S’ha fet famós. Com hoporta?
S’ho pot imaginar, la nit després gairebé no vaig dormir. Dissabte vaig perdre els nervis, no va estar bé el que vaig fer i m’agradaria demanar disculpes a les persones que s’hagin sentit ofeses, però als que em van insultar no els penso demanar perdó.

Ah, no?
Ja està bé que la gent es pensi que l’àrbitre és un titella a qui se li pot dir de tot. Jo sóc persona abans que àrbitre.

No se m’enfadi, però diuen que això ja va amb l’ofici, no?
És que no puc entendre per què a dos o tres metres una persona em pot estar dient fill de puta, cabró i els amics en comptes de recriminar-li-ho encara el consideren un heroi. Això és el que va passar i em vaig posar supernerviós.

Què li devia agafar?
Quan deixava el camp aquest senyor, entre molts altres insults, em va dir uns quants cops cagó. Vaig pensar que ja estava bé i vaig pujar a dir-li aquí estic. Després va passar el que tot­hom ha vist a les imatges. Què se suposa que hem de fer tota la vida, abaixar el cap i deixar que ens insultin? Ha arribat un punt en què tothom es pensa que és normal.

Però a les imatges vostè està molt crispat.
La meva mare ha estat un mes ingressada a l’hospital, està bastant malalta. Quan em diuen fill de puta a crits a dos metres vuit vegades és possible que perdi els estreps. Tot i això no va estar bé.

Però això no li havia passat mai.
Reaccionar així, no.

O sigui que ha estat la gota que ha fet vessar el got.
Textualment. Fa poc a Ponts els espectadors van fer un passadís per pegar-me i vaig sortir protegit pels mossos però tot i això vaig rebre cops. Vaig dir als mossos que apuntessin el nom dels agressors per denunciar-los. Sap què em van dir?

Què?
Que no valia la pena. La policia andorrana també m’ho va dir l’altre dia. Que s’ha d’aguantar.

Quant cobra per xiular un partit?
Noranta euros.

I vol dir que val la pena?
Treballava a la construcció i ara estic a l’atur, econòmicament em convé; a part, el dia que tot surt bé és molt reconfortant.

Tornarà a arbitrar?
Sí, ara estic suspès cautelarment. Només deixaré de fer-ho quan tingui por de xiular un penal.  

Una curiositat, què li diu la família?
Que ho deixi. La meva mare no m’ha pogut veure mai xiular, no la deixo. El més trist és que els nens van al camp, veuen els grans insultar l’àrbitre i creixen creient que és normal.

“Tindria poca credibilitat si ara digués el contrari. Segueixo pensant que costarà i que no ho aconseguirem. Molts donen per fet que el Madrid pot perdre l’avantatge i obliden que nos­altres ho hem de guanyar tot”, va assegurar. El tècnic de Santpedor va destacar les virtuts dels blancs, tot recordant que “competim contra un rival que ha perdut dos partits de 27, que n’hauria de perdre més encara i imagino que serà molt difícil que passi. No ens enganyem, el Madrid té jugadors de molt de pes, com la seva història, i serà molt complicat que es deixin punts.” Ambtot, va matisar que no deixarà que els jugadors abaixin els braços: “A ells els exigeixo molt més ara perquè és una manera de demostrar que encara estem en la lluita i hem de seguir així.”
Guardiola va tenir paraules d’elogi també per al Granada, situat a set punts del descens, del qual va assenyalar que “és un equip fresc, dinàmic, que especula poc i que juga molt bé al futbol”.
Abans del matx entre el Barça i el Granada obriran la jornada de la lliga l’Osasuna i el Getafe al Reyno de Navarra.

MIGUEL ÁNGEL LOTINA DEBUTARÀ AMB EL VILA-REAL CONTRA EL MADRID

Miguel Ángel Lotina va agafar ahir les regnes del Vila-real després de la destitució diumenge de José Francisco Molina. El veterà entrenador debutarà demà ni més ni menys que contra el líder, el Reial Madrid, que visita el Madrigal. “Serà un bon test per a nosaltres. M’hauria agradat poder treballar tota la setmana amb l’equip, però ho assumim”, va reconèixer ahir Lotina, que ha signat fins a final de temporada amb l’objectiu de mantenir els castellonencs a primera. “La situació no és còmoda, però tinc un equip que m’il·lusiona molt i estic encantat de ser-hi. El repte és il·lusionant”, va explicar en la presentació. El Vila-real es troba ara en zona de descens.

En aquest sentit, es va  qualificar d’“exagerada” i “excessiva” la quantitat i van preguntar per la finalitat dels diners. “Estem en època de crisi i ens hem d’estrènyer el cinturó, per tant, les institucions hauríem de ser les primeres”, va manifestar Areny, que hi va afegir que “hi hauria hagut d’haver una rebaixa, perquè si fem la suma són molts milers d’euros. Potser ara és el moment que aquesta institució paral·lela als comuns també doni exemple i amb menys pugui fer el mateix o més”.
De la seva banda, la cònsol major, Montserrat Gil, va assegurar que la reunió té les seves ordinacions de funcionament i que “aquests 10.000 euros ajuden a  gestionar millor les propostes que puguin sorgir”, a més de contribuir a costejar els estudis en què es treballa.
Els consellers de la minoria, però, consideren que “s’ha desvirtuat la funció” d’aquesta institució. Segons Areny, les trobades haurien de servir per parlar de temes de mancomunació de serveis i “ara no s’està parlant a fons d’aquests temes”. Per tant, creu que s’hauria de recuperar l’objectiu inicial de “crear sinergies entre les administracions locals per intentar reduir els costos dels serveis”.

Participació prèvia
Una altra de les queixes que van expressar els consellers socialdemòcrates respecte a la reunió de cònsols és la poca participació que hi poden tenir les minories, tenint en compte que reben les informacions corresponents a la trobada un cop ja s’ha celebrat. “Els de la majoria poden tenir informació prèvia, però nosaltres ho rebem a posteriori. Nosaltres també som consellers i ens agradaria fer les aportacions abans que tingués lloc la reunió, donant l’opinió i aportant les nostres idees”, va afirmar el portaveu de la minoria. És per això que va indicar que si la dinàmica es manté així, no descarten posar-se d’acord amb la resta de minories del país “per intentar canviar-la” i poder disposar de canals de comunicació anteriors a les trobades dels mandataris parroquials.
Una proposta que no s’ha vist malament des de la majoria. De fet, la cònsol, malgrat avisar que a vegades ells també reben l’ordre del dia amb el temps just i que durant la reunió poden sorgir qüestions no previstes, va mostrar-se disposada a facilitar l’ordre del dia i que s’utilitzin les comissions per fer arribar les seves propostes. “No hi ha d’haver cap problema. És un òrgan totalment adaptat a fer suggeriments i es poden fer arribar a la reunió de cònsols”, va afirmar Gil.

FELICITACIONS PER LES RENEGOCIACIONS A LA BAIXA D'ALGUNS CONTRACTES

La sessió de consell de comú que es va celebrar ahir a Sant Julià va servir perquè els consellers de la minoria socialdemòcrata fessin arribar les seves felicitacions als integrants de la majoria per les diferents actuacions que s’han dut a terme per tal de reduir la despesa de la corporació. “Valorem qualsevol mesura que repercuteixi positivament a les arques de la corporació”, va declarar el conseller del PS, Rossend Areny, que es va mostrar del tot conforme amb les diferents modificacions de contractes de lloguer que es van aprovar ahir. “Si té el vistiplau del propietari, hi estem totalment conformes”, va afirmar. Unes felicitacions que la cònsol major, Mont-ser­rat Gil, va agrair després de la sessió.
Amb tot, els consellers de l’oposició van tornar a lamentar que no puguin participar en les reunions de la junta de govern. Areny va assegurar que si fos així, podrien assabentar-se amb temps de totes les qüestions a tractar i no hi hauria la necessitat que haguessin de fer tantes preguntes durant la sessió.

Fins ara, les operacions amb targetes dels bancs del Principat estaven lliures de càrregues. En canvi, ja s’aplicava una comissió, molt més alta a la fixada per a les targetes locals, per al diner de plàstic estranger. La mesura l’ha acordada cada banc pel seu compte, segons les fonts consultades, que han assegurat que no es tracta pas d’una decisió presa sota l’aixopluc de l’Associació de Bancs (ABA). Sí que respon, però, a un neguit que totes les entitats havien anat mostrant els darrers temps.
Fonts del sector van recordar que ja fa molts anys s’havien aplicat comissions a les operatives amb targeta de crèdit. Però en aparèixer les targetes clau i quedar lliures de càrregues, finalment es va decidir suprimir les comissions a les targetes locals, fos quina fos la seva naturalesa o condició. En canvi, ja fa anys que es carrega una comissió a les operacions que porten al TPV una targeta d’una entitat bancària estrangera. En aquest cas, el percentatge que s’aplica sobre la venda no és uniforme. I depèn tant de l’entitat local com de la internacional. La comissió pot anar de l’1,5% al 4%, habitualment. El percentatge triat per aplicar sobre les targetes emeses al Principat serveix per cobrar les despeses estrictes del servei, segons les fonts consultades, que hi van afegir que en principi, i sense haver-hi un acord tàcit, totes les entitats aplicaran la mateixa comissió i que l’entrada en vigor serà més o menys la mateixa: a final d’aquest mes. En qualsevol cas, els bancs han començat a procedir a comunicar la decisió als seus clients usuaris de TPV. La comissió la suporta el venedor, no pas el consumidor.

Establir un mínim?
Conscient el sector que es tracta d’una mesura “poc popular”, és un pas “necessari”, segons altres fonts, i que les entitats feia temps que estaven demanant acordar, “sobretot en moments com l’actual”, amb referència a la crisi i a la urgència per reduir els costos i les despeses de funcionament. No es preveu que l’aplicació de la comissió suposi una variació de preus. En canvi, i com passa en altres països, no es pot descartar que a partir de la vigència de l’acord de cada banc i de l’establiment de la comissió, aquelles empreses o comerços que tinguin TPV decideixin que no cobraran amb targeta si no és a partir de certa quantitat.

L'ACORD MONETARI ENCARA POT FER APUJAR 'LA TAXA'

La comissió acordada ara pels bancs no quedarà intacta en els propers mesos. Variarà. I?el més normal és que sigui a l’alça. Encara que s’ha d’acabar d’estudiar, una de les condicions que podria imposar l’acord monetari signat per Andorra encara que no és vigent de moment és el fet que les comissions que s’apliquen a les operacions amb targeta de crèdit gaudeixin de reciprocitat. És a dir, que s’apliqui el mateix percentatge tant a les targetes emeses per les entitats locals com per les que han estat emeses per un banc de qualsevol altre país. El 0,5% imposat ara a les operacions locals és, estrictament, segons les fonts, el cost de l’operació. És impossible que es pugui aplicar aquest percentatge a les operacions de targetes estrangeres, entre altres coses, perquè els bancs corresponsals ja cobren més no pas al client, sinó a l’entitat bancària homònima. Per això tot fa pensar que en poc temps, de no pagar res, es passi a haver de suportar uns càrrecs força més notables que el 0,5% inicial.