Lluny de la mala fama creada pel personatge de Norman Bates a Psicosi, la taxidèrmia és “un art a cavall entre la pintura i l’escultura”. Així és com la defineix l’únic taxidermista professional d’Andorra, Edmundo de Sousa, que va obrir el negoci a Encamp, ara fa un any, en veure que al Principat hi havia molts clients potencials. “M’agrada caçar, i sempre he vist com molta gent portava a dissecar les peces a Espanya o a França. Aleshores se’m va acudir d’obrir el taller”, explica.
Va ser així com De Sousa va deixar l’antiga professió, pintor de cotxes, i va anar a estudiar a Càceres, “on hi ha l’única escolade taxidèrmia de tot Espanya. De fet, es tracta d’un taxidermista que va accedir a ensenyar els seus coneixements”, una cosa poc habitual perquè “normalment aquesta és una especialitat que no s’estudia, passa de pares a fills, i hi ha molt secretisme al voltant de l’ofici”.
La feina requereix, sobretot, paciència. “Els clients em porten el cap i el pit de l’animal, jo l’hi trec la pell, que és l’únic que s’aprofita, i la passo per un procés d’adobament que dura uns nou dies”, comenta. Després, la pell es col·loca sobre un motlle recobert d’argila i es modela fins que se li dóna la forma desitjada. “És com fer una escultura”, assegura De Sousa, que hi afegeix que quan s’asseca l’argila, al cap de quinze dies, s’arriba a l’última fase del procés: pintar els ulls, la boca i el nas de l’animal, i donar-li l’apariència definitiva.
Cabirols, isards, muflons o porcs senglars són les espècies més treballades per De Sousa, però també ha dissecat aus i peixos, que suposen “molta més feina”. En el primer cas “és molt difícil manipular les plomes”, i en el segon, “les escames perden color molt ràpidamenti cal repintar-ho tot a partir d’una fotografia”.

L'EINA

>> Ganivet. Es tracta d’un dels múltiples instruments emprats pel taxidermista. Aquest ganivet en concret, molt esmolat i de grans dimensions, serveix per escorxar el porc senglar, un animal que, en tenir una pell molt gruixuda a causa del greix, és difícil de manipular. Arrencar correctament la pell dels animals és clau, ja que és l’única part de la peça que s’aprofita.

A més, va anunciar que la seva junta directiva impugnarà els acords de l’assemblea de compromissaris del club del 16 d’octubre passat, quan es va decidir presentar una demanda civil contra la gestió del club durant els últims set anys. “Impugnarem l’assemblea perquè s’ha vulnerat el meu dret, com a expresident de l’entitat, de defensar els meus comptes abans de la votació dels socis”, va assegurar Joan Laporta, que segons l’auditoria encarregada per la junta que presideix Sandro Rosell, les pèrdues acumulades pel  Barça entre el 2003 i el 2007 ascendeixen a 48,7 milions d’euros. “Aquesta demanda la guanyarem perquè no pot prosperar. Volem el compromís del públic que l’actual junta directiva pagui personalment les despeses derivades d’aquesta demanda en cas de perdre”, va indicar Laporta.
L’expresident va afirmar que té la consciència molt tranquil·la i la veritat de la seva part. “Tots volem que surtin beneficis dels nostres comptes, però indubtablement a vegades no s’aconsegueix. Aquesta és una acció interessada per part de l’actual junta directiva, una maniobra immoral i indecent”, va assegurar l’expresident de l’FC Barcelona, que va anar més enllà. “Ha estat impecable la nostra gestió. L’actual junta directiva és la responsable del que ha signat i ens volen adjudicar les pèrdues de la junta anterior, les del 2003. Aquesta reformulació dels comptes ha estat una maniobra indecent i ells seran els màxims responsables per haver signat”, va manifestar. Joan Laporta va afirmar que tenia dret a explicar els seus comptes i que així els socis coneguessin la veritat per sotmetre’ls a aprovació, però per ell aquest dret no s’ha respectat com es va acordar en el traspàs de poders en el qual va entregar els comptes a la nova junta. “És molt greu perquè jo tenia dret a exposar els comptes del nostre exercici. Ho vaig sol·licitar per carta i l’actual president em va respondre que a l’assemblea només es podrien presentar uns comptes. Davant d’aquesta vulneració dels meus drets vaig decidir no presentar-me a l’assemblea, perquè estava desvirtuada”, va dir l’expresident a l’inici de la seva compareixença al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Una roda de premsa que es va realitzar íntegrament en català. “Aquest procés pot costar molts calés i això no ho ha de pagar el soci, sinó que hauria de sortir de la butxaca dels seus responsables”, va sentenciar Laporta. El mal ja està fet.

EL REIAL MADRID CONTRA EL MILAN, DUEL DE RETROBAMENTS ESPECIALS

José Mourinho, vigent campió d’Europa amb l’Inter de Milà, juga contra el seu antic rival directe. Zlatan Ibrahimovic, exgolejador de l’FC?Barcelona i exdavanter de Mourinho a l’Inter de Milà, torna al Santiago Bernabéu. Ronaldinho torna al lloc on el van aplaudir després d’un festival. Robinho trepitjarà aquella gespa on no va acabar de triomfar i Massimiliano Allegri també tornarà a creuar-se amb un vell amic. Aquest d’avui (20.45 hores) serà un duel de retrobaments especials. El Reial Madrid i el Milan s’enfronten a la recerca del primer lloc del grup. A les rodes de premsa ja s’ha jugat el primer partit. “Per a mi Allegri ja pot jugar amb deu davanters mentre no surti Inzaghi. Si juga Inzaghi ja em preocupa. Juguem contra un equip, no contra un jugador, però amb Ibrahimovic ja és diferent. A Ibra el coneixen a Itàlia i jo també, això sí, a Espanya no el coneixen. Aquí no va tenir confiança”, va dir el tècnic blanc, José Mourinho. De la seva banda, Massimiliano Allegri també va ser contundent. “És un duel entre el Madrid i el Milan, no entre Mourinho i jo. A qui destaco? Cristiano Ronaldo és un campió, però també n’hi ha d’altres”, va sentenciar Allegri.

Segons el ministre d’Indústria, Christian Estrosi, encara no es pot parlar de “penúria” de carburants, però sí de “problemes d’abastiment” causats per l’aturada de les refineries i per “l’excés de prudència” dels conductors que col·lapsen les estacions de servei. Estrosi hi va afegir que el govern no acceptarà “un bloqueig del conjunt de les refineries” i que, per evitar-lo, prendra “les mesures que calgui”.
L’aturada a les refineries es manté des de dimarts de la setmana passada i els distribuïdors independents, que sumen el 60 per cent dels venedors de benzina, diuen que la “sequera total” arribarà el cap de setmana si no es recondueix la situació.

Tensió i efectes exteriors
La tensió es va mantenir ahir als carrers de les principals ciutats, amb els bloquejos dels camioners a dipòsits de combustibles i punts clau de la xarxa viària, i amb la continuació de les protestes dels estudiants de secundària, amb manifestacions i enfrontaments amb la policia, entre d’altres localitats a Lilla, Roubaix, Mulhouse, Rennes, Lió, Marsella i als afores de París.
En els xocs entre alumnes de liceus i forces de l’ordre es van intercanviar pedres i altres projectis amb gasos lacrimògens. Diversos vehicles o contenidors es van cremar a la via pública i uns 200 joves van ser detinguts.
També van començar un dia abans de la jornada de vaga general anunciada oficialment per avui, les aturades en el transport, amb la meitat dels trens suprimits, entre els quals tots els que van de Madrid o Barcelona a la capital i d’altres ciutats franceses, a Itàlia i a Suïssa.
Ahir ja es van anul·lar com a mínim una vintena de vols des d’aeroports espanyols i per avui se suprimiran el 30 per cent dels programats als francesos, i fins a la meitat a l’aeroport d’Orly.

LA CRISI I LES DONES FAN PUJAR EL NOMBRE DE FUMADORS

El nombre de fumadors a França ha augmentat en els últims cinc anys, en part a conseqüència de la crisi econòmica i per l’apogeu del tabaquisme entre les dones, segons un informe de l’Institut de Prevenció i Educació per a la Sanitat. Malgrat la llei que prohibeix totalment fumar als llocs públics des del 2008, actualment hi ha més fumadors a França que el 2005.
Aquestes “males dades”, com les va qualificar la ministra de Sanitat, Roselyne Bachelot, mostren que el nombre de fumadors va créixer l’1,8% entre el 2005 i 2010, en passar del 26,9% al 28,7% de la població d’entre 15 i 75 anys. “Pràcticament la meitat dels aturats són fumadors”, va indicar la ministra en declaracions a l’emissora RMC, en les quals hi va afegir que la crisi i l’augment de l’atur s’han reflectit en el consum. L’informe assenyala que el descens del tabaquisme observat des dels anys setanta en la població masculina s’ha “bloquejat” i que es constata un repunt entre les dones, especialment les nascudes del 1945 al 1965.

El projecte es va presentar ahir al vespre en una reunió a la sala d’actes de la Valireta (al Pas hi haurà una altra trobada similar aquesta nit) i s’espera que pugui ser una realitat de cara al 2011.
“El turisme abans venia sol a Andorra, ara l’hem d’anar a buscar”, va explicar el cònsol major, Miquel Alís, que va remarcar la importàcia que tindrà la implicació del sector privat, tot posant com a exemple la iniciativa promocional que els comerciants del Pas estan impulsant. “M’agradaria que això també es pogués fer a Encamp”, va demanar als presents, als quals també va sol·licitar que pensin noms per integrar el nou organisme.
El consell de turisme comptarà amb la presència dels dos cònsols de la parròquia, que assumiran la presidència, i de membres dels departaments comunals més implicats amb el sector, a més d’un conseller de l’oposició. També hi haurà un representant del domini esquiable i entre cinc i deu d’empreses i entitats turístiques. Per últim, es preveu un màxim de cinc places reservades per a experts en el sector. El comú es marca ara un temps d’espera per rebre propostes sobre qui pot ocupar aquests seients, i “si n’hi ha molts es faran eleccions”, segons va apuntar Alís. El mandatari alerta que la intenció és que tot pugui entrar en funcionament “al més aviat possible”.

El Turisme com a prioritat
El cònsol major encampadà va assegurar davant els assistents a la reunió que “totes les idees i propostes que es rebin al consell seran estudiades i analitzades, però també va deixar clar que, en el cas d’aquelles que depenguin exclusivament de finançament públic, la decisió final, encara que s’escolti l’opinió de l’organisme, serà del comú i “dependrà del pressupost”. En tot cas, Alís va avançar que des de la corporació el turisme continuarà sent una prioritat. “No volem retallar en cap cas la partida que hi destinem”, va afirmar.
Alís confia que la iniciativa aixequi l’interès de sector privat de la parròquia. “Ara esperem que es presentin molts candidats per entrar al consell. Penso que hi haurà força gent que voldrà participar en el projecte i que funcionarà perquè és un tema del qual hem anat parlant ja amb els empresaris”, va explicar el mandatari encampadà.
El consell del turisme podrà funcionar mitjançant un plenari però també es preveu la possibilitat de dividir-se en dues comissions, una per al poble d’Encamp i una altra per analitzar les particularitats específiques del Pas de la Casa. El reglament que estipula la seva creació també preveu que si una de les propostes que es facin des de l’organisme és desestimada des del comú, aquest haurà d’explicar-ne els motius als membres de l’organisme que ho sol·licitin.

OPTIMISME A GRANDVALIRA DE CARA A LA TEMPORADA HIVERNAL VINENT

El director general de Grandvalira, José Blanco, va aprofitar la reunió per avançar als empresaris encampadans els eixos comercials que vol potenciar el domini de cara a la cada cop més propera temporada hivernal. Així, a part dels mercats tradicionals d’Espanya i França, es tenen dipositades grans esperances en els visitants britànics i russos, però també en els provinents de Polònia, Israel i els països nòrdics. En aquest sentit, el director general de Grandvalira va explicar que el nombre de reserves que s’han rebut ja és, en gairebé tots els casos, més elevat “en percentatge de dues xifres” amb relació a tot just fa un any. “La temporada pinta bé si segueix aquesta inèrcia”, va assegurar”.
La trobada també va servir per presentar la nova pàgina web del  domini esquiable, que es considera clau per millorar els resultats de la temporada passada. “Fins ara teníem una plataforma una mica obsoleta i ara tenim una eina del segle XXI”, va explicar el dirigent. Entre les novetats, hi destaca una nova central de reserves que permetrà una major llibertat per als hotelers i que, al mateix temps, ofereix la possibilitat de reservar altres productes com classes d’esquí o paquets complets.
El dirigent del domini va explicar que, actualment, ja són més de cent els hotels que s’han agregat a la central de reserves però va recordar que “està obertat a tots els establiments del país”.

Possiblement algunes de les que estan entrades no seran decretades fins a l’any vinent.
Fonts empresarials van indicar que els anys de bonança van provocar una “sobredimensió” en el nombre d’empreses de diferents activitats econòmiques i els exemples es poden buscar fàcilment en el món de la construcció i derivats. La crisi ha estat provocant pèrdues els últims tres anys i moltes empreses han apostat per aguantar amb l’esperança d’una recuperació econòmica que no arriba. A mesura que han anat esgotant els recursos acumulats, les empreses amb dificultats s’han vist empeses a anar tancant.

Acumulació per falta de diners
Les mateixes fonts van explicar que els batlles són contraris a decretar la cessació de pagaments i per tant es produeix una acumulació de peticions de fallida pendents. El motiu de la reticència es fonamenta en el fet que l’escassa tradició andorrana sobre fallides provoca que quan l’empresa decideix anar a la cessació ja no queda pràcticament cap actiu i només resten els deutes. Amb aquest escenari la fallida és un problema molt greu perquè el batlle és conscient que la societat no disposarà d’actius ni per fer front als costos de l’administració judicial. Les fonts empresarials van explicar també que la crisi està fent que la tradicional por a declarar-se en fallida en ser una societat petita s’està superant davant d’una situació en què alguns empresaris han aguantat jugant-se el patrimoni personal.

UNA REGULACIÓ "OBSOLETA" QUE POSA DIFICULTATS

El decret pel qual es regulen les fallides va ser qualificat com a “obsolet” pel degà dels advocats, Jean Michel Rascagneres, “si se’l compara amb textos moderns com el que tenen la major part de països europeus”. Un dels punts crítics, segons Rascagneres, és la indefensió en la qual queden els treballadors dins del procés, “ja que no hi ha cap mecanisme que els protegeixi”. El degà fa referència a sistemes utilitzats en d’altres països, com la creació d’una caixa d’assegurança, que es crea amb la cotització de les empreses, i que permet fer front als salaris pendents quan té lloc una cessació de pagaments. En molts casos a Andorra, i un exemple perfecte és la fallida d’Aigües d’Arinsal, els treballadors es troben  que no hi ha actius per cobrar els sous penjats. El Govern està al marge d’aquesta situació i per tant són els administradors judicials els que han d’intentar aconseguir els diners perquè els creditors puguin cobrar. Algunes vegades, però, és impossible.

Si se suma el fet que la selecció està en procés de formació i que al davant té un rival d’entitat, és probable que el resultat acabi en golejada. Això és el que ha passat en el primer amistós que ha disputat Andorra, davant Eslovènia, en què ha caigut per 7-1.

Tots els esportistes als quals els van les proves dures i de llarg recorregut tindran una cita ineludible amb la creació de la Ronda dels cims, esdeveniment que en poc temps confia a convertir-se en una referència a escala mundial.

Tal com ha explicat la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, s'ha acordat clarificar els redactats per tal que el Govern pugui produir energia hidroelèctrica o eòlica amb els recursos naturals dels comuns, tot i que l'aigua potable i l'explotació dels boscos seguiran sent competència comunal. D'altra banda, també s'ha valorat la possibilitat d'eliminar de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns l'article 14, que és com un "calaix de sastre" i ha fet que els comuns hagin assumit competències de serveis públics que no els pertoquen. Si s'eliminés aquest text, que engloba "qualsevol activitat i prestació d'altres serveis públics", els comuns entenen que podran continuar prestant serveis com el transport públic comunal.
Rosa Ferrer també ha indicat que en algun cas potser s'haurà d'acordar que sigui una competència compartida per garantir que es pugui continuar prestant el servei. En tot cas el que es vol evitar és que la llei sigui "un calaix de sastre".

A la trobada s’ha acordat un termini d’un mes perquè els representants del sector facin les seves aportacions al document que proposa el Govern. La reunió entre el Govern i els representants dels supermercats i de les grans superfícies del país ha servit, segons explica l'Executiu en un comunicat, per començar a treballar en el projecte de reducció del consum de les bosses de plàstic d’un sol ús.

El Govern ha lliurat aquest dilluns al matí als assistents a la trobada un esborrany de treball del text del conveni, en el qual es compromet a assumir el suport tècnic, institucional i de comunicació del projecte. Els establiments signataris, de la seva banda, adquireixen el compromís de posar en marxa un pla d’actuacions encaminat a racionalitzar la distribució de les bosses d’un sol ús. Així, s’ha acordat un termini d’un mes per tal que els representants del sector facin les seves esmenes i aportacions al document proposat. També se’ls ha convidat a assistir el proper 25 de novembre a la segona Jornada de Prevenció de Residus, durant la qual hi haurà una intervenció sobre el balanç, al cap d’un any, de l’aplicació del Pacte per la bossa que s’ha fet a Catalunya (es va signar el juliol del 2009 entre la Generalitat i les entitats del sector del comerç, la distribució i la fabricació de plàstics, amb l’objectiu de reduir el consum de bosses de plàstic de nanses d’un sol ús un 50% l’any 2012, respecte del 2007).

Entre altres qüestions, el projecte de llei preveu la creació de la figura de l'operador econòmic i la implantació d'un sistema de gestió de riscos per dur a terme controls duaners en matèria de seguretat. Així apareix publicat aquest dilluns al Butlletí del Consell General (BOPA). L'exposició de motius del projecte de llei posa de relleu que la Unió Europea ha aprovat un sistema de gestió de riscs comú i l'obligatorietat de presentar amb antelació les informacions relatives a les mercaderies que han d’entrar o que han de sortir del territori comunitari. Aquesta anticipació en l’enviament de dades permet un tractament anticipat mitjançant noves eines en la gestió de riscs i la millora de la seguretat del territori. Aquestes noves disposicions entraran en aplicació a la Unió Europea l’1 de gener del 2011. A més, la Unió Europea ha previst simplificacions a tots els operadors que obtinguin l’estatus d’operador econòmic autoritzat després d’haver acreditat que compleixen determinats criteris de seguretat i presentar garanties de control.
Per tot plegat, el Govern ha considerat oportú adoptar disposicions en matèria de controls i de seguretat per millorar i agilitzar els intercanvis de mercaderia entre la Unió Europea i Andorra, amb la voluntat d’harmonitzar la legislació nacional amb la legislació comunitària i poder establir un reconeixement mutu de la normativa. Els criteris per a la concessió de l’estatus d’operador econòmic autoritzat inclouen un historial satisfactori de compliment dels requisits duaners; un sistema eficaç de gestió dels registres comercials i dels registres de transport, que permetin controls duaners apropiats; acreditar una solvència financera; i quan siguin d’aplicació, uns nivells de seguretat apropiats.

Les associacions de transportistes, en col·laboració amb els comuns, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i la Cambra de Comerç engegaran demà la campanya de conscienciació perquè els conductors no aparquin en les zones de càrrega i descàrrega. La iniciativa, que compta amb el lema Mai no són cinc minuts consistirà en repartir 20 caixes de cartró, d'un metre d'alt per dos d'ample, que s'instal·laran en diversos punts de les zones verdes dels set comuns. A més, també es complementarà amb diverses insercions al mitjans del Principat.

Tal i com ha explicat la representant de les associacions de transportistes, Francesca Barbero, la idea és que "el conductor es posi a la pell del transportista". La campanya, que té un pressupost d'uns 10.000 euros, durarà un mes durant el que les caixes aniran canviant d'ubicació en el si de les parròquies. Per la seva part, el president de la CEA, Xavier Altimir, ha assegurat que aquest serà l'inici de múltiples accions per arribar a conscienciar als ciutadans que han de ser exemple d'excel·lència. En aquest sentit, ha manifestat que es comença amb petites accions com aquestes, amb tenir el país net, tractar com déu mana als turistes, etc. "Aquestes són les petites coses que ens poden marcar com un país on la gent els agradi tornar", ha dit.