En relació amb l’horari, el portaveu dels sindicalistes, Joan Torra, va comentar que la proposta passa perquè la nova llei defineixi clarament la jornada laboral del funcionari i que permeti una major flexibilitat, “un ventall més ampli” de possibilitats de fer les 40 hores setmanals. I és que va assenyalar que la llei actual ni tan sols estableix quina és la quantia d’hores que han de treballar els funcionaris perquè trasllada a la Llei de contracte de treball. També es demana més flexibilitat a la normativa en l’àmbit de les excedències. “No hauria de ser tan feixuc poder-se demanar una excedència”, va assenyalar el portaveu dels funcionaris.
La Taula, que es reunirà novament a mitjan de setembre, també va tractar les incompatibilitats. La Llei deixa clar que un funcionari no pot tenir una feina complementària, però Torra va posar de manifest que no acaba de ser prou clara en relació amb possibles incompatibilitats amb d’altres ocupacions. Això es va posar de manifest en les darreres eleccions de la CASS, quan diversos treballadors públics aspiraven a formar part del consell d’administració. En aquest sentit, el que es vol que deixi clar la normativa és que càrrecs com aquests o els que, per exemple, es puguin tenir en formacions polítiques no són incompatibles si és que es desenvolupen fora de l’horari laboral.Finalment, es va parlar sobre aspectes sindicals però per sobre ja que es va acordar esperar al projecte de reforma de la llei sindical.

UN DOCUMENT AMB ELS PUNTS DE CONSENS

Totes les propostes que es consensuïn en el decurs de les reunions de la taula es recolliran en la guia d’orientació i propostes per a la futura llei de Funció Pública. Si una cosa va deixar clara el secretari d’Estat d’Interior a l’acabament de la primera reunió del grup és que allà no s’hi anava a fer una llei, sinó a consensuar possibles millores. Aquest, doncs, serà el document de base perquè després hi treballin el Govern i els grups parlamentaris. Entre les iniciatives que recull el document està la d’impulsar la figura del funcionari interí, un treballador que, a diferència dels eventuals, s’haurà de sotmetre a un procés de selecció però que gaudirà de certs privilegis que ara els treballadors temporals no tenen. Un dels objectius de la nova figura és evitar la precarietat laboral a l’administració.

Una estada a Pequín mereix, com a mínim, dues excursions a la perifèria. Una visita obligada, sens dubte, és la Gran Muralla –el sector de Badaling, el més turístic, es troba 70 quilòmetres al nord de la capital xinesa–, i l’altra, una destinació no menys atractiva i més propera –a 12 quilòmetres– és el Palau d’Estiu.
Es tracta d’un impressionant conjunt de monuments –palaus, dependències, pavellons i temples–, disposats als voltants del llac Kunming, i que conformen un paisatge harmònic que no té res a envejar a les grans obres mestres de l’arquitectura xinesa tradicional. El complex, que consta també d’un extens jardí de gairebé 300 hectàrees i d’un turó d’uns 60 metres on s’alça el temple de la Virtut de Buda, es va construir l’any 1750 per encàrrec de l’emperador Qianlong.
Malgrat els atacs patits a final del segle XIX, el palau va poder ser reconstruït per l’emperadriu Cixi, que el va utilitzar com a residència temporal durant el seu govern. I un cop es visita s’entén per què Cixi sentia debilitat per aquest indret, ja que la situació privilegiada del Palau d’Estiu el converteix en un oasi que contrasta amb la cada vegada més frenètica vida pequinesa.
De tot el conjunt, impressiona especialment el Gran Corredor, que discorre en paral·lel al llac, i que durant més de 750 metres de llarg permet admirar un sostre decorat amb més de 14.000 pintures que recorren gran part de la història de la Xina. La seva concepció, però, va estar motivada per causes força més prosaiques, ja que permetia als emperadors moure’s pel palau sense preocupar-se de les inclemències meteorològiques.
Un altre dels punts emblemàtics del Palau d’Estiu és el pont dels disset arcs, elaborat amb marbre i bellament decorat, que permet accedir a la petita illa de Nanhu, al bell mig del llac de Kunming. Després d’un passeig per l’illa, es pot agafar un transbordador fins al temple de la Virtut de Buda, coronat amb una   torre de 41 metres des de la qual es domina tot el complex. L’ascensió no és fàcil, sobretot en plena canícula estiuenca, però l’esforç paga la pena.

Recomanem
Diversos vaixells permeten recórrer, per un mòdic preu, l’extens llac de Kunming, i accedir d’aquesta manera amb més facilitat a les diferents dependències del Palau d’Estiu.

El portaveu adjunt al govern provincial, Abdul Rahim, explicava que a la casa s’hi havien refugiat diverses desenes de civils que fugien dels combats a la zona. El mateix Rahim, el president del país, Hamid Karzai, i l’OTAN anunciaven l’obertura d’una investigació sobre els fets, però l’organització internacional corregia Karzai, en el sentit que negava fins al moment evidències que confirmen l’acusació a les forces aliades.
Els sis primers mesos de l’any a l’Afganistan van morir 1.074 civils, un 1,3 per cent més que durant el mateix període de l’any anterior, segons l’organització independent Afganistan Rights Monitor (ARM) que atribueix la majoria d’aquestes morts als talibans, 661, i 210 a l’ISAF.

Secrets desvelats
Desenes de milers de documents militars secrets dels Estats Units van ser “filtrats” a l’organització Wikileaks, i aquesta els va enviar als diaris The Guardian, del Regne Unit, i el Der Spiegel d’Alemanya, abans de reproduir-los en la pàgina web de l’entitat. Aquests documents reflecteixen que el Pakistan “permet a membres dels seus serveis secrets de reunir-se directament amb els talibans amb l’objectiu d’organitzar xarxes de grups que lluiten contra soldats dels Estats Units i fins i tot preparen plans per assassinar líders afganesos”. Una altra de les acusacions contingudes en aquests documents és el rastreig per mitjans electrònics per capturar, o en altres casos executar sense cap mena de judici, líders dels talibans per part de les forces nord-americanes.
El conseller de Seguretat de la Casa Blanca, el general James Jones, va assegurar que les filtracions “posen en perill les vides dels nord-americans i dels nostres socis”, mentre que el president Karzai confia que el coneixement dels informes serveixi per “conscienciar encara més” les potències estrangeres sobre dos problemes amb els quals havia insistit: la mort de civils i els refugis terroristes al Pakistan.
Ahir, efectius de l’exèrcit afganès i de les forces internacionals buscaven dos soldats dels Estats Units desapareguts a la província de Logan, suposadament capturats pels talibans i un dels quals podria haver mort en intentar evitar la captura, mentre les forces afganeses anunciaven que havien recuperat la capital del districte de Bargi Natal, en poder dels insurgents.

SARKOZY RETIFICA LA MART DE L'OSTATGE D'AL-QAIDA

El president Nicolas Sarkozy va confirmar ahir la mort de Michel Germanau, el cooperant  de 78 anys que havia estat segrestat per al-Qaida al Magrib el mes d’abril passat. Per intentar l’alliberament, l’exèrcit de Mauritània, amb suport de l’espionatge francès, va llançar dues operacions militars contra les suposades bases del grup terrorista, sense èxit. El cap de l’Estat veí va qualificar l’assassinat de “bàrbar i odiós”, en acabar la reunió convocada amb urgència del Consell de seguretat i defensa. L’organització terrorista havia anunciat l’“execució” de l’ostatge en represàlia pels atacs militars. La líder del partit socialista, Martine Aubry, va demanar que s’aclareixin les “espantoses” condicions de la retenció i execució de l’ostatge, mentre que el Partit d’Esquerra (PG) criticava la intervenció militar francesa en una operació “sense mandat internacional”. Sarkozy va assegurar que “el crim no quedarà impune” i que ha de “reforçar” la lluita contra el terrorisme de França.