1777 Lluís XVI de França en confirma igualment els privilegis.

Andorra evoluciona amb la Revolució Francesa
El 1789 es produeix la Revolució Francesa. El nou règim rebutja la quèstia andorrana. El 1806 Napoleó I per decret imperial restableix els lligams amb Andorra a demanda dels andorrans.
El 1840 el Consell de la Terra acorda l’abolició dels delmes que es paguen al bisbe. El 1856 s’adreça una petició al papa Pius IX a través de França per a l’abolició dels delmes.
El 1866 el bisbe Caixal signa el text de la Nova Reforma a demanda dels andorrans on s’estableix el vot de tots els caps de casa i la diferenciació dels elegits en l’àmbit del comú i en l’àmbit del Consell, entre altres.
El 1868 Napoleó III ratifica el text de la Nova Reforma.
El 1933 s’assolirà el dret de vot universal masculí i el 1970 el femení.

Consolidació d’Andorra davant de la Unió Europea.
El 1967 es produeix la unió de la Comunitat Econòmica del Carbó i de l’Acer (CECA), la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA), nascudes el 1951 i 1957, amb una sola comissió executiva i un sol consell de ministres.
El 1979 s’escull per sufragi universal el parlament europeu.
La comunitat dels 6 estats inicials s’ampliarà el 1973 amb el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, el 1981 amb Grècia, i el 1986 amb Espanya i Portugal.
A Andorra el 1976 es produeix la consulta popular sobre el projecte de reforma institucional.
El 1981 es crea el Govern i s’inicia el procés de reforma de les institucions.
El 1993 s’aprova a Andorra la segona Constitució escrita entrant el 28 de juliol a formar part com a 184è estat membre de les Nacions Unides (ONU).

Es pot dir que en l’àmbit històric Andorra ha reaccionat a cadascuna de les accions importants que s’han produït en el seu entorn i les ha aprofitat per a la seva consolidació i progrés.

Els estudiants actuals d’FP tindran accés directe a l’UdA

| 30/04/2010 | Tipus: Noticia

| *

Vist 86 | 0 comentaris |

(22 vots) |

La resolució de l’executiu s’ha anunciat dies després de la manifestació d’un cententar d’estudiants d’FP en què, justament, es queixaven de l’eliminació de la via d’accés directe entre el batxillerat professional i les formacions que s’imparteixen a l’UdA. La ministra d’Educació, Sussanna Vela, va justificar ahir la necessitat d’aquests canvis, ja que “la legislació no permet aquesta fórmula” que fins ara sí que s’havia portat a terme. Des del Govern es va fer pública una carta del rector del centre, Daniel Bastida, on argumentava que l’admissió d’alumnes s’havia fet partint de “manifestacions d’anteriors ministres” i perquè “anteriors secretaris d’Estat i directors havien informat que superar el batxillerat professional era una via directa”.
Vela va mostrar-se molt crítica amb l’anterior Govern, a qui va acusar de “no tenir interès per donar prestigi a l’FP”. La ministra, però, va explicar que “s’han de respectar les condicions amb les quals es va dirigir aquests alumnes cap a aquestes formacions i no fer-los pagar la desídia d’anteriors exectius”. Per això, va afirmar, s’ha optat per aquesta solució “retroactiva” que afectarà fins a 146 estudiants. A més, també es regularitzarà la situació dels 20 joves que ja es troben a l’UdA.

Opcions de futur
El que també va deixar clar el Govern és que aquesta mesura és una excepció, ja que l’opció de passar directament des del batxillerat professional fins a l’UdA “ha deixat d’existir”. I és que des de l’executiu, i amb la Llei d’ensenyament superior a la mà, no es pot establir una equivalència entre aquesta formació i el batxillerat normal. Vela va indicar que els estudiants que optin per l’FP, però, mantindran d’altres vies d’accés a la universitat, com pot ser cursar un diploma professional avançat, la prova d’accés per a majors de 25 anys o el batxillerat lliure. “No es tanca la porta a ningú. Simplement són vies diferents però els mecanismes existeixen”, va explicar la ministra, que, a més, va apuntar que “qui es matriculi el curs vinent ja ho sabrà”, i va defensar que “la situació irregular que hi havia no es podia mantenir més temps”.
Vela, però, va obrir la porta a replantejar, a partir del curs vinent, alguna nova possibilitat, tot i que no va voler concretar-la. “Mirarem i analitzarem la situació, també ens fixarem en experiències d’altres països i veurem què es pot fer”, va comentar la titular d’Educació.

SATISFACCIÓ A AIXOVALL I MÉS DUBTES ENTRE ESTUDIANTS JA UNIVERSITARIS

“Avui tots ja dormirem més tranquils.” Així de contundent es va mostrar Sabrina Montellà, una de les estudiants de formació professional que ara fa una setmana van sortir al carrer reclamant una solució. Després d’escoltar les explicacions de Vela, van considerar-les “correctes” i s’alegrava perquè tant ella com els seus companys s’han tret de sobre “el neguit” dels darrers dies.
També satisfacció, tot i que a mitges, tenien algunes de les estudiants que, havent cursat el batxillerat professional, ja estan fent alguna carrera a l’UdA. Ja saben que podran obtenir el títol malgrat que van accedir a la universitat, segons l’executiu, de forma irregular. Tot i això, durant la reunió amb els representants del Govern van posar en relleu un altre aspecte que els preocupa de forma important: les homologacions amb altres països.
Els alumnes lamenten que no està garantit que puguin anar a treballar a Espanya o a França amb el títol que obtinguin a l’UdA. Per això, van reclamar una solució, però de moment els representants del ministeri van admetre que, tot i estar treballant en la qüestió, no poden assegurar que finalment arribi.