És a dir, el cobra més d’una vegada a cada propietari. Primer, individualment a cada titular d’un immoble en funció de la superfície, i després, en segona instància, també a nivell de la comunitat de propietaris.
“Aquesta pràctica, instaurada pel comú, duplica abusivament la imposició del cens pels emfiteutes”, lamenten els veïns. “Es multipliquen els censos i no està justificat”, va explicar ahir al Diari la lletrada que assessora l’associació en aquesta qüestió, Natàlia Aleix. Així doncs, exemplifiquen que en el cas d’un apartament de 50 metres quadrats el cens anual és d’uns 150 euros a l’any, als quals se’ls ha d’afegir aquest percentatge –que ells el titllen d’“extra”– per la comunitat.
Un altre punt que també posen sobre la taula és com s’actualitzen les tarifes que han de satisfer els veïns cada any. En lloc d’aplicar l’increment d’acord amb l’índex de preus al consum (IPC), cada tres anys aplica un augment tenint en compte altres paràmetres que es remunten al passat: el preu del quilogram d’or de 22 quirats, el litre de llet, el jornal d’un manobre i un quintar d’alfals.

Només a qui ho demana
Malgrat que, després de les reiterades demandes del col·lectiu amb els cònsols per acceptar aplicar l’IPC, ells lamenten que només s’aplica quan la persona s’adreça al comú per demanar expressament el canvi. A la resta, se’ls continuen revisant les tarifes en funció del que ells creuen que són “criteris difícils de valorar”.     
D’altra banda, els emfiteutes també ressalten que hi ha una clàusula que els genera dubtes sobre la pròrroga del contracte. Aquesta exposa que, si en finalitzar el termini de 70 anys el propietari no demana de manera expressa la renovació, “el domini útil quedaria totalment extingit en benefici del comú”. És per això que els veïns també han reclamat en reiterades ocasions que es modifiqui la clàusula per evitar com sigui que l’emfiteute perdi el dret de renovació en cas que s’oblidés de demanar-ho, o fins i tot, el domini útil de l’immoble sense dret a cap possible indemnització.
Des de l’associació expliquen, que des que al mes de juliol van exposar formalment aquests punts al comú, només han rebut, de moment, el silenci com a resposta.

REINVIDIQUEN LA PLENA PROPIETAT

Els emfiteutes, al·legant la inseguretat jurídica dels contractes dels cens i les “irregularitats constatades” en l’aplicació,       –també tenint en compte l’evolució de la societat– volen anar més enllà de modificar els contractes: reivindiquen la possibilitat de poder accedir, “com qualsevol persona”, a la plena propietat dels seus béns immobles. Des de l’associació argumenten que la pretensió, a més d’ajustar-se a l’ordenament jurídic actual, permetria al comú d’Encamp, qui té la darrera paraula, “gaudir d’uns ingressos justos i equiparables entre tots els administrats”.

És a dir, el cobra més d’una vegada a cada propietari. Primer, individualment a cada titular d’un immoble en funció de la superfície, i després, en segona instància, també a nivell de la comunitat de propietaris.
“Aquesta pràctica, instaurada pel comú, duplica abusivament la imposició del cens pels emfiteutes”, lamenten els veïns. “Es multipliquen els censos i no està justificat”, va explicar ahir al Diari la lletrada que assessora l’associació en aquesta qüestió, Natàlia Aleix. Així doncs, exemplifiquen que en el cas d’un apartament de 50 metres quadrats el cens anual és d’uns 150 euros a l’any, als quals se’ls ha d’afegir aquest percentatge –que ells el titllen d’“extra”– per la comunitat.
Un altre punt que també posen sobre la taula és com s’actualitzen les tarifes que han de satisfer els veïns cada any. En lloc d’aplicar l’increment d’acord amb l’índex de preus al consum (IPC), cada tres anys aplica un augment tenint en compte altres paràmetres que es remunten al passat: el preu del quilogram d’or de 22 quirats, el litre de llet, el jornal d’un manobre i un quintar d’alfals.

Només a qui ho demana
Malgrat que, després de les reiterades demandes del col·lectiu amb els cònsols per acceptar aplicar l’IPC, ells lamenten que només s’aplica quan la persona s’adreça al comú per demanar expressament el canvi. A la resta, se’ls continuen revisant les tarifes en funció del que ells creuen que són “criteris difícils de valorar”.     
D’altra banda, els emfiteutes també ressalten que hi ha una clàusula que els genera dubtes sobre la pròrroga del contracte. Aquesta exposa que, si en finalitzar el termini de 70 anys el propietari no demana de manera expressa la renovació, “el domini útil quedaria totalment extingit en benefici del comú”. És per això que els veïns també han reclamat en reiterades ocasions que es modifiqui la clàusula per evitar com sigui que l’emfiteute perdi el dret de renovació en cas que s’oblidés de demanar-ho, o fins i tot, el domini útil de l’immoble sense dret a cap possible indemnització.
Des de l’associació expliquen, que des que al mes de juliol van exposar formalment aquests punts al comú, només han rebut, de moment, el silenci com a resposta.

REINVIDIQUEN LA PLENA PROPIETAT

Els emfiteutes, al·legant la inseguretat jurídica dels contractes dels cens i les “irregularitats constatades” en l’aplicació,       –també tenint en compte l’evolució de la societat– volen anar més enllà de modificar els contractes: reivindiquen la possibilitat de poder accedir, “com qualsevol persona”, a la plena propietat dels seus béns immobles. Des de l’associació argumenten que la pretensió, a més d’ajustar-se a l’ordenament jurídic actual, permetria al comú d’Encamp, qui té la darrera paraula, “gaudir d’uns ingressos justos i equiparables entre tots els administrats”.

L’executiu, a través d’una nota, va mantenir que “és la comissió de selecció i únicament la comissió de selecció qui té la potestat d’atribuir les puntuacions en tots els cinc criteris que es puntuen”, i que segons les bases de la convocatòria eren el mèrit del candidat, l’avaluació del projecte i del centre de recerca i el director de la tesi, una entrevista personal i l’interès que el treball podia tenir per al Principat. Alhora, en l’esmentat escrit s’insisteix que “si bé l’Agència de gestió d’ajuts universitaris i de recerca (Agaur) va actuar com assessorament extern de la comissió, les valoracions que provenen d’aquesta agència no són ni vinculants ni preceptives, sinó orientatives”.
L’esmentat procés d’atorgament de beques ha estat objecte d’una demanda jurisdiccional administrativa. Un dels aspirants a obtenir l’ajut, un excàrrec de confiança de l’anterior executiu, Josep Maria Altarriba, va qüestionar el procés davant la Batllia en considerar que no s’havien respectat alguns dels elements que hi tenien cabuda, com ara el termini d’al·legacions un cop emesa la decisió. Aquest període ni tan sols es va arribar a convocar. En el marc de l’expedient que obra en poder de la Batllia, i en què Altarriba hi té accés com a demandant, hi figuren ara les valoracions fetes per l’Agaur i també les pròpiament elaborades per la comissió, configurada especialment per diferents representants del Govern o organismes afins. De la suma de la valoració emesa per l’un i l’altre, Altarriba hauria acabat en primer lloc. Però d’aquesta suma se li resten 8,30 punts fins a situar-lo en cinquè lloc i quedar-se sense beca. La resta de notes s’alteren molt lleugerament, excepte una aspirant a qui se li sumen 5,77 punts i obté ajut i, un altre, a qui se li resten més de 7 punts però no tenia cap mena de possibilitat de ser becat, ni abans ni després de la resta.
En el comunicat tramés ahir pel Govern a petició del Diari, i en què es va ometre expressament qualsevol referència a com s’havia puntuat o alterat la puntuació, es deixava clar que la comissió havia valorat els candidats en tots els seus extrems. Altres fonts, properes a membres del tribunal, van assegurar que això no va ser així. Molts dels integrants de la comissió no estaven capacitats ni per avaluar els directors de tesi ni altres dels requisits que suposadament havien d’haver puntuat. “Per això es demanava el suport d’un organisme independent. Fins ara, la valoració de l’Agaur anava a missa.”

CIÈNCIES, LLETRES I LA FEINA FETA

Alguns dels membres de la comissió de selecció sí que haurien rebut alguna mínima explicació del motiu pel qual no es respectaria la valoració dels candidats feta per l’Agaur. Segons fonts properes a l’esmentada comissió, alguns dels màxims responsables del departament d’Ensenyament Superior haurien explicat que els experts de l’organisme depenent de la Generalitat havien valorat molt millor els estudiants de lletres (Altarriba ho era) que els de ciències. I calia revisar la puntuació a la baixa dels primers. També s’hauria lamentat, segons les fonts consultades, la valoració que es va fer de l’experiència laboral.

La dotació total de les beques ARA està per sota dels ajuts de l'anterior cicle, als quals es van destinar 320.900 euros. El surfista de neu Lluís Marín, amb 22.000 euros, és qui rep la dotació més alta del programa, amb el qual el ministeri d'Esports ajuda els competidors que considera més destacats i amb més projecció del país en la seva preparació. El segueixen els esquiadors de fons Roger Vidosa i Mireia Gutiérrez, juntament amb l'esquiadora de fons Laura Soulié, amb 20.000 euros cadascun. Soulié, que en el cicle anterior rebia 10.800 euros, deixa el capítol de joves promeses per incorporar-se al capítol olímpic. L'esquiador Kevin Esteve i l'esquiador de fons Francesc Soulié rebran una dotació de 14.000 euros. L'únic esportista que forma part del programa olímpic i no pertany a la federació d'esquí és el nedador Hocine Haciane, que rebrà un ajut de 12.000 euros, 4.000 menys que l'any passat. A més, els entrenadors de tots ells reben un ajut. Respecte l'última dotació del programa olímpic es queda fora la palista Montse Garcia, que no ha competit gens a causa d'una lesió. Tampoc hi ha dotació per a la ciclista Ariadna Tudel, una de les esportistes més destacades i que l'any passat va rebre 6.000 euros com a competidora d'esquí de muntanya.

Al marge del programa olímpic, destinat als esportistes que poden participar en uns Jocs, també s'ha creat un capítol per als anomenats Plans Especials, als quals es destinen un global de 31.000 euros i dels quals es beneficiaran Joan Vilana, Joan Albós i Xavier Teixidó (federació de muntanyisme); Albert Llovera, Toni Sánchez, Xavi Fernández i Alfons López (federació d'esports per a minusvàlids) i Tània Ribeiro (federació de karate).

Per al programa de joves promeses hi ha 109.700 euros que es repartiran fins a 26 esportistes a banda del programa esquí estudi, per al qual van a parar 26.000 euros. Els ajuts més alts van a parar als esquiadors Sophie Juárez, Nil Ruiz i Marc Oliveras, la nedadora Mònica Ramírez i els jugadors de vòlei Xavier Folguera i Christian Salvador. Tots ells percebran 5.400 euros.

El secretari d'Estat d'Esports, Manel Blasi, ha indicat que entre les joves promeses hi ha un 50 per cent de becats femenins i masculins. "S'està potenciant l'esport femení i hi ha hagut alguns esportistes que estan pujant", ha indicat. Blasi ha assegurat que s'està treballant per ampliar el format del programa esquí estudi a als tres disciplines, i a això ajudarà que el centre de tecnificació d'Ordino estigui al costat de l'escola andorrana.

Davant la reunió de la Comissió de Finances i Pressupost de demà i en la qual en l'ordre del dia hi figuren les anàlisis dels informes dels ponents dels projectes de llei d'imposició directa (sobre la renda dels no-residents fiscals; sobre societats; i sobre la renda de les activitats econòmiques).

Tal com ja va avançar la setmana passada Gabriel després de la trobada amb el cap de Govern, Jaume Bartumeu, CR vol l'aprovació ràpida de les lleis d'imposició directa que estan en tràmit parlamentari. Gabriel ha explicat que en "la reunió de demà de la comissió ens donarem per contestats" a la proposta que va fer al cap de Govern, per afegir a continuació que "veurem si hi ha un punt d'inflexió o no" respecte la proposta de CR que passa per dos compromisos. El primer, la voluntat d'enllestir les tres lleis; i el segon que això s'assoleixi "abans d'un mes".
Pel president de CR "demà es marca, sens dubte, un punt de compromís de tots els grups parlamentaris" i "si veiem un procés de dilatació" en el debat de les lleis, "CR actuarà amb la conseqüència que ja vam avisar la setmana passada i amb la contundència de no fer perdre ni un segon més la paciència de tots els ciutadans".
Gabriel ha explicat que CR creu que en quinze dies es poden tenir enllestits els tres textos, però que com a "mostra de bona voluntat" ja fixen el termini abans d'un mes.
Sense voler entrar al detall sobre la "contundència" amb què actuarà CR en cas de no complir-se els dos compromisos, Gabriel ha dit que "no volem que aquest procés (el del debat de les lleis en la comissió) sigui un allargament o un pretext d'allargament en una legislatura que entenem que el cap de Govern i el Govern no sap trobar el suport" per governar. Sobre les accions que emprendran, el líder de CR ha dit que "mantindrem el que vam aprovar al grup parlamentari i a la junta executiva", una junta que es reuneix aquest dimecres de forma ampliada als cònsols liberals i "donarem la legislatura per esgotada".

El dèficit de gestió fa referència a la liquidació pressupostària d'operacions corrents i de capital. Les dades mostren que, de les principals entitats parapúbliques per magnitud pressupostària, FEDA millora el resultat que, malgrat que continua sent negatiu (-16,6%), redueix a la meitat la gestió deficitària (un -30,5% l'any anterior). En ambdós casos, l’execució del pressupost d’ingressos ha estat per sota de les previsions inicials, un –24,2% en el cas del Govern i un -16% en el cas de FEDA.

L’execució del pressupost de despesa del Govern s’ha saldat amb una desviació del 13,4%, 44,1 milions més de despesa de la inicialment prevista. Els resultats de gestió superavitaris corresponen a Andorra Telecom (10,9%), CASS (6,1%) i SAAS (0,5%); sent aquesta última la que més s’acosta a l’equilibri pressupostari. En els tres casos, l’execució pressupostària tant d’ingressos com de despesa ha estat significativament ajustada presentant, en general, desviacions mínimes respecte al pressupost inicialment dissenyat.
Estadística apunta que l’observació de l’evolució del resultat de gestió del Govern permet apreciar com, a partir de l’exercici 2002, es produeix una tendència sostinguda al dèficit de gestió que, al tancament de comptes de 2009, assoleix el màxim de la sèrie presentada.
Així, l’evolució del resultat de gestió de la CASS presenta una progressiva reducció dels percentatges de superàvit i una tendència que, als darrers anys, l’acosta a l’equilibri pressupostari. En el cas d’Andorra Telecom es pot apreciar com, a partir de l’exercici 2003, evoluciona sostingudament en llindars de superàvit de gestió, tot i que la tendència de la sèrie apunta a una evolució moderada cap a l’equilibri pressupostari. Amb variacions relatives que mai han superat el 10% en positiu i en negatiu en la sèrie presentada, el SAAS manté, des de l’exercici 2006 i de forma estable, en llindars d’equilibri pressupostari. Els resultats de gestió de FEDA han evolucionat majoritàriament en llindars de superàvit; no obstant i a causa dels resultats dels últims anys, la tendència lineal de la sèrie apunta cap a una evolució de dèficit moderat.

Més de la meitat de les institucions públiques han recaptat menys del que inicialment van preveure als seus respectius pressupostos. Les desviacions més significatives en l’execució dels ingressos entre les principals institucions públiques corresponen al Govern i a FEDA, amb un -24,2% i un -16% respectivament; sent la desviació d’aquesta última la que més s’ha incrementat respecte a la registrada en l’exercici anterior.
La resta d’entitats parapúbliques per magnitud pressupostària (CASS, Andorra Telecom i SAAS), han executat el pressupost d’ingressos de forma molt ajustada, amb desviacions mínimes. Entre les altres institucions públiques, destaquen els majors ingressos obtinguts en relació als pressupostats en el cas d’INAF (51,9%) i de l’Institut d’Estudis Andorrans (13,8%). Per contra, RTVASA (-10,2%) i Ramaders d’Andorra (-15,9%) registren les majors desviacions negatives en relació als ingressos inicialment pressupostats.
Pel que fa a la despesa, de les principals entitats públiques per magnitud pressupostària, el Govern ha registrat una despesa superior a la pressupostada, un 13,4%, per valor de 44,1 milions d’euros. La resta d'institucions presenten execucions de despesa inferior a la prevista, destacant l’execució d'Andorra Telecom (-10,6%) i de CASS i SAAS, molt ajustades al pressupost (-1,8% i -2% respectivament). En la resta d’institucions del sector públic, la tònica general ha estat marcada per l’execució de la despesa per sota de pressupost, destacant els casos del Consell General (-36,2%) i EFPEM (-22,3%).

A causa d'aquestes obres els vehicles hauran de circular obligatòriament pel túnel del Pont Pla, tant de pujada com de baixada. En el cas de trànsit de vehicles de més de 3,5 tones (restringit al túnel) l'Agència de Mobilitat gestiona amb l'empresa Aerco que puguin passar pel túnel. La interrupció del trànsit es farà a la sortida d’Escaldes-Engordany en direcció a la Massana, entre el final del darrer edifici de vivendes en sentit pujada, i al desdoblament de la CG3 amb el túnel del Pont Pla, en sentit baixada.
El motiu dels talls de trànsit és l’extracció de dues bigues d'uns 25 metres de llargada cadascuna i posterior dipòsit a la pròpia zona d'obres. L’enderroc de les bigues en trams aptes per què puguin ser transportats posteriorment es farà en horari diürn i sense tallar la carretera. Es preveu treure una biga cada nit.

Amb aquesta mesura es dóna resposta a la demanda d’alguns ciutadans perquè es pugui reciclar oli a Vila, els Cortals o les Bons. Els contenidors estaran ubicats a la plaça de Vila, al pont de les Bons, al carrer Avellaners i a la zona del Mirador d’Encamp. La campanya de recollida d’oli vegetal utilitzat va engegar el març del 2009 sota el lema Tu tens la paella pel mànec amb l’objectiu de conscienciar a la població de l’alt poder contaminant que té l’oli amb el que cuinem i les accions que es poden portar a terme per evitar-ho. Fins al mes de setembre d’aquest 2010 s’han recollit 1.441 litres d’oli, mentre que en tot l’any 2009 se’n van gestionar 940 litres.
El comú també adquirirà 50 contenidors de 50 litres per a la recollida selectiva de vidre i envasos per als establiments d’hostaleria, atès que alguns d’aquests locals no disposen de l’espai suficient per guardar els contenidors de vidre i envasos al seu interior i, per tant, no poden complir correctament amb el que estableix el reglament de medi ambient i via pública de la parròquia. El comú, per tal de premiar als establiments que compleixen les normes establertes i participen activament en la recollida selectiva d’aquests i altres residus, prèvia sol·licitud del comerciant, atorga subvencions consistents en descomptes en l’abonament de la taxa d’higiene, que anualment s’ha de satisfer.

"És un tema que ens molesta i ens molesta força", ha dit Casadevall en relació a la demanda feta per Encamp que des de Canillo es corregeixin novament els límits territorials. Casadevall ha declarat que la delimitació dels terrenys de la Solana d'Andorra "no s'havien discutit mai" i que "dóna la sensació que quan ha acabat un conflicte (en relació a la sentència de Concòrdia) en van a buscar un altre". I ha assegurat que "la gent de Canillo està cansada" del tema i ha proposat tancar "d'una vegada per totes i de forma global" els límits territorials entre les dues parròquies.

Dijous passat el cònsol encampadà Miquel Alís va posar damunt la taula la qüestió territorial després de la sessió de consell comunal. Casadevall ha declarat que "dóna la sensació que quan ha acabat un conflicte en van a buscar un altre" i ha afegit que "la nostra sorpresa és que ara, acabat el tema de Concòrdia (amb la sentència de l'any 2000), surt un nou conflicte amb els terrenys indivisos de la Solana d'Andorra, que no havíem discutit mai. La gent de Canillo està cansada", ha afegit Casadevall, i per aquest motiu ha reclamat "tancar de forma global" els límits territorials entre els dues parròquies.
El cònsol major de Canillo, amb to clarament molest, ha dit que "la part de la Solana no s'havia discutit mai" i que tenen documentació que demostra que aquells terrenys pertanyen a Canillo. Ha posat en dubte les noves creus de terme que Alís va explicar que havien trobat per reclamar 1.900.000 metres quadrats de la Solana que el pla urbanístic canillenc reconeix com a propis. Al respecte, Casadevall ha dit irònicament que "ara una paret que s'ha fet enmig de la muntanya per privar que el bestiar que està pasturant a la part baixa pugi cap a dalt, això, ara segons ell, és una paret de trenques que marca límits".
"Tens la sensació", ha declarat Casadevall, "que no te n'acabaràs de sortir mai amb aquest veí". El cònsol canillenc ha tornat a fer servir la ironia per dir que "quan acabarem amb la Solana, què anirem a discutir, els límits de Meritxell en avall?", i ha afegit que "els conflictes forts els tenim des que hi ha aquests cònsols", dels quals ha dit que "tenen una febre per recaptar terrenys impressionant". Amb els anteriors cònsols "la relació ha anat diferent", ha conclòs.
Casadevall no se n'ha estat de reconèixer que els diferents plans d'urbanisme que han elaborat des de Canillo han anat reflectint els límits territorials previs a la sentència de Concòrdia, però que amb el POUP definitiu "ara ja els hem modificat i si hi ha algun error ens ajustarem a la sentència de Concòrdia, cap problema", però que sembla que siguin els encampadans els que "encara estan discutint la sentència volent rascar alguna coseta més".

El Govern ha tancat l’exercici 2009 amb un dèficit de gestió del -27,2%, incrementant en 7,9 punts percentuals el registrat a l’exercici precedent (-19,3%). Així es recull en la liquidació dels pressupostos feta pública avui pel Departament d’Estadística.

El director general de FEDA, Albert Moles; el rector de la Universitat d'Andorra, Daniel Bastida; i el director general d'Andorra Televisió, Jordi Marticella, han presentat el nou programa televisiu Megawatt. Tots tres han destacat la col·laboració que ha existit entre les tres institucions i sobretot el caràcter formatiu de les emissions.

La sèrie consta de 13 capítols i s'emetran a partir d'aquest dimarts 12 d'octubre després de l'Informatiu Vespre. Presenta els diferents conceptes relacionats amb el món de l'electricitat que es poden veure i experimentar l Museu de l'Electricitat. Aquests conceptes s'expliquen de forma presencial per part del professor de la Universitat d'Andorra, Florenci Pla, i es complementen amb entrevistes i reportatges que inclouen imatges antigues de FEDA. El conductor del programa és Dani Fuster.
Per al director general de FEDA, Albert Moles, el programa televisiu ve a completar la tasca formativa que realitza la parapública des de fa quasi dos anys amb l'obertura del Museu de l'Electricitat i, des d'aquest estiu, amb la posada en funcionament del Camí Hidroelèctric d'Engolasters. El rector de la Universitat d'Andorra, Daniel Bastida, per la seva banda ha destacat especialment la col·laboració entre les tres institucions a l'hora de realitzar el programa de caire plenament divulgatiu i formatiu. Mentre que Jordi Marticella ha complementat dient que es tracta d'una sèrie adreçada sobretot als joves.

Prop d'una tercera part dels casos de cáncer femení al país (un 31%) són de mama. Se'n detecten entre 27 i 29 cada any i, per exemple, l'any passat hi va haver 17 ingressos a l'hospital per aquest motiu. L'estadística registra que un 5% de les defuncions femenines que hi ha anualment al país són causades per aquesta enfermetat, que afecta una de cada vuit dones al llarg de la seva vida.

Per totes aquestes raons es vol seguir potenciant el programa de detecció prematura de càncer de mama, amb un seguiment per sota de les expectatives del ministeri de Salut, que voldria un 70% de resposta de les dones a qui va dirigit el programa i que n'ha obtingut poc més del 25% en una primera posada en marxa. En la segona ronda de cribatge, que s'allarga el que portem d'any, ja han participat més del 27% de les dones a qui va dirigit el programa, amb un 18,3% de les quals s'han fet la mamografia. La intenció és arribar a prop del 70%. Amb motiu del Dia mundial contra el càncer de mama, que se celebrarà el proper 19 d'octubre, el ministeri i la Cambra de Comerç han unit forces per aconseguir conscienciar la societat i difondre el programa. La Cambra s'implica per primera vegada i anima tots els comerços a posar els vinils de color rosa als seus establiments i repartir uns tríptics informatius en cinc idiomes diferents. L'objectiu és fer arribar al màxim de gent possible el projecte de prevenció, que ofereix una mamografia gratuïta cada dos anys a totes les dones d'entre 50 i 69 anys.

Segons ha explicat la cap d'Àrea de Prevenció, promoció i vigilància de la salut, Rosa Vidal, "hi ha hagut una davallada en els últims temps que potser no és molt significativa però que és el que es vol aconseguir amb l'augment de la prevenció i la millora dels tractaments". De la seva banda, la ministra de Salut , Benestar i Treball, Silvia Bonet, ha argumentat que "les dones estan molt presents en el sector del comerç" i que és per això que s'ha considerat adient que els comerços participin en la difusió del projecte de prevenció del càncer de mama. El president de la Cambra, Marc Pantebre, ha valorat molt positivament la resposta que han rebut per part dels comerços i ha matisat que a més de posar els vinils roses i repartir el tríptic amb la informació en cinc idiomes, s'ha informat bé als comerciants perquè sàpiguen el que estan donant i així s'hi impliquin més del que potser ho farien en altres casos. D'altra banda també s'ha demanat que els aparadors tinguin algun motiu que faci referència al color rosa per donar encara més importància a la campanya.
Bonet ha dit que "la millor mesura contra el càncer de mama és la prevenció" i que és per això que ja fa tres anys que s'impulsa el projecte per a convidar a les dones d'entre 50 i 69 anys a fer-se una mamografia gratuïta cada dos anys. S'envien cartes a les dones que es troben en aquesta franja d'edat perquè es facin les mamografies. A més de la col·laboració dels comerços, Silvia Bonet ha demanat també la implicació dels comuns, que segurament posaran també els vinils roses i repartiran els tríptics, ha dit que s'ha involucrat a tots els professionals de la salut i ha demanat la seva ajuda als mitjans de comunicació perquè difonguin el dignificat de la prevenció en el càncer de mama.

Un comunicat de l'executiu assenyala que el 98% dels usuaris ha manifestat una impressió bona o molt bona del servei. D'altra banda, Andorra Turisme ha anunciat que les rutes d’hivern del Bus Turístic 2010-2011 s’iniciaran l’1 de novembre amb quatre recorreguts per descobrir el Principat.

Les dades per dies en el període que portem de temporada d’estiu indiquen que els itineraris del dimarts han rebut 692 visites (el 35% del total), els de dijous 556 visites (el 28% del total), i de dissabte 729 visites (el 37% del total). Per itineraris, el número 1, sobre paisatge i hàbitat rural, ha tingut 355 visites, el 18% sobre el total; l’itinerari 2, de paisatge i tradicions, 390 visites, el 20%; l’itinerari 3, paisatge i hàbitat urbà, 197 visites, el 10%; l’itinerari 4, paisatge i arquitectura, 281 visites, el 14%; l’itinerari 5, paisatge i art romànic, 411 visites, el 21%; i l’itinerari 6, 343 visites, el 17%.
Segons apunten des del Govern, durant el període d’aquest estudi, els qüestionaris de satisfacció dels usuaris del Bus Turístic, mostren una bona valoració generalitzada amb el servei ofert. El 98% han manifestat una impressió bona o molt bona del servei. El 74% dels usuaris té una impressió molt bona i el 24% té una impressió bona. Només un 2% té una impressió regular i cap usuari mostra una impressió dolenta. La majoria d’usuaris s’han assabentat de l’existència del bus turístic a través d’alguna oficina de turisme (el 58%) o per Internet (el 38%). Les dades totals recollides des del mes de gener del 2010 fins al setembre del 2010, mostren un total de 2.506 visites en el Bus Turístic. El mes de gener va rebre 109 visites, el febrer 118, el març 138, l’abril 164, el maig 142, el juny 177, el juliol 490, l’agost 719 i el setembre 443.

Quatre rutes per la temporada d'hivern

D'altra banda, el Bus Turístic proposa per a la temporada d’hivern (entre l’1 de novembre del 2010 i el 30 d’abril del 2011) quatre recorreguts. Els itineraris, que tenen una durada de mig dia, es duran a terme els dimarts i dijous durant el matí, i els dissabtes al matí i a la tarda. El recorregut dels dimarts inclou la visita a l’església de Sant Martí de la Cortinada, al poble de Pal i al Centre d’Interpretació Andorra Romànica, Sant Climent de Pal i al tornar cap al centre es para a Escaldes-Engordany per visitar el Centre d’Art. Pel que fa als dijous, la ruta permet visitar Sant Joan de Caselles a Canillo, el Santuari de Meritxell, el casc antic d’Encamp i el Museu Casa Cristo. I els dissabtes, al matí el recorregut s’inicia a Sant Miquel d’Engolasters, visita el casc antic d’Andorra la Vella i Casa de la Vall i seguidament acaba a Sant Julià amb la visita del Museu del Tabac. Per la tarda, l'itinerari va fins a Sispony a visitar el museu Casa Rull, el poble d’Ordino i Sant Martí de la Cortinada.

El proper tancament de diumenge a la tarda, previst per aquest 17 d'octubre, ja no es realitzarà un cop es publiqui aquesta setmana al Butlletí Oficial l'acord entre ambdues part. En virtut d'aquesta entesa els comerços es comprometen a donar deu diumenges festius als seus treballadors a canvi que el Govern els permeti tenir els establiments oberts, fet que han valorat molt positivament ambdues parts. Quant a la manera de controlar el compliment per part dels comerços, Benet ha explicat que encara que hi haurà algunes inspeccions de treball, "el compromís es basa en la confiança" i que sempre existeix l'opció que els treballadors siguin els que denunciïn al ministeri. La presidenta de la FACA s'ha mostrat satisfeta per l'acord i ha comentat que "degut al context de crisi està bé prendre mesures que ens facilitin la feina"

El ministre de Turisme ha indicat que els horaris comercials s'haurien d'englobar en una futura llei del comerç. "El treball previ està pràcticament fet, ara tot depèn de la política, i és complicat per la situació actual", ha explicat en referència a la possibilitat de dissolució del Consell General en poc temps. Sobre l'estudi que elabora el Centre de Recerca Sociològica (CRES) i que ha d'avaluar l'impacte dels tancaments, Benet ha assegurat que pràcticament està enllestit, però que falta afinar l'apartat que implica els visitants, ja que cal una mostra significativa que costa més d'obtenir. El ministre ha reivindicat un canvi de plantejament en l'àmbit comercial pel que fa als treballadors i la possibilitat que el Govern hi intervingui. "L'important és que el Govern té alguna cosa a dir, perquè fins ara els horaris els marcava el sector privat", ha comentat.

La signatura del conveni entre la Federació d’associacions de Comerciants (FACA) i el Govern ha tancat l’estira i arronsa entre l’executiu i els botiguers pels horaris comercials i l’obligatorietat de tancar 8 diumenges a la tarda. El document inclou el compromís de donar 10 diumenges festius l’any als assalariats al mateix temps que deroga el decret, permetent així treballar el proper 17 d’octubre a la tarda. (seguirà ampliació)

El Servei de Política Lingüística organitza per quart any consecutiu aquest dictat per als estudiants de tercer i quart de segona ensenyança dels tres sistemes educatius. Com en les edicions anteriors, la prova es dividirà en dos fases: la primera, simultània a totes les escoles, tindrà lloc aquest dimecres a les aules, a les 9.30 hores, i hi participaran 1.288 alumnes. Els tres millors de cada classe passaran a la fase final, que se celebrarà el dia 13 de novembre.

El dictat es divideix en dos categories: els alumnes de 3r de segona ensenyança de l’Escola Andorrana, els de 3ème del sistema francès i els de 3r d’ESO dels sistemes confessional i espanyol, d’una banda, i els de 4t, 2nde i 4t d’ESO, de l’altra. Per a la primera fase, els dos textos escollits són fragments de dues novel·les, escrites per una autora catalana (per als alumnes de 3r) i un autor andorrà (per als de 4t). Els estudiants sentiran tres vegades el text, gravat amb la veu del l’actor Pere Tomàs: se’n farà una primera reproducció a velocitat normal, la segona serà amb pauses, i finalment els alumnes podran repassar el dictat amb una tercera reproducció a velocitat normal.
Els 168 joves que passaran a la final estaran convocats el dissabte 13 de novembre, a les deu del matí, a l’Auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, on competiran per endur-se xecs de 500, 300 i 150 euros per als tres primers classificats de cada categoria.