Durant aquest període realitzaran els treballs de  manteniment i millora que es fan de forma periòdica, i alguna intervenció concreta com ara la renovació de les plaques del sostre a la sala d’aeròbic i al gimnàs. La parada tècnica, habitual al mes de setembre, canvia les dates per poder avançar l’inici de classes de natació al mes de setembre i no a l’octubre com es feia fins ara, una demanda cursada per alguns socis afectats. El tancament es farà de forma esglaonada per sectors: bar bitlles, zona esportiva i zona aquàtica, amb l’objectiu de minimitzar la repercussió en els socis i usuaris del centre. Així, el bar bitlles tancarà del 28 de juny al 5 de juliol, la zona esportiva del 26 de juny al 19 de juliol, i la zona aquàtica del 26 de juny al 26 de juliol.

Tots els interessats podran veure tot el material exposat, el dia abans, dilluns 21 de juny, de les cinc de la tarda a les nou del vespre. Aquesta iniciativa arriba després que la corporació hagi adjudicat a una empresa externa, a través d’un concurs públic, la instal·lació, configuració, lloguer i manteniment del parc d’impressores, equips multifunció i fotocopiadores del comú, així com el subministrament dels consumibles amb la voluntat de reduir els costos de manteniment d’aquests aparells informàtics.

El preu de sortida per a cada bé serà l’indicat en la relació que es podrà retirar al servei de tràmits del comú d’Encamp, on s’especifiquen les característiques tècniques. Les dites no podran ser inferiors a deu euros. Els adjudicataris podran adquirir els consumibles corresponents al material escollit. El bé subhastat s’adjudicarà al licitador més adient d’entre els que hi concorrin. El comú podrà declarar totalment o parcialment deserta la subhasta, si no es presenten propostes. El pagament s’haurà d’efectuar al comptat, en efectiu o xec, en aquell mateix acte.

Aquest campus és l'únic del país de futbol sala i compta amb el patrocini i suport de Crèdit Andorrà, del Govern d'Andorra i del Comú d'Andorra la Vella. La meitat dels assistents, d'entre 7 i 15 anys, són d'Andorra, i l'altra meitat, es reparteixen entre Catalunya, València i Aragó.

El campus està dirgit pel tècnic i exseleccionador Carles Riba i compta amb la coordinació de l'entrenador de tercer nivell de futbol sala, David Riera, i de l'entrenador de C.E. Sant Julià, Aitor Garcia. Les sessions d'entrenament es faran al poliesportiu d'Andorra la Vella, al pavelló de l'estadi comunal, al pavelló dels Serradells i al globus dels Serradells. Les sessions són de quatre hores als matins, i després a les tardes es faran activitats i sortides complementàries. L'objectiu del campus és desenvolupar la tècnica de l'esport col·lectiu, perfeccionar la tècnica individual i aprendre tàctiques de joc a través del suport de vídeo. Tal i com ha explicat el mateix Riba, és tota una satisfacció veure que aquest campus s'ha consolidat tan ràpid, ja que només és la tercera edició. Pel que fa a la participació femenina, de moment només hi ha quatre noies inscrites, tot i que l'objectiu és poder arribar a la desena durant els pròxims anys.

Les llums que s'aturaran són una filera al llarg d'un costat de les avingudes Sant Antoni, del Ravell i del Través, restant sense funcionament de les dotze de la nit a les sis del matí. En total són 73 fanals menys. L'objectiu del comú és tenir la màxima cursa del consum d'energia i per aquest motiu els treballadors comunals ja apliquen internament normes de conducta sostenible com apagar llums i ordinadors sempre que surten del despatx per estones llargues, o mantenir una temperatura adequada de la calefacció i l'aire condicionat.

A banda, el comú ha encarregat un estudi d'estalvi energètic que ha de permetre determinar les mesures que es poden aplicar als edificis comunals per reduir el consum tant d'electricitat com de gasoli.

Els comptes anuals dipositats al Registre es conservaran durant els cinc anys següents a la formalització del dipòsit. L’aprovació del reglament del Registre de Dipòsit de Comptes respon al compliment de la Llei de la comptabilitat dels empresaris, que estableix l’obligació de tots els empresaris de dipositar els comptes anuals al Registre de Dipòsit de Comptes. S’exclouen de l’àmbit d’aplicació d’aquest reglament les societats mercantils i les sucursals de societats mercantils estrangeres, que hauran de dipositar els comptes regint-se per la seva regulació específica.

El Govern recorda en un comunicat que les 6.900 empreses inscrites al registre de societats hauran de dipositar els comptes anuals al Registre de Dipòsit de comptes o al Registre de Societats Mercantils abans del 31 de juliol del 2010. Per facilitar a les empreses aquest procediment el Govern va posar en marxa el mes passat quatre mesures: organització de sessions informatives obertes al públic, edició de fulletons explicatius, habilitació d’un espai específic i facilitar als ciutadans un model de comptes abreujats. Aquest reglament determina també els procediments que cal seguir per dipositar els comptes anuals dels empresaris al Registre de Dipòsit de Comptes. D’entre aquests procediments el Govern destaca la possibilitat de dipositar-los en suport electrònic. En aquest sentit, amb l’objectiu d’homogeneïtzar els procediments de dipòsit de comptes anuals i d’incorporar aquest nou procediment de presentació de documents comptables, el Govern ha aprovat també la modificació del reglament del Registre de Societats Mercantils.

La trobada serà a les set de la tarda a la plaça Germandat i finalitza amb quatre mesos de treball dels infants de la parròquia. Durant l'acte es llegirà un manifest emplaçant als amos dels gossos a complir amb "les obligacions per al benestar de la comunitat". Els infants dels tres sistemes educatius de la parròquia han elaborat quatre documents amb el títol Siguem cívics sobre quines han de ser les normes que s'han de seguir a l'hora de ser propietari d'un gos, documents que han estat publicats en els diferents mitjans de comunicació escrits. Els dotze representants del Consell d'Infants llegiran un manifest en l'acte de dimarts recordant què significa ser propietari d'un gos i quines són les obligacions que s'han de seguir per al benestar de la comunitat. Els gossos que hi assisteixin seran guardonats amb un llacet.

La trobada serà a les set de la tarda a la plaça Germandat i finalitza amb quatre mesos de treball dels infants de la parròquia. Durant l'acte es llegirà un manifest emplaçant als amos dels gossos a complir amb "les obligacions per al benestar de la comunitat". Els infants dels tres sistemes educatius de la parròquia han elaborat quatre documents amb el títol Siguem cívics sobre quines han de ser les normes que s'han de seguir a l'hora de ser propietari d'un gos, documents que han estat publicats en els diferents mitjans de comunicació escrits. Els dotze representants del Consell d'Infants llegiran un manifest en l'acte de dimarts recordant què significa ser propietari d'un gos i quines són les obligacions que s'han de seguir per al benestar de la comunitat. Els gossos que hi assisteixin seran guardonats amb un llacet.

Aquesta davallada es dóna en tots els sectors, excepte en administració, salut i educació, que presenta un creixement del 3,1%. D'altra banda, la massa salarial del mes ha estat de 84.439.849,08 euros, el que representa un augment del 5,2% respecte el març de l’any anterior. Finalment, el salari mitjà mensual de març ha augmentat en 161,23 euros (8,3%) respecte el març de 2009 per influència dels pagaments extraordinaris en el sector financer, i queda en 2.093,20 euros. Els sectors que redueixen més assalariats són construcció, hoteleria i turisme, i comerç. L’únic en què augmenta el nombre d’assalariats és administració, salut i educació. En l’anàlisi de l’evolució de la massa salarial per sectors, Estadística assenyala que al sector de construcció es produeix la major davallada, d’un 15,7% respecte el març de 2009. En canvi, el sector sistema financer augmenta la seva massa salarial en un 82,4% per cobrament de primes. Els altres sectors que augmenten la seva massa salarial són administració, salut i educació i serveis.

Les dades del mes de març mostren que el salari mitjà s’estabilitza en molts sectors, particularment en el d'administració, salut i educació. També s'observa un augment en hoteleria i turisme i en serveis. De tota manera, l’augment més destacat es produeix en el sector sistema financer fruit del canvi en el mes de pagament de pagues extraordinàries en alguns declarants. Estadística ressalta que calculant la mitjana dels darrers dotze mesos per tal de treure l’efecte de l’estacionalitat de la dada, la mitjana d’assalariats és de 39.347 al març 2010, un valor que representa una variació de -101 assalariats respecte el mes de febrer de 2010. Així, la tendència està a una reducció de 3% anyal des del gener del 2009. Estadística recorda que el mes de març del 2007 es va obtenir el valor màxim històric amb 42.559 assalariats. A partir d’aquest mes es canvia la tendència a l’alça i es produeix un descens continu dels assalariats.

Així ho posen de relleu les dades publicades pel Departament d'Estadística. D'altra banda, L'IPC acumulat, del desembre del 2009 al maig del 2010, s'ha situat en l'1,2% i la inflació subjacent del mes de maig del 2010 registra una variació mensual del 0,2% (maig 2009, 0,4%) i situa la variació anual en el -0,2% (abril 2010 -0,1%).

En termes anyals, els grups de l’IPC que han tingut una tendència inflacionista al mes de maig són habitatge, transport, hotels i restaurants, salut i esbarjo. En canvi, en termes anyals, els grups de l’IPC que han tingut una tendència menys inflacionista al mes de maig han estat vestit i calçat, mobles, ensenyament, béns i serveis diversos, i aliments, begudes i tabac. Pel que fa a al inflació subjacent, aquella que es calcula sense tenir en compte els productes energètics i els productes frescos, al mes de maig, ha registrat per segon mes consecutiu una variació interanual negativa que supera d’una dècima la registrada al mes anterior, situant-se al -0,2%. Així, Estadística assenyala que continua creixent la diferència entre l’IPC i la inflació subjacent que passa de l'1,9% al 2,1%, sobretot per la continuada recuperació dels preus dels productes petroliers, que registren unes variacions anyals positives que passen del 20,4% al 23,3%. També continuen a l’alça els preus dels productes frescos, però amb variacions menys fortes, passant del 2% al 2,2%. Una altra causant d’aquest creixent diferencial, segons destaca Estadística, és la baixada continuada de preus de l’alimentació no relacionada amb el producte fresc, que passa del -2,4% (abril 2010) al -3,1% (maig 2010).
En relació als països veïns, l’IPC interanual de França baixa una dècima aquest mes de maig, situant-se a l'1,6%. La pujada de preus de l’energia i dels productes frescos són els principals causants d’aquesta variació. D'altra banda, l’IPC d’Espanya registra aquest mes de maig una variació mensual del 0,2% fent pujar de tres dècimes la inflació interanual a l'1,8%. Els grups que més han contribuït en aquesta pujada de preus han estat el vestit i calçat, l’habitatge i el transport.

Pel que fa a les fronteres, l’entrada de vehicles per la hispanoandorrana ha augmentat un 2,7%, mentre que des de la frontera francoandorrana ha disminuït en un 10,2%. El nombre de vehicles que han entrat al país el mes de maig ha estat de 342.187, dels quals 329.950 han estat turismes i 12.237 vehicles pesats. Respecte el mateix mes de l’any passat, han entrat 5.972 vehicles menys (-1,7%), amb una disminució de 8.863 turismes, mentre han entrat 2.891 vehicles pesats més que l’any passat. Per fronteres, els vehicles provinents d’Espanya han estat 235.558, augmentant en un 2,7% respecte el mateix mes de l’any passat. D'aquests, 226.371 han estat turismes, i 9.187 vehicles pesats. Per la frontera francoandorrana, han entrat 106.629 vehicles, el que suposa un -10,2% respecte el mes de maig del 2009.

En l’acumulat dels darrers dotze mesos, i respecte l’acumulat del mes d’abril, el nombre total de vehicles entrants ha disminuït un 0,1%. Estadística assenyala que des de l’octubre de 2009 hi ha certa millora, i s’accentua des de principis d’any. Per fronteres, hi ha una millora del 0,2% per la hispanoandorrana, mentre que en la francoandorrana, l'entrada de vehicles ha disminuït en un 0,9%. Respecte l’acumulat del mateix període de l’any passat, la variació és positiva des del mes de març, sent d’un 1,8%, gràcies al comportament positiu dels turismes que pugen en un 2,2% mentre que els vehicles pesats continuen amb una variació negativa passant, però, en tres mesos del -22,5% al -10%. Per fronteres, respecte l’acumulat de l’any passat, des d’Espanya han entrat un 2,5% més de turismes i en canvi un 11,2% menys de vehicles pesats, mentre que des de França han entrat un 1,7% més de turismes i un 6,6% menys de vehicles pesats.
En l’acumulat des de principis d’any, i respecte el mateix període de l’any anterior, les dades reflecteixen un creixement del 3,8% en l’entrada de vehicles, pujant en turismes en un 3,5% mentre que en vehicles pesats la variació és també positiva amb un 13,5%. Per fronteres, des d’Espanya s'ha produït un augment del 5,6% en turismes, sent també positiu en vehicles pesats, amb un creixement del 10,8%. Des de França, també ha augmentat en un 23,7% en vehicles pesats, però ha disminuït un 1,7% en turismes.

Estadística posa de relleu que durant el mes de maig s’han de tenir en compte els dies festius del Primer de maig, tant a França com Espanya, així com els dies 8, 13 i 24 a França, i el 24 de maig a molts municipis de Catalunya (entre ells Barcelona), i també a Andorra. En aquest sentit, pel recompte de dades, s’ha introduït el divendres 30 d’abril per poder representar l’efecte real del cap de setmana de l’1 de maig, que va ser en el còmput general el de més afluència, amb una entrada d’uns 23.500 turismes provinents d’Espanya i d’uns 11.500 des de França. De la resta de caps de setmana, Estadística destaca el pont del 13 de maig a França, durant el qual van entrar més de 16.000 turismes per la frontera francoandorrana. El dilluns 24 de maig, tot i ser només festa local, es va registrar una entrada dels turismes provinents d’Espanya molt similar al Primer de Maig, amb una entrada de 23.500 turismes, mentre que des de França, tot i ser també festiu, van entrar uns 9.500 turismes.

Va ocupar el càrrec de vicepresidenta del col·legi amb l’anterior junta i des del febrer és la màxima responsable de l’entitat. En l’anterior mandat van aprovar els estatus per convertir-se en col·legi professional i deixar de ser associació i van fixar les bases per aconseguir una de les principals demandes, una regulació de la professió.

Aconseguir una llei que regulés la vostra professió era una de les principals lluites. Com està el projecte?
El decret actual és de l’any 80 i allà indica tot el que podem fer, que són coses puntuals, com ajudar el metge, prendre la pressió, tasques de prevenció i promoció de la salut. La infermeria ha evolucionat molt, la infermera surt preparada i està capacitada per fer moltes més tasques que, de fet, s’estan fent però no estan regulades. Hauríem de començar la casa pels fonaments, definir quines són les competències i responsabilitats de la infermera i tirar endavant la professió.

Necessiteu un marc jurídic.
Sí, perquè no ha passat mai res però si arriba a passar mai alguna cosa seria un problema.

Quines competències assumiu ara que no estan posades negre sobre blanc?
Les tasques de valorar el pacient, de fer diagnòstics d’infermeria, de fer tractaments. Són tasques pròpies, no del metge. També podem fer tasques de promoció i educació per la salut, prescriure alguns medicaments.

I com va el treball amb el ministeri?
Els hem presentat un primer esborrany del document, ells ens han presentat la resposta amb coses que creu que hi falten, coses que s’havien de modificar i nosaltres ja hi estem treballant. El que passa és que sorgeixen dubtes. Per exemple, les especialitats. Quines especialitats regular. Seguim el model espanyol, el francès, el nostre? No és fàcil.

La iniciativa la porteu vosaltres?
Sí, el col·legi porta la iniciativa en col·laboració amb l’escola universitària d’infermeria i amb personal de l’hospital. També tenim prevista una roda de contactes amb d’altres institucions sanitàries, com les residències geriàtriques, perquè ens coneguin, explicar-los aquesta normativa i el que estem fent i perquè també ens expliquin els seus neguits, ens informin sobre què troben a faltar.

En quins terminis voldríeu enllestir-la?
La intenció és presentar el document a final de juny o juliol al ministeri perquè se’l puguin tornar a revisar, i llavors ja serà el ministeri qui tindrà la responsabilitat de definir la regulació.

Quines especialitats estan definides ara?
Hi ha la infermera llevadora i la de salut mental, que estan inscrites com a tal al registre del ministeri. Són les dues que estan reconegudes. A Espanya també existeix la de pediatria, la de salut comunitària, la de geriatria, n’hi ha set. Però aquí també entra la implantació del bàtxelor en infermeria i els màsters posteriors. Entre ministeri d’Educació, Salut i Universitat haurien de veure com jugar aquestes peces a l’hora d’implantar una especialitat. S’hauria de definir quina titulació requereix i amb quines competències.

Com valoreu els estudis de la Universitat d’Andorra?
La gent surt molt formada, hi ha hospitals espanyols que reben estudiants en pràctiques i després diplomats que van a treballar allà i el que ens consta és que consideren que surten molt ben preparats i que s’adapten molt bé al sistema de treball espanyol. I les que marxen a França o el Regne Unit igual, no tenen cap problema.

És habitual que part de la promoció marxi fora?
Quan acabes la carrera no has acabat els estudis. Has d’ampliar formació i la trobem a Espanya o França. I vulguis o no també desitges saber com es treballa fora. És una professió en què acostuma a haver-hi bastanta rotació de personal.

No és per qüestions econòmiques?
La remuneració sempre es pot millorar, però tenim unes condicions força bones, també de formació. L’hospital permet fer formació continuada i és un incentiu.

Quants col·legiats teniu?
Ara mateix els col·legiats som un 50% de la població professional que treballa a la infermeria.

I com és que és tan baixa?
Fins ara el col·legi era una associació i com a associació tenia un reglament intern que limitava la col·legiació als andorrans o els que portaven 20 anys de residència. I, és clar, moltíssima gent en quedava exclosa. Això ha canviat però moltíssima gent com que no ha estat obligatori col·legiar-se no ho ha fet.

Us ajudarà la Llei de col·legis professionals?
Aquesta nova llei ens ajudarà que es col·legiïn tots els professionals d’infermeria en actiu i el col·legi vol incentivar aquesta comunicació amb tots els infermers per explicar aquesta llei  però també perquè entenguin el perquè de la col·legiació, conscienciar de la importància de fer-ho. Es tracta de fer una professió forta. Considerem que la professió d’infermeria és prou important i que, d’aquesta manera, es pot intervenir més a l’hora de fer polítiques, millores a nivell professional, reglaments.

Quins són els números concrets?
Ara actualment hi ha al voltant d’unes 140 col·legiades i treballant en actiu són unes 300 professionals.

Creieu que fan falta tantes infermeres com diu l’OMS?
Aquestes dades s’han d’agafar amb molta cautela. S’han de veure les situacions específiques del país i el sistema sanitari. Si que és veritat que és una professió que fa molts anys que falta col·lectiu i segurament estarem molts anys que no n’hi haurà, és una professió molt vocacional i se l’ha de fer atractiva, que no només et condueixi cap a l’hospital sinó que també puguis treballar en d’altres àmbits. A Andor­­ra en poden faltar però no crec que tantes com diu l’OMS.

De l’escultor, com en molts altres casos, no se’n sap poca cosa més que deuria fer la seva feina a principi de la dècada del 1740. I que, probablement, era un artista d’Adrall. Del daurador del retaule que llueix a l’església de Santa Coloma sí que se’n tenen més dades. Va ser Simó Ruaix. Un mestre que va fer un excel·lent treball. Encertant plenament amb la combinació cromàtica, Ruaix va excel·lir en la seva tasca de daurar una obra que representa el barroc més tardà. Algunes de les característiques d’aquest barroc avançat –com també es dóna al retaule de Sant Antoni de la Cortinada– es reuneixen en un treball que manté, no obstant això, un disseny força conservador. Però ja no s’usen les columnes salomòniques, per exemple. I esdevé més ric en l’ornamentació que no pas en la creació de les figures humanes. En la recreació dels sants. Tots mostren una figura més aviat encarcarada. Rigidesa extrema. Absents d’un moviment que l’escultor del conjunt va mirar de transmetre creant elements que semblessin voler volar. Els vestits s’alcen. I els vels. I les bocamànigues. Els rostres, però, es mantenen impertèrrits. És un retaule de dos pisos i
tres carrers que, com no podia ser d’una altra manera, i tractant-se de l’església de Santa
Coloma, presideix la patrona. L’obra conclosa del tot vers l’any 1749, es deuria encarregar en una època de reformes al temple. Per dotar-lo de més esplendor. Santa Coloma al centre. Amb sant Esteve i sant Francesc Xavier lleugerament per sota. I al segon pis, per sota del sempre present pare etern que corona l’obra, un cèntric grup amb la verge
del Carme i les ànimes del purgatori que, a banda i banda, són acompanyades per sant Antoni de Pàdua i sant Isidre. I molt daurat. Seguint el gust i la destresa de Simó Ruaix. I les 80 lliures que va valdre daurar el conjunt.

EL DETALL

>> El campanar de base circular, immens i imponent, és un dels grans reclams exteriors d’una de les esglésies romàniques més il·lustres del Principat.

Una iniciativa que podria posar-se en marxa –tot i que encara han d’acabar d’ultimar-se alguns detalls– a partir de la primera setmana de juliol, amb l’estrena de la nova entrega de les aventures d’Shrek.
La finalitat és doble, explica el gerent dels cinemes, José Jaime: oferir al públic un producte diferenciat i intensificar la promoció de les pel·lícules. És una iniciativa pionera, apunta que no té constància que s’hagi posat en marxa fins al moment.
De fet, explica, se li va ocórrer d’una manera casual: durant una jornada de jocs infantils al centre comercial va comprovar que bona part del públic estava més pendent dels jocs de la Wii que de la resta de propostes del parc, amb inflables, gronxadors. Va començar a considerar la possibilitat d’extrapolar els joc de les video­consoles a les sales. La tecnologia no planteja problemes i els espais ho permeten. Fins i tot podria fer-se emprant la projecció en tres dimensions.
“Només es tracta de fer una prova, a veure com resulta, quina resposta obtenim”, matisa Jaime. Si té èxit, els campionats acompanyarien la projecció de cada títol que arriba acompanyat de la versió per a wii. Entre els que tenen la sortida ja prevista, l’última entrega de la nissaga protagonitzada per Harry Potter, o la següent aventura de les joguines de Toy Story. De fet, el subministrament està assegurat, perquè cada dia n’hi ha més.
Només queden per tancar detalls. El primer, l’acord amb l’empresa que aportarà els jocs. El segon, qüestions de logística i calendari.

Tot a punt per als concerts
És una nova iniciativa que es posarà en marxa mentre se’n plasma una altra de ja anunciada: la projecció d’òperes i concerts.  Fins al moment, el projecte estava pendent de les infraestructures tècniques necessàries. Un cop comprovat que les sales disposen de tot el cablejat i resta de condicions necessàries per rebre el senyal i projectar els esdeveniments, només s’ha de determinar la programació.
Així les coses, la primera òpera es podria veure a les sales d’Illa Carlemany les properes setmanes. O bé un concert de música pop o rock.
En aquest cas, el model ja està funcionant en sales d’altres ciutats. Per exemple, a Barcelona, als Yelmo, on s’han projectat concerts com per exemple el d’homenatge a Antonio Vega que es va celebrar al Palacio de los Deportes de Madrid.  Més a prop, els cinemes Guiu de la Seu ja ofereixen des de fa uns mesos una programació força estable d’òperes, dins del Circuit Català de Cinema Digital.

GESTIONANT EL MUNDIAL EN 3D

Les portes dels cinemes escaldencs es van obrir a altres tipus d’activitat amb una programació esportiva. El Mundial de futbol prendrà el protagonisme durant les setmanes vinents. En principi, amb els partits que juguin les seleccions d’Espanya, França i Portugal. Ja estan previstos el de Portugal contra Costa de Marfil, demà, i el que enfrontarà  Espanya amb Suïssa, dimecres. L’objectiu, no aconseguit però tampoc descartat per a una altra fase del campionat, és projectar els partits en 3D. Els cinemes estan pendents que la telefònica andorrana arribi a un acord amb Sogecable.

“La majoria són dones i avis i hi ha persones ferides de bala”, va assegurar una font del mateix ministeri.
En el tancament d’aquesta edició, el darrer balanç oficial proporcionat pel govern interí del Kirguizistan elevava a 97 el nombre de morts i a 1.247 els ferits pels disturbis.
Per aturar la violència a la ciutat d’Osh, l’executiu del país asiàtic es va veure obligat ahir a mobilitzar ciutadans de fins a 50 anys lligats al servei militar. “No els mobilitzarem tots, només aquells amb experiència en el servei de les forces de l’ordre, familiaritzats amb l’ús de les armes i que gaudeixin d’autoritat”, va precisar el ministre de Defensa, Ismaíl Isákov.
Mentrestant, els líders de les ètnies uzbekes i kirguís van acordar ahir començar les negociacions de reconciliació per frenar l’escalada de violència. “Les informacions que arriben de la ciutat d’Osh apunten que els dirigents informals de les dues ètnies de la ciutat han acordat obrir conversacions per restablir la pau” va afirmar Dimitri Kabak, president del fons públic kirguís Otkritaya Positsiya.

Rússia envia tropes al país
Un batalló de paracaigudistes russos va arribar ahir al Kirguizistan per reforçar la seguretat de les instal·lacions militars que Rússia té a l’exrepública soviètica i protegir els seus treballadors davant l’onada de violència que colpeja el país. La mesura es va prendre després que el Kremlin renunciés a enviar tropes de pau dissabte passat.

L'OSCE ENVIA EL SEU REPRESENTANT ESPECIAL AL PAÍS ASIÀTIC

L’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) va anunciar ahir que enviarà al Kirguizistan el seu representant especial amb l’objectiu d’aconseguir una solució als enfrontaments ètnics al sud del país.
El ministre d’Assumptes Exteriors del Kazakhstan i president de torn de l’OSCE, Kanat Saudabáyev, va prendre aquesta decisió després de parlar per telèfon amb la presidenta interina kirguís, Rosa Otunbayeva. Segons un comunicat de la cancelleria kazakh, Saudabáyev va comunicar la seva decisió al secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, a la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, i al ministre d’Exteriors espanyol, país que presideix actualment la UE, Miguel Ángel Moratinos.
“Informo els seus interlocutors de la decisió d’enviar a Kirguizistan el seu representant especial, el vicepresident de la cambra baixa del Parlament del Kazakhstan, Zhanibek Karibzhánov, i el director del centre de prevenció de conflictes del secretariat de l’OSCE, Herbert Salber”, deia el comunicat. Karibzhánov i Salber ja havien viatjat al Kirguizistan el mes d’abril durant els sanguinaris enfrontaments entre manifestants antigovernamentals i les forces de seguretat.