El cap de Govern, Jaume Bartumeu, i el representant personal del copríncep francès, Christian Frémont, s'han reunit a Brussel·les amb Barnier, que s’ha mostrat "totalment disposat a organitzar les reunions tècniques que calguin per avançar en la identificació dels punts d’acord i en la resolució de les qüestions que necessitin una major clarificació, des de la lleialtat i la sinceritat d’ambdues parts".

Bartumeu ha exposat a Michel Barnier el procés iniciat per les institucions andorranes que ha comportat la signatura de disset acords internacionals d’intercanvi d’informació a la demanda, que han permès a Andorra sortir de la llista grisa de l’OCDE d’ençà el 24 de febrer d’enguany. El cap de Govern ha explicat també al comissari europeu l’evolució legislativa en l’àmbit de la legislació bancària i financera que ha permès l’adopció de la Llei d’obertura bancària que fa que es puguin instal·lar a Andorra entitats bancàries estrangeres i de la Llei que reforça el paper de l’Institut Nacional Andorrà de Finances per poder establir convenis amb les entitats supervisores bancàries per a la supervisió en base consolidada.
Un altre dels temes que s'han tractat durant la reunió ha estat la negociació de l’acord monetari i la "necessitat de marcar una pausa en el seu tractament amb la finalitat d’avaluar acuradament els aspectes de les directives comunitàries i aquells altres que seran difícilment adaptables al nostre país".

Espot s'ha reunit amb Frick aquest matí i la ministra ha ofert tota la col·laboració en aquest àmbit i ha proposat d'organitzar reunions tècniques per conèixer tota la gestió del cabal comunitari que Andorra hauria d'assumir en el cas que entrés a formar part de l'EEE. Durant la trobada també han parlat dels treballs dels respectius governs en matèria de transparència i d'adaptació als estàndards internacionals fiscals. Liechtenstein es va adherir a l'Espai Econòmic Europeu (EEE) al 1995, ara fa 15 anys. Espot ha qualificat d'"exemple pioner", el procés d'entrada d'aquest país, i ha dit que "la solució andorrana per un futur pròxim és aquesta via".

Visita a Casa de la Vall

Espot ha acompanyat Frick fins a Casa de la Vall, on ha estat rebuda pel subsíndic, Esteve López. Un cop al despatx del síndic, Frick ha signat el Llibre d'Or, i ha intercanviat obsequis amb López, entre ells un exemplar de la Constitució andorrana en alemany. Finalment, la ministra de Liechtenstein ha visitat la sala del Consell i altres dependències de Casa de la Vall.

Espot s'ha reunit amb Frick aquest matí i la ministra ha ofert tota la col·laboració en aquest àmbit i ha proposat d'organitzar reunions tècniques per conèixer tota la gestió del cabal comunitari que Andorra hauria d'assumir en el cas que entrés a formar part de l'EEE. Durant la trobada també han parlat dels treballs dels respectius governs en matèria de transparència i d'adaptació als estàndards internacionals fiscals. Liechtenstein es va adherir a l'Espai Econòmic Europeu (EEE) al 1995, ara fa 15 anys. Espot ha qualificat d'"exemple pioner", el procés d'entrada d'aquest país, i ha dit que "la solució andorrana per un futur pròxim és aquesta via". Espot ha manifestat la voluntat del Govern d'acostar-se a Europa per tal d'entrar a formar part del mercat interior tenint en compte "les especificitats andorranes". Ha fegit que "estem al mig d'Europa" i difícilment el Principat podrà sobreviure sense tenir en compte "aquest espai tant necessari". La ministra d'Exteriors ha proposat unes 'reunions tècniques' per conèixer millor tot el marc legal que Andorra hauria de modificar si en un futur entrés a formar part de l'EEE, és a dir, totes les lleis que caldria canviar per tal d'homologar el sistema financer andorrà a l'europeu.

Altres qüestions que han sorgit en el transcurs de la reunió són els treballs dels respectius governs en matèria d'informació fiscal, i les relacions dels dos països amb diferents organismes internacionals com les Nacions Unides o el Consell d'Europa. Espot ha destacat que es mantenen sovint reunions entre els petits estats perquè comparteixen problemes i ha dit que "el petits units tenim més força" per resoldre'ls. Espot ha remarcat les bones relacions diplomàtiques que existeixen entre Andorra i Liechtenstein, però tot i això ha mostrat la voluntat d'estrènyer els lligams entre ambdós països i buscar "nous eixos de col·laboració, especialment en àmbits com l'econòmic, el cultural  i el turístic". De la seva banda, la ministra d'Afers Exteriors de Liechtenstein ha explicat que l'entrada a l'EEE va ser un procés molt qüestionat en el seu moment, però està convençuda que actualment un 95% de la població diria que és la decisió correcta.

Visita a Casa de la Vall

Espot ha acompanyat Frick fins a Casa de la Vall, on ha estat rebuda pel subsíndic, Esteve López. Un cop al despatx del síndic, Frick ha signat el Llibre d'Or, i ha intercanviat obsequis amb López, entre ells un exemplar de la Constitució andorrana en alemany. Finalment, la ministra de Liechtenstein ha visitat la sala del Consell i altres dependències de Casa de la Vall.

Els dos blaugrana han compartit estona i joc amb els joves participants del primer torn del Campus, que des de fa anys se celebra al Principat i cada estiu porta destacats jugadors de bàsquet i futbol. Navarro, que ja es qualifica com "tot un veterà" de l'estada d'estiu, s'ha mostrat molt content de poder estar al Principat, "un país que m'agrada molt" i ha parlat de l'actualitat esportiva. Sobre el fet que la selecció de futbol pugui guanyar el mundial i les semblances amb la de bàsquet que va ser campiona al Japó l'any 2006, l'escorta ha indicat que "el treball realitzat dóna els seus fruïts i en aquesta selecció de futbol es nota que hi ha bon ambient, com quan nosaltres vam guanyar el mundia. Una final és per gaudir i mereixen el títol".

Parlant estrictament de bàsquet, ha analitzat el que pot suposar la línia de tres punts més lluny la temporada vinent. "Jo sempre llenço de molt lluny i no crec que em costi adaptar-me, el que sí és cert és que pels laterals hi ha poc espai. No crec que sigui un canvi important", ha dit. Sobre la possible marxa de Roger Grimau del Barça ha dit que "em sabria molt de greu que no continués perquè ho ha donat tot, és el capità i un company i un amic" i sobre la possible arribada de Rudy Fernández ha comentat que "és millor tenir-lo al teu equip que no de rival. Seria boníssim que vingués". També ha fet balanç de la temporada passada amb el Barça: "Ha estat un any molt bo, vam guanyar l'Eurolliga i llàstima que es va escapar la lliga. De totes maneres, tenim plantilla per guanyar-ho tot la temporada vinent". I també ha parlat dels fitxatges de Miami a l'NBA (Lebron James, Dwayne Wade i Chris Bosh). "L'NBA és màrqueting i xou".

Muniesa, que ha estat al Camp del Consell amb els joves participants de futbol, ha confessat que "mai fitxaré pel Madrid". El jove central blaugrana, que encara no ha entrat de ple en el primer equip, també ha parlat de la selecció espanyola i la final del mundial, diumenge. "Espanya guanyarà perquè tñe el millor equip".

El Campus tindrà demà un nou convidat de luxe, el davanter del Barça Bojan. Per al segon torn, que arrenca diumenge, està prevista la visita de nous protagonistes. Dijous els futbolistes del Barça i de la selecció espanyola Pedro i Busquets i en un dia per determinar de nou Ricky Rubio, que ja ha estat aquesta setmana al Principat, acompanyat de Rudy Fernández.

El Centre de Congressos d’Andorra la Vella acollirà la pròxima setmana el seminari, organitzat per la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra i el Moneyval. La reunió comptarà entre els participants amb representants d'Andorra i dels dos països observadors d’aquest organisme del Consell d’Europa.

La secretaria general del Moneyval estarà representada al seminari pel seu màxim responsable, John Ringguth, que estarà acompanyat del seu equip tècnic i altres experts del camp legal i financer del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. El seminari s’estructurarà en diferents mòduls de treball que es desenvoluparan durant els cinc dies de formació. El seminari comptarà amb la participació d’uns quaranta inscrits dels països membres del Moneyval i del Grup d’Acció Financera (GAFI).

El Centre de Congressos d’Andorra la Vella acollirà la pròxima setmana el seminari, organitzat per la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra i el Moneyval. La reunió comptarà entre els participants amb representants d'Andorra i dels dos països observadors d’aquest organisme del Consell d’Europa.

La secretaria general del Moneyval estarà representada al seminari pel seu màxim responsable, John Ringguth, que estarà acompanyat del seu equip tècnic i altres experts del camp legal i financer del blanqueig de capitals i finançament del terrorisme. El seminari s’estructurarà en diferents mòduls de treball que es desenvoluparan durant els cinc dies de formació. El seminari comptarà amb la participació d’uns quaranta inscrits dels països membres del Moneyval i del Grup d’Acció Financera (GAFI).

Els amants de la platja que no tenen ni temps ni ganes de fer gaires quilòmetres tenen dues opcions d’altes prestacions: la Costa Brava o les Illes Balears. Altes prestacions serien petites cales en lloc de grans platges atapeïdes de gent, sorra neta (fina o grossa), aigua cristal·lina i un fons marí digne de ser vist per aquells que tenen l’habilitat de fer submarinisme. Aquestes característiques es compleixen especialment a Menorca i encara més concretament a la Cala Macarella, sens dubte de les millors de l’illa.
El primer que han de tenir en compte les persones que hi vulguin arribar és que l’accés no és precisament un camí de roses. Un cop es deixa la carretera que va de Maó a Ciutadella, en bon estat, s’ha d’agafar un camí que es va deteriorant a mesura que ens acostem a la costa. S’ha de tenir una mica de paciència i aguantar els sotracs que el cotxe fa quan ha d’esquivar tant rocs com sots, així que es recomana un vehicle degudament preparat per a l’ocasió. En arribar, hi ha un petit aparcament, un pèl sui generis, però en els qual es pot aparcar amb certes garanties; això sí, s’ha d’estar atent als indicadors per saber si està lliure i tenir en compte que s’ha de pagar una petita quantitat de diners. Però el resultat final bé s’ho val: una cala mediterrània en estat pur, el paradís del banyista més exigent. La zona forma part d’una àrea protegida, així que no hi ha cap tipus d’edificació.
També s’hi pot arribar caminant des de Cala Galdana. El trajecte no està asfaltat però és un passeig agradable d’uns vint minuts o mitja hora. Per la bellesa del paratge i pel que haurà costat arribar-hi, és millor dedicar-hi unes quantes hores, sense presses. Es pot portar el menjar i el beure, però també hi ha un petit xiringuito, per si algú no hi ha pensat, i fins i tot un socorrista.
A banda d’aquesta platja, Menorca és una illa que ofereix moltes més possibilitats. Hi ha moltes més cales que no s’han de perdre, també cal destacar el poblet de Binibeca, el port de Maó i, sobretot, el de Ciutadella, on a tocar del mar i les barques hi ha nombrosos restaurants de peix fresc i locals nocturns per als que vulguin anar a dormir tard.

RECOMANEM

>> La Macaralleta Un cop a la Macarella, o bé nedant o fent el camí de ronda, s’arriba a la Macaralleta, una caleta on el nudisme es practica amb naturalitat i sense obligació.

Car, molt car. El professionalisme dels jugadors del Rabotnicki, els brasilers i també l’estil de joc és força diferent al nostre. Més múscul, més preparació i més empenta. En fi, el triple de qualitat. Aquesta vegada ni el so dels timbals va ajudar i tampoc la il·lusió. El resultat de l’anada ja va ser prou concloent. A Skopje, el Rabotnicki no va perdonar i va golejar per 5 a 0. Era utòpic pensar en una remuntada, però això sí l’objectiu era plantar cara i no perdre per molts gols de diferència. Tot i així, a Macedònia a dia d’avui són molt millors que aquí. I això que el partit va començar al tran tran. Amb un ritme molt lent –devia ser la calor o l’estat del terreny de joc– i també sense ocasions. Un equip, és a dir, el Lusitans pensava que ho solucionaria tot amb el cor i això no és Andorra, això és Europa. Mentre, el Rabotnicki, amb cinc gols de marge –vaja marge...– estava com absent. Volia passar el partit com un tràmit, però com a bons jugadors de futbol un cop les cames es van escalfar van venir les ocasions. Al minut 24, el brasiler Valdeir va rematar de cap des del punt de penal una centrada de Dimovski per l’esquerra. El porter Andrés, una mica a càmera lenta, no va arribar a la pilota i la Jabulani europea –no és Jabulani, però ara està de moda parlar-ne– va petonejar la xarxa. Primer gol i a pensar en altres qüestions. Dos minuts després del gol va arribar la primera i única oportunitat clara del Lusitans en els primers 45 minuts amb una centrada xut de Pedro Franco des de la dreta que el porter Bogatinov va refusar amb el guant –aquell bon nen de 24 anys es pensava que no faria res en 90 minuts–. Del possible empat es va passar al 0 a 2. El futbol és així dirien els experts. Al minut 32, el brasiler Jose Carlos Filho provava de sorprendre de lluny el porter Andrés i aquest refusava en curt i el compatriota de Filho, Fabio Silva, marcava a porteria buida. Amb el 0 a 2, el Lusitans va perdre una mica la il·lusió –per no fer-ho– i els macedonis volien més i més. Gligorov de xut des de la frontal provocava el lluïment d’Andrés i Valdeir des de 35 metres també es trobava amb l’encert del porter del Lusitans. A poc per al descans, Valdeir assistia Fabio Silva i aquest sí que encertava amb el gol. 0 a 3 i cap als vestidors.
El segon acte va ser insofrible i potser ens quedem curts i tot. El físic va passar factura als de Vicenç Marqués i el Rabotnicki semblava que no volia fer sang del seu rival. Al minut 54, la connexió brasilera va tornar a funcionar i Jose Carlos Filho va donar el gol fet a Fabio Silva. Aquest jugador va tancar el partit amb un hat-trick. El número 10 del Rabotnicki que respon al cognom de Filho va fer la jugada del partit. Per els amants de l’espectacle –amb la Roja sembla haver-n’hi uns quants–, el brasiler va fer una sotana escandalosa a Fran. Els minuts anaven caient lentament i les ocasions visitants arribaven per inèrcia. Gligorov va assistir Valdeir i aquest va enviar al pal exterior. Tot seguit, Valdeir no va perdonar amb una rematada de cap en planxa després d’una assistència de Muarem. I?ja per acabar, Gligorov va sentenciar amb una volea. Set i ponto final.?Adeus. De la seva banda, el Matecosa ja coneix el seu rival i serà el Mypa 47 de Finlàndia, exequip de Jari Litmanen.

L'ESCALE SANTA COLOMA PLANTA CARA AL MOGREN I PERD PER 2 A 0

L’Escale UE Santa Coloma no va poder remuntar el 0 a 3 amb què havia acabat el partit d’anada contra l’FK Mogren, i ahir els de Lluis Miquel Aloy van perdre a Montenegro per 2 a 0. Els andorrans van resistir els primers moments del partit, però en dos minuts va canviar el panorama amb dos gols. Culafic va marcar al minut 18, i Gluscevic va signar el segon al 20. Tot i els dos gols, els jugadors de l’Escale van mantenir el tipus i a la segona part van tenir un moment de domini del joc. Fins i tot van poder anotar en dos xuts que es van estavellar al pal. “Estic molt content de l’equip. És una llàstima pels gols, el primer ha estat en una errada, i hem tingut mala sort en algunes ocasions. Aquest és un grup molt jove i el rendiment ha estat molt bo”, va explicar l’entrenador de l’Escale, Lluis Miquel Aloy.

L’acord suposa que en primer lloc anirà el lema partit en dos. Per una banda, Som una nació i, per l’altra, Nosaltres decidim, portats per ciutadans anònims. Al mig d’aquestes dues parts i una mica endarrerits desfilaran els tres presidents de la Generalitat (José Montilla, Pasqual Maragall i Jordi Pujol) i els tres del Parlament de Catalunya (Ernest Benach, Joan Rigol i Heribert Barrera) amb la senyera tombada a mode de llençol. I, per últim, la capçalera es tancarà amb el lema sencer en una única pancarta, on hi haurà un representant de cada una de les entitats, organitzacions socials i partits convocants.
Aquesta és la solució a la qual es va arribar ahir després d’una llarga reunió a la seu d’Òmnium Cultural. La decisió no va ser unànime, ja que Òmnium no hi va estar d’acord, però va optar per acceptar el parer de la majoria. CiU també va mostrar el seu desacord amb la solució adoptada, però va dir que no s’hi oposava per no complicar la manifestació. PSC, ERC i ICV es van mostrar satisfets amb la proposta final.

Crida a la mobilització
El president de la Generalitat, José Montilla, va cridar ahir a la mobilització ciutadana “per lluitar per la dignitat” d’una Catalunya que ha rebut una “agressió” amb la sentència del TC sobre l’Estatut. “Per lluitar per la dignitat d’un país s’han de fer moltes coses i, de vegades, s’ha de sortir al carrer”, va afirmar. De fet, sembla que l’èxit de convocatòria està assegurat, ja que, per una banda, hi ha la crida de les institucions i partits polítics i, a més, les diverses entitats convocants estan mobilitzant la seva gent. Es van afegir a aquesta crida els expresidents de la Generalitat i del Parlament català, que van llegir en un acte a Barcelona una solemne declaració conjunta, en la qual van apel·lar als catalans “a no rendir-se, no perdre la fe i defensar el seu orgull”. A més, l’FC Barcelona ha decidit donar suport a la marxa, tot i que el nou president, Sandro Rosell, no hi assistirà perquè es troba de viatge a Sud-àfrica per assistir a la final del campionat del món de futbol.
D’altra banda, set ajuntaments catalans ja s’han declarat “moralment exclosos” de la Constitució espanyola, un dels quals és Vic, que ahir va aprovar la moció. Els altres són Vilafranca del Penedès, el Port de la Selva, Sant Pere de Torelló, Montesquiu, Tarrés i Llambilles, mentre que altres han anunciat que també ho faran.

LES REACCIONS ADVERSES

El vicepresident tercer del Govern espanyol, Manuel Chaves, va mostrar ahir la seva discrepància amb les declaracions de José Montilla en què acusava el PSOE “d’amagar-se davant la pressió de la dreta” i va afirmar que el president català “té els seus problemes”. De la seva banda, la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, va censurar ahir que Montilla i Artur Mas es manifestin demà “en contra de l’ordre legal i de les regles del joc”, mentre que UPiD va convocar els ciutadans a sumar-se a la concentració que es farà davant la seu del TC per donar-hi suport.

Tot això ha portat que d’un preu que estava en uns 9 euros el metre quadrat de mitjana s’hagi passat a uns set. Els càlculs són oficiosos perquè l’AGIA no disposa d’estudis concrets en aquest camp. El col·legi, per la situació econòmica, ha deixat d’encarregar el treball sobre els preus dels pisos de venda i de lloguer en les diferents parròquies. Aproximadament s’ha abaixat d’un 25% dels preus de fa tres anys.
I quins són els motius? El primer i fonamental és l’entrada en el mercat del lloguer d’una gran bossa d’habitatges que fins al 2007 es trobaven a la venda. Els propietaris han anat aguantant el que han pogut amb els pisos buits però a mesura que ha passat el temps no han tingut més remei que renunciar a la voluntat de vendre i posar-los en lloguer a l’espera que la situació immobiliària millori. Aquest fenomen ha derivat que els pisos antics hagin perdut tirada i per tant han quedat una part important sense llogater ja que els inquilins han preferit anar cap a l’obra nova. L’única manera de retenir-los ha estat amb importants baixades del preu. En alguns casos ni tan sols aquest recurs ha funcionat, perquè els pisos nous o seminous també han hagut d’ajustar el cost.

Sense penalitzacions
Segons fonts de l’AGIA, un altre factor determinant ha estat la facilitat que tenen ara els llogaters per rescindir el contracte. Només cal avisar amb un mes d’antel·lació i es pot canviar de pis sense tenir penalitzacions en els diners avançats com a garantia quan es va entrar a habitar el pis. El nou escenari dels lloguers ha portat que els propietaris estiguin accedint en general a la rebaixa de preus.

Llei de l’oferta i la demanda
Fonts de l’AGIA van indicar que la tàctica de cedir sempre a la petició de rebaixa comporta perills i que els propietaris han de fixar el preu mínim que considerin just i a partir d’aquí no s’acceptin més reduccions. El col·legi és conscient que el que mana finalment és la llei de l’oferta i la demanda i que per tant mentre segueixi el desequilibri actual la tendència no serà a l’alça. Només en cas que el mercat immobiliari torni a revifar permetria que una part dels habitatges que ara estan en lloguer tornessin a quedar a la venda. I aquesta opció ara sembla llunyana.

L'AGIA INTENTA QUE LES AGÈNCIES PUGUIN TREBALLAR AMB ELS PISOS DELS BANCS

El Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris continua negociant amb l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA) per aconseguir que les agències puguin tenir un rol en la col·locació dels estocs de pisos que les entitats financeres disposen arran de la crisi. L’AGIA és conscient que els diferents bancs apliquen polítiques de preferència en els préstecs als habitatges que tenen en cartera ja que l’objectiu de les entitats és col·locar els pisos que no han tingut més remei que quedar-se per impagaments o perquè les promotores no han pogut fer front als pagaments dels crèdits. El Col·legi d’Immobiliaris considera que les agències nacionals poden ajudar amb l’experiència que disposen i seria a més una via per ampliar un mercat que es troba en hores molt baixes. Actualment, segons diferents immobiliaris consultats, la banca és la principal agència del país. Aquest fenomen, que també es produeix a Espanya, es basa que les entitats poden donar millors condicions si a canvi treuen dels seus balanços les provisions pels morosos de les hipoteques.

Així, el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, va reiterar que “no és bo incrementar la pressió fiscal en un moment econòmic com l’actual”. Segons Altimir, si la memòria econòmica del Govern dóna com a resultat un augment “caldria mirar si és possible retallar per una altra banda”. La CEA estudiarà amb més detall l’impacte de l’IVA en una reunió que celebrarà properament, en el marc de la comissió sobre temes fiscals de la patronal. De moment, el que assenyala Altimir és que “d’entrada un 4,5 ens sembla més just que el 5 inicial”, però que “el més important és la visió global de com queda tot”. A més, va posar en relleu que “si cal pagar un impost de societats, però les empreses guanyen cada vegada menys, ens quedarem igual”.

L’USdA expressa reserves
D’altra banda, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, va assegurar que tampoc no acabava de veure clara la implantació de l’IVA, i va declarar que “el que més lamentem és que arribi en un moment de crisi econòmica”. El líder sindicalista es va mostrar convençut que “finalment serà el treballador qui haurà de pagar la pujada de la recaptació”, amb la qual cosa “tot­hom hi acabarà perdent poder adquisitiu”.
Ubach va reconèixer que l’estat actual de les arques públiques és delicat i que cal buscar-hi alguna solució, però “cal anar amb compte de no solucionar un problema tot creant-ne un altre”. També va assenyalar que “ens agradaria saber per què l’impost de societats que es prepara no és proporcional al negoci de cada empresa, perquè no és igual qui guanya sis milions d’euros en un any que qui en guanya mil cada mes”. Finalment, Ubach va insistir en la proposta històrica de l’USdA que “es faci un estudi del cost real de la vida al país”.
D’altra banda, la Cambra de Comerç, que en principi era favorable al tipus general del 4,5 per cent proposat per l’executiu, va mostrar-se una mica sorpresa per les conclusions que es desprenen de la memòria de Finances, i va declinar pronunciar-se fins que no l’hagi estudiat més a fons.

LA MEMÒRIA ECONÒMICA PER UNA BANDA, L'IVA PER L'ALTRA

L’executiu va presentar la llei de l’IVA amb un tipus general al 4,5 per cent, i un de reduït de l’1 per cent. Malgrat això, la memòria econòmica que ha presentat al Consell General està elaborada de principi a fi amb un tipus del 5 per cent. Consellers generals dels dos grups de l’oposició ja comentaven ahir el desavantatge que això suposa, atès que s’hauran de basar en uns estudis tècnics d’una xifra que no serà la que es discutirà al Consell General. En principi, reglamentàriament no hi hauria res per objectar, ja que la memòria és simplement un document d’acompanyament, amb l’objectiu que els consellers generals tinguin una idea aproximada de les conseqüències de l’aplicació d’aquesta llei.
Cal assenyalar, a més, que Finances ja va elaborar un dossier idèntic abans de la tramitació de l’IVA actual. Les diferències d’aquell primer document amb el qual ara ha arribat a Sindicatura són mínimes, i el càlcul també es fonamentava en un tipus general del 5 per cent, el que Govern mantenia fins poc abans de presentar el text. Diferents fonts van explicar que la variació s’hauria pogut deure a la voluntat de l’executiu de reduir l’impacte sobre la pressió fiscal de l’IVA, en una decisió d’última hora.

La primera participació dels Lusitans a la UEFA Europa League va acabar ahir de la mateixa manera que va començar la setmana passada a Macedònia, amb una nova golejada, que va evidenciar les diferències entre un equip professional i un altre d’amateur.