La policia, segons va informar al vespre, no va obrir cap expedient per queixes ciutadanes, malgrat que no va detallar si en va activar algun arran de la iniciativa dels mateixos agents.
Des del comú de Sant Julià, el conseller de Turisme, Enric Naudi, va exposar que “el Govern ha instat” a tancar els comerços i va lamentar l’actitud de l’executiu en l’afer. Naudi, de fet, va insistir que els límits de la Vila Medieval –exempta de complir el decret de tancament en tractar-se d’un esdeveniment cultural i puntual– abracen tota la parròquia sencera. En canvi, el Govern no ho entenia de la mateixa forma. Naudi, en el marc de la polèmica encetada divendres, va tornar a atacar el decret d’horaris, perquè considera que la mesura “no té raó de ser” ja que “som un país turístic”. “Al costat francès ja hi ha panells que diuen que Andorra tanca els diumenges a la tarda i a la part de Puigcerdà diuen que ells sí que obren aquests dies”, va explicar.
Plens “de gom a gom”
Sigui com sigui, la corporació va fer un balanç “molt positiu” de la fira, durant la qual els carrers han estat “plens de gom a gom”. Amb tot, no va poder precisar el nivell d’assistència durant els tres dies de la mostra, en tractar-se d’un esdeveniment obert i sense cap registre d’entrada. Els paradistes, de la seva banda, van valorar de manera desigual la mostra. Bona part dels enquestats pel Diari van assegurar que les vendes havien estat molt fluixes i que la clientela anava amb pressupostos ajustats –fins i tot alguns, com els propietaris de La Fiel Tradición, uns artesans de pa arribats des de València, es van veure obligats a abaixar els preus– encara que hi havia comerciants de la parròquia que van afirmar haver fet calaix tot i l’ambient generalitzat de crisi.
UN ESTUDI DESACONSELLA COMPRAR TÍTOLS DE NATURLÀNDIA
L’informe encarregat per Amics de la Rabassa sobre el rendiment i la viabilitat de la propera ampliació de capital de Camprabassa desaconsella la compra d’accions de Naturlandia, per l’alt risc del projecte i la variació entre la rendibilitat oferta i la que es desprèn de l’anàlisi realitzada. Segons l’estudi, elaborat per l’analista financer Andreu Gilabert Moreno, la informació financera de l’oferta pública fa esperar una rendibilitat del 14,17%, mentre que tenint en compte variables com l’aplicació de l’impost de societats (un 10%), el cànon del comú (un altre 10%) i un increment constant dels ingressos d’un 3% l’analista calcula una taxa de rendibilitat efectiva d’un 5,05%. Gilabert considera que la rendibilitat no compensa l’alt risc que suposa invertir en un projecte sense precedents al país i amb un nivell de risc elevat. Quant a la liquiditat, l’expert diu que si l’inversor necessités recuperar els fons invertits ho tindria difícil perquè les accions no cotitzen en un mercat secundari.
REPORTATGE
'EL VALOR DEL CAVALLER'
Quatre cavallers i un combat a mort. Un rei i un miler de seguidors com a testimonis. Així començava la batalla d’ahir a la tarda que enfrontava els homes amb més valor del regne, enfilats a cavall i abillats amb pesades cuirasses de ferro: Pedro de la Torre, Ignacio de Loyola, Rodrigo de Artal i Vladímir de Vaklaia. Tots quatre concentrats i convençuts d’endur-se la victòria. Les llances i la força els ajudarien en la lluita celebrada al centre de Sant Julià i en plena època medieval. Ja en el primer xoc, a l’inici de la justa, es van veure els punts forts i els febles de cadascun. Cavalls més potents que altres, cavallers hàbils, altres de més febles. I el públic que cridava, eufòric, exaltat, animant els seus ídols.
L’inici del torneig va deixar homes malferits al camp, que l’anaven abandonant com podien, ajudats dels vassalls i quasi arrossegant-se. Però amb l’orgull d’haver lluitat fins a exhaurir les forces. Els més valents continuaven la batalla, ja fos a cavall o de peus a terra i manipulant amb destresa unes armes que pesaven tones. Espases de ferro, destrals enormes i, per què negar-ho, també una mica de joc brut. Poc a poc els més dèbils perdien la partida. I finalment, només un, el més corejat pel públic, va erigir-se com a vencedor. Ignacio de Loyola, Don Ignacio, va guanyar el gran torneig. Xiscles dels assistents i el reconeixement del rei li van servir de premi. La primera justa celebrada a la parròquia havia estat un èxit. No es descarta que l’any vinent hi hagi algun cavaller espasa en mà per defensar a mort el regne de Laurèdia.