Les sortides es faran a les 10 i a les 16 hores i inclouen una visita a la Casa de la Vall, abans de fer l'itinerari. Les tres rutes són per l'Anella Verda, el de la transformació agrícola de la vall, el del creixement i urbanització i el de l'ésser humà i l'adaptació als riscos naturals. També es farà l'itinerari cultural, un dels que tenen més èxit, i que inclou la visita de la capital descobrint els racons històrics i culturals més destacables. L'itinerari més demanat, però, és la visita a l'església de Santa Coloma, que es podrà fer de l'1 de juliol al 31 d'agost, quatre cops al dia. De manera guiada també es podrà aprofitar per visitar el Museu Obert de geologia, Roques al Carrer. Pel que fa a la natura, també es podrà fer els de la Vall d'Enclar, un sobre el camí de la vall i l'altre a la via ferrada.

Aquest any també es comptarà amb visites nocturnes pel Barri Antic per amenitzar els vespres d'estiu d'una manera diferent. Els guies però, també faran suport a les tasques d'informació a les oficines de turisme.

Les sortides es faran a les 10 i a les 16 hores i inclouen una visita a la Casa de la Vall, abans de fer l'itinerari. Les tres rutes són per l'Anella Verda, el de la transformació agrícola de la vall, el del creixement i urbanització i el de l'ésser humà i l'adaptació als riscos naturals. També es farà l'itinerari cultural, un dels que tenen més èxit, i que inclou la visita de la capital descobrint els racons històrics i culturals més destacables. L'itinerari més demanat, però, és la visita a l'església de Santa Coloma, que es podrà fer de l'1 de juliol al 31 d'agost, quatre cops al dia. De manera guiada també es podrà aprofitar per visitar el Museu Obert de geologia, Roques al Carrer. Pel que fa a la natura, també es podrà fer els de la Vall d'Enclar, un sobre el camí de la vall i l'altre a la via ferrada.

Aquest any també es comptarà amb visites nocturnes pel Barri Antic per amenitzar els vespres d'estiu d'una manera diferent. Els guies però, també faran suport a les tasques d'informació a les oficines de turisme.

Aquests itineraris també es podran fer de manera lliure, ja que el Comú ha editat catàlegs perquè la gent els pugui fer sense guia. Pel que fa al de natura també s'inclouen altres camins com el de Prat Primer, el de l'estany de la Nou, el camí de la Costa, el del Serrat, el dels boscos de Solobre i Palomera i el circuit de les fonts. Cal destacar que els itineraris del camí de la Vall d'Enclar, d'una durada de quatre hores, tenen un preu de 20 euros si es fa amb el guia i el de la Via Ferrada de Sant Vicenç d'Enclar, que es fa cada dimecres a partir de les 9 hores, té un preu de 45 euros. D'altra banda, aquest estiu es portaran a terme les visites nocturnes teatralitzades pel barri antic. Aquest esdeveniment recrea, amb les mateixes paraules de Don Francisco de Zamora, les seves aventures a la fi del segle XVIII.

Més de 3.500 usuaris l'any passat

Avui també s'han donat dades sobre visitants. L'any passat 44.528 persones van ser ateses a l'oficina de turisme de la rotonda i 8.721 a la de la Margineda i un total de 3.574 van fer algun d'aquests itineraris.

L'Andorra Conventions Bureau, estructurat com a Club de Producte MICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions) es planteja amb l'objectiu de crear i estructurar un producte relacionat amb els congressos, els incentius i els esdeveniments del país. També planificarà i i finançarà els plans de màrqueting i el seguiment dels objectius que s'estabeixin. La iniciativa compta amb el suport dels comuns, que ja han manifestat l'interés per ser en aquest organisme en un futur. De fet el comú de la capital ja recolza la seva posada en marxa des d''un punt de vista econòmic.

L'Andorra Convention Bureau disposarà d'una assemblea general, en què hi haurà tots els membres del club de producte i es nomenarà un comitè executiu en què hi haurà Andorra Turisme, els comuns, les empreses organitzadores d'esdeveniments, centres de congressos, sales de reunions, establiments d'allotjament turístic i empreses inherents al sector. Un dels primers objectius és oferir serveis en assessorament d'organització d'esdeveniments al Principat i donar recolzament logístic i econòmic a candidatures.

L'Andorra Covention Bureau vol començar a operar per participar al Saló Professional de la Indústria de Viatges de negocis, Congressos i Incentius EIBTM, a Barcelona entre el 30 de novembre i el 2 de desembre.

Cada vespre de divendres a diumenge, entre les vuit i les onze, el Lluís té un objectiu: que el menjar que reparteix arribi calent a mans del client. I per aconseguir-ho, no s’encanta. Fa més de cinc anys que buscava feina temporal a McDonald’s com a repartidor a domicili “per guanyar uns calerons extra” i, com que li agrada el que fa i li serveix per arrodonir el sou a final de mes –durant la setmana treballa com a transportista per a una altra empresa, el que li suposa no descansar mai–, s’hi ha quedat.
Cobreix en moto la ruta d’Andor­ra la Vella, Santa Coloma i Escaldes i assegura que, com a màxim, de mitjana triga deu minuts a facilitar l’àpat al domicili que el requereix. “Però habitualment ho fem en pocs minuts”, comenta.  Més, tenint en compte que el salari que rep es basa en un import fix i un extra per a cada encàrrec. “Com més comandes, més guanyes; interessa anar de pressa”, explica. I aquí, a més, se li han de sumar les propines. Sempre en cau alguna. Però admet que tenen un client a qui tots els motoristes volen visitar, per les abundants compensacions que el caracteritzen: “Ens pot donar 10,15 o 20 euros.” Però només la sort és la que mana a l’hora de distribuir els encàrrecs. A mesura que van arribant, es reparteixen seguint un ordre preestablert.
Quan se li demana què és el que pitjor du de la seva feina, ho té clar: la pluja. Perquè conduir una moto en plena tempesta –quan hi ha neu, deixen de repartir– no és de gust de ningú, però s’ha de fer. Els clients, amb tot, són comprensius. “Un dia que plovia moltíssim que em vaig treure amb propines 19 euros”, recorda. I diu que això de treballar al vespre quan la resta del món està de festa... emprenya perquè no pot gaudir de la família com voldria. Però es pot suportar.

L'EINA

>> La moto
És bàsica per poder arribar de pressa arreu, perquè es pot intercalar entre els cotxes i s’aparca de seguida. De fet, quan se la va comprar (és una Kinco 125 i ja té 35.000 quilòmetres) va pensar que la feina de repartidor li serviria per pagar-la. Ara assegura somrient que, amb el grapat de viatges i hores que l’ha utilitzada, “està més que amortitzada”.

Així ho recullen els primers càlculs publicats per Eurostat, l’oficina d’estadística comunitària.
Així, l’indicador de riquesa per habitant a Espanya s’estabilitza després de la tendència a la baixa del 2008, quan el PIB per càpita va ser també del 103 per cent de la mitjana de la UE, després del 107 per cent registrat el 2007, el 105 per cent el 2006 i el 103 per cent del 2005. El PIB per habitant en la Unió Europea va oscil·lar entre el 268 per cent de la mitjana dels Vint-i-set registrat a Luxemburg fins al 41 per cent de Bulgària, segons destaca Eurostat.
A Finlàndia, França, Espanya, Itàlia, Xipre i Grècia, la riquesa per habitant es va situar entre un 1 i 10 deu per cent per sobre de la mitjana comunitària. Per sobre d’aquest grup de països es van situar Irlanda, Holanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya i Bèlgica, tots amb entre un 15 i un 35 per cent més de la mitjana europea.
El canvi més significatiu entre els països que encapçalen la llista va ser la caiguda de Finlàndia des de la sisena fins a la desena posició, en baixar el seu indicador set punts entre el 2008 i el 2009. A la franja d’entre el 10 i el 30 per cent, per sota de la mitjana comunitària, es van situar Eslovènia, la República Txeca, Malta, Portugal i Eslovàquia. A continuació, a Hongria, Estònia, Polònia i Lituània, el PIB per habitant va ser d’entre el 30 i el 50 per cent menys que en el conjunt de la UE. Finalment, l’indicador es va situar entre el 50 i el 60 per cent per sota de la mitjana europea a Letònia, Romania i Bulgària. Eurostat publicarà les dades definitives del PIB per habitant del 2009 el pròxim mes de desembre.

Suport d’Obama
D’altra banda, el president dels Estats Units, Barack Obama, va telefonar ahir al cap del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, per mostrar-li el seu suport per les mesures econòmiques que ha adoptat, segons va informar el portaveu de la Casa Blanca, Bill Burton. Obama va expressar “el seu suport per les mesures econòmiques difícils però necessàries que el president Zapatero ha adoptat les últimes setmanes per enfortir l’economia espanyola”, va declarar el portaveu.
Els dos dirigents van parlar de la importància de seguir “prenent mesures enèrgiques per promoure una recuperació duradora i reforçar la regulació financera” amb vista a la reunió del G-20, que se celebrarà aquesta setmana al Canadà.

LA REFORMA LABORAL, A PUNT DE SER CONVALIDADA AL CONGRÉS

El govern espanyol espera que la reforma laboral permeti que el que queda de 2010 i el 2011 es firmin 2,37 milions de contractes indefinits més, i ahir donava per feta la convalidació avui del Reial Decret Llei pel Congrés dels Diputats. Amb l’abstenció del PNB, confirmada ahir a la tarda pel grup parlamentari basc, s’aplana el camí per al tràmit, i l’Executiu també confia que després els grups decideixin tramitar-la com a projecte de llei i ho facin per la via d’urgència.
Els diferents partits debatran en la sessió parlamentària d’avui una reforma amb què l’executiu de Zapatero calcula, segons la memòria econòmica del decret, que entre juliol i desembre d’aquest any es firmin 895.723 contractes indefinits, mentre que el 2011 se’n subscriurien 1.474.497 més. L’esmentat informe també xifra els costos de les principals mesures de la reforma, que rondarien els 700 milions d’euros fins al 2012.
El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va apel·lar ahir a la responsabilitat dels grups parlamentaris perquè facilitin la convalidació del decret, mentre va advocar perquè aquesta es tramiti com a projecte de llei per la via d’urgència, perquè d’aquesta manera pugui estar enllestida al setembre.
A part del ja referit anunci fet pels nacionalistes bascos, el PP va emplaçar el govern a buscar acords amb la formació conservadora, ja que ahir encara no tenia decidida la seva posició. Mentrestant, CiU, que va avançar la setmana passada que no obstaculitzarà la convalidació del decret, esperarà a avui a confirmar el seu vot.

La galeria escaldenca Art al Set dóna la benvinguda a l’estiu amb una col·lectiva de quatre artistes espanyols de diferents procedències però amb una consolidada trajectòria com a denominador comú.

Un total d’11.000 termes de més de 80 esports són els que es poden trobar en el nou Diccionari general de l’esport, un volum que es va presentar ahir de la mà de la secretària d’Estat de Cultura, Clara Vives, i la directora del Termcat, Rosa Colomer.

El Govern va aprovar ahir dos avanços de fons per un valor de 414.000 euros per poder fer front als pagaments de 267.201 euros per finançar les despeses derivades del contracte de concessió de la línia ràpida del bus exprés de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, i de 147.142,90 euros per finançar les despeses derivades del conveni entre el Govern i la Cambra de Notaris per continuar el projecte de microfilmació, digitalització i mecanització dels protocols notarials propietat de l’Estat.

El líder d’Andorra pel Canvi (ApC), Eusebi Nomen, ha assegurat que el “grup parlamentari socialdemòcrata ha perdut l’oportunitat de donar estabilitat al Govern de Jaume Bartumeu”.

“Ningú no vindrà a salvar-te. Si et quedes assegut, estàs perdut.” Amb aquesta frase va resumir ahir el supervivent de l’accident d’avió dels Andes del 1972 Nando Parrado l’actitud que cal adoptar, segons el seu parer, davant d’una crisi o d’una situació adversa.

El 16% de la població admet que arriba a final de mes amb dificultats o amb moltes dificultats, mentre que pràcticament el 30% assegura que en té alguna.