En declaracions, diumenge, durant la seva visita pastoral a la Conca de Dalt (Pallars Jussà), a les parròquies d’Aramunt i Erinyà, Vives ha assenyalat que "l'Església i els bisbes de Catalunya al llarg de la història, i especialment des de la Renaixença, han sostingut la causa nacional catalana amb la seva cultura, llengua i institucions, i estic convençut que continuaran fent-ho com a compromís pastoral d'arrelament als fidels que estimen i a qui han de servir".

D’altra banda, ha volgut deixar clar que "l'Església promou un diàleg i una entesa que es fonamentin en el respecte de les diferents identitats i el reconeixement dels legítims drets dels homes i dels pobles, especialment dels més desfavorits o en minoria, sempre en comunió amb el magisteri pontifici dels darrers temps".

Des del passat 22 de maig, quan es va celebrar una jornada europea prèvia a la seva obertura, fins aquest dilluns ja han passat més de 341 aeronaus per aquest aeroport, que han fet més de 500 operacions. Paral·lelament, el departament de política territorial està ultimant la redacció del Pla Director Urbanístic Aeroportuari d’aquesta infraestructura, que definirà els objectius i actuacions.

La licitació dels hangars fixa uns cànons variables en funció de la situació de la parcel·la i la seva proximitat als serveis de l’aeroport, amb la modalitat de dret de superfície, per un període de 25 anys. Es preveu que podran donar serveis d’estacionament d’aeronaus, manteniment d’aeronaus i helicòpters, handling integral, aviació comercial i altres activitats aeronàutiques. El govern català explica en un comunicat que en vista de les nombroses peticions que s’han rebut, s’ha decidit ampliar el nombre de parcel·les a licitar, passant de les nou inicialment previstes per una primera fase a les setze que finalment surten a concurs. El disseny de la distribució interior de cada hangar és lliure. Es podran construir altells interiors, on podran ubicar-s’hi oficines o magatzems. L’hangar disposarà d’instal·lacions d’electricitat, aigua i residus amb una inversió complementària de 180.000 euros. Serà d’obligat compliment disposar d’una instal·lació antiincendis. Es preveu que l’adjudicació tingui lloc la primera quinzena de setembre i que puguin començar a instal·lar-se o a construir hangars a mesura que es presentin els projectes i obtinguin la llicència municipal.
D’altra banda, també es licita el servei de restauració i cafeteria de l’aeroport, en aquest cas per dos anys. El servei es prestarà a la planta baixa de l’edifici de la terminal, un espai diàfan de 250 metres quadrats on s’ubicarà el restaurant, la cafeteria i una zona habilitada que servirà com a punt de trobada tant de pilots com de professionals del món aeronàutic, visitants de l’aeroport o clients del restaurant. Aeroports Públics de Catalunya invertirà 90.000 euros per a condicionar les actuals instal·lacions al seu nou ús i d’acord amb els requeriments del restaurant.

El departament de Medi Ambient ha enviat, en el marc d’aquesta campanya, unes cartes als representants principals del sector del transport públic, autobusos i taxis, sol·licitant la seva col·laboració. Durant tota la campanya de sensibilització, els tècnics de Medi Ambient del Govern s’adreçaran als conductors dels vehicles per donar-los les corresponents informacions quan observin comportaments que degraden la qualitat de l’aire. En aquest sentit, per al bon desenvolupament d’aquesta campanya, Medi Ambient considera imprescindible la participació dels serveis de circulació comunals del país. El ministre Vicenç Alay ha sol·licitat als cònsols de cada parròquia la seva col·laboració perquè els agents de circulació informin els conductors dels vehicles estacionats que no aturen el motor de les implicacions mediambientals corresponents i de la necessitat d’aturar-lo.

El Govern recorda que la qualitat de l’aire es deteriora amb el trànsit de vehicles i principalment quan es condueix abusant de les acceleracions, quan es deixen els motors al ralentí o quan no s’efectuen els manteniments adequats dels vehicles.

Fins a finals de juliol es mantindran oberts els punts de recollida situats al Centre Cultural la Llacuna, el Comú d'Escaldes-Engordany, l'Oficina de Turisme de la plaça Laurèdia i fins a finals d'aquesta setmana el pub Xaloc d'Ordino. Els impulsors de la campanya han explicat que paral·lelament al procés de recollida de signatures, ja s'ha començat a processar la documentació per poder-la lliurar a Sindicatura tan bon punt s'iniciï el nou període de sessions, sempre i quan s'hagin pogut recollir les 200 signatures que falten.

La quantitat destinada al bus lliure correspon als mesos de juny i juliol d’aquest any. La companyia Cooperativa Interurbana és l’adjudicatària del servei del bus lliure, un contracte que es va aprovar al juliol del 2006 amb data de venciment a l’agost del 2012. Pel que fa a les subvencions pels menjadors escolars, se'n beneficien catorze associacions de pares d’alumnes dels sistemes educatius francès i espanyol, amb quantitats que oscil·len entre els 7.000 i els 19.000 euros.

Les ofertes s’hauran de lliurar en sobres tancats i lacrats al Servei de Tràmits de Govern, com a molt tard, a les 14 hores del dia 4 d’agost del 2010. El caràcter d'urgència es justifica pels problemes de conservació que presenta l'edifici que, segons el Govern, en posen en perill la integritat. El Govern assenyala en un comunicat que l’estat de conservació de l’Hotel Rosaleda presenta greus problemes a causa d’un seguit d’incidències que en posen en perill la integritat. La intervenció d’urgència per garantir la conservació del monument preveu el sanejament i la reposició de l'estructura (canviar els pilars, els murs de càrrega i algun tram de forjat), el buidatge de la runa (repicat dels falsos sostres, de la teulada), el tapament de totes les obertures i la refecció de la teulada.

Per poder dur a terme aquestes obres, el Govern en la sessió del 24 de març del 2010 va aprovar el projecte de llei de crèdit extraordinari per fer front a les despeses derivades de les obres de millora de les instal·lacions i els equipaments de l’Hotel Rosaleda. El 3 de juny del 2010 el Consell General va aprovar el crédit extraordinari per un import total d’ 1.004.000 euros. L’Hotel Rosaleda va ser declarat bé d’interès cultural en la categoria de monument l’11 de febrer de 2004. L'edifici  és obra de l'arquitecte del moviment noucentista Adolf Florensa. Construït entre 1941 i 1943, representa un dels edificis més emblemàtics de l’anomenada arquitectura del granit.

Segons explica l'Executiu en un comunicat aquests nous torns de treball s'aplicaran en període de prova durant sis mesos a partir del mes de setembre. El Govern preveu que la implantació d’aquest nou model de torns comportarà també un estalvi econòmic ja que el personal efectuarà menys viatges diaris a les respectives duanes, amb la conseqüent disminució de dietes i de despeses de carburant. A més, segons assenyalen des de l'Executiu, s’aconseguirà una optimització dels recursos humans i portar a terme una redistribució dels efectius per potenciar altres àrees de la Duana.
Les reivindicacions de canvi van ser recollides pel sindicat de funcionaris que va portar a la consideració de la direcció de la Duana la demanda formal de modificació de l’horari actual basat en quatre torns al Despatx de Control Nacional Juxtaposat de Porta i cinc torns a la Duana de Sant Julià de Lòria. Un grup de treball amb representació de la direcció i del sindicat va elaborar i proposar a la totalitat dels treballadors dues propostes de canvis: una basada en l’actual sistema de torns de vuit hores i una segona opció amb rotacions de dotze hores. Després d’una votació interna per part del personal la proposta de torns de dotze hores va ser la més acceptada.

El personal de les duanes externes començarà a fer torns de 12 hores a partir del mes de setembre, amb l’objectiu de millorar la qualitat de les condicions de treball i facilitar també la conciliació de la vida laboral amb la familiar del col·lectiu. La mesura s’aplicarà en període de prova a partir del mes de setembre i s’allargarà durant sis mesos. (seguirà ampliació)

La presidenta de l'associació, Josefina Sànchez, ha explicat que dels més de 200 socis, n'hi ha una vintena que fan torns per tal que cada dia s'ofereixi un suport a la monitora per permetre que tots els alumnes puguin seguir el ritme dels cursos, independentment del seu nivell d'aprenentatge o d'habilitat davant l'ordinador. Són els mateixos exalumnes de l’Espai que l'any 2003 es van constituir com a associació i que actualment, a més d'ajudar als altres padrins, gestionen una mediateca i completen l'oferta d'activitats de l’Espai amb propostes més culturals i socials.

Sànchez i el secretari de l'entitat, Eduard Gasch, han explicat que quan ells van començar a fer informàtica, a finals dels anys 90, els va costar molt aprendre els coneixements bàsics a causa de l'edat i del fet de ser un àmbit que ells no havien tocat mai. És per aquest motiu que van decidir fer de voluntaris per donar suport als nous alumnes, i van crear l'associació, en conveni amb la Fundació Crèdit Andorrà. Actualment, sempre hi ha una mitjana de dos voluntaris per classe, que ajuden als alumnes a introduir-se en el món de la informàtica i les noves tecnologies. Els voluntaris es poden encarregar fins i tot d'impartir la classe en el cas que la monitora estigui malalta.
L'associació també organitza pel seu compte cursos per practicar els coneixements adquirits o ampliar-los. Per exemple, durant el mes de juliol l'AVIM ha organitzat un taller de disseny d'etiquetes per a CD, un de fotomuntatge i un sobre el teclat de l'ordinador. Paral·lelament, l'entitat organitza activitats fora de l'àmbit informàtic com ara sortides culturals, tallers de manualitats, cinefòrums, etc. Eduard Gasch ha destacat que les activitats que es poden fer a l’Espai són totalment diferents a les que es poden dur a terme en una casa pairal, ja que la gent que hi participa "té altres inquietuds i sempre vol saber més i fer coses noves". Gasch considera que "al cervell no se'l pot deixar reposar encara que creguis que tens el disc dur ple". Un altre dels projectes que lidera l'associació és l'elaboració i difusió d'un butlletí trimestral amb informacions i aportacions de tots els socis que ho desitgin. Gasch és el coordinador de la publicació i és on posa en pràctica tots els seus coneixements informàtics.
La presidenta de l'AVIM ha explicat que són els mateixos membres de l'associació els que proposen a la Fundació Crèdit Andorrà de fer activitats complementàries al programa de l’Espai, i que s'encarreguen d'impartir els tallers. Sànchez també ha destacat que la Fundació va ser la primera entitat del país que va començar a oferir cursos d'informàtica i de noves tecnologies per a la gent gran, una activitat que està molt consolidada i que és la que té més èxit entre tota l'oferta de l’Espai. De fet, des de l'any 1999, quan la Fundació Crèdit Andorrà va posar en marxa el programa d’activitats per a la gent gran, hi ha hagut més de 3.800 inscripcions a algun curs o taller d'aquesta matèria. Si a aquesta dada s’hi suma la resta d’inscripcions a altres activitats culturals i socials, en total hi ha hagut gairebé 5.000 inscripcions.

L'objectiu d'aquest curs és capacitar d'una manera teòrico-pràctica a professionals per recolzar els països menys desenvolupats, utilitzant el turisme com a instrument de desenvolupament. Els diplomats poden optar a participar en els projectes de voluntariat i cooperació de l'Organització Mundial del Turisme i la Fundació OMT.Themis, i d'altres programes de cooperació al desenvolupament de les Nacions Unides i altres agències nacionals i internacionals de cooperació.

La inauguració ha anat a càrrec del director executiu de la Fundació OMT-Themis, Omar Valdez; la directora acadèmica del curs, Aurora Pedro; el director de Turisme, Sergi Nadal; la coordinadora de Polítiques de Joventut i Voluntariat, Judith Salazar; i el conseller d'Esports lauredià, Oliver Alís. En l'acte, Sergi Nadal ha convidat als 44 alumnes del curs a conèixer la "realitat turística de l'estiu" al Principat. De fet, els participants ja han visitat la Vall del Madriu, i també aniran a Naturlàndia, amb l'objectiu de mostrar que a Andorra hi ha oferta tot l'any. L'Auditori Rocafort de Sant Julià de Lòria acollirà el curs fins al 23 de juliol. Ha estat organitzat per la Fundació OMT-Themis, i la Universitat Oberta de Catalunya, la de València i la d'Andorra. Hi participen 44 professionals d'Amèrica i Europa, entre ells una andorrana, que ja han assistit a la primera part presencial a València. Aquest curs, organitzat en el context del Programa de UNWTO.Volunteers, forma part del programa de treball de la Fundació OMT.Themis. Es va iniciar el passat 19 de abril amb una part virtual de més de 150 hores, en el que es van tractar conceptes i casos pràctics de l'àrea de la cooperació al desenvolupament i el turisme, fent especial èmfasi en les metodologies que l'OMT utilitza en els seus projectes de voluntaris als països en desenvolupament.

El responsable d’Interior avança que, tot i que ja s’estan obtenint bons resultats en el control de la venda de droga, hi haurà més control.

Tenen previst incrementar les campanyes de prevenció d’alcoholèmia?
Pensem repetir la campanya adreçada als joves, en què regalem un alcoholímetre i un prospecte, perquè creiem que va donar bons resultats. Aquest estiu i a la tardor ho continuarem fent. De vegades pot fer la sensació que som excessius, però ens interessa rebaixar la sinistralitat derivada de l’alcoholèmia, d’una banda, i que el consum d’alcohol entre els joves sigui el menor possible, de l’altra.

Quan començaran amb els tests de drogues?
Ja hi estem treballant amb el ministeri Fiscal. El que passa és que aquí necessitem la col·laboració i l’autorització, per dur a terme el procediment, d’aquest ministeri. Ho començarem a aplicar tan aviat com tinguem el procediment validat. La intenció seria iniciar-lo a la tardor o a final d’any. A més, un dels objectius del ministeri, en què estem avançant prou bé i que volem millorar, és el control en el tràfic i venda de productes estupefaents. Hem demanat que els resultats siguin més elevats per poder eradicar i minvar la quantitat de producte que hi ha al mercat.

Això suposarà un increment dels controls a les fronteres?
Sí. A les fronteres hem augmentat la presència dels gossos especialitzats i hem fet alguna formació més i disposem de més mitjans. Els equips d’investigació també treballen amb aquest objectiu però amb més mitjans.

També hi haurà més controls als locals nocturns?
A les discoteques i als locals de nit potenciem més la campanya de prevenció, per no molestar tant els usuaris.

Després de signar el conveni de la policia de proximitat amb els comuns, quan podria estar el sistema a ple rendiment?
Seria també a la tardor. Encara que això no treu que aquesta feina no s’estigui fent ara. Però el que es pretén és intervenir en aquells temes més particulars i anar més enllà. Ara el que estem fent és aprofundir i elaborar els plans parroquials, parròquia per parròquia. Durant l’estiu pensem que ja tindrem una persona de contacte per a cada comú que sigui el responsable de coordinació. I alhora s’elaborarà amb aquestes persones aquells plans que estan més adaptats a les necessitats de cada parròquia.

Què diferencia el projecte de fa un any i mig i el d’ara? Què s’ha modificat del model anterior?
El model de base podríem dir que és el mateix, de tenir aquesta presència al carrer. Perquè finalment, de moment, són quatre espais físics, despatxos, que estan a quatre parròquies. El que fem és augmentar la presència al carrer d’agents mitjançant aquestes aportacions d’efectius de l’edifici central. I concretament, a Escaldes i Andorra, on es concentra major aglomeració i la presència al carrer de forma proporcional era menor... Per tant aquelles persones que estaven fent més feina de despatx o que estan als departaments d’investigació també podran sortir al carrer i que es vegin. Potser és el canvi més visible. I d’altra banda, hi ha el pla parroquial que està més adaptat a les necessitats concretes de cada zona del país.

Pel que fa al Pla de delinqüència juvenil, hi ha més empreses que s’han interessat per participar-hi?
El que es fa des de l’àrea de menors és un seguiment, s’aconsella una orientació als joves que tenen problemes perquè puguin entrar en el circuit del mercat laboral. El que passa és que aquí el que hauríem de fer és potenciar aquesta possibilitat tenint en compte que cada vegada hi ha més joves en aquesta situació.

I quin perfil tenen els usuaris?
Són nois i noies, alguns, que poden ser problemàtics. N’hi ha d’altres que no ho són però arriben al mercat de treball sense estudis o un mínim de formació, perquè han interromput la seva carrera escolar i no tenen el graduat. Per tant, ajudem els menors amb dificultat; als que tenen problemes d’ordre judicial o social se’ls orienta. Aquí volem actuar des del ministeri de Treball per fer un pla de col·locació laboral i un altre de formació, per ajudar aquests joves i que com a mínim puguin tenir una base sòlida per als llocs de treball. És una qüestió de mitjans.

Hi ha alguna companyia que ofereixi feina i formació als joves?
Hi ha empreses que participen i ja col·laboren a donar aquestes facilitats però caldrà eixamplar les possibilitats en el mercat. Per tant, ens interessa arribar a diferents sectors i el més amplis possible. En aquest cas, la qüestió és més complexa; és el que estem encaminats a fer ara. Però es tracta d’un projecte, evidentment, de mitjà i llarg termini. Requereix mitjans econòmics.

A què atribueixen l’increment del nombre de joves amb problemes?
És un fenomen de societat general. El que passa és que aquí no hi estàvem acostumats. No es tracta de grans xifres, però el que ens agradaria és que no n’hi hagués cap. A més, jo distingiria els casos judicials, que són mínims, d’aquells que ens preocupen més i que estem notant que estan augmentant. I són persones de famílies normals que, pels motius que sigui, han deixat els estudis de manera molt prematura i tenen dificultats per accedir al mercat laboral.

Els ‘botellons’ són un altre problema? Sembla que utilitzen les xarxes socials per organitzar trobades a gran escala...
Tenim coneixement quan hi ha alguna organització d’aquest tipus i prenem mesures preventives. Aquest, justament, és un exemple més de col·laboració estreta amb els agents de circulació comunals juntament amb el servei de policia, per tenir certa presència dissuasiva en aquests llocs i evitar que es puguin produir incidents i estats d’embriaguesa. És qüestió de poder actuar ràpidament si apareix qualsevol disfunció.

Buna: cadascun dels tubs que pengen del bot d’un sac de gemecs, tret de l’únic de tots ells proveït de forats (el grall), que produeixen un so greu continu. Ho diu el diccionari. El que no diu, però se’n dedueix, és que el buner és qui toca la buna. Qui la fa sonar. Qui, al capdavall, és l’executor del so greu continu, com el qualifica el diccionari. I si de buners es parla, Ordino en fou terra. Ho diu la tradició. Ho recullen les rondalles. Les llegendes. Ordino, pàtria ancestral dels ferrers, disposava, en temps pretèrits, d’una bona colla de músics. Així ho diu la llegenda del buner d’Ordino. Llegenda: narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, però en realitat amb una major o menor proporció d’elements imaginatius. Ho defineix el diccionari. El que no diu, però, és que les llegendes també són patrimoni. Immaterial. Però patrimoni. I la llegenda comença parlant de la notable presència de músics a la parròquia, que eren especialistes en instruments d’ascendència catalana com el tamborí, la flauta o la tenora. Però al repertori també hi havia la presència de la buna. I d’Ordino diuen que era el millor buner de tot el país. Se’l rifaven en totes les festes majors. Un any, fa la història, a Canillo l’havien contractat per la festa major, perquè distragués els parroquians. L’esperaven la vigília del dia de festa grossa. A la nit ja havia de començar, el buner, a ambientar el poble. L’esperaven a dar -rera hora de la tarda. I ell que no arribava. I a Canillo, tensos i neguitosos. El músic havia sortit amb prou marge de temps. Tenia un bon trajecte, a peu. Però ho tenia calculat. El que no esperava és sentir, a mig camí, una mena de xiscles amenaçadors. No era un llop, no. N’era tot un grapat. I al buner no li va quedar més remei que arrencar a córrer. Primer tal com anava. Després, per anar més lleuger, es va desprendre del menjar. I de tots els
volums i pesos que duia. Menys de la buna, és clar. Però no hi havia manera de desempallegar-se dels animals. Atemorit encara, i esverat com mai, es va enfilar dalt d’un arbre. La buna se li va encallar entre dues branques. I va començar a emetre un so tan aterridor i sinistre que les bèsties no feren res més que marxar. Fugir tan o més de pressa com ho havia mirat de fer el buner, que va arribar tard a Canillo. I plorant. Però havia tocat durant tot el trajecte. I després de ser perdonat va fer ballar el poble com mai. A Canillo encara estaven sorpresos del poder de la buna.

EL DETALL

>> La tradició es manté cada mes d’agost. Des de fa una dotzena d’anys, Ordino acull una trobada de buners (gaiters). Enguany serà el 7 i 8 d’agost.

El nombre més gran de víctimes, com a mínim, 43 morts i 40 ferits, es va produir al poble d’al- Balesem, al sud-oest de la capital, Bagdad. Segons fonts del ministeri de l’Interior iranià, un terrorista suïcida, disfressat amb uniforme militar, va fer esclatar el cinturó d’explosius que portava adherit al cos en apropar-se a un grup de milicians que feien cua per cobrar el sou.
La majoria de les víctimes mortals eren membres dels consells de Salvació, però també hi havia soldats de l’exèrcit regular. Els ferits, entre els quals hi ha com a mínim dos soldats més, que eren els encarregats de distribuir els salaris, van ser traslladats a hospitals propers d’al-Mahmudija i al-Iarmuk.
A la província occidental d’al-Anbar, un altre suïcida també amb uniforme militar va fer esclatar el cinturó d’explosius a la seu de les milícies dels consells a la localitat d’al-Qaem.
Una font de la policia de la capital de la regió va explicar que el terrorista va irrompre a les instal·lacions on hi havia diversos milicians reunits i en va matar un  mínim de quatre. Un exdirigent de la milícia, Amer al-Tamimi, o un germà, van resultar morts per l’explosió d’una bomba enganxada al cotxe a la zona d’Abu Graib, on almenys tres soldats van perdre la vida i tres més van patir ferides quan intentaven desactivar diversos artefactes explosius col·locats a casa d’un membre dels consells de salvació al poble d’al-Zidan.

Forces contra Al Qaida
Els consells de salvació són grups de milicians irregulars creats i controlats per la comunitat de la branca sunnita de l’Islam, minoritària a l’Iraq, i a la qual va pertànyer el dictador Sadam Hussein. Van néixer el 2006 com a força de xoc contra la resistència integrada per antics seguidors de Hussein i amb el suport de membres d’al-Qaida, des del moment de la invasió “preventiva” del país en temps de l’administració nord-americana de Bush i sota la inspiració del general Peatraeus, ara cap suprem de les forces a l’Afganistan, i el 2008 van passar a ser responsabilitat directament del govern iraquià.
En cinc anys, han estat objecte de nombrosos atacs, però mai no havien arribat a causar un nombre tan gran de baixes.

RETIRADA TOTAL DE L'AFGANISTAN PER A L'ANY 2014

El president de l’Afganistan, Hamid Karzai, proposarà a la conferència internacional sobre la situació al país, que comença demà a Kabul, que la retirada total de les forces estrangeres sigui una realitat el 2014, segons avançava ahir el diari britànic The Independent. La violència al país continua, i ahir com a mínim tres civils van resultar morts i 45 persones més ferides, algunes de les quals en estat crític, en un atemptat contra un comboi estranger que circulava per la capital, Kabul. El ministre espanyol d’Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, va avançar la visita per assistir demà al ple del parlament espanyol i va ser convidat a una festa d’agraïment pels “notables de la zona de Qala i Naw, on hi ha la principal base espanyola”. De la seva banda, el mul·lah Mohamed Omar, líder espiritual dels talibans, va fer una crida perquè es mati qualsevol afganès que ajudi els efectius militars estrangers desplegats al país.