La comissió ha determinat que, si l’hotel estigués reformat, i per tant considerat nou, tindria un valor d’uns 11,8 milions d’euros (11.871.076,08 ). Com que no és el cas, s’ha estimat que els treballs de rehabilitació per deixar-lo reformat suposarien un cost de 5.533.008 euros, xifra que es descompta dels 11 milions taxats i dóna com a resultat els 6 proposats. D’aquests, la comissió d’expropiació no decideix sobre el percentatge que correspondria a dos dels titulars de la propietat, P3 SA i Antoni Picart. De Picart, la resolució cita una valoració pròpia que especifica que li pertocarien 22.359.974 euros d’indemnització.
La comissió sí ha determinat, en canvi, que Maria Moles, propietària d’una de les parcel·les afectades, ha de percebre una indemnització de 8.157,97 euros. Queden exclosos d’un repartiment d’indemnitzacions entre diverses societats privades que havien al·legat perjudicis per la declaració de l’hotel on tenien el domicili social com a monument del patrimoni nacional.

S’ha de demanar crèdit
Els afectats tenen a partir d’ara 13 dies per presentar les al·legacions que consideren escaients. Sobre aquesta possibilitat, el cap de Govern va dir ahir que “hi ha lloc a l’apel·lació, però entenc que no prosperarà”. Bartumeu també va assenyalar que no hi ha diners per fer front a aquesta despesa per pagar la indemnització, de manera que es fa necessari ara demanar un crèdit extraordinari.
A l’hora de fixar el preu de l’expropiació, la comissió ha tingut en compte tres consideracions. Per una banda, ha considerat el fet que al terreny sobre el qual s’aixeca l’hotel no es pot construir res “i per tant el terreny té un handicap molt gran, ja que no dóna valor a la finca”. També s’han tingut en compte els criteris urbanístics i arquitectònics decretats per protegir el monument, que limiten les possibilitats constructives.
Al mateix temps, un segon aspecte tingut en compte és l’entorn de protecció del monument que afecta la taxació dels immobles per sobre de les indicacions dels Plans d’Ordenació Urbanístics Parroquials (POUP) de manera que “un cop s’ha declarat una construcció bé d’interès cultural (BIC), el POUP d’Encamp no dóna cap referència objectiva sobre la valoració del terreny”. Una tercera consideració ha estat la data de valoració, de manera que han incidit en l’avaluació de la situació econòmica actual i l’estancament del mercat immobiliari.
El text de la resolució publicada ahir recorda que la comissió d’expropiació “té encomanada la tasca de fixar, per via d’autoritat, l’import eventual de la indemnització que ha de correspondre als expropiats”. Se subratlla que l’expropiació es justifica pel fet que “es vol garantir i assegurar la permanència” del bé, que “forma part de la memòria col·lectiva dels andorrans” i que “ha de retrobar la seva integritat física i també la seva capacitat de transmetre els valors del qual és portador”. A la vegada, la comissió recorda que “la valoració d’un BIC té a veure amb criteris històrics, artístics, constructius i fins i tot emotius, però en cap cas econòmics.” Sobre la situació de l’edifici també es menciona un informe del 2005 que declara el monument en estat de ruïna administrativa, “perquè la rehabilitació supera el 50 per cent del valor actual de l’edifici sense comptar el valor del terreny”, i també de ruïna urbanística, és necessari fer d’obres que no rebrien permís.

UNA BATALLA LEGAL INTERMINABLE

La resolució de la comissió d’expropiació recorda que l’hotel Rosaleda és un testimoni material dels canvis econòmics i socials que el país va viure a mitjan del segle XX, dissenyat per l’arquitecte Adolf Florensa Ferrer, un destacat representant del moviment noucentista a Catalunya.
El bé va ser inclòs a la llista del Patrimoni Cultural un cop es va tenir llesta la Llei del 2003. Des d’aleshores, els diferents agents afectats han mantingut una batalla legal sobre l’edifici que ha allargat tot el procés en el temps. Entre els principals afectats, P3 SA havia amenaçat de portar el cas fins a Estrasburg si era necessari, esgotant primer totes les vies legals dins del Principat. Ara s’obre un període de tretze dies per presentar qualsevol al·legació.

L’ambaixador de França, Gilles Chouraqui, es va acomiadar ahir en una recepció que va aplegar una seixantena de representants de l’àmbit cultural i en què va destacar el llegat que deixa al país amb la creació de la Primavera francesa d’Andorra.

El 81% dels clients de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) valoren de forma positiva el servei de la parapública –amb una nota d’entre 7 i 10 punts–, el 14% li concedeixen un aprovat just i el 2% el suspenen.

El Govern ha aprovat un decret pel qual s’autoritza un avanç de fons de 292.240 euros per finançar el projecte de descripció i valoració dels llocs de treball de l’administració general, l’elaboració del llibre blanc sobre la Llei de la funció pública i l’estudi per al desplegament de les carreres professionals de l’administració, segons va recollir ahir el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).

Una dona jutjada ahir pel Tribunal de Corts va admetre haver-se quedat diners que havien pagat els clients de la immobiliària on treballava, ja que en aquells moments tenia dificultats econòmiques. D’aquesta manera, va manifestar que quan els clients venien a pagar derrames els feia constar com a pagadors però es quedava els diners.

La bailaora Cristina Hoyos portarà aquesta nit, al Prat del Roure d’Escaldes-Engordany, el seu Romancero gitano en una actuació que –amb el patrocini de BIBM– “ha generat molta expectació entre el públic andorrà, ja que s’ha venut gairebé totes les entrades”, segons va assenyalar ahir la consellera de Cultura del Comú escaldenc, Nuria Barquín.

La bona organització i la bossa de premis són dos motius de pes  perquè un torneig sigui exitós quant a participació. Per aquest motiu l’Open Internacional d’Andorra tornarà a tenir aquest any un ple d’inscrits, després de patir els efectes de la crisi l’any passat.

Així ho publica aquest dimecres el butlletí del Consell General. Concretament, les esmenes fan referència als crèdits per finançar les despeses derivades de l’execució de diversos projectes clau de desenvolupament de les infraestructures i dels serveis del Servei de Telecomunicacions d’Andorra; les despeses del departament de duana; la restauració dels béns arqueològics de metall de la zona arqueològica de la Roureda de la Margineda; les despeses derivades de l’assistència lletrada gratuïta en torn d’ofici davant de l’autoritat judicial; i les despeses corrents diverses de la Secretaria d’Estat d’Esports, Joventut i Voluntariat.
La presentació d'aquestes esmenes a la totalitat van en la línia que ja va manifestar el president del grup parlamentari d'Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, que no acceptarien projectes de llei de crèdits extraordinaris contra nou endeutament.
D'altra banda,  el grup parlamentari reformista i el d'Andorra pel Canvi han presentat quatre preguntes per via d'urgència per ser respostes durant la sessió de Consell General d'aquest dijous. En aquest sentit, els reformistes, d'una banda, pregunten al Govern el motiu pel qual no ha entrat a tràmit la Llei de l'IVA, i de l'altra, sol·liciten informació sobre l'abast del conveni signat entre el Govern i el Comú d'Encamp sobre trasllat de runa.

De la seva banda, Andorra pel Canvi vol saber quin és l’abast concret i detallat de l’acord que Govern està negociant amb Brussel·les en relació a l’euro, "més enllà del fet de poder encunyar euros i de considerar l’euro com a moneda oficial d’Andorra". I la segona pregunta entrada per via d'urgència fa referència a les disposicions legals en les que es fonamenta el Govern per comunicar a les empreses del país el règim sancionador de la Llei de comptabilitat, que consideren que "limiten els drets dels ciutadans".

La història de Pollyanna neix l’any 1977. Una botiga de roba de nens amb un nom inspirat en un llibre infantil. Ara és un grup de dotze botigues de moda a la capital i Escaldes però amb el mateix esperit familiar. Lluís Mils s’hi va incorporar a final dels vuitanta, quan l’empresa que va iniciar la seva sogra amb una botiga i que ja dirigia la seva dona començava a fer-se gran. Informàtic de professió va entrar de ple al món de la moda. Però no era aliè al sector del comerç. Els seus pares regentaven una botiga i “hi vaig néixer”.
“Que comprar sigui un motiu de satisfacció, que el client se senti bé.” Aquest és l’objectiu. Però l’entorn també ha de ser favorable. I Mils reivindica una llei que reguli períodes de rebaixes i promocions. “Fa mal al sector i al país que el turisme vegi Andorra com un outlet.” “El diferencial de preu ha de ser un atractiu, però no hem d’oblidar el servei i el valor afegit”, apunta. Una de les seves missions és la relació amb proveïdors i descobrir marques “genuïnes”. El grup es va llançar al gran eix (l’avinguda Carlemany) per exigències comercials. “Per tenir algunes marques havíem d’estar a primera línia”.
Dirigir un grup de botigues i ,a més, fer-ho mà a mà amb la dona   fa difícil desconnectar? Reconeix que sí. “Ens n’adonem els quatre dies d’obligat tancament perquè a casa hi ha una pau increïble. Però és la nostra feina i contents de fer-la.” Una pregunta porta a l’altra. Què en pensa del tancament dels diumenges a la tarda? “A nosaltres només ens afecta en algunes botigues però som un país turístic i comercial i hem d’estar al servei dels visitants.” Això sí, puntualitza que perquè una botiga funcioni hi ha d’haver bon producte i dependents satisfets. Els del grup Pollyana tenen diumenges de festa i caps de setmana sencers en temporada baixa. Així que el decret del Govern ha destarotat els calendaris.

PERFIL
>> Formació
Va estudiar informàtica a França i hi va començar a treballar l’any 1979 quan encara era un sector per explotar i ni tan sols s’havia llançat el primer PC.

>> Ocupació actual
S’ocupa de la part financera, administrativa i comercial. La seva dona porta el dia a dia de les botigues i la plantilla.

>> El futur
Té tres fills. Hi haurà successió?  Un estudia direcció d’empreses així que hi està a prop. Però Mils creu que la primera feina és millor tenir-la fora de casa.