El Comú d’Andorra la Vella està analitzant la possibilitat de crear un parc natural al vedat d’Enclar. Això permetria potenciar una zona molt propera al nucli urbà.

El Comú d’Andorra la Vella està analitzant la possibilitat de crear un parc natural al vedat d’Enclar. Això permetria potenciar una zona molt propera al nucli urbà.

 El concurs públic per a la construcció i gestió d’un heliport nacional ha rebut dues ofertes, tal com es va evidenciar en l’obertura de plecs que es va portar a terme ahir al matí, amb dues unions temporals d’empreses (UTE) interessades en el projecte.

El termini per presentar les propostes es va tancar el 8 de març –un dia més tard es van obrir els plecs– i el comú ja ha comprovat que totes tres compleixen els requisits marcats en el plec de bases. El pàdel és el gran triomfador del concurs, ja que els aspirants aposten fermament per aquest esport en expansió, però, segons ha pogut saber el Diari, en el pitjor dels casos sempre quedarà una pista dedicada al tennis.
De les tres ofertes la que més convé a la Federació de Tennis és la que manté les dues pistes del globus i l’espai destinat al pàdel estaria situat a l’exterior. Les altres dues propostes deixen només una pista per al tennis. Una de les empreses, però, dedicaria tota la vela al pàdel i només deixaria la de l’exterior per al seu ús actual. L’altra, en canvi, apostaria per carregar-se la tribuna que hi ha hores d’ara al globus i guanyar espai per col·locar dues pistes de pàdel i una de tennis.
El comú de la capital decidirà la setmana vinent quina oferta s’adequa més als criteris d’adjudicació i quin ús es farà finalment de la instal·lació. Molt pendent de la resolució del concurs estarà la Federació de Tennis (FAT), que segons va explicar ahir el seu president, François Garcia, ha mantingut un parell de contactes amb la corporació per explicar-los com quedaria la seva situació en funció de l’oferta guanyadora. I és que l’entitat que presideix utilitza les pistes del globus per entrenar –previ lloguer de les ho­res– i cada any hi organitza el Torneig ITF júnior, del qual s’han disputat dotze edicions.
En cas que triomfi una de les ofertes que deixen només una pista per al tennis, el torneig hauria de canviar d’ubicació i Escaldes-Engordany seria l’alternativa. “En una pista no es pot fer, així que hauríem de parlar amb el comú d’Escaldes per veure si es podria disposar de les dues que hi ha al Prat del Roure. A més, necessitaríem una tercera pista per entrenar”, va indicar François Garcia, que la setmana vinent assistirà a l’assemblea general de Tennis Europa, en la qual demanarà diners per arranjar alguna pista. L’altra opció passa directament per l’ITF.
A banda del canvi d’ubicació del torneig –només si Escaldes no accepta la proposta federativa s’hauria d’ajornar–, la federació també sortiria perjudicada quant a entrenaments si només es queda amb una pista. En aquest sentit, el director tècnic, Jordi Vila, va assegurar ahir que “amb dues pistes podem agafar més nens i fer entrenaments de més qualitat. Si ens quedem només amb una, encara que l’arreglin, sortim perdent”. La solució es coneixerà els dies vinents.

CINC JUGADORS BUSCARAN DOS LLOCS PER ACOMPANYAR POUX A LA DAVIS

Andorra, tal com va avançar el Diari, disputarà un any més la Copa Davis, tot i que els jugadors no rebran cap incentiu econòmic per competir a Bulgària degut a les estretors econòmiques (la federació ha tancat l’any amb un dèficit de 7.000 euros). L’únic integrant que té plaça fixa per a la cita, que arribarà la primera setmana de maig, és Jean-Baptiste Poux, que recentment s’ha classificat amb el CT Vic per jugar la final del Campionat de Catalunya de tercera.
Els altres dos integrants de l’equip sortiran de les dues poules que organitza la federació, la primera de les quals arribarà el cap de setmana vinent al Prat del Roure. L’altra tindrà lloc el 14 i 15 d’abril. En elles cinc seran els jugadors que hi participaran en lloc dels vuit d’altres anys: Hèctor Hormigo, Gerard Blasi, Iván Sotillo, Gerard Florido i Albert Segura, que debuta. Són baixa per a les lliguetes, Damià Gelabert, que es va guanyar la plaça l’any passat, per motius d’estudis i per una lesió al maluc que li ha impedit entrenar convenientment, i Paul Gerbaud, que ha hagut de renunciar de nou per motius laborals. La mateixa causa ha deixat fora Albert Ferrer, mentre que uns problemes físics han arruïnat la participació del veterà Àxel Rabanal.
En principi Hèctor Hormigo, que juga amb el CT Malgrat i disputarà la poule després de dos anys sense fer-ho, i Gerard Blasi, que ja va participar en la darrera Davis, haurien de ser els favorits. François Garcia creu que “guanyi qui guanyi i per l’experiència que tinc, el nostre nivell serà molt semblant al de l’any passat”. A Bulgària, Andor­ra es trobarà amb rivals de pes com els amfitrions, Grècia, Lituània o Montenegro, que han baixat de segona, i d’altres potents com Noruega, Macedònia o Geòrgia. Passi el que passi no es pot baixar de categoria.

Segons la sentència, feta pública ahir, l’expresident balear va beneficiar amb diners públics el periodista que li escrivia els discursos, Antonio Alemany, per dur a terme una campanya per realçar la seva activitat política.
En concret, Matas ha estat condemnat a una pena de cinc anys, tres mesos i un dia com a autor per inducció dels delictes de frau a l’administració, falsedat en documentació oficial i mercantil, i prevaricació en concurs amb malversació, i a una altra pena de nou mesos per un altre delicte de tràfic d’influències agreujat. A més, l’exmandatari ha estat sentenciat per aquests delictes a nou anys, sis mesos i un dia d’inhabilitació per a qualsevol càrrec electe, i a la pèrdua dels honors i atencions protocol·làries com a expresident.
De la seva banda, Antonio Alemany ha estat condemnat a tres anys, nou mesos i un dia de presó pels delictes de prevaricació, falsedat en document oficial, malversació i tràfic d’influències.

Concurs ‘pantalla’
En la resolució es considera provat que del 2003 al 2007 Matas va concedir a Alemany, mitjançant un concurs pantalla, 200.000 euros per escriure els seus discursos i assessorar-lo en matèria informativa, al mateix temps que va influir per beneficiar-lo amb una subvenció de 450.000 euros per crear una agència de notícies.
La sentència es refereix així al concurs atorgat pel govern a l’empresa Nimbus, propietat d’un dels condemnats, per a assessoria en mitjans de comunicació, i que en realitat va ser una “autèntica disfressa”, per pagar a Alemany els discursos. El document afirma que Matas volia comptar amb Alemany, periodista de “dilatada trajectòria” i “afí a posicionaments del Partit Popular”, però que aquest no desitjava que se’l contractés com a assessor extern del govern perquè volia “mantenir l’anonimat”.
Per pagar els seus serveis calia “acudir a alguna estratagema”, per la qual cosa Matas, que segons la sentència “posseïa coneixements de la contractació administrativa”, va concebre la idea del concurs públic a Nimbus. L’amo de Nimbus, Miguel Romero, sentenciat a un any, un mes i 15 dies de presó per aquests fets, va accedir a presentar-se al concurs com a “favor” personal a Matas i en previsió de futures contractacions públiques, però va derivar els diners que obtenia a una empresa d’Alemany, quedant-se prèviament amb un 5% de comissió. El concurs el va tramitar l’exdirector general de Comunicació del govern, Joan Martorell, condemnat a 1 any i 6 mesos.
Cap dels objectius d’aquest contracte públic es va complir, segons la sentència, i “solament va servir per retribuir al senyor Alemany tots els serveis que el president Matas li va encomanar i que efectivament va dur a terme durant tota la legislatura”.
L’advocat de Matas, Antonio Alberca, va dir que recorrerà contra la sentència davant el Tribunal Suprem, en entendre que es basa “en presumpcions i no en proves”.

EL PSOE I IU DEMANEN COMPTES A RAJOY

La portaveu parlamentària del PSOE, Soraya Rodríguez, i el diputat d’IU Joan Josep Nuet van exigir ahir al president espanyol, Mariano Rajoy, que doni explicacions sobre la condemna a Matas. Rodríguez va recordar que Rajoy havia afirmat en alguna ocasió que a ell li agradaria presidir un govern a Espanya com el que Matas presidia a les Balears. “Avui és un dia en què el PP no pot callar. Alguna explicació ha de donar als ciutadans”, va dir Rodríguez, qui també va convidar el candidat del PP a les eleccions andaluses, Javier Arenas, a sumar-se a aquestes explicacions per la condemna d’un company seu en la bancada blava, quan tots dos eren ministres amb José María Aznar.
En la mateixa línia, Nuet es va preguntar si Matas “encara és amic de l’ànima de Rajoy”, ja que tots dos “passaven junts bons estius de vacances”, per la qual cosa va emplaçar el president de l’executiu a fer una declaració pública.

Va assegurar que es trobava a Andorra cercant feina i que si la policia el va detenir prop del comerç era perquè havia dormit al carrer en no disposar de diners i que el xandall i la dessuadora foscos que portava com a doble capa de roba i el mòbil, dos elements que el vincularien a la banda que hauria perpetrat el cop, tot just se’ls acabava de trobar en un contenidor de brossa.
Per l’acusació pública, els fets eren clars. “Està mentint”, va assegurar el fiscal, que va posar en relleu les contradiccions entre la seva declaració i la dels dos policies que el van detenir. Els agents van explicar que “en veure’ns havia accelerat el pas” i que, de seguida que se’l va interceptar, “només ens va dir que no havia fet res”. El fet de trobar-se a tot just 150 metres de la joieria i com anava vestit el feien sospitós. A més, va continuar el fiscal, quan es va donar el seu nom a les autoritats espanyoles, van ser aquestes les que van recomanar cercar un campament en zones boscoses, com el que es va localitzar hores després a la Plana.
I és que la policia espanyola, va remarcar l’acusació pública, ja coneixia Dita. El va detenir el 2009, in franganti, mentre que amb altres membres de la banda perpetraven un cop a una joieria de Huelva. A més, les autoritats espanyoles disposaven de fotografies seves al costat d’un altre implicat en l’atracament a la Cellini –s’havien trobat empremtes seves al campament–.

Mòbil i sms claus
La fiscalia va recordar, a més, que l’acusat també tenia antecedents per fets similars al seu país: dues condemnes el 1999 i el 2004. Per a l’acusació pública, el detall del telèfon és especialment revelador. Minuts després de la detenció, l’aparell va rebre un concís SMS en romanès: “Hem arribat.” La triangulació feta a posteriori va demostrar que s’havia enviat des de la zona del campament. El ministeri públic va deixar clar que el mòbil era de l’acusat i que “no és cap indici, sinó una prova de la seva implicació”.
La defensa, en canvi, va demanar l’absolució i la posada immediata en llibertat. Al seu entendre, “es trobava en el lloc equivocat en el moment equivocat”, i en tot el sumari “no existeix cap prova que demostri la seva participació”. Per l’advocat, la versió de Dita era “creïble”, i el que realment és “inversemblant” és que “si era tan professional estigués una hora després al costat del lloc dels fets amb l’uniforme oficial de delinqüent”.

UNA BANDA I UN COP EXTREMADAMENT PROFESSIONAL

Ja en el moment dels fets va poder constatar-se que el robatori a la joieria Cellini havia estat un cop extremament professional. Ahir, durant la vista oral, es van explicar nous elements que van certificar que els autors de l’atracament havien analitzat de forma minuciosa el cop i tenien una àmplia experiència en altres accions similars. De fet, la banda és coneguda per les autoritats policíaques de molts països. Principalment, d’Espanya, on se’ls imputen fins a 19 robatoris més, però també estan sent investigats a França, Anglaterra, Alemanya o Àustria.
Un primer detall clau és la forma d’actuar. Preparació extrema, amb la provocació de dos incendis –un cotxe a Escaldes i uns contenidors a la capital– com a distracció i una cadena que havia d’impedir l’arribada de cotxes per l’avinguda Meritxell. Al costat d’aquesta bar­rera es va trobar un bossa amb còctels Molotov preparats per ser llançats. Els especialistes en explosius que van declarar a la vista van ser contundents. De les ampolles s’havia eliminat tot rastre de les etiquetes per garantir una explosió al més eficaç possible. “Haurien tingut efectes devastadors en un vehicle. Fins i tot podrien causar la mort dels ocupants”, va declarar un dels agents.
Els mòbils emprats en l’acció també seguien pràctiques professionals, segons la policia. Quatre aparells numerats de l’1 al 4 i sense cap més telèfon a la memòria. A l’hora d’actuar, màxima fredor. Ni la presència de dos testimonis, un al carrer i un altre al seu pis, els van pertobar. En pocs minuts van obrir la joieria, van agafar el material i van fugir, en filera, avinguda Meritxell avall. Van baixar fins a Prat de la Creu per la Callissa Ciutat Valira, van enfilar vorejant el Parc Central cap als Marginets i d’allà, a la muntanya, per on van fugir cap a Espanya. Tot ho tenien molt ben estudiat.
“Es tracta d’una estructura organitzada, jerarquitzada i disposada per cometre delictes”, va destacar el fiscal, per després remarcar que Constantin Dita “hi pertany”.