Així ho va reconèixer ahir un dels portaveu de l’USCA, César Cabo, mentre la data d’una vaga –que tindria lloc durant la segona quinzena d’aquest mes–, seguia sense concretar-se.
El principal obstacle per arribar a un acord, segons Cabo, és que AENA “va a un ritme molt més lent, sense aportar solucions, que el sindicat”. Per això, i en paral·lel a les negociacions, els controladors “ens veiem obligats” a recórrer al ministre Blanco perquè “es desencalli la negociació”. Amb aquesta finalitat, avui al matí representants de l’organització sindical acudiran a la seu de Foment per sol·licitar una entrevista amb el seu titular.
Quant a les converses entre l’USCA i AENA, que van començar dimecres i que ahir a la nit van acabar amb “avenços importants” en sis dels dotze punts reivindicats pels controladors –segons fonts d’AENA–, l’únic que n’ha transcendit fins ara és que el gestor aeronàutic ha ofert als treballadors una retribució anual mitja, fins al 2013, de 200.000 euros, quantitat que condiciona a que el servei es desenvolupi amb “plena normalitat”. L’organisme també va avançar que amb aquesta proposta es garanteixen unes condicions salarials “superiors” a les dels seus col·legues europeus, tot i que el cobrament d’aquests emoluments està supeditat que el servei de control es desenvolupi en un “marc de competitivitat, de reducció de l’absentisme i de millora de l’eficiència”. Des de l’USCA, però, es va dir que la qüestió salarial no és prioritària, i que la principal preocupació són les condicions de treball.

Pèrdues milionàries
D’altra banda, el president de l’Associació Espanyola de Companyies Aèries (AECA), Felipe Navío, va assegurar que l’anunci de vaga ja ha provocat cancel·lacions i desviaments en els principals mercats emissors a causa de la incertesa generada. Navío va alertar que l’aturada provocarà la pèrdua de milions d’euros en el sector turístic, en una temporada que “no és tan bona com s’esperava” i en què les esperances estaven posades precisament en les reserves d’última hora.
“Si no es desconvoca la vaga, la incertesa augmentarà i el mal serà cada vegada més gran”, va insistir, i va lamentar que les aerolínies ja han hagut de compensar els passatgers quan hi ha alteracions sense que hi hagi una vaga legal convocada.

L'ARRIBADA DE RYANAIR AL PRAT INQUIETA L'AEROPORT DE GIRONA

El director de l’aeroport de Girona, Lluís Sala, va reconèixer ahir que l’arribada de la companyia irlandesa de baix cost Ryanair a l’aeroport barceloní del Prat pot reduir el nombre de passatgers a l’aeròdrom gironí, per la qual cosa busquen captar noves companyies perquè operin des d’aquesta instal·lació.
En declaracions a Catalunya Ràdio, Sala va apuntar que l’hivern que ve serà “complicat”, ja que es poden perdre passatgers. “L’operació de Ryanair des de Barcelona no ens permetrà mantenir-nos als nivells de com fins ara, i aquest hivern possiblement serà complicat, en el sentit que no solament no podrem créixer, sinó que baixarem”, va indicar el director de l’aeroport de Girona-Costa Brava, que va puntualitzar: “Encara no sabem el percentatge d’operacions que reduirà Ryanair des del nostre aeroport”.
Per compensar aquesta situació, des de l’aeroport gironí ja es treballa per atreure altres companyies. “Nosaltres estem treballant i també ho estem fent amb les institucions gironines, per intentar que a les instal·lacions aeroportuàries de Girona vinguin més companyies”, va indicar Lluís Sala.

Transavia, també a l’hivern
“Per a aquest hivern ja tenim confirmat que també operarà la companyia Transavia, que fins ara només ho feia la temporada d’estiu”, va indicar Sala, que hi va afegir que té la voluntat de continuar mantenint l’aeroport de Girona-Costa Brava, on operen unes vint companyies, com el segon de Catalunya en nombre de vols.

L’executiu no va acceptar els números i va instar a una revisió en la qual es preveia aplicar polítiques més restrictives en proves mèdiques, fàrmacs o visites a l’estranger entre d’altres. Aquest exercici va suposar reduir la previsió a 32 milions d’euros. Ahir, però, la CASS va fer públiques les xifres del primer semestre que recullen unes pèrdues en la branca sanitària de només vuit milions d’euros. En sis mesos s’han ingressat 55,1 milions i se n’han gastat 63,1. Segons fonts de la parapública, aquest resultat no es repetirà en el segon semestre, però en tot cas els números vermells a final d’any estaran cap als 20 milions. Això significa que el Govern no haurà de posar diners i que fins i tot quedaran un grapat de milions per a l’exercici 2011.
I on és el secret? Doncs segons expliquen des de la parapública i des de l’antic consell d’administració (al qual corresponen els resultats) l’explicació és una suma de factors molt especial. En primer lloc s’ha produït un ingrés extra d’1,2 milions pel retorn cor­responent a un accident de trànsit. A més, la partida destinada als trasplantaments és molt menor del que s’esperava. La meteorologia també influeix, perquè la benignitat de l’hivern ha suposat un estalvi considerable en atenció mèdica i fàrmacs.
Però el factor clau és que no s’han aplicat els reglaments que han de suposar, en principi, més despesa. Per exemple, el Govern encara ha de fixar quines persones tindran dret al retorn del 100% dels costos. Fins ara la CASS té establertes uns tipus de patologies per les quals retorna tot el que s’ha pagat i en casos en els quals el consell d’administració considerava que la família no podia fer-se càrrec econòmicament del cost també atorgava el 100%. De moment, es continua aplicant el mateix sistema. Teòricament amb el nou reglament aquest retorn ha de passar a ser més ampli a nivell de patologies i segurament establint una xifra d’ingressos per sota de la qual es tindrà aquest dret. L’executiu havia avançat que segurament el dret al 100% seria amb caràcter retroactiu des de l’entrada en vigor de la llei a final de l’any passat. La retroactivitat carregaria tant el balanç del primer semestre com el del segon.
Més enllà dels escenaris de prestacions i serveis que depararà el futur, la parapública ha aconseguit, amb els números a la mà, que el control, en camps com ara les baixes, hagi reduït una despesa que any rere any no parava d’augmentar.

ELS ASSALARIATS JA ES TROBEN PER SOTA DELS 39.000

El nombre d’assalariats afiliats a la CASS va trencar negativament al maig la barrera dels 39.000, la qual cosa significa una disminució d’un 4,2% respecte als comptabilitzats el mes de maig de l’any passat, quan hi havia 40.501. Maig
és un mes molt significatiu perquè recull la població assalariada de caràcter més fix, perquè fins a l’abril encara es mantenen els contractats temporals per a la temporada d’esquí. Fonts de la parapública van indicar que la reducció d’assalariats no comporta necessàriament una rebaixa del nombre d’assegurats a la CASS. Això s’explica perquè mentre cau
el nombre de treballadors afiliats hi ha un increment de pensionistes, beneficiaris i de personal per compte propi. D’altra banda, el consell d’administració va acordar en la reunió de dimecres que es contractarà una tècnica superior en economia per cobrir la vacant en la comissió delegada que fa el seguiment al fons de reserves de les pensions.

L’executiu no va acceptar els números i va instar a una revisió en la qual es preveia aplicar polítiques més restrictives en proves mèdiques, fàrmacs o visites a l’estranger entre d’altres. Aquest exercici va suposar reduir la previsió a 32 milions d’euros. Ahir, però, la CASS va fer públiques les xifres del primer semestre que recullen unes pèrdues en la branca sanitària de només vuit milions d’euros. En sis mesos s’han ingressat 55,1 milions i se n’han gastat 63,1. Segons fonts de la parapública, aquest resultat no es repetirà en el segon semestre, però en tot cas els números vermells a final d’any estaran cap als 20 milions. Això significa que el Govern no haurà de posar diners i que fins i tot quedaran un grapat de milions per a l’exercici 2011.
I on és el secret? Doncs segons expliquen des de la parapública i des de l’antic consell d’administració (al qual corresponen els resultats) l’explicació és una suma de factors molt especial. En primer lloc s’ha produït un ingrés extra d’1,2 milions pel retorn cor­responent a un accident de trànsit. A més, la partida destinada als trasplantaments és molt menor del que s’esperava. La meteorologia també influeix, perquè la benignitat de l’hivern ha suposat un estalvi considerable en atenció mèdica i fàrmacs.
Però el factor clau és que no s’han aplicat els reglaments que han de suposar, en principi, més despesa. Per exemple, el Govern encara ha de fixar quines persones tindran dret al retorn del 100% dels costos. Fins ara la CASS té establertes uns tipus de patologies per les quals retorna tot el que s’ha pagat i en casos en els quals el consell d’administració considerava que la família no podia fer-se càrrec econòmicament del cost també atorgava el 100%. De moment, es continua aplicant el mateix sistema. Teòricament amb el nou reglament aquest retorn ha de passar a ser més ampli a nivell de patologies i segurament establint una xifra d’ingressos per sota de la qual es tindrà aquest dret. L’executiu havia avançat que segurament el dret al 100% seria amb caràcter retroactiu des de l’entrada en vigor de la llei a final de l’any passat. La retroactivitat carregaria tant el balanç del primer semestre com el del segon.
Més enllà dels escenaris de prestacions i serveis que depararà el futur, la parapública ha aconseguit, amb els números a la mà, que el control, en camps com ara les baixes, hagi reduït una despesa que any rere any no parava d’augmentar.

ELS ASSALARIATS JA ES TROBEN PER SOTA DELS 39.000

El nombre d’assalariats afiliats a la CASS va trencar negativament al maig la barrera dels 39.000, la qual cosa significa una disminució d’un 4,2% respecte als comptabilitzats el mes de maig de l’any passat, quan hi havia 40.501. Maig
és un mes molt significatiu perquè recull la població assalariada de caràcter més fix, perquè fins a l’abril encara es mantenen els contractats temporals per a la temporada d’esquí. Fonts de la parapública van indicar que la reducció d’assalariats no comporta necessàriament una rebaixa del nombre d’assegurats a la CASS. Això s’explica perquè mentre cau
el nombre de treballadors afiliats hi ha un increment de pensionistes, beneficiaris i de personal per compte propi. D’altra banda, el consell d’administració va acordar en la reunió de dimecres que es contractarà una tècnica superior en economia per cobrir la vacant en la comissió delegada que fa el seguiment al fons de reserves de les pensions.

En aquesta darrera trobada, els representants de la part espanyola i també els de la part francesa ja van constatar que el reglament dels controls mèdics per als immigrants necessitava “una revisió”. I malgrat que oficialment no s’ha tornat a fer cap moviment, les autoritats d’Espanya no han deixat d’estar en contacte amb les del Principat per aquest tema. Segons les mateixes fonts, totes les converses que s’han tingut sobre aquest punt han tingut lloc “a través de l’ambaixada”, amb el ministeri d’Exteriors i també el      d’Interior. El ministre Naudi va anunciar dimarts que “la discriminació ja no existeix” des de l’arribada de l’equip socialdemòcrata al poder, i que ja s’ha concedit la residència en cas de persones que portaven els anticossos de la sida. Tot i que oficialment és una decisió que està gestionant el Govern, les fonts espanyoles consultades consideren que les converses amb les autoritats espanyoles, que “fa gairebé dos anys que duren encara que de forma discreta”, també hi haurien tingut alguna cosa a veure. A més, cal ressaltar que les autoritats d’Espanya “van prendre bona nota” de les conclusions de l’última reunió del trilateral, i “estan demanant altres canvis”, tot i que amb discreció.

La posició de l'USDA
Ahir, els sindicats també van expressar una posició contrària a les revisions mèdiques que a dia d’avui exigeix el servei d’Immigració. La primera secretària de l’USdA, Maria José Espinosa, va explicar que el tema havia estat debatut força vegades a l’entitat, i que “nosaltres considerem que l’actual reglament de revisions mèdiques és aberrant”. Espinosa va ressaltar que “si una empresa vol contractar una persona no se li pot dir que no perquè tingui diabetis o obesitat, no és només un problema de la sida”. Sobre l’argument econòmic, Espinosa va dir que “ja hi ha convenis amb altres països amb els quals es podria estudiar aquesta mena de despeses”.

L'EXECUTIU DEFENSA QUE EL CANVI DE CRITERI "ÉS REGLAMENTARI"

Fonts properes al Govern van defensar ahir que el canvi de criteri envers els afectats per la malaltia s’adiu al reglament actual. I és que els grups polítics de l’oposició van assenyalar que l’admissió de persones seropositives podria ser contrària a dret, si es feia abans de modificar el reglament. La normativa actual recull que l’anàlisi de sang és obligatòria, i que ha d’incloure una prova de serologia, que és la que permet identificar, si hi són, els antígens de la sida. D’altra banda, la regulació també estableix que es vetarà l’entrada a persones “amb patologies infeccioses que suposin un perill”.
Les fonts consultades van assegurar ahir que els casos en els quals s’ha concedit la residència no han desenvolupat encara la malaltia, i que per tant no es poden considerar un risc per a la salut pública, per la qual cosa no s’està infringint cap normativa. D’altra banda, es va assenyalar que també s’han tingut en compte altres qüestions, com determinats drets de la persona que estan per damunt de l’esmentat reglament. A banda, cal considerar que les vies de contagi d’aquesta patologia són “àmpliament conegudes”, i que a més el cost del tractament necessari ha “evolucionat molt en els darrers anys”.
El líder reformista, Joan Gabriel, havia recordat que encara no s’havia fet cap decret on es canviés el reglament actual, i que les admissions d’immigrants es feien “d’acord a uns criteris de sostenibilitat econòmica”. Així mateix, el líder d’ApC, Eusebi Nomen, va manifestar que, si bé rebutjava qualsevol discriminació social o moral, se li feia “difícil d’entendre” que no s’haguessin tingut en compte les conseqüències econòmiques de l’admissió de persones amb determinades patologies. Només els Verds van aprovar la decisió que el Govern ja està aplicant.

El que està passant aquestes darreres setmanes a la Federació Espanyola de Bàsquet (FEB) és de jutjat de guàrdia. La desinformació regna a l’ens i no fan sinó emetre notícies contradictòries, això quan es decideixen a dir alguna cosa.

S’ha fet esperar. Han passat uns quants dies abans que el representant de Rob Johnson enviés el fax amb el contracte signat pel jugador. Amb tots els serrells de l’acord resolts, el pivot nord-americà s’ha convertit en el cinquè fitxatge d’aquest estiu del BC River Andorra. Ara només queda per tancar un altre pivot que comparteixi tasques en el joc interior.

El sector de la restauració remarca la necessitat de promocionar la gastronomia del país. Així ho han exposat diversos cuiners, que destaquen que l’oferta del Principat té un nivell alt i que cal donar-la a conèixer.

La van construir els romans per defensar Lucus Augusti, l’emplaçament fundat per Paulo Fabio Máximo en nom –i amb nom– de l’emperador August. Encara corrien els temps que porten les sigles a. C. Des d’aleshores, i amb molt escasses reformes, la muralla ha ressistit gairebé immune als embats del temps, especialment, dels seus veïns humans. Que l’han maltractat de totes les maneres imaginables: fins i tot hi va haver un temps en què el trànsit rodat circulava amb tota tranquil·litat per l’adarb, la part superior del monument. Que el 2000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.
Per sort, es van adonar de la salvatjada i avui només els vianants hi poden accedir. Un passeig d’uns dos quilòmetres de circumferència que permet copsar d’un cop d’ull tant el Lugo tradicional que s’atrinxera intramuralles com la ciutat moderna que s’estén en totes direccions, però principalment cap al riu Miño.
Caminant en el sentit de les agulles del rellotge pel passeig de ronda, es contemplen de tu a tu  les torres de Santa Maria, la catedral romànica dedicada a la virxen dos ollos grandes. Temple enclavat en una de les moltes rutes a Compostel·la, en aquest cas, en el trajecte del Camiño Primitivo.
Més endavant apareixen els finestrals i jardins del pazo de San Marcos, temple dedicat en aquest cas a la particular idiosincràsia política gallega i baluard d’algun  cacic de renom. I al llarg de tot el recorregut, la xarxa de carrers estrets, amb el llegat de cases se-nyorials alternant amb penoses ruïnes vençudes pels elements i la desídia. Més sort van tenir les cases barroques de la plaça del Camp, aquestes sí restaurades fa uns anys, i algunes de medievals, amb les anomenades galeries de tambor, recolzades en columnes, algunes de romanes. No es veuen des del passeig per la muralla, és cert. Però val la pena deixar que el passeig per la fortificació bimil-lenària acabi així: baixant per les escales que deixen al principi de la Rúa Nova i transitar-la fent parades en la infinitat de local de la ruta dos viños, fins atènyer la petita plaça, admirar la curiosa composició arquitectònica. I continuar la ruta dels vins.

RECOMANEM

La fortificació
Fora de muralles hi ha el captivador parc dedicat a Rosalía de Castro. Amb un imponent mirador sobre quilòmetres de terra solcats pel Miño.